Hi desemboquen els carrers de Graciamaf, Tres voltes, Donzelles i Oli, Se li va donar aquest nom per ser aquest el lloc que estava destinat per a la venda d'oli, oli en català.
Llegir l’original en castellà
Desembocan en ella las calles de Graciamaf, Tres voltas, Doncellas y Oli, Diósele este nombre por ser éste el sitio que estaba destinado para la venta de aceite, oli en catalán.
Relativament a aquesta plaça, hem trobat a l'arxiu de les Cases consistorials algunes notícies curioses, que reproduïm pel que puguin servir.
Llegir l’original en castellà
Relativamente á esta plaza, hemos hallado en el archivo de las Casas consistoriales algunas noticias curiosas, que reproducimos por lo que puedan servir.
En una nota, que traduïm literalment del català, es llegeix:
Llegir l’original en castellà
En una nota, que traducimos literalmente del catalán, se lee:
«El dimarts 27 d'agost de 1652, per ordre dels consellers, es va desmuntar un cobert que hi havia a la plaça anomenada de l'Oli, davant de les cases que van ser de Tomàs Serra, llogador de mules, en un racó on hi havia una imatge del Salvador del món. Antigament, sota dit cobert, hi havia el lloc on es mesurava i venia l'oli en dita ciutat de Barcelona, el qual cobert va ser desfet per fer carbó amb destinació a la fàbrica de la moneda.»
Llegir l’original en castellà
«El martes 27 de Agosto de i652, por orden de los concelleres, se desbarató un tinglado que había en la plaza llamada del Oli, delante de las casas que fueron de Tomás Serra, alquilador de muías, en un rincón donde estaba una imagen del Salvador del mundo. Antiguamente, bajo dicho tinglado, había el puesto donde se medía y vendía el aceite en dicha ciudad de Barcelona, cuyo tinglado fué deshecho para hacer carbón con destino á la fábrica de la moneda.»
Devia la plaça de què parlem eixamplar-se el 1722, ja que consta en acords de l'Ajuntament que el 22 de setembre d'aquell any es va resoldre comprar a benefici del públic, i per a aquell objecte, part de la casa pròpia del fuster Pau Gras, constant que el 6 de juliol del mateix any se li van donar 200 lliures pel valor de la porció de casa que li va ser inutilitzada per a l'eixample de la plaça.
Llegir l’original en castellà
Debió la plaza de que hablamos ensancharse en 1722, pues consta en acuerdos del Ayuntamiento que á 22 de Setiembre de dicho año se resolvió comprar á beneficio del público, y para aquel objeto, parte de la casa propia del carpintero Pablo Gras, constando que el 6 de Julio del mismo año se le dieron 200 libras por el valor de la porción de casa que le fué inutilizada para ensanche de la plaza.
Fi de l’entrada original