Tornar a l'atles

Miguel (bajada de San)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 316–328

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Es diu que antigament s'anomenava del Pou nou o pou nou, i que prengué el nom que avui porta per haver-se col·locat un quadre de la imatge de l'arcàngel Sant Miquel en una capelleta que es construí a la part superior de l'arc que es troba en la terminació d'aquesta baixada.

Llegir l’original en castellà

Dícese que antiguamente se llamaba del Pon non ó pozo nuevo, y que tomó el nombre que hoy lleva por haberse colocado un cuadro de la imagen del arcángel San Miguel en una capillita que se construyó en la parte superior del arco que se halla en la terminación de esta bajada.

Com a dada curiosa, podem consignar que en els llibres d'acord de l'Ajuntament es troba que a 14 d'Abril fou resolt que s'empedrés, el carrer de la baixada de Sant Miquel a compte dels seus veïns, pagant només l'Ajuntament les pedres de cant que es necessitaven per cobrir el canaló o claveguera.

Llegir l’original en castellà

Como dato curioso, podemos consignar que en los libros de acuerdo del Ayuntamiento se halla que á 14 de Abril fué resuelto que se empedrase, la calle de la bajada de San Miguel á cuenta de sus vecinos, pagando sólo el Ayuntamiento las piedras sillares que se necesitaban para cubrir el cañado ó cloaca.

Existeix en aquest carrer, fent cantonada amb el de G, una casa, que és una de les poques restes que

Llegir l’original en castellà

Existe en esta calle, formando esquina con la de G , una casa, que es uno de los pocos restos que

Barcelona conserva en la classe d'edificis gòtics particulars, la grandesa dels quals revela el bon gust dels antics senyors, com diu un autor, i el bon estat de les arts, de què ha estat en tots temps centre aquesta culta capital. Aquest edifici, que fou palau dels comtes de Centelles, data del segle xiv. En els nostres temps l'ocupà per espai de molts anys la

Llegir l’original en castellà

r.arcelona conserva en la clase de edificios góticos particulares, cuya grandeza revela el buen gusto de los antiguos señores, como dice un autor, y el buen estado de las artes, de que ha sido en todos tiempos centro esta culta capital. Este edificio, que fué palacio de los condes de Centellas, data del siglo xiv. En nuestros tiempos lo ocupó por espacio de muchos años la

societat filharmònico-literària, espècie de casino del qual formaven part molts artistes, literats i joves distingits de la bona societat barcelonina. La Filharmònica tenia un elegant teatret i en ell es feien representacions líriques i dramàtiques, concerts vocals i instrumentals i acadèmies literàries.

Llegir l’original en castellà

cicdad filarmónico-literaria, especie de casino del cual formaban parte muchos artistas, literatos y jóvenes distinguidos de la buena sociedad barcelonesa. La Filarmónica tenía un elegante teatrito y en él se daban representaciones líricas y dramáticas, conciertos vocales é instrumentales y academias literarias.

La circumstància d'haver nascut en una casa d'aquest carrer un personatge que figurà amb glòria en la guerra de successió, i que, tanmateix, és poc conegut de la posteritat, i la casualitat d'haver-nos pogut procurar còpia dels pocs documents que relatius a ell existeixen a l'arxiu de la seva família, ens proporcionen ocasió de poder donar alguns apunts biogràfics del comte de Sierra Nevada, anomenat el cavaller d'Isona, que és a qui al·ludim. Hem d'advertir que quantes dades i documents anem a adduir estan tots trets del notable arxiu que posseeix a Fonz D. Joaquim Manuel de Moner, descendent del citat comte de Sierra Nevada. Ja una altra vegada en aquesta obra, a propòsit de la Ciutadella, hem tingut ocasió de citar aquest arxiu, que posseeix papers i documents de la major importància.

Llegir l’original en castellà

La circunstancia de haber nacido en una casa de esta calle un personaje que figuró con gloria en la guerra de sucesión, y que, sin embargo, es poco conocido de la posteridad, y la casualidad de habernos podido procurar copia de los pocos documentos que relativos á él existen en el archivo de su familia, nos proporcionan ocasión de poder dar algunos apuntes biográficos del conde de Sierra Nevada, llamado el caballero de Isona, que es á quien aludimos. Debemos advertir que cuantos datos y documentos vamos á aducir están todos sacados del notable archivo que posee en Fonz D. Joaquín Manuel de Moner, descendiente del citado conde de Sierra Nevada. Ya otra vez en esta obra, á propósito de la Ciudadela, hemos tenido ocasión de citar este archivo, que posee papeles y documentos de la mayor importancia.

EL CAVALLER D'ISONA.

Llegir l’original en castellà

EL CABALLERO DE ISONA.

A curtíssima distància de l'antiga vila d'Isona existeix una gran finca anomenada de Lloris, pertanyent a la família Moner. En terreny d'aquesta finca es troben moltes restes romanes, ja que és fama que allà s'alçava l'antiga ciutat romana d'Isona, i en el centre de la possessió hi ha un edifici on existeix un eco notabilíssim que repeteix perfectament les paraules que es pronuncien.

Llegir l’original en castellà

A cortísima distancia de la antigua villa de Isona existe una gran finca llamada de Lloris, perteneciente á la familia Moner. En terreno de esta finca se encuentran muchos restos romanos, pues es fama que allí se alzaba la antigua ciudad romana de Isona, y en el centro de la posesión hay un edificio donde existe un eco notabilísimo que repite perfectamente las palabras que se pronuncian.

