Tornar a l'atles

Padró (plaza del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 405–406

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Terminen en ella els carrers del Carme, Sant Antoni

Llegir l’original en castellà

Terminan en ella las calles del Carmen, San Antonio

:d, Botella i Hospital.

Llegir l’original en castellà

.:d, Botella y Hospital.

Es diu plaça del Padró, o Padrón, per la piràmide que hi ha en ella, erigida en honor de la ínclita proto-màrtir barcelonina Santa Eulàlia.

Llegir l’original en castellà

Llámase plaza del Podro, ó Padrón, por la pirámide que hay en ella, erigida en honor de la ínclita proto - mártir barcelonesa Santa Eulalia.

Abans es deia aquesta plaça del Padró de Sant Hipòlit, potser perquè, abans de l'avui existent, hi hauria un altre monument semblant dedicat a Sant Hipòlit. No obstant això, això no és més que una conjectura i no se'n té notícia alguna.

Llegir l’original en castellà

Antes se llamaba esta plaza del Padró de Sant Hipólit, acaso porque, antes del hoy existente, habría otro monumento semejante dedicado á San Hipólito. Sin embargo, esto no es más que una conjetura y no se tiene de él noticia alguna.

La font monumental que avui existeix en aquesta plaça es va inaugurar solemnement l'any 1826; però cal tenir en compte que des del darrer terç del segle XVII ja existia en el lloc que ens ocupa un senzill obelisc dedicat a Santa Eulàlia. Quan es va resoldre abastir d'aigües la ciutat, obrint a l'efecte la nova mina de Montcada, es va acordar també habilitar aquell monument per a font pública, traslladant-lo des del centre al costat oriental de la plaça, i fent-hi les modificacions que requeria el nou ús a què se'l destinava, encara que conservant en la mesura que fos possible el pensament que havia presidit la seva construcció. Conclosos els treballs necessaris, es va deixar anar l'aigua en aquest dia amb una solemne funció a la qual van assistir totes les autoritats civils i militars i un numerosíssim concurs. El capità general marquès de Campo-Sagrado, principal promotor d'aquella millora; el governador de la plaça, i el comandant de les tropes franceses que en aquella època estaven de guarnició a la mateixa, es van acostar a la nova font, van obrir cadascun una aixeta, van provar l'aigua i la van donar a tastar a tots els circumstants. Les inscripcionsnes que encara es llegeixen al monument ens expliquen la seva història i testifiquen l'any en què fou destinat per a l'ús que ara té.

Llegir l’original en castellà

La fuente monumental que hoy existe en esta plaza se inauguró solemnemente el año de 1826; pero hay que tener en cuenta que desde el último tercio del siglo xvii existía ya en el puesto que nos ocupa un sencillo obelisco dedicado á Santa Eulalia. Cuando se resolvió abastecer de aguas la ciudad, abriendo al efecto la nueva mina de Moneada, se acordó también habilitar aquel monumento para fuente pública, trasladándolo desde el centro al lado oriental de la plaza, y haciendo en él las modificaciones que requería el nuevo uso á que se le destinaba, aunque conservando en cuanto fuese posible el pensamiento que había presidido á su construcción. Concluidos los trabajos necesarios, soltóse el agua en este día con una solemne función á la que asistieron todas las autoridades civiles y militares y un numerosísimo concurso. El capitán general marqués de Campo-Sagrado, principal promovedor de aquella mejora; el gobernador de la plaza, y el comandante de las tropas francesas que en aquella época estaban de guarnición en la misma, se acercaron á la nueva fuente, abrieron cada uno un grifo, probaron el agua y la dieron á gustar á todos los circunstantes. Las inscripciones que todavía se leen en el monumento nos cuentan su historia y atestiguan el año en que fué destinado para el uso que ahora tiene.

El Padró serveix també de plaça-mercat, i en un dels seus extrems s'aixeca l'església de Sant Maties de religioses jerònimes, que res de particular ofereix a l'estudi de l'art i a la curiositat del viatger.

Llegir l’original en castellà

El Padró sirve también de plaza-mercado, y en uno de sus extremos se levanta la iglesia de San Matías de religiosas jerónimas, que nada de particular ofrece al estudio del arte y a la curiosidad del viajero.

Fi de l’entrada original