Es troba entre els carrers del Mico i de la Font de Sant Miquel, davant la porta lateral de l'església d'aquest sant.
Llegir l’original en castellà
Hállase entre las calles del Mico y de la Fuente de San Miguel, frente la puerta lateral de la iglesia de este santo.
L'espai ocupat avui per aquesta plaça constituïa el cementiri de la parròquia en temps antics, raó per la qual se l'anomenava Fossar de Sant Miquel.
Llegir l’original en castellà
El espacio ocupado hoy por esta plaza constituía el cementerio de la parroquia en tiempos antiguos, razón por la cual se la apellidaba Fossar de San Miguel.
Suposen els erudits que són diversos i distints els monuments que s'han aixecat al lloc que ocupa l'església de Sant Miquel Arcàngel, avui capella de l'Ajuntament.
Llegir l’original en castellà
Suponen los eruditos que son varios y distintos los monumentos que se han levantado en el sitio que ocupa la iglesia de San Miguel Arcángel, hoy capilla del Ayuntamiento.
Direm de moment que existeix una tradició vul-
Llegir l’original en castellà
Diremos por de pronto que existe una tradición vul-
gar, contada per Serra i Postius en les seves Finezas de los ángeles i per altres autors, la qual suposa que el temple actual va ser edificat pels àngels, els quals, encoratjats per un home de petita estatura i alegre rostre (el mateix Sant Miquel), que es va presentar al Congrés de la ciutat, van fabricar l'obra en poc temps, desapareixent tot seguit tots els operaris i deixant lliures de cura els parroquians que s'havien proposat costejar-la.
Llegir l’original en castellà
ir, contada por Serra y Postius en sus Finezas de los angelí y por otros autores, la cual supone que el templo actual fué edificado por los ángeles, quienes, alentados por un hombre de pequeña estatura y alegre rostro (el mismo San Miguel), que se presentó al Congreso de la ciudad, fabricaron la obra en poco tiempo, desapareciendo en seguida todos los operarios y dejando libres de cuidado á los parroquianos que se habían propuesto costearla.
Data aquesta tradició de mitjans del segle XII (1145 o 47), època en què, segons sembla, es va esfondrar un monument que allà s'alçava, i que uns creuen que era romà, mentre que altres asseguren que era una capella o temple anomenat ja de Sant Miquel.
Llegir l’original en castellà
Data esta tradición de mediados del siglo xn (1145 ó 47», época en que, según parece, se desplomó un monumento que allí se alzaba, y que unos creen que era romano, mientras otros aseguran que era una capilla ó templo denominado ya de San Miguel.
Que allà mateix, o en un lloc proper devia existir un temple dedicat a Sant Miquel, està fora de tot dubte. Pujades creu que la primitiva fàbrica pertanyia a l'any 38 de Jesucrist; però, a part aquesta opinió particular, les notícies més antigues que s'han pogut assolir són les que aquesta església existia ja l'any 963, ja que un document al·ludeix a ella com a sita in Barchinana. Està també esbrinat que el comte D. Ramon Berenguer I i la seva consort Doña Almodis van donar el temple de Sant Miquel Arcàngel al bisbe Guislabert, qui el 1053 el va cedir al capítol de la santa església.
Llegir l’original en castellà
Que allí mismo, ó en un sitio cercano debía existir un templo dedicado á San Miguel, está fuera de toda duda. Pujades cree que la primitiva fábrica pertenecía al año 38 de Jesucristo; pero, aparte esta opinión particular, las noticias más antiguas que se han podido alcanzar son las de que esta iglesia existía ya en el año g63, pues un documento alude á ella como sita in Barchinana. Está también averiguado que el conde D. Ramón Berenguer I y su consorte Doña Almodis donaron el templo de San Miguel Arcángel al obispo Guislaberto, quien en io53 lo cedió al cabildo de la santa iglesia.
Aquest temple, que sens dubte s'havia edificat sobre restes d'un de romà, o que tal vegada era el mateix temple gentil habilitat per al culte cristià, fou el que es va desplomar el 1147, donant sens dubte lloc la ra-pidesa de la seva reedificació a que se suposés feta miraculosament.
Llegir l’original en castellà
Este templo, que sin duda se había edificado sobre restos de uno romano, ó que tal vez era el mismo templo gentílico habilitado para el culto cristiano, fué el que se desplomó en 1147, dando sin duda lugar la rapidez de su reedificación á que se supusiera hecha milagrosamente.
Al paviment del temple actual existeix un preciós mosaic de pedres blanques i blaves, que ha donat lloc a moltes opinions i a molts escrits. Recolzant-se en aquest mosaic, i també en dues làpides de problemàtica existència, diuen uns que hi va haver en aquest lloc un temple a Esculapi, altres a Hèrcules i altres a Neptú, havent d'advertir que creiem ser els que sostenen això últim els que més es fonamenten, ja que realment el que es veu en el destrossat mosaic són cavalls marins, dofins i tritons, objectes tots marítims i adequats a un monument erigit al déu de les aigües.
Llegir l’original en castellà
En el pavimento del templo actual existe un precioso mosaico de piedras blancas y azules, que ha dado lugar á muchas opiniones y á muchos escritos. Apoyándose en este mosaico, y también en dos lápidas de problemática existencia, dicen unos que hubo en este lugar un templo á Esculapio, otros á Hércules y otros á Neptuno, debiendo advertir que creemos ser los que sientan esto último los que más se fundan, pues realmente lo que se ve en el destrozado masáico son caballos marinos, delfines y tritones, objetos todos marítimos y adecuados á un monumento erigido al dios de las aguas.
Hi ha qui creu també que aquest mosaic no és romà, sinó imitat dels que ells feien; i hi ha per fi qui emet l'opinió que va deure pertànyer, no a un temple, sinó a un bany o banys públics durant la dominació dels romans a Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Hay quien cree también que este mosaico no es romano, sino imitado de los que ellos hacían; y hay por fin quien emite la opinión de que debió pertenecer, no á un templo, sino á un baño ó baños públicos durante la dominación de los romanos en Barcelona.
Res de particular, excepte el citat mosaic, ofereix l'interior de l'església de Sant Miquel; però és força notable la seva façana per l'original i elegant.
Llegir l’original en castellà
Nada de particular, excepto el citado mosaico, ofrece el interior de la iglesia de San Miguel; pero es bastante notable su fachada por lo original y elegante.
Han de fixar-se també el viatger i el curiós en altres preciositats que tanca aquest temple.
Llegir l’original en castellà
Deben también fijarse el viajero y el curioso en otras preciosidades que encierra este templo.
A l'altar de l'Assumpció hi ha una obra d'escultura en marbre, les figures de la qual són de mida natural i del bon temps de les arts, de bella forma i de bella expressió. Representa el triomf de la nostra Senyora, en alabastre, estant la Verge representada com a difunta i els Apòstols al voltant, de mig cos. Es creu que aquesta obra va ser portada d'Itàlia.
Llegir l’original en castellà
En el altar de la Asunción hay una obra de escultura en mármol, cuyas figuras son de tamaño natural y del buen tiempo de las artes, de bella forma y de bella expresión. Representa el triunfo de Nuestra Señora, en alabastro, estando la Virgen representada como difunta y los Apóstoles alrededor, de medio cuerpo. Se cree que esta obra fué traída de Italia.
És igualment notable l'estàtua d'un Sant Jeroni, col·locada a la paret a mà dreta del qui entra per la porta principal.
Llegir l’original en castellà
Es igualmente notable la estatua de un San Jerónimo, colocada en la pared á mano derecha del que entra por la puerta principal.
A l'ara de l'altar major hi ha un altre tros de mosaic romà de diversos colors.
Llegir l’original en castellà
En el ara del altar mayor hay otro pedazo de mosaico romano de varios colores.
A la dreta del santuari, sota la tribuna que el 1598 es va construir per al Municipi barcelonès, es veu un quadre que formava part del gran retaule que decorava la paret del fons del saló de Cent de les Cases consistorials. Representa la Verge en un tron, amb diversos consellers agenollats als seus peus; a dreta i esquerra alguns sants, seguits de diversos músics i cantants, i al fons la ciutat antiga, amb el seu segon cercle de fortificació marcat. Va ser pintat aquest quadre per Lluís Dalmau l'any 1465.
Llegir l’original en castellà
Á la derecha del santuario, debajo de la tribuna que en i5g8 se construyó para el Municipio barcelonés, se ve un cuadro que formaba parte del gran retablo que decoraba la pared del fondo del salón de Ciento de las Casas consistoriales. Representa á la Virgen en un solio, con varios concelleres arrodillados á sus pies; á derecha é izquierda algunos santos, seguidos de varios músicos y cantantes, y al fondo la ciudad antigua, con su segundo círculo de fortificación marcado. Fué pintado este cuadro por Luis Dalmau el año 1465.
També hi ha dos quadres de Viladomat, representant l'un la Glòria i l'altre la Divina Pastora.
Llegir l’original en castellà
También hay dos cuadros de Viladomat, representando el uno la Gloria y el otro la Divina Pastora.
Per fi, a la capella del Santíssim Sagrament s'observa un ric sepulcre de marbre, que guarda les restes del doctor en ambdós drets D. Jeroni de Coll, que va ser conseller i vicecanceller de D. Ferran el Catòlic i de l'emperador Carles V. El decoren dues columnes estriades a la meitat, una estàtua sobre l'urna i altres ornaments. Coll va manar cisellar per a si aquest sepulcre el 1536, a l'edat de seixanta-tres anys, segons es desprèn del seu epitafi.
Llegir l’original en castellà
Por fin, en la capilla del Sacramento se observa un rico sepulcro de mármol, que guarda los restos del doctor en ambos derechos D. Jerónimo de Coll, que fué consejero y vicecanciller de D. Fernando el Católico y del emperador Carlos V. Lo decoran dos columnas istriadas en su mitad, una estatua sobre la urna y otros adornos. Coll mandó labrar para sí este sepulcro en 1536, á la edad de sesenta y tres años, según se desprende de su epitafio.
Es fama que, quan la guerra anomenada de successió, en l'època en què Barcelona estava assetjada per les armes del rei Felip V, quan ja més estrets es trobaven els barcelonins i en més extrems destrets es veien, diversos capitans es reuniren un dia en aquest temple. Allà, desembeinant les seves espases i col·locant la punta sobre un altar en què s'havia posat la imatge de Santa Eulàlia, juraren defensar Barcelona fins a vessar l'última gota de la seva sang. Diversos d'aquells capitans il·lustres, fidels al seu vot, el segellaren amb la seva vida a les muralles de la ciutat.
Llegir l’original en castellà
Es fama que, cuando la guerra llamada de sucesión, en la época en que Barcelona estaba sitiada por las armas del rey Felipe V, cuando ya más apretados se hallaban los barceloneses y en más extremos apuros se veían, varios capitanes se reunieron un día en este templo. Allí, desenvainando sus espadas y colocando la punta sobre un altar en que se había puesto la imagen de Santa Eulalia, juraron defender á Barcelona hasta derramar la última gota de su sangre. Varios de aquellos capitanes ilustres, fieles á su voto, lo sellaron con su vida en las murallas de la ciudad.
Fi de l’entrada original