Potser aquest eco pot haver contribuït a fer que el vulgus, crèdul sempre i supersticiós, hagi suposat que allà apareixen ànimes en pena, fantasmes o follets, donant això lloc a que es digui que aquella és la morada dels Encantats de Lloris.

Llegir l’original en castellà

Acaso este eco puede haber contribuido á que el vulgo, crédulo siempre y supersticioso, haya supuesto que allí aparecen almas en pena, fantasmas ó duendes, dando esto lugar á que se diga que aquélla es la morada de los Encantados de Lloris.

Totes aquestes rondalles d'encantats i fantasmes estan robustides per la crèdula tradició del país, la gent del qual suposa que tots els anys, el dia 1 de maig, apareix el cavaller d'Isona, aquell que tant es distingí en la guerra de successió, al capdavant d'una esquadra de soldats que emprenen aferrissat combat amb altres, apareguts al mateix temps. Es diu i s'assegura que uns anys, sempre per aquell mateix dia, es distingeixen visiblement dos exèrcits lluitant un contra l'altre, destacant-se del mig de tots la figura del cavaller d'Isona, i se senten el xoc de les armes, el galopar dels cavalls, el soroll del combat i els crits de victòria; mentre que altres anys només es veuen com a grans masses o grans flocs de lli o cànem blanc que s'acosten els uns als altres, barrejant-se i confonent-se. Tot això, al dir de la gent, té lloc en un gran pla immediat a la població, en el qual de vegades apareix també, passejant-se tranquil·lament amb la seva família, el cavaller d'Isona.

Llegir l’original en castellà

Todas estas consejas de encantados y fantasmas están robustecidas por la crédula tradición del país, cuya gente supone que todos los años, el día i.° de Mayo, aparece el caballero de Isona, aquél que tanto se distinguió en la guerra de sucesión, al frente de una escuadra de soldados que emprenden denodado combate con otros, aparecidos al mismo tiempo. Se dice y asegura que unos años, siempre por aquel mismo día, se distingue visiblemente á dos ejércitos luchando uno contra otro, destacándose de en medio de todos la figura del caballero de Isona, y se oyen el choque de las armas, el galopar de los caballos, el ruido del combate y los gritos de victoria; mientras que otros años sólo se ven como grandes masas ó grandes copos de lino ó cáñamo blanco que se acercan los unos á los otros, mezclándose y confundiéndose. Todo esto, al decir de la gente, se verifica en un gran llano inmediato á la población, en el cual á veces aparece también, paseándose tranquilamente con su familia, el caballero de Isona.

Vegem ara qui fou aquest personatge, la vida del qual degué talment impressionar a la gent d'aquella comarca, quan s'ha arribat a l'extrem d'evocar-lo enmig d'aparicions meravelloses, envoltades de misteri i d'importància.

Llegir l’original en castellà

Veamos ahora quién fué este personaje, cuya vida debió de tal modo impresionar á las gentes de aquella comarca, cuando se ha llegado al extremo de evocarle en medio de apariciones maravillosas, rodeadas de misterio y de importancia.

D. Francesc de Moner i de Miret, anomenat el cavaller d'Isona, per tenir la seva família el senyoriu d'aquest poble, nasqué a Barcelona a la casa pròpia dels seus pares, sita al carrer de Sant Miquel, el 20 de Gener

Llegir l’original en castellà

D. Francisco de Moner y de Miret, llamado el caballero de Isona, por tener su familia el señorío de este pueblo, nació en Barcelona en la casa propia de sus padres, sita en la calle de San Miguel, el 20 de Enero

de 1677.

Llegir l’original en castellà

de 1677.

Només tenia uns vint-i-vuit anys quan començà aquella cèlebre guerra de successió, en què Catalunya s'alçà tota sencera a favor de les seves llibertats contra Felip V, primer dels Borbons a Espanya, aclamant per rei l'arxiduc d'Àustria. Aquest vingué a desembarcar a les platges de Barcelona amb gruixut exèrcit de les nacions aliades, i es titulà Carles III d'Espanya.

Llegir l’original en castellà

Sobre veintiocho años tenía nada más cuando comenzó aquella célebre guerra de sucesión, en que Cataluña se alzó toda entera en favor de sus libertades contra Felipe V, primero de los Borbones en España, aclamando por rey al archiduque de Austria. Este vino á desembarcar en las playas de Barcelona con grueso ejército de las naciones aliadas, y se tituló Carlos III de España.

D. Francesc de Moner fou dels primers a pronunciar-se a favor del nou príncep que es donaven els catalans, com consta d'un testimoniatge fet per notari públic a la vila d'Isona el 20 de febrer de 1760, justificant diversos testimonis d'edat avançada. Copiarem aquest acte, igual que altres documents relatius al personatge de què parlem i als successos en què prengué part, ja que tots aquests documents, desconeguts fins avui, poden ser útils per a la història d'aquella època memorable.

Llegir l’original en castellà

D. Francisco de Moner fué de los primeros en pronunciarse á favor del nuevo príncipe que se daban los catalanes, como consta de un testimonio hecho por notario público en la villa de Isona el 20 de Febrero de 1760, justificando varios testigos de edad avanzada. Copiaremos este auto, lo propio que otros documentos relativos al personaje de que hablamos y á los sucesos en que tomó parte, pues todos estos documentos, desconocidos hasta el día, pueden ser útiles para la historia de aquella época memorable.

Diu així el testimoniatge:

Llegir l’original en castellà

Dice así el testimonio:

Immediatament d'haver arribat l'any 1705 a aquesta província de Catalunya la reial persona de Carles III, amb tan vigorós afany i singular coratge emprengué D. Francesc de Moner i de Miret el reial servei de S. M., que mentre es mantingué i romangué en aquesta província, sacrificà tan de veres la seva persona i cabals a favor d'aquest senyor rei, que absolutament no ometé la menor diligència al·lusiva i concernent al major acompliment de S. M., manifestant-se tan liberalment propens i obedient a les moltes comissions que meresqué de S. M. fins que es rendí la ciutat de Barcelona, com ho acreditaren l'expedició i sorpresa del regiment de Lubín, a la vila de Benavarri; la del castell i Torreblanca, prop de la ciutat d'Urgell; els assortiments i corregudes en les expedicions de la ciutat de Cardona i vila de Tremp, els feliços progressos dels quals constituïren el dit senyor D. Francesc de Moner i la seva família en la precisió d'absentar-se de la vila d'Isona, la seva pàtria; en l'eminent risc de la seva vida i honor amb què les tropes enemigues amb singular dret el buscaven; i per últim, el 23 de desembre de 1713 en el conflicte de veure's presos els dos fills majors de quinze a disset anys a les ordres del mariscal de camp D. Josep Vallejo, qui, després de tenir-los en arrest a la ciutat de Solsona, fins a mitjans de febrer de 1714, per ordre de l'Excm. Sr. Duc de Pópuli, es traslladaren de la dita ciutat amb un nombrós cos de cavalleria al castell de Lleida, on romangueren tot el temps que durà el setge de la ciutat de Barcelona, amb motiu del qual s'ocasionaren al dit Moner inevitables i considerables despeses per a la decorosa manutenció dels dits fills en aquell castell, mitjançant les quals i de la decretada confiscació de tots els seus béns des de l'any 1714 fins al de 1725 es va endarrerir i patí gran perjudici la dita casa i família de Moner.

Llegir l’original en castellà

«Inmediatamente de haber llegado en el año de 1705 á esta provincia de Cataluña la real persona de Carlos III, con tan vigoroso empeño y singular animosidad emprendió D. Francisco de Moner y de Miret el real servicio de S. M., que mientras se mantuvo y permaneció en dicha provincia, sacrificó tan de veras su persona y caudales á favor de dicho señor rey, que absolutamente no omitió la menor diligencia alusiva y concerniente al mayor desempeño de S. M., manifestándose tan liberalmente propenso y obediente á las muchas comisiones que mereció de S. M. hasta que se rindió la ciudad de Barcelona, como lo acreditaron la expedición y sorpresa del regimiento de Lubín, en la villa de Benabarre; la del castillo y Torreblanca, cerca de la ciudad de Urgel; los surtimientos y correrías en las expediciones de la ciudad de Cardona y villa de Tremp, cuyos felices progresos constituyeron á dicho señor D. Francisco de Moner y su familia en precisión de ausentarse de la villa de Isona, su patria; en el eminente riesgo de su vida y honor con que las tropas enemigas con singular derecho le buscaban; y por último, en 23 de Diciembre de 1713 en el conflicto de verse presos los dos hijos mayores de quince á diez y sieteaños á las órdenes del mariscal de campo D. José Vallejo, quien, después de tenerlos en arresto en la ciudad de Solsona, hasta mediados de Febrero de 1714, de orden del Excmo. Sr. Duque de Pópuli, se trasladaron de dicha ciudad con un crecido cuerpo de caballería al castillo de Lérida, en donde permanecieron todo el tiempo que duró el asedio de la ciudad de Barcelona, con cuyo motivo se ocasionó á dicho Moner inevitables y crecidos gastos para la lustre manutención de dichos hijos en aquel castillo, mediante cuyos y de la decretada confiscación de todos sus bienes desde el año 1714 hasta el de 1725 se atrasó y padeció gran desmedro dicha casa y familia de Moner.»

Sabut és que el 1706 Carles III fou assetjat a Barcelona per les armes de Felip V, que es veieren obligades a aixecar el setge, abandonant després Catalunya en son de derrota. En aquesta ocasió Moner estigué a Barcelona al costat del monarca, i prestà grans serveis, segons es desprèn d'una carta que li dirigí el príncep Antoni de Leikestein, majordom i ministre de Carles III. Segons sembla, Moner no estava a la plaça quan començà el setge; però hi arribà a bord d'una fragata anglesa, juntament amb el príncep Enric d'Hesse-Darmstadt, aconseguint burlar la vigilància de l'armada bloquejadora.

Llegir l’original en castellà

Sabido es que en 1706 Carlos III fué sitiado en Barcelona por las armas de Felipe V, que se vieron precisadas á levantar el sitio, abandonando luego Cataluña en son de derrota. En esta ocasión Moner estuvo en Barcelona al lado del monarca, y prestó grandes servicios, según se desprende de una carta que le dirigió el príncipe Antonio de Leikestein, mayordomo y ministro de Carlos III. Según parece, Moner no estaba en la plaza cuando comenzó el sitio; pero llegó á ella á bordo de una fragata inglesa, junto con el príncipe Enrique de Hesse-Darmstadt, consiguiendo burlar la vigilancia de la armada bloqueadora.

Victorioses de moment les armes de Carles III i la causa dels catalans, Moner fou nomenat governador polític del marquesat de Pallars, segons es desprèn de diverses cartes i oficis que sota aquest títol li foren dirigides (i consten, com tots els altres documents, a l'arxiu que tenen avui els seus descendents a la vila de Fonz) per D. Josep de Moragas i Mas, general de batalla i governador de la plaça de ciutat i fronteres.

Llegir l’original en castellà

Vencedoras por el pronto las armas de Carlos III y la causa de los catalanes, Moner fué nombrado gobernador político del marquesado de Pallars, según se desprende de varias cartas y oficios que bajo este título le fueron dirigidas (y constan, como todos los demás documentos, en el arcbivo que tienen hoy sus descendientes en la villa de Fonz) por D. José de Moragas y Mas, general de batalla y gobernador de la plaza de ciudad y fronteras.

Per aquell temps, Moner, sempre a punt per al combat, sempre disposat al perill, prengué part activa com un dels caps en l'atac i rendició del castell d'Areny.

Llegir l’original en castellà

Por aquel tiempo, Moner, siempre pronto al combate, siempre dispuesto al peligro, tomó parte activa como uno de los jefes en el ataque y rendición del castillo de Areny.

Per aquest i altres serveis fou agraciat el 1707 amb el títol de comte de Sierra de Nava o Sierra Nevada. Diu així l'ofici en què se li participà dit nomenament:

Llegir l’original en castellà

Por éste y otros servicios fué agraciado en 1707 con el título de conde de Sierra de Nava ó Sierra Nevada. Dice así el oficio en que se le participó dicho nombramiento:

«El rei nostre senyor (q. D. g.) ha estat servit de decorar a V. S. amb el títol de comte, atès el que s'ha guanyat en el seu reial servei, de què dono a V. l'avís i l'enhorabona. — Déu guardi a V. S. molts anys. — Palau i Desembre 3o de 1707. — Ramon de Vilano, Perlas. »

Llegir l’original en castellà

«El rey nuestro señor (q. D. g.) ha sido servido condecorar á V. S. con el título de conde, atendido á lo que se ha granjeado en su real servicio, de que doy á V. el aviso y la enhorabuena. — Dios guarde á V. S. muchos años. — Palacio y Diciembre 3o de 1707. — Ramón de Vilano, Perlas. »

Tanmateix, el títol no li fou expedit fins al 1711, ja que porta la data de l'1 de febrer d'aquest any, i en el document original s'expressa que, havent D. Francesc de Moner i de Miret prestat serveis especials a la causa de Carles III, amb exposició de la seva vida moltes vegades, singularment en l'expedició de Benavarri i a la comarca de Tremp, per això el rei li concedeix per a ell i els seus successors el títol de comte de Sierra Nevada o Sierra de Nava, prenent origen aquest nom del mont així anomenat, situat en una heretat del mateix tom xxi 21 Moner, coneguda pel Mas Blanch, en el terme i veïnat de Freixanet, vicaria de Camprodon.

Llegir l’original en castellà

Sin embargo, el título no le fué expedido hasta 171 1, pues lleva la fecha del i.° de Febrero de dicho año, y en el documento original se expresa que, habiendo D. Francisco de Moner y de Miret prestado especiales servicios á la causa de Carlos III, con exposición de su vida muchas veces, singularmente en la expedición de Benabarre y en la comarca de Tremp, por esto el rey le concede para sí y sus sucesores el título de conde de Sierra Nevada ó Sierra de Nava, tomando origen este nombre del monte así llamado, sito en una heredad del mismo tomo xxi 21 Moner, conocida por el Mas Blanch, en el término y vecindad de Freixanet, vicaría de Camprodón.

El 1708 fou nomenat sergent major, títol que està concebut en aquests termes:

Llegir l’original en castellà

En 1708 fué nombrado sargento mayor, cuyo título está concebido en estos términos:

«D. Carles, per la gràcia de Déu rei, etc.

Llegir l’original en castellà

«D. Carlos, por la gracia de Dios rey, etc.

»Per quant, atès la lleial constància i singular zel que vos D. Francesc de Moner i de Miret heu manifestat a la meva reial persona, i a què en la vostra concorren les qualitats de valor i expedició militars, he vingut a concedir-vos (en virtut del present) el grau de sergent major d'infanteria amb totes les honres, gràcies, franqueses i immunitats que per dita raó us pertoca bé i complidament. — Donat a Barcelona a 5 de Gener de 1708. — Jo el Rei. — Ramon de Vilano, Perlas. »

Llegir l’original en castellà

»Por cuanto, atendiendo á la leal constancia y singular celo que vos D. Francisco de Moner y de Miret habéis manifestado á la mi real persona, y á que en la vuestra concurren las calidades de valor y expedición militares, he venido en concederos (en virtud del presente) el grado de sargento mayor de infantería con todas las honras, gracias, franquezas é inmunidades que por dicha razón os tocan bien y cumplidamente. — Dado en Barcelona á 5 de Enero de 1708. — Yo el Rey. — Ramón de Vilano, Perlas. »

En aquella època Moner continuava de governador polític al marquesat de Pallars, i sostenia seguida correspondència amb els principals caps i senyors de la cort de Carles III, els quals el tractaven amb gran consideració i el tenien en molt alt concepte, segons es desprèn de les escasses cartes originals que els descendents de Moner han pogut salvar i conserven en el seu poder.

Llegir l’original en castellà

En aquella época Moner continuaba de gobernador político en el marquesado de Pallars, y sostenía seguida correspondencia con los principales jefes y señores de la corte de Carlos III, quienes le trataban con gran consideración y le tenían en muy alto concepto, según se desprende de las escasas cartas originales que los descendientes de Moner han podido salvar y conservan en su poder.

Una d'aquelles cartes, signada per un dels millors caps de l'arxiduc, el comte León de Ullefeld, diu així:

Llegir l’original en castellà

Una de esas cartas, firmada por uno de los mejores jefes del archiduque, el conde León de Ullefeld, dice así:

«Senyor comte D. Francesc de Moner. — Senyor meu: M'alegro infinit que V. S. hagi arribat a aquest indret en temps que els enemics fan punta per aquelles contrades, no dubtant que, sent la seva persona tan coneguda, els servirà d'ànim la seva presència, mentrestant arriben tropes destinades per a la seva oposició i resguard. — Besa les mans de V. S. — León de Ullefeld.))

Llegir l’original en castellà

«Señor conde D. Francisco de Moner. — Señor mío: Me alegro infinito V. S. haya llegado á esa en tiempo que los enemigos hacen punta por aquellos parajes, no dudando que, siendo su persona tan conocida, les servirá de aliento su presencia, en ínterin lleguen tropas destinadas para su oposición y resguardo. — Besa las manos de V. S. — León de Ullefeld.))

Per traçar amb fidelitat la biografia del cavaller d'Isona, no hi ha més mitjà que anar fullejant les poques car-

Llegir l’original en castellà

Para trazar con fidelidad la biografía del caballero de Isona, no hay más medio que ir hojeando las pocas car-

1 tes que de la seva correspondència oficial i particular es conserven, guardant l'ordre de dates.

Llegir l’original en castellà

1 tas que de su correspondencia oficial y particular se conservan, guardando el orden de fechas.

El 3 d'octubre de 1709 li escrivia, des del seu campament de Balaguer, el príncep langrave de Hesse, participant-li una victòria aconseguida pels exèrcits aliats, en els termes següents:

Llegir l’original en castellà

En 3 de Octubre de 1709 le escribía, desde su campamento de Balaguer, el príncipe langrave de Hesse, participándole una victoria conseguida por los ejércitos aliados, en los siguientes términos:

«Senyor comte D. Francesc de Moner:

Llegir l’original en castellà

«Señor conde D. Francisco de Moner:

«Faig la deguda estimació de les que vaig rebre de V. S. del 15 i 21 del passat i 1r d'aquest mes, celebrant la seva cabal salut; i havent vist en totes el vari moviment que em notifica haver fet l'enemic en aquelles contrades, m'alegro s'hagi reduït a retrocedir dels avançaments que havia començat, majorment facilitant-se amb això a les nostres tropes el penetrar més endins i ocupar una altra vegada el lloc de Graus; i pel que fa al que V. S. m'insinua de l'estrèpit d'artilleria que ha sentit, puc dir-li que no seria d'aquest camp, si bé avui es dispara i amb la fuselleria en salva real per celebrar la feliç victòria que han aconseguit els aliats en una batalla de Flandes, haguda sobre el camp i plana de Sant Genís, la qual alegre notícia dono a V. S. pareixent-me que la festejarà en el cor, estimant jo el bon zel i cura que té en la continuació de les que per aquí ocorren, a què sempre retribueix la meva gratitud amb un veritable afecte.»

Llegir l’original en castellà

«Hago la debida estimación de las que recibí de V. S. del i5 y 21 del pasado y i.°de este mes, celebrando su cabal salud; y habiendo visto en todas el vario movimiento me noticia haber hecho el enemigo en esos parajes, me alegro se haya reducido á retroceder de sus principiados adelantamientos, mayormente facilitándose con esto á nuestras tropas el penetrar más adentro y ocupar otra vez el puesto de Graus; y en cuanto á lo que V. S. me insinúa del estruendo de artillería que ha oído, puedo decirle no sería de este campo, si bien hoy se dispara y con la fusilería en salva real para celebrar la feliz victoria han conseguido los aliados en una batalla de Flandes habida sobre el campo y llanura de San Genis, cuya alegre noticia doy á V. S. pareciéndome la festejará en el corazón, estimando yo el buen celo y cuidado tiene en la continuación de las que por aquí ocurren, á que siempre retribuye mi gratitud con un verdadero afecto.»

El 7 de juliol de 1711 el marquès de Rialp, secretari d'Estat de Carles III, li escrivia donant-li les gràcies en nom del rei per la cooperació que, deguda principalment a la seva cura, prestaven a la causa el país de la Conca de Tremp i poble de Vilamitjana.

Llegir l’original en castellà

A 7 de Julio de 17 n el marqués de Rialp, secretario de Estado de Carlos III, le escribía dándole las gracias en nombre del rey por la cooperación que, debida principalmente á su cuidado, prestaban á la causa el país de la Conca de Tremp y pueblo de Vilamitjana.

El mateix marquès de Rialp, per mitjà d'una altra carta datada a Barcelona el 6 de setembre del mateix 17 n, repetia al comte de Sierra Nevada les gràcies, en nom del rei, pels seus incansables desvetllaments i lleials serveis.

Llegir l’original en castellà

El mismo marqués de Rialp, por medio de otra carta fechada en Barcelona el 6 de Setiembre del propio 17 n, repetía al conde de Sierra Nevada las gracias, en nombre del rey, por sus incansables desvelos y leales servicios.

En el mateix mes i any Carles III li va dirigir una carta manifestant-li que es veia en la dolorosa precisió de partir cap a Alemanya, i encarregant-li l'assistència, consol i servei immediat de la persona de la seva esposa la reina.

Llegir l’original en castellà

En el mismo mes y año Carlos III le dirigió una carta manifestándole que se veía en la dolorosa precisión de partir para Alemania, y encargándole la asistencia, consuelo y servicio inmediato de la persona de su esposa la reina.

Sabut és que aquesta princesa no va tardar gaire tampoc a partir, quedant llavors Catalunya sense tropes estrangeres, abandonada a les seves pròpies forces. Moner va pertànyer al nombre dels catalans que es van conservar fidels a la causa i bandera que havien abraçat. Va continuar guardant el lloc de governador del marquesat de Pallars, i tals serveis va haver de prestar en aquelles crítiques circumstàncies, que se li va enviar un ofici, datat a Barcelona el 24 de març de 1713, i signat pel Dr. Fr. Antoni de Solanell en nom del Consistori dels diputats del General de Catalunya, donant-li repetides gràcies per tot el que havia cooperat a la defensa de les llibertats pàtries i al triomf de la causa de Carles III.

Llegir l’original en castellà

Sabido es que esta princesa no tardó mucho tampoco en partir, quedando entonces Cataluña sin tropas extranjeras, abandonada á sus propias fuerzas. Moner perteneció al número de los catalanes que se conservaron fieles á la causa y bandera que habían abrazado. Continuó guardando el puesto de gobernador del marquesado de Pallars, y tales servicios hubo de prestar en aquellas críticas circunstancias, que se le envió un oficio, fechado en Barcelona á 24 de Marzo de 17 13, y firmado por el Dr. Fr. Antonio de Solanell á nombre del Consistorio de los diputados del General de Cataluña, dándole repetidas gracias por lo mucho que había cooperado á la defensa de las libertades patrias y al triunfo de la causa de Carlos III.

El 13 de juliol de 1713 el Dr. D. Josep Vilar, en nom del Consistori dels diputats, li va participar que, havent els Braços generals aconsellat al Consistori la continuació de la defensa per al manteniment de les llibertats i altres prerrogatives de Catalunya, li encarregava que no desistís del seu compromís i que mantingués la plaça de Castell Ciutat en la legítima obediència de l'emperador el rei Carles III.

Llegir l’original en castellà

En i3 de Julio de 1713 el Dr. D. José Vilar, á nombre del Consistorio de los diputados , le participó que, habiendo los Brazos generales aconsejado al Consistorio la continuación de la defensa para el mantenimiento de las libertades y demás prerrogativas de Cataluña, le encargaba que no desistiese de su empeño y que mantuviese la plaza de Castell Ciutat en la legítima obediencia del emperador el rey Carlos III.

Per aquest document es veu que Moner era governador de l'esmentada plaça en aquella època, en el qual comandament devia succeir sens dubte al general Moragas, que abans el tenia.

Llegir l’original en castellà

Por este documento se ve que Moner era gobernador de la citada plaza en aquella época, en cuyo mando debió suceder sin duda al general Moragas, que antes lo tenía.

Existeixen també algunes cartes, fragments d'una correspondència que devia sostenir el comte de Sierra Nevada amb el general català que acabem de citar.

Llegir l’original en castellà

Existen también algunas cartas, fragmentos de una correspondencia que debió sostener el conde de Sierra Nevada con el general catalán que acabamos de citar.

És curiosa, entre altres, una carta d'aquest Moragas dirigida a Moner, donant-li instruccions i detallant-li en part el pla que en aquella data tenia el general esmentat per fortificar els punts que indica, a les muntanyes del marquesat de Pallars; punts importantíssims i a propòsit, realment, per defensar-se d'un poderós exèrcit.

Llegir l’original en castellà

Es curiosa, entre otras, una carta de dicho Moragas dirigida á Moner, dándole instrucciones y detallándole en parte el plan que en aquella fecha tenía el general mencionado para fortificar los puntos que indica, en las montañas del marquesado de Pallars; puntos importantísimos y á propósito, realmente, para defenderse de un poderoso ejército.

Diu així la carta:

Llegir l’original en castellà

Dice así la carta:

«Senyor comte. — Molt senyor meu: Responc a la que rebo de V. S. del 7 del present, que m'arriba avui, amb dir que V. S. sense la menor pèrdua de temps, no admetent racions algunes de paisans, mani transportar tots els grans de la vall de Vilamur que V. S. m'avisa que es poden recollir, i quan no estiguessin trillats podrà disposar la més prompta providència, no fiant-se del temps ni de la gent, que temo seran el mateix que els de la vall d'Àneu, que a tots els miro del mateix geni; i suposat que V. S. sap la falta que tenim així i el que es gasta cada mes, que passen de 200 quarteres, és menester que no perdem temps a fer tota diligència, i en cas que V. S. reconegui que aquesta gent no vulgui executar el que V. S. els mani, m'ho avisarà de seguida, que passaré jo aquí i ho faré transportar de seguida. Sobre la remesa de la gent em remeto a la que vaig escriure ahir a V. S., que de Sarroca passaran allà 25 fusellers i els granaders; i tocant a la disposició de les guàrdies, l'avançada la manarà posar al pont de Llavorsí i l'altra a l'Hostal del Rei, i de nit els dos guàrdies es retiraran al barranc per on passa el camí que va a Montanartró, i allà fortificats es poden defensar d'un poderós exèrcit. Aquesta em sembla que és la disposició més convenient per assegurar aquesta terra i la de proveir aquesta plaça, que mentre la mantindré es conservarà tota la muntanya, per la qual cosa repeteixo les meves instàncies a V. S., a l'obediència de la qual quedo pregant a Déu que guardi V. S. molts anys.

Llegir l’original en castellà

«Señor conde. — Muy señor mío: Respondo á la que recibo de V. S. del 7 del presente, que me llega hoy, con decir que V. S. sin la menor pérdida de tiempo, no admitiendo raciones algunas de paisanos, mande transportar todos los granos de la valle de Vilamur que V. S. me avisa poderse recoger, y cuando no estuviesen trillados podrá disponer la más pronta providencia, no fiándose del tiempo ni de la gente, que temo serán lo mismo que los de la valle de Aneo, que á todos los miro de un mismo genio; y supuesto V. S. sabe la falta tenemos así y lo que se gasta cada mes, que pasan de 200 cuarteras, es menester que no perdamos tiempo en hacer toda diligencia, y en caso que V. S. reconozca que esa gente no quiera ejecutar lo que V. S. les mande, me lo avisará luego, que pasaré yo aquí y lo haré transportar luego. Sobre la remesa de la gente me remito á la que escribí ayer á V. S., que de Sarroca pasarán ahí 25 fusileros y los granaderos; y tocante á la disposición de las guardias, la avanzada la mandará poner en la puente de Llaborsí y la otra á Hostal de Rey> y de noche los dos guardias se retirarán al barranco por donde pasa el camino que va á Montanartró, y allí fortificados se pueden defender de un poderoso ejército. Esta me parece es la más conveniente disposición para asegurar esta tierra y la de proveer esta plaza, que en tanto que la mantendré se conservará toda la montaña, por lo que repito mis instancias á V. S., ácuya obediencia quedo rogando á Dios guarde á V. S. muchos años.

Urgel i 9 de setembre de 1713. — Besa les mans de V. S. S. S. S.— Moragas.

Llegir l’original en castellà

Urgel y Setiembre 9 de 1713. — Besa las manos de V. S. S. S. S.— Moragas.»

En els papers i correspondències que del personatge que ens ocupa es conserven, no trobem ja res més que una carta del diputat militar D. Antoni Francesc Berenguer i Novell, escrita des de la Seu d'Urgell, en què li dóna ordre per dirigir-se a dita ciutat, amb el seu destacament, sense la menor dilació.

Llegir l’original en castellà

En los papeles y correspondencias que del personaje que nos ocupa se conservan, no hallamos ya otra cosa sino una carta del diputado militar D. Antonio Francisco Berenguer y Novell, escrita desde la Seo de Urgel, en que le da orden para dirigirse á dicha ciudad, con su destacamento, sin la menor dilación.

Ignorats ens són els serveis que va poder prestar el comte de Sierra Nevada en defensa de la plaça, per a l'auxili de la qual el cridava el diputat militar. Ja entre els seus papers no trobem sinó l'original d'un bàndol que el general Moragas li va enviar per a la seva publicació, quan Barcelona es trobava rigorosament assetjada per les tropes de Felip V. És notable aquest bàndol per la seva característica energia i el reproduïm com a document històric.

Llegir l’original en castellà

Ignorados son para nosotros los servicios que pudo prestar el conde de Sierra Nevada en defensa de la plaza, para cuyo socorro le llamaba el diputado militar. Ya entre sus papeles no hallamos sino el original de un bando que el general Moragas le envió para su publicación, cuando Barcelona se hallaba rigurosamente sitiada por las tropas de Felipe V. Es notable este bando por su característica energía y lo reproducimos como documento histórico.

Nos D. Joseph de Moragas y Mas, general de batalla, coronel d'un regiment de cavalleria corassas, i comandant a les fronteres de Catalunya per la S. C. C. i R. majestat del rei nostre senyor (Q. D. G.)

Llegir l’original en castellà

Nos D. Joseph de Moragas y Mas, general de batalla, coronel de un regiment de caballería corassas,y comandant en las fronteras de Catalunya per la S. C. C. y R. majestat del rey nostre senyor (Q, D. G.)

Havent experimentat les vexacions i hostilitats tiranes comeses per les tropes enemigues amb ànim de aconseguir l'extinció i anullament de tant nombrosos i exaltats privilegis i llibertats per nostres avantpassats amb la seva pròpia sang adquirits dels avantpassats senyors comtes de Barcelona, reis d'Aragó, de feliç record, havent procurat amb diferents mitjans acatar la nostra nació, i experimentar avui haver escampat diferents ordres a l'efecte de convocar-nos amb somatents generals per fer muralla de les nostres persones en els assalts de la nostra capital de Barcelona, així com per la defensa i conservació dels dits reals privilegis i exempcions i llibertats, i per defugir de tants execrables danys que dels dits ordres es poden esperar: ordenem i manem al batlle i jurats del terme de Sant Boi, Sant Hipòlit, Torelló, Sant Pere, Sant Martí, Roda, l'Esquirol i demés pobles

Llegir l’original en castellà

Habent esperimentat la vexacions y hosteralitats tiranas comesas per las tropas enemigas ab ánimo de conseguir la extinció y anullament de tant numerosos y exaltáis privilegis y llibertats per nostres antepassats ab llur propia sanch adquirits deis antepassats senyors comptes de Barcelona reys d'Aragó, de felis recordado, habent procurat ab di ferents medis acatar nostra nació, y experimentar vuy haber espargit diferents ordres á.efecte de convocarnos ab somatents generáis per fer muralla de nostras personas en los assalts de nostra capital de Barcelona, aixi que per la defensa y conservado de dits reals privile gis y exempcions y llibertats, y per defugir de tants execrables danys que de dits ordres se poden esperar: ordenam y manam al batlle y jitrats del terme de Sant Boy, Sant Hipolit, Torelló, Sant Pere, Sant Martí, Roda, lo Esquirol y demes pobles

circumveïns, que, fent passar aquesta nostra ordre d'un a altre sense perdre un instant amb so de campana i crit de Via fora, sense cessar aquell, facin somatent general de 14 anys en amunt, sense exempció de persona, previnguts de tot gènere d'armes i munició, manteniment, per vuit dies, acudeixin a Sant Bartomeu del Grau, a l'efecte de fer l'ofensa i defensa que més convindrà al real servei i benefici de la pàtria, que de fer lo contrari (cosa que no es creu) seran saquejats, cremats i tractats com a enemics del rei N. S. i traïdors de nostra pàtria.

Llegir l’original en castellà

isccutiiis que, fent passar esta nostra ordre de un d altre sens perdre un instant ab so de campana y crit de Via fora sr/ís cessar aqucll, ahen somatent general de 14 anys en amunt, sens exempció de persona, previnguts de tot género de armas y municiom, mauteniment, per ocho dias, acuden á Sant Bartomcu del Grau, d efecte de fer la ofensa y defensa que mes convindrá al real servey y benefici de la patria, que de fer lo contrari fio que no se creu) serán saquejats, cremats y tractats com d enemichs del rey N. S, y traidors de nostra patria.

Donat en el lloc de Matamala el 24 d'Agost de 1714. — Moragas.

Llegir l’original en castellà

Dat en lo lloch de \I atañíala ais 24 de Agost de 17 14. — Moragas.

La circumstància de trobar-se l'original d'aquest bàndol de puny i lletra de Moragas, entre els papers del comte de Sierra Nevada, i la d'haver-li estat enviat perquè el fes publicar a so de trompeta, pot fer creure que el comte, amb alguna força, estava a les rodalies de Barcelona disposat a socórrer aquesta capital en els seus moments de dificultat.

Llegir l’original en castellà

La circunstancia de obrar el original de este bando de puño y letra de Moragas, entre los papeles del conde de Sierra Nevada, y la de haberle sido enviado para que lo hiciera publicar á son de trompeta, puede hacer creer que el conde, con alguna fuerza, estaba en las cercanías de Barcelona dispuesto á socorrer esta capital en sus apuros.

Queda ja dit en un altre lloc com va caure Barcelona, sense que pogués ser socorrida.

Llegir l’original en castellà

Queda ya dicho en otro lugar cómo cayó Barcelona, sin que pudiese ser socorrida.

Ja poques notícies més tenim de l'agosarat cavaller d'Isona. Només se sap per tradició de família que després del 1719 va estar pres al castell de Lleida, i consta que llavors se li va presentar un general de Felip V oferint-li les mateixes graduacions i honors que li havia donat l'arxiduc si volia servir al citat rei; però Moner, amb gran enteresa, va contestar que tenia un cor només i que d'ell ja n'havia disposat.

Llegir l’original en castellà

Ya pocas noticias más tenemos del arrojado caballero de Isona. Sólo se sabe por tradición de familia que después del 17 19 estuvo preso en el castillo de Lérida, y consta que entonces se le presentó un general de Felipe V ofreciéndole las mismas graduaciones y honores que le diera el archiduque si quería servir al citado rey; pero Moner, con gran entereza, contestó que tenía un corazón sólo y que de él había ya dispuesto.

Per ordre de les autoritats nomenades per Felip V al Principat van ser segrestats els seus béns i els de la seva esposa Doña Magdalena de Amorós, patint llavors grans vexacions i persecucions, no tornant a entrar en possessió de la seva hisenda fins després del tractat de Viena, que es va signar el 1725.

Llegir l’original en castellà

Por orden de las autoridades nombradas por Felipe V en el Principado fueron secuestrados sus bienes y ios de su esposa Doña Magdalena de Amorós, sufriendo entonces grandes vejámenes y persecuciones, no volviendo á entrar en posesión de su hacienda hasta después del tratado de Viena, que se firmó en 1725.

El comte de Sierra Nevada, després d'haver casat en segones núpcies amb Doña Juana de Meca, va morir l'11 de març de 1730 a Montsonís, sent després traslladat el seu cadàver a la vila d'Isona i enterrat a la sepultura de la seva família.

Llegir l’original en castellà

El conde de Sierra Nevada, después de haber casado en segundas nupcias con Doña Juana de Meca, murió el 11 de Marzo de 1730 en Montsonis, siendo luego trasladado su cadáver á la villa de Isona y enterrado en la sepultura de su familia.

Fi de l’entrada original