Des del carrer Ample es dirigeix al de Baix muralla, creuant el de la Mercè.
Llegir l’original en castellà
Desde la calle Ancha se dirige á la de Bajo muralla, cruzando la de la Merced»
Part d'aquest carrer tenia antigament el nom de Taverna cremada; però després, com l'altra meitat del mateix, va prendre el que avui porta, a conseqüència de tