Condueixen-hi els carrers d'Isabel II, Consolat, Canvis nous, Espasevia, Malcuinat, Marquesa, Castalios, Pau, Llauder i Duana.
Llegir l’original en castellà
Conducen á ella las calles de Isabel II, Consulado, Cambios nuevos, Espasevía, Malcuynat, Marquesa, Castalios, Paz, Llauder y Aduana.
Va tenir aquesta plaça durant algun temps, en la nostra època, el nom de la Constitució, a causa d'haver-se posat en ella la làpida de la mateixa, que després es va col·locar definitivament a la de Sant Jaume.
Llegir l’original en castellà
Tuvo esta plaza durante algún tiempo, en nuestra época, el nombre de la Constitución, á causa de haberse puesto en ella la lápida de la misma, que luego se colocó definitivamente en la de San Jaime.
Seria certament altament interessant, si no haguéssim de perllongar massa aquesta obra, i poguéssim reunir certes dades que ens falten, fer la història de aquesta plaça, teatre de grans esdeveniments, de tràgics successos, de transcendentals revolucions, de festives i solemnes alegries. Es pot dir que en els records d'aquesta plaça i en els de la de Sant Jaume hi ha la història sencera de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Sería por cierto altamente interesante, si no hubiésemos de prolongar demasiado esta obra, y pudiésemos reunir ciertos datos que nos faltan, hacer la historia de esta plaza, teatro de grandes acontecimientos, de trágicos sucesos, de transcendentales revoluciones, de festivos y solemnes regocijos. Se puede decir que en los recuerdos de esta plaza y en los de la de San Jaime está la historia toda de Barcelona.
Tres edificis principals hi ha en aquesta plaça: el de la Llotja i el de la Duana, dels quals ja s'ha parlat, i el Palau reial, que li dóna nom.
Llegir l’original en castellà
Tres edificios principales hay en esta plaza: el de la Lonja y el de la Aduana, de los cuales queda ya hablado, y el Palacio real, que le da nombre.
Comencem, doncs, per explicar la història d'aquest edifici i les seves vicissituds.
Llegir l’original en castellà
Comencemos, pues, por contar la historia de este edificio y sus vicisitudes.
Sabut és que el lloc ocupat avui per la plaça de què parlem era cobert antigament per les aigües del mar, que, en anar-se'n retirant, van deixar en aquell punt una ampla platja, on es desembarcaven els comestibles i gèneres, que allà mateix per regla general es posaven a la venda. Grans pèrdues s'ocasionaven, tanmateix, al comerç en trobar-se aquells efectes a la intempèrie, sense guarida que els preservés dels elements, i aquesta va ser la principal causa que va moure el Municipi català a construir un porxo baix, en el qual es recollien i guardaven de nit els comestibles i gèneres que no s'havien venut o transportat a la ciutat durant el dia.
Llegir l’original en castellà
Sabido es que el sitio ocupado hoy por la plaza de que hablamos era cubierto antiguamente por las aguas del mar, que, al irse retirando, dejaron en aquel punto una ancha playa, donde se desembarcaban los comestibles y géneros, que allí mismo por lo regular se ponían en venta. Grandes pérdidas se ocasionaban, sin embargo, al comercio de hallarse aquellos efectos al raso, sin guarida que les preservara de la intemperie, y ésta fué la principal causa que movió al Municipio catalán á construir un porche bajo, en el cual se recogían y guardaban de noche los comestibles y géneros que no se habían vendido ó transportado á la ciudad durante el día.
Aquest cobert, que va rebre el nom de Portal del Forment o sigui del blat, va ser començat el novembre de 1387 i conclòs el 1389. Així ho testifica una làpida que, en construir-se l'edifici actual del Palau, es va trobar a la paret del passadís que de la porta que mira a la Duana condueix al pati. La inscripció que en català es llegeix en dita làpida, diu així, fidelment traduïda al castellà:
Llegir l’original en castellà
Este cobertizo, que recibió el nombre de Portal del Jorment ó sea del trigo, fué comenzado en Noviembre de 1387 y concluido en i38q. Así lo atestigua una lápida que, al construirse el edificio actual del Palacio, se encontró en la pared del pasadizo que de la puerta que mira á la Aduana conduce al patio. La inscripción que en catalán se lee en dicha lápida, dice así, fielmente traducida al castellano:
«Dimecres a 13 de novembre de l'any de la Nativitat del nostre Senyor 1387, regnant el molt alt senyor rei D. Joan, el primer any del seu regnat, va ser comen-çat aquest porxo, a fi de tenir el blat cobert, i va ser conclòs el 12 d'agost de 1389.»
Llegir l’original en castellà
«Miércoles á i3 de Noviembre del año de la Natividad de Nuestro Señor 1387, reinando el muy alto señor rey D. Juan, el primer año de su reinado, fué comenzado este porche, á fin de tener el trigo á cubierto, y fué concluido á 12 de Agosto de 1389.»
Alguns anys més tard, l'edifici aixecat amb l'objecte que s'acaba d'indicar rebia un altre destí. Enderrocat i tornat a aixecar amb més grandiositat, o almenys reedificat amb grans millores el 1444, era convertit en Llotja del comerç de draps, sota el nom d'Ala o Halla deis draps. Se'l va destinar a aquest objecte, perquè el lloc en què es trobava era el més a propòsit per a les operacions de la venda, compra o embarcament dels draps, gràcies a la seva proximitat al port.
Llegir l’original en castellà
Algunos años más tarde, el edificio levantado con el objeto que se acaba de indicar recibía otro destino. Derribado y vuelto á levantar con más grandiosidad, ó al menos reedificado con grandes mejoras en 1444, era convertido en Lonja del comercio de paños, bajo el nombre de Ala ó Halla deis draps. Se le destinó á este objeto, porque el sitio en que se hallaba era el más á propósito para las operaciones de la venta, compra ó embarque de los paños, gracias á su proximidad al puerto.
La grandiositat de la seva fàbrica li va permetre també servir de Duana fins a construir-se la que va precedir a la que avui existeix.
Llegir l’original en castellà
Lo grandioso de su fábrica le permitió también servir de Aduana hasta construirse la que precedió á la que hoy existe.
El 1514 o el 1517 el Municipi barceloní va acordar construir una sala d'armes, i a aquest fi es va disposar que fos habilitada per a dit objecte part de la Halla deis draps, aixecant-se a més un pis en el citat establiment amb sales espaioses, on poguessin custodiar-se les armes i altres estris. L'obra, començada en aquella data, va haver sens dubte de paralitzar-se per la penúria dels cabals municipals, ja que, segons un irrecusable monument, el 1553 el Consell de Cent va acordar la seva prosecució, fent públics al mateix temps i transmetent a la posteritat la seva resolució i els desitjos que els seus successors en els càrrecs consellers portessin a terme l'obra per ells continuada. Així consta d'una làpida que, quan es va fer en els nostres temps la darrera recomposició del Palau reial modern, es va trobar oculta sota el mirador en l'angle meridional. Heus aquí en quins termes s'expressa:
Llegir l’original en castellà
En i5i4 ó en i5iy el Municipio barcelonés acordó construir una sala de armas, y á este fin se dispuso que fuese habilitada para dicho objeto parte de la Halla deis draps, levantándose además un piso en el citado establecimiento con salas espaciosas, donde pudiesen custodiarse las armas y otros pertrechos. La obra, empezada en aquella fecha, hubo sin duda de paralizarse polla penuria de los caudales municipales, ya que, según un irrecusable monumento, en i553 el Consejo de Ciento acordó su prosecución, haciendo públicos al propio tiempo y transmitiendo á la posteridad su resolución y los deseos de que sus sucesores en los cargos concejales llevasen á cabo la obra por ellos continuada. Así consta de una lápida que, cuando se hizo en nuestros tiempos la postrera recomposición del Palacio real moderno, se halló oculta debajo del mirador en el ángulo meridional. He aquí en qué términos se expresa:
En lo redreç de la Ciutat, dos lo darrer de juliol MDLIII, se determina que aquesta obra de gran embelliment i de major utilitat se prosseguís, exhortant als que vin-dran que procuren de acabarla ab tota per fecció. Y comenzas d prosseguir essent concellers los magnifichs M. Loys Dusay ciutadd, Ramón Marquet caballer, Misser Hiero - nim Sunyer ciutadd, Jaume de Casaf ranea mercader, Rafael Montar oís artista, y obrers M. Andreu Sacosta donzell y Thomas Guardia notari, en fany MDLIII.»
Llegir l’original en castellà
§Bn lo redres de la Ciutat, dos lo derrer de juliol MDLIII, se determina que aquesta obra de gran embcllimcnt y de major utilitat se proseguís, exortant ais que vindran que procuren de acabarla ab tota per fecció. Y comenzas d prosseguir essent concellers los magnifichs M. Loys Dusay ciutadd, Ramón Marquet caballer, Misser Hiero - nim Sunyer ciutadd, Jaume de Casaf ranea mercader, Rafael Montar oís artista, y obrers M. Andreu Sacosta donzell y Thomas Guardia notari, en fany MDLIII.»
Malgrat aquest acord i vot, encara es van passar alguns anys abans que acabés l'obra de la sala d'armes, la qual va començar a ser proveïda d'elles l'1 de juliol de 1598, segons es llegeix en la següent nota que copiem d'un dietari:
Llegir l’original en castellà
A pesar de este acuerdo y voto, todavía se pasaron algunos años antes que terminase la obra de la sala de armas, la cual comenzó á ser provista de ellas el i.° de Julio de i5g8, según se lee en la siguiente nota que copiamos de un dietario:
nEn 1 5g7, essent concellers Miquel JoanPons caballer, Misser Felip Dimas Montaner, Misser Antón Illa, Francisco Cornelias y Gerom Talayera notari, fou comensada d fabricar y fomir de armas la sala de las armas sobre la casa de la Aduana, c comensd lo i.° de Juliol del any 1598.»
Llegir l’original en castellà
nEn 1 5g7, essent concellers Miquel JoanPons caballer, Misser Felip Dimas Montaner, Misser Antón Illa, Francisco Cornelias y Gerom Talayera notari, fou comensada d fabricar y fomir de armas la sala de las armas sobre la casa de la Aduana, c comensd lo i.° de Juliol del any 1598.»
Tot i així, la sala no va quedar totalment conclosa fins al 1608.
Llegir l’original en castellà
Sin embargo de todo, la sala no quedó totalmente concluida hasta 1608.
Constava aquest edifici d'un pis baix o planta baixa on hi havia un dipòsit considerable de blat per a l'abastament de la ciutat en temps de carestia, i d'un pis alt amb quatre salons on es custodiaven armes per a 30.000 homes. Per manera que aquesta casa donava molt pròpia idea de la índole del govern català en aquells dies: a baix, els zelosos magistrats municipals acopiaven el cereal més indispensable a les necessitats del poble; a dalt, reunien les armes que en circumstàncies perilloses podien fer de cada ciutadà un soldat per a defensa de la república; aquí, la precaució contra el més terrible dels flagells, la fam; allà, els mitjans d'acudir a la salvació de la pàtria quan amenaçada es veiés per una guerra.
Llegir l’original en castellà
Constaba este edificio de un piso bajo ó planterreno donde había un depósito considerable de trigo para el abasto de la ciudad en tiempos de carestía, y de un piso alto con cuatro salones donde se custodiaban armas para 3o. 000 hombres. Por manera que esta casa daba muy propia idea de la índole del gobierno catalán en aquellos días: abajo, los celosos magistrados municipales acopiaban el cereal más indispensable á las necesidades del pueblo; arriba, reunían las armas que en circunstancias peligrosas podían hacer de cada ciudadano un soldado para defensa de la república; aquí, la precaución contra el más terrible de los azotes, el hambre; allí, los medios de acudir á la salvación de la patria cuando amenazada se viera por una guerra.
Sota tal caràcter va seguir l'edifici fins que, després dels successos que es van originar amb la revolució del 1640, el rei D. Felip IV, despullant la ciutat d'aquesta prerrogativa, es va apropiar la Sala d'armes com a palau reial per a l'allotjament dels virreis i capitans generals de Catalunya. El primer que va destruir l'obra de la Sala d'armes, començant l'habilitació de l'edifici per a palau, va ser el virrei senyor marquès de Castel-Rodrigo; i a propòsit d'això vam trobar cert dia la següent curiosa nota en un dietari particular que es troba a l'arxiu de D. Joaquim Manuel de Moner:
Llegir l’original en castellà
Bajo tal carácter siguió el edificio hasta que, después de los sucesos que se originaron con la revolución del 1640, el rey D. Felipe IV, despojando á la ciudad de esta prerrogativa, se apropió la Sala de armas como palacio real para el alojamiento de los virreyes y capitanes generales de Cataluña. El primero que destruyó la obra de la Sala de armas, comenzando la habilitación del edificio para palacio, fué el virrey señor marques de Castel-Rodrigo; y á propósito de esto encontramos cierto día la siguiente curiosa nota en un dietario particular que se halla en el archivo de D. Joaquín Manuel de Moner:
*En 1662, essent conceller s Mestre Joan Marti met ge, Mestre Jordi Carreras metge, don Galceran de Cor deltas, Pere Pan Vives mercader y notar i, Marti Miró apotecari y Pan Dalmases peraire, pera teñir lo senyor virrey la sala de las armas, ha desfeta dita sala y posada aquella d modo de un palacio, prenent tambe las estancias de abaix, que la ciutat tenia per recollir sos grans y deis ciutadans y forasters que aportaban blat per vendrer, en la plassa del Blat, y per provisió de dita ciutat, y aixis ha rodat dita casa de balcons de ferro per fora que d la vista apar una ¿ran cosa y no es lo que apareix, la qual sala de armas fon comensada al primer de juliol de 1598. E aixi mateix ha manat derrocar la Torra Nova que estaba fabricada entre dita sala de armas y pescateria, que era per guarda del baluari de Mitjorn, que vuy no se hi coneix senyal de torre, iih que ha fet molt bona obra á la capella de Montserrat que dita torre si estava devant, y la des f erra ó pedra de dita torre se ha portat al molí per aliar garlo.»
Llegir l’original en castellà
*En 1662, essent conceller s Mestre Joan Marti met ge, Mestre Jordi Carreras metge, don Galceran de Cor deltas, Pere Pan Vives mercader y notar i, Marti Miró apotecari y Pan Dalmases peraire, pera teñir lo senyor virrey la sala de las armas, ha desfeta dita sala y posada aquella d modo de un palacio, prenent tambe las estancias de abaix, que la ciutat tenia per recollir sos grans y deis ciutadans y forasters que aportaban blat per vendrer, en la plassa del Blat, y per provisió de dita ciutat, y aixis ha rodat dita casa de balcons de ferro per fora que d la vista apar una ¿ran cosa y no es lo que apareix, la cual sala de armas fon comensada al primer de juliol de 1598. E aixi mateix ha manat derrocar la Torra Nova que estaba fabricada entre dita sala de armas y pescateria, que era per guarda del baluari de Mitjorn, que vuy no se hi coneix senyal de torre, iih que ha fet molt bona obra á la capella de Montserrat que dita torre si estava devant, y la des f erra ó pedra de dita torre se ha portat al molí per aliar garlo.»
L'obra del nou palau no va quedar acabada fins al setembre de 1668, sent virrei el duc d'Osuna, com així ho testifica una làpida que es va col·locar a l'esquerra de la part principal, d'on va ser retirada en fer-se en els nostres temps la reparació última d'aquesta casa. Diu la inscripció:
Llegir l’original en castellà
La obra del nuevo palacio no quedó terminada hasta Setiembre de 1668, siendo virrey el duque de Osuna, como así 1j testifica una lápida que se colocó á la izquierda de la parte principal, de donde fué quitada al hacerse en nuestros días la reparación última de esta casa. Dice la inscripción:
Palau que va fer i acabar l'Excm. Sr. Duc de Osuna, virrei i capità general del Principat de Catalunya i capità general de l'exèrcit el 1668. Li va donar principi l'Excmo. Sr. Marquès de Castel-Rodrigo, sent virrei i capità general d'aquest Principat, i en ambdós temps vicecanceller de la Corona d'Aragó l'Excmo. Sr. D. Cristóbal Crespi de Valdaura, de la Junta de govern.»
Llegir l’original en castellà
• Palacio que hizo y acabó el Excmo. Sr. Duque de Osuna, virrey y capitán general del Principado de Cataluña y capitán general del ejército en 1668. Dióle principio el Excmo. Sr. Marqués de Castel-Rodrigo, siendo virrey y capitán general de este Principado, y en ambos tiempos vicecanciller de la Corona de Aragón el Excmo. Sr. D. Cristóbal Crespi de Valdaura, de la Junta de gobierno.»
En el mateix any de 1668, en què va ser acabada l'obra, es van fer al duc d'Osuna grans festes a la plaça davant del palau, amb motiu d'haver quedat aquest habilitat, si bé es va tractar d'ocultar l'objecte principal, dient que es feien per aniversari del rei. Això inspira amargues reflexions a l'autor anònim d'un dietari d'aquella època, que hem tingut ocasió de fullejar a l'arxiu de Moner de Fonz, ja altres vegades citat. No podem resistir el desig de copiar el passatge a què al·ludim:
Llegir l’original en castellà
En el mismo año de 1668, en que fué terminada la obra, se hicieron al duque de Osuna grandes fiestas en la plaza delante del palacio, con motivo de haber quedado éste habilitado, si bien se trató de ocultar el objeto principal, diciendo que se hacían por cumpleaños del rey. Esto inspira amargas reflexiones al autor anónimo de un dietario de aquella época, que hemos tenido ocasión de hojear en el archivo de Moner de Fonz, ya otras veces citado. No podemos resistir al deseo de copiar el pasaje á que aludimos:
«Dissabte 3 de novembre de 1668, entre les vuit i les nou de la nit, torna a la present ciutat l'Excm. senyor duc d'Osuna virrei, la duquessa, filles i família, que feia dies que era a Arenys de Mar per fer passar a mar un vaixell molt gran, que s'havia fabricat allí per l'armada reial. Vingué per mar embarcat amb les tres galeres d'Espanya, que havien romàs aquí, i al desembarcar, el Baluard li féu salut amb bala, i se n'anà a posar al Palau nou. Li han fet tres dies diverses festes de cavalls i l'últim dia correguda de toros, en festeig de la mudada al dit Palau nou. Començaren dites festes el 6 de novembre, dia del gloriós bisbe Sant Sever, llançant veu que es feien per complir anys el rei N. S. que Déu guardi.
Llegir l’original en castellà
«Dissapte d 3 de novembrc 1668, entre las vuyt y las nou de la nit, torna á la present ciutat lo Excm. senyor dnch de Ossuna virrey, la duquesa, filias y familia, que había dias que era a Arenys de Mar per lo pasar á mar un vaixell molt gran, qne se había fabricat allí per la armada real. Vingué per mar anbarcat ab las tres galeras de Espagnya, que eran romasas assi, y al desembarcar, lo Baluart li Jen salut ab bala, y sen and á posar al Palacio nou. Li han Jet tres dias diversas fiestas de cavalls y lo últim día corre de toros, en fiesteix de la mudada al dit Palacio nou. Comensaren ditas fiestas d 6 de novembrc, día del glorias bisbe Sant Sever, llansant ven se fieyan per cumplir anys lo rey N. S. que Den guarde.
»D'això apareix la present nota, dient per què a Catalunya hi ha un adagi molt vell que diu: Darrere la creu hi ha el diable, que ens mostra que totes aquestes aparences i diligències van encaminades a fer oblidar a la nació que allí era la Sala d'armes tant anomenada per totes les na-cions per volem posar en lo vici de la ociositat, per ser la nació tant bel·licosa, i Den ralla que en altre temps no la
Llegir l’original en castellà
»De asso apar fier la present nota, dient perqué en Catalunya hi ha un adagi molt vell que diu: Detrás la creu está lo diable, quens amostra que totas estas apariencias y diligencias van encaminadas d fier olvidar d la nació que allí era la Sala de armas tant anomenada per totas las nacions per volemos posar en lo vid de la ociositat, per ser la nació tant bcllicosa, y Den ralla que en altve temps no la
necessitem nosaltres i els demés vassalls de Sa Majestat, perquè com es veu amb l'entrada que feren els francesos l'any 1639 als comtats de Rosselló, d'aquella sala sola es tragueren armes per armar a tota Catalunya i particularment tots els llocs marítims de les costes de la mar, i fou amb tanta promptitud que el francès no pogué passar un peu endavant, que sols pogué sostenir el que prengué a l'entrada, que feu amb la fúria francesa, i el rei nostre senyor tingué lloc per fer els grans socorros que envià per recobrar lo perdut juntament amb els que feu tota Catalunya. »
Llegir l’original en castellà
nn menester nosalires y los demés vassalls de Sa Majestai, perqué coni se vcu ab la entrada que f eren los francesos lo any 1639 en los comptats de Rossclló, de aqueixa sala sola se tragueren armas per armar á tota Catalunya y particularmeu! tots los llochs maritims de las costas déla mar, y fon ab tanta promptitut que lo francés no pogué passar un peu en avant, que sois pogué sostentar lo que preugue d la entrada, que feu ab la furia francesa, y lo rey nostre scuyor tingué lloch pera fer los grans socorros que embicí pera recobrar lo perdut juntament ab los que feu tota Catxdunya. »
Encara va patir l'edifici del qual parlem algunes modificacions i reformes. El 1700 el príncep d'Hesse-Darmstadt, virrei en aquell temps de Catalunya, manà afegir-li el pont que, travessant carrers, conduïa a la propera església de Santa Maria, amb l'objecte que els virreis poguessin sentir els divins oficis sense sortir del seu palau. Aquest pont, partint de l'angle occidental del palau, formava la volta del carrer de Malcuïnat; travessava el Fossar de les Moreres, el carrer de Santa Maria i la paret esquerra del temple, i sortia a la tribuna que encara hi subsisteix. Queden encara restes d'aquest pont als esmentats carrers.
Llegir l’original en castellà
Todavía sufrió el edificio de que hablamos algunas modificaciones y reformas. En 1700 el príncipe Darmstad, virrey en aquel entonces de Cataluña, mandó añadirle el puente que, atravesando calles, conducía á la cercana iglesia de Santa María, con el objeto de que los virreyes pudiesen oir los divinos oficios sin salir de su palacio. Este puente, partiendo del ángulo occidental del palacio, formaba la bóveda de la calle de Malcuynat; atravesaba el Fossar de las Moreras, la calle de Santa María y la pared izquierda del templo, y salía á la tribuna que aún en él subsiste. Quedan todavía restos de este puente en las mencionadas calles.
A finals del segle passat, el comte Roncali feu diverses reformes a l'interior de l'edifici.
Llegir l’original en castellà
A últimos del siglo pasado, el conde Roncali hizo varias reformas en el interior del edificio.
Des que va passar a habitar-lo el duc d'Osuna el 1668, segons hem vist, fixaren en ell la seva residència els virreis i capitans generals de l'exèrcit i Principat de Catalunya, fins a l'any 1846, en què declarat Palau Reial, se li donà la disposició més digna possible per rebre la reina Isabel II, en la seva segona vinguda a Barcelona. Amb tal objecte, es feren diferents obres a l'interior, reformant habitacions i deco-rant-les amb luxe, mentre que es donava a l'exterior, per mitjà de pintures i corresponents remats, l'aparença d'un edifici gòtic 1.
Llegir l’original en castellà
Desde que pasó á habitarlo el duque de Osuna en 1668, según hemos visto, fijaron en él su residencia los virreyes y capitanes generales del ejército y Principado de Cataluña, hasta el año 1846, en que declarado Palacio Real, diósele la disposición más digna posible para recibir á la reina Doña Isabel II, en su segunda venida á Barcelona. Con tal objeto, hiciéronse diferentes obras en el interior, reformando habitaciones y decorándolas con lujo, mientras que se daba al exterior, por medio de pinturas y correspondientes remates, la apariencia de un edificio gótico 1.
Explicada ja la història del Palau, diguem alguna cosa de la de la plaça que rep el seu nom, per conèixer alguna cosa de les vicissituds i transformacions per les quals ha passat.
Llegir l’original en castellà
Explicada ya la historia del Palacio, digamos algo de la de la plaza que recibe su nombre, para conocer algo de las vicisitudes y transformaciones porque ha pasado.
Al principi devia ser força reduïda, per les memòries que es tenen, ja que la muralla de Mar arribava fins al que avui és el seu centre, obrint-se al peu de dita muralla la porta anomenada de Mar. Poc a poc fou rebent alguns eixamplaments parcials a mesura que s'aixecaven o reedificaven edificis, fins que el 1818, sent capità general l'Excmo. Sr. D. Francisco Javier Castaños, fou ideat el projecte de l'obra del seu total engrandiment.
Llegir l’original en castellà
En su principio debió ser bastante reducida, por las memorias que se tienen, pues la muralla de Mar llegaba hasta lo que hoy es su centro, abriéndose al pie de dicha muralla la puerta llamada de Mar. Poco á poco fué recibiendo algunos ensanches parciales á medida que se levantaban ó reedificaban edificios, hasta que en 181 8, siendo capitán general el Excmo. Sr. D. Francisco Javier Castaños, fué ideado el proyecto de la obra de su total engrandecimiento.
Es feu el pla; però no es va dur a efecte de seguida fins que el 1820, sent capità general l'Excel·lentíssim Sr. D. Pedro Villacampa, una comissió de l'Ajuntament, reunida amb una Junta denominada patriòtica, es proposà perpetuar la memòria del benemèrit ciutadà, general D. Luis Lacy, duent a terme l'eixamplament de la plaça de Palau i l'aixecament d'una columna entre les dues portes de Mar, que, segons el projecte, havien d'erigir-se en substitució de les antigues.
Llegir l’original en castellà
Hízose el plan; pero no se llevó á efecto por el pronto hasta que en 1820, siendo capitán general el Excelentísimo Sr. D. Pedro Villacampa, una comisión del Ayuntamiento, reunida con una Junta denominada patriótica, se propuso perpetuar la memoria del benemérito ciudadano, general D. Luis Lacy, llevando á cabo el ensanche de la plaza de Palacio y el levantamiento de una columna entre las dos puertas de Mar, que, según el proyecto, debían erigirse en sustitución de las antiguas.
Acudí dita comissió al citat general Villacampa, i aquest manà aixecar els plànols, remetent-los al govern, el qual aprovà el projecte, nomenant per a la seva realització al coronel D. José Massanés, autor del mateix 2. Es donà principi a l'obra el 1822, sent capi-
Llegir l’original en castellà
Acudió dicha comisión al citado general Villacampa, y éste mandó levantar los planos, remitiéndolos al gobierno, el cual aprobó el proyecto, nombrando para su realización al coronel D. José Massanés, autor del mismo 2. Dióse principio á la obra en 1822, siendo capi-
1 Avui ja no existeix aquest palau. Va ser destruït per un incendi, i en el seu lloc s'aixeca una bonica illa de cases.
Llegir l’original en castellà
1 Hoy no existe ya este palacio. Fué destruido por un incendio, y en su lugar se levanta una hermosa manzana de casas.
2 Pare de la distingida poetessa catalana Doña Josefa Massanés de Gonzales.
Llegir l’original en castellà
2 Padre de la distinguida poetisa catalana Doña Josefa Massanés de Gonzales.
tan general l'Excm. Sr. Marquès de Castell-dos-Rius, començant per l'enderrocament de les antigues portes, i formant una tanca i portes provisionals, tot la qual cosa es va costejar amb els donatius recaptats per la Junta patriòtica per perpetuar la memòria de Lacy.
Llegir l’original en castellà
tan general el Excmo. Sr. Marqués de Castell-dos- Rius, empezando por el derribo de las antiguas puertas, y formando una cerca y puertas provisionales, todo lo cual se costeó con los donativos recaudados por la Junta patriótica para perpetuar la memoria de Lacy.
Hagué de quedar paralitzada l'obra per raó dels successos polítics de 1823; i perquè es vegi fins a quin extrem s'han portat a vegades les coses per passió política, el govern destinà aleshores aquell lloc, com en menyspreu, per a la venda dels porcs, manant pintar a la paret un gran rètol que deia: Plassa deis purchs (plaça dels porcs).
Llegir l’original en castellà
Hubo de quedar paralizada la obra por razón de los sucesos políticos de i823; y para que se vea hasta qué extremo se han llevado á veces las cosas por pasión política, el gobierno destinó entonces aquel lugar, como en desprecio, para la venta de los cerdos, mandando pintar en la pared un gran rótulo que decía: Plassa deis purchs (plaza de los cerdos) .
El 1826, sent capità general l'Excm. Sr. Marquès de Campo-Sagrado, fou empresa per segona vegada l'obra, concretant-se de moment a la formació d'una nova illa de cases a l'esquena de la Duana, amb els seus magatzems col·laterals, i denominant els dos carrers del projecte l'un de Castaños i l'altre de la Marquesa, en obsequi el primer al general d'aquell nom i el segon a l'esposa de Campo-Sagrado. El producte en venda dels solars de dita illa i dels magatzems serví per costejar la nova forma donada al passeig de la Rambla, des de la plaça del Teatre fins al peu de la rampa de la muralla de Mar.
Llegir l’original en castellà
En 1826, siendo capitán general el Excmo. Sr. Marqués de Campo-Sagrado, fué emprendida por segunda vez la obra, concretándose por el pronto á la formación de una nueva manzana de casas á espaldas de la Aduana, con sus almacenes colaterales, y denominando las dos calles del proyecto la una de Castaños y la otra de la Marquesa, en obsequio la primera al general de aquel nombre y la segunda á la esposa de Campo-Sagrado. El producto en venta de los solares de dicha manzana y de los almacenes sirvió para costear la nueva forma dada al paseo de la Rambla, desde la pla¿a del Teatro hasta el pie de la rampa de la muralla del Mar.
Un any després va venir a aquesta ciutat el rei D. Ferran VII per aquietar el moviment polític de Catalunya, i en memòria d'aquest acte el capità general comte d'Espanya destinà la plaça de Palau a un nou objecte, erigint-hi un monument amb l'estàtua del monarca. Semblant estàtua, que estava en una actitud humiliant per a Barcelona, fou derrocada el 1835 pel furor popular. Havia estat erigida el 1831.
Llegir l’original en castellà
Un año después vino á esta ciudad el rey D. Fernando VII para aquietar el movimiento político de Cataluña, y en memoria de este acto el capitán general conde de España destinó la plaza de Palacio á un nuevo objeto, erigiendo en ella un monumento con la estatua del monarca. Semejante estatua, que estaba en una actitud humillante para Barcelona, fué derribada en i835 por el furor popular. Había sido erigida en i83i.
El 1833 ja havia canviat la faç de les coses públiques, i era capità general D. Manuel Llauder, qui decidí per tercera vegada l'eixample de la plaça, presen-presentant a aquest efecte al govern superior un nou projecte, que fou aprovat per reial ordre de 30 de novembre de 1833. Es creà aleshores una anomenada Junta d'obres d'eixample de la plaça de Palau, i el 13 de febrer de 1834 es començaren els treballs per l'enderrocament de la muralla vella i els seus magatzems, al qual subseguí la construcció d'un altre mur i magatzems, sota la direcció exclusiva del cos d'enginyers.
Llegir l’original en castellà
En i833 había ya cambiado la faz de las cosas públicas, y era capitán general D. Manuel Llauder, quien decidió por vez tercera el ensanche de la plaza, presentando á este efecto al gobierno superior un nuevo proyecto, que fué aprobado por real orden de 3o de Noviembre de i833. Creóse entonces una llamada Junta de obras de ensanche de la plaza de Palacio, y en 13 de Febrero de 1834 comenzáronse los trabajos por el derribo de la muralla vieja y sus almacenes, al que subsiguió la construcción de otro muro y almacenes, bajo la dirección exclusiva del cuerpo de ingenieros.
Aquestes i les altres obres que s'executaren fins a l'any 1843, foren costejades amb el producte de la venda dels solars de les quatre illes occidentals de la plaça, entre les quals corren els carrers d'Isabel II, Cristina, Llauder i Pau. Amb els mateixos fons es donà principi a la doble porta de Mar, aprovat que fou el seu projecte el 15 de gener de 1836, havent d'aixecar-se al mig de les dues portes, per la part de la plaça, un monument a la reina Doña Isabel II. Acabada la muralla i part de les portes el 1842, s'empotrà al parapet entre ambdues una làpida de marbre, sota l'escut reial, amb la següent inscripció:
Llegir l’original en castellà
Estas y las demás obras que se ejecutaron hasta el año 1843, fueron costeadas con el producto de la venta de los solares de las cuatro manzanas occidentales de la plaza, entre las que corren las calles de Isabel II, Cristina, Llaudev y Paz. Con los propios fondos se dio principio á la doble puerta de Mar, aprobado que fué su proyecto en i5 de Enero de i836, debiendo levantarse en medio de las dos puertas, por la parte de la plaza, un monumento á la reina Doña Isabel II. Terminada la muralla y parte de las puertas en 1842, empotróse en el parapeto entre ambas una lápida de mármol, debajo del escudo real, con la siguiente inscripción:
Regnant Doña Isabel II, i sent comandant general d'aquest districte l'Excmo. Sr. D. Antonio Van-Halen, comte de Peracamps, tinent general dels exèrcits nacionals, es va concloure aquesta obra, que dirigí el coronel del cos d'enginyers D. Francisco Huarte y Jáuregui.
Llegir l’original en castellà
Reinando Doña Isabel II, y siendo comandante general de este distrito el Excmo. Sr. D. Antonio Van-Halen, conde de Peracamps, teniente general de los ejércitos nacionales, se concluyó esta obra, que dirigió el coronel del cuerpo de ingenieros D. Francisco Huarte y Jáuregui.
El 1844 el capità general, baró de Meer, tractà de remoure l'entorpiment i paràlisi en què jeien les obres de les portes de Mar per falta de recursos; i havent cridat novament a la Junta encarregada d'elles, i al seu autor i director el coronel D. José Massanés, posà en venda dos solars per a magatzems col·laterals a dites portes, amb el producte del qual es començà a treballar en la de sortida.
Llegir l’original en castellà
En 1844 el capitán general, barón deiMeer, trató de remover el entorpecimiento y parálisis en que yacían las obras de las puertas de Mar por falta de recursos; y habiendo llamado nuevamente á la Junta encargada de ellas, y á su autor y director el coronel D. José Massanés, puso en venta dos solares para almacenes colaterales á dichas puertas, con cuyo producto se empezó á trabajar en la de salida.
Posteriorment, havent acudit a la reina en sol·licitud que es dignés concedir-li un tros de terreny a l'extrem de la Barceloneta, entre les últimes cases d'aquesta població i el moll alt del port, amb objecte d'alienar-lo i invertir el seu producte en la construcció de les portes, li fou així atorgat amb reial ordre de 1r de juliol de 1844, i per tant es procedí a la venda d'aquest terreny, que adquirí pel preu de 40.000 duros la Diputació provincial per establir una drassana.
Llegir l’original en castellà
Posteriormente, habiendo acudido á la reina en solicitud de que se dignara concederle un trozo de terreno al extremo de la Barceloneta, entre las últimas casas de esta población y el andén alto del puerto, con objeto de enajenarlo é invertir su producto en la construcción de las puertas, fuele así otorgado con real orden de i.° de Julio de 1844, y por lo tanto se procedió á la venta de dicho terreno, que adquirió por el precio de 40.000 duros la Diputación provincial para establecer un astillero.
Es formaren tot seguit les taules per a la subhasta de les obres que faltaven per a la conclusió de les portes de Mar i el seu monument, subhasta que, en junta presidida pel capità general D. Manuel Bretón el 5 de febrer de 1846, fou rematada a favor de D. José Forns pel preu de 35.000 duros, sense comprendre els treballs d'escultura i part ornamental, i havent de quedar tot acabat en l'espai de dos anys.
Llegir l’original en castellà
Formáronse en seguida las tablas para la subasta de las obras que faltaban para la conclusión de las puertas de Mar y su monumento, subasta que, en junta presidida por el capitán general D. Manuel Bretón el 5 de Febrero de 1846, fué rematada á favor de D. José Forns por el precio de 35. 000 duros, sin comprender los trabajos de escultura y parte ornamentaria, y debiendo quedar todo terminado en el espacio de dos años.
L'obra avançà al principi, fent-se el més principal; però després tornà a quedar paralitzada, no havent d'acabar mai més, ja que alguns anys més tard es va acordar derrocar les portes i llenç de muralla, a fi de donar major grandiositat a la plaça i no tenir cap barrera que impedís la lliure comunicació i trànsit a totes hores de Barcelona amb la Barceloneta i port. En tal estat es troba avui dia. La plaça es prolonga pel costat de la Barceloneta, abraçant una gran extensió i no trobant cap obstacle la mirada.
Llegir l’original en castellà
La obra adelantó por el pronto, haciéndose lo más principal; pero luego volvió á quedar paralizada, no debiendo ya terminarse jamás, pues que algunos años más tarde se acordó derribar las puertas y lienzo de muralla, á fin de dar mayor grandiosidad á la plaza y no tener ninguna barrera que impidiese la libre comunicación y tránsito á todas horas de Barcelona con la Barceloneta y puerto. En tal estado se halla hoy día. La plaza se prolonga por el lado de la Barceloneta, abrazando una gran extensión y no hallando ningún •obstáculo la mirada.
Al centre de la plaça que ens ocupa s'aixeca una font monumental, que es va acordar erigir, fa molt pocs anys, a la memòria de l'Excm. Sr. Marquès de Campo-Sagrado, D. Francisco de Quirós, capità general que fou del Principat de Catalunya, per ser a tom xxi 26 es deu la traïda de les aigües potables de la mina de Montcada, el ric i abundant brollador del qual abasteix avui la ciutat.
Llegir l’original en castellà
En el centro de la plaza que nos ocupa se levanta una fuente monumental, que se acordó erigir, hace muy pocos años, á la memoria del Excmo. Sr. Marqués de Campo-Sagrado, D. Francisco de Quirós, capitán general que fué del Principado de Cataluña, por ser á tomo xxi 26 quien se debe la traída de las aguas potables de la mina de Moneada, cuyo rico y abundante manantial abastece hoy la ciudad.
L'obra a la qual fem referència s'eleva del centre d'un estany de regulars dimensions, del pretil del qual ressalten vuit pedestals de proporcionades dimensions, que rematen amb una ornamentació de marbre blanc, i el tanca un enverjat de ferro fos de bones formes i proporcionat al seu objecte, que li serveix de tanca o clos, al mateix temps que a un petit espai destinat a jardí.
Llegir l’original en castellà
La obra á que hacemos referencia se eleva del centro de un estanque de regulares dimensiones, de cuyo pretil resaltan ocho pedestales de proporcionadas dimensiones, que rematan con una ornamentación de mármol blanco, y lo cierra un enverjado de hierro fundido de buenas formas y proporcionado á su objeto, que le sirve de valla ó cerca, al propio tiempo que á un pequeño espacio destinado á jardín.
Formen part de la base del primer cos quatre sàtirs coronats de flors, muntats en cavalls marins, que llancen abundants dolls d'aigua.
Llegir l’original en castellà
Forman parte de la base del primer cuerpo cuatro sátiros coronados de flores, montados en caballos marinos, que arrojan abundantes chorros de agua.
En els buits intermedis del polígon i en les seves quatre cares principals s'aixequen altres tantes tasses de marbre blanc sostingudes per grups de genis, les quals tasses reben l'aigua de quatre caps al·legòrics que simbolitzen els torrents més cabalosos que aflueixen al riu Besòs, figurant les cares que es noten al voltant de les esmentades tasses els diversos rierols afluint al mateix riu que tant contribueixen a l'augment del seu corrent.
Llegir l’original en castellà
En los vacíos intermedios del polígono y en sus cuatro caras principales se levantan otras tantas tazas de mármol blanco sostenidas por grupos de genios, cuyas tazas reciben el agua de cuatro testas alegóricas que simbolizan los torrentes más caudalosos que afluyen al río Besos, figurando las caras que se notan en torno de las mencionadas tazas los varios arroyos afluyentes al mismo río que tanto contribuyen al aumento de su corriente.
Sobre l'expressat primer cos, i en angulacions diametralment oposades, hi ha col·locats quatre pedestals de forma quadrada, sobre els quals es recolzen assegudes igual nombre d'estàtues de marbre, en representació de les quatre províncies catalanes, a saber: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, sostenint els seus respectius escuts; dites estàtues porten a les sienes les corones respectives, distingint-se així pel seu valor, ja guerrer, ja cívic, ja heroic, ja humanitari. En l'altra mà ostenten el signe comercial, industrial, marítim i agrícola amb què cada una de dites províncies es distingeix. Aquestes estàtues es troben entrellaçades i unides amb festons de garlandes de les flors i fruits que produeixen els seus respectius països.
Llegir l’original en castellà
Sobre el expresado primer cuerpo, y en angulares direcciones diametralmente opuestas, hay colocados cuatro pedestales de forma cuadrada, sobre los cuales se apoyan sentadas igual número de estatuas de mármol, en representación de las cuatro provincias catalanas, á saber: Barcelona, Gerona, Tarragona y Lérida, sosteniendo sus respectivos escudos; dichas estatuas llevan en sus sienes las coronas respectivas, distinguiéndose así por su valor, ya guerrero, ya cívico, ya heroico, ya humanitario. En la otra mano ostentan el signo comercial, industrial, marítimo y agrícola con que cada una de dichas provincias se distingue. Estas estatuas se hallan entrelazadas y unidas con festones de guirnaldas de las flores y frutos que producen sus respectivos países.
A la base del tercer cos i a la cara principal s'exhibeix l'escut d'armes de la casa de Quirós, el timbre del qual fou el que feia servir el marquès de Campo-Sagrado, i al dau del pedestal, de forma poligonal, es llegeix la dedicatòria objecte de l'obra.
Llegir l’original en castellà
En la base del tercer cuerpo y en la cara principal se ostenta el escudo de armas de la casa de Quirós, cuyo timbre fué el que usaba el marqués de Campo-Sagrado, y en el neto del pedestal, de forma poligonal, se lee la dedicatoria objeto de la obra.
Remata la font monumental amb l'estàtua d'un geni alat que marxa al front de la indústria, del comerç i de les arts, que tant enalteixen els laboriosos catalans, escampant lluminosos raigs de llum per mitjà de l'estrella que té a la mà dreta, la qual pot il·luminar-se per llums de gas.
Llegir l’original en castellà
Remata la fuente monumental con la estatua de un genio alado que marcha al frente de la industria, del comercio y de las artes, que tanto enaltecen á los laboriosos catalanes, esparciendo laminosos rayos de luz por medio de la estrella que tiene en su mano derecha, la cual puede iluminarse por luces de gas.
L'autor del projecte i obra d'aquest monument és el ja altres vegades citat arquitecte D. Francisco Daniel Molina, i l'estatuària i escultura foren executades pels germans Baratía.
Llegir l’original en castellà
El autor del proyecto y obra de este monumento es el ya otras veces citado arquitecto D. Francisco Daniel Molina, y la estatuaria y escultura fueron ejecutadas por los hermanos Baratía.
Hem dit ja que aquesta plaça ha estat en distintes ocasions teatre de grans festes i alegries públiques.
Llegir l’original en castellà
Hemos ya dicho que esta plaza ha sido en distintas ocasiones teatro de grandes fiestas y regocijos públicos.
A més de la cursa de braus que es va fer en ella el 1668 per a obsequiar el duc d'Osuna, conforme queda dit, es van fer funcions d'igual classe el 13 i 14 de gener i l'1 de març de 1677, les quals es van repetir amb freqüència d'aleshores ençà.
Llegir l’original en castellà
A más de la corrida de toros que se dio en ella en 1668 para obsequiar al duque de Osuna, conforme queda dicho, diéronse funciones de igual clase en i3 y 14 de Enero y en i.° de Marzo de 1677, las cuales se repitieron con frecuencia en lo sucesivo.
Amb motiu de les entrades de reis i en commemoració de certs aniversaris, han tingut freqüentment lloc en aquesta plaça grans mascarades, de moltes de les quals festes s'han fet especials descripcions en llibres o fullets expressament escrits.
Llegir l’original en castellà
Con motivo de las entradas de reyes y en conmemo,- ración de ciertos aniversarios, han tenido frecuentemente lugar en esta plaza grandes mascaradas, de muchas de cuyas fiestas se han hecho especiales descripciones en libros ó folletos expresamente escritos.
El 1755, a conseqüència d'haver-se aixecat la població de la Barceloneta i d'haver quedat conclòs i obert al públic el seu temple de Sant Miquel, van tenir 404 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
En 1755, á consecuencia de haberse levantado la población de la Barceloneta y haber quedado concluido y abierto al público su templo de San Miguel, tuvieron 4O4 VÍCTOR BALAGUER
lloc notables diversions i alegries, de tot això va esdevenir el centre la plaça de Palau. El dia 29 de setembre de l'esmentat any 1775 [sic: 1755] hi va haver festes en aquesta plaça, prenent-hi part 24 oficials, dividits en quatre quadrilles, dirigides les dues primeres per D. Carlos Colucio, coronel del regiment de cavalleria de Santiago, i les altres dues per D. Antonio Laveli, coronel de dragons de Mèrida.
Llegir l’original en castellà
lugar notables diversiones y regocijos, de todo lo cual vino á ser el centro la plaza de Palacio. El día 29 de Setiembre de dicho año 1775 hubo fiestas en esta plaza, tomando parte en ellas 24 oficiales, divididos en cuatro cuadrillas, dirigidas las dos primeras por D. Carlos Colucio, coronel del regimiento de caballería de Santiago, y las otras dos por D. Antonio Laveli, coronel de dragones de Mérida.
Per solemnitzar el mateix esdeveniment, la nit del 2 d'octubre del mateix any va tenir lloc amb gran sumptuositat una vistosa mascarada.
Llegir l’original en castellà
Para solemnizar el mismo acontecimiento, en la noche del 2 de Octubre del mismo año tuvo lugar con gran suntuosidad una vistosa mascarada.
S'havia ideat formar simbòlicament els quatre elements amb carros de triomf, i per remat un altre, superior als altres, en què presidís Hèrcules, suposat fundador de Barcelona, i tot es va ordenar per mitjà de nombroses i elegants quadrilles, representant la una l'element de la terra, una altra el de l'aire, una altra el del foc i una altra el de l'aigua. Darrere dels carros ricament adornats i dels personatges luxosament ataviats que representaven aquests elements, seguia un grup d'almogàvers, un altre d'amazones en recordança de les heroïnes de Tortosa, un altre en què figurava Otger amb els nou barons de la fama, i venia per fi el carro d'Hèrcules. La comitiva, il·luminada per nombroses torxes, va sortir del pati del convent de Sant Francesc, on s'havia ordenat, i passant pel carrer Ample, Fusteria i Encants, va arribar a la plaça de Palau. Allà, entre una immensa concurrència, es van fer diverses evolucions i es van executar airoses danses, amb gran contentament i aplaudiment de tots els espectadors.
Llegir l’original en castellà
Se había ideado formar simbólicamente los cuatro elementos con carros de triunfo, y por remate otro, superior á los demás, en que presidiese Hércules, supuesto fundador de Barcelona, y todo se ordenó por medio de numerosas y elegantes cuadrillas, representando la una el elemento de la tierra, otra el del aire, otra el del fuego y otra el del agua. Detrás de los carros ricamente exornados y de los personajes lujosamente ataviados que representaban dichos elementos, seguía un grupo de almogávares, otro de amazonas en recordanza de las heroínas de Tortosa, otro en que figuraba Otger con los nueve varones de la fama, y venía por fin el carro de Hércules. La comitiva, alumbrada por numerosas antorchas, salió del patio del convento de San Francisco, en donde se había ordenado, y pasando por la calle Ancha, Fusteríay Encantes, llegó á la plaza de palacio. Allí, entre una inmensa concurrencia, se hicieron varias evoluciones y se ejecutaron airosas danzas, con grande contentamiento y aplauso de todos los espectadores.
En els nostres temps, i a propòsit de diverses festivitats, s'han fet en aquesta plaça balls, jocs de l'anella, castells de foc, justes, concerts i serenates.
Llegir l’original en castellà
En nuestros tiempos, y á propósito de diversas festividades, se han dado en esta plaza bailes, juegos de sortija, castillos de fuego, justas, conciertos y serenatas.
Fi de l’entrada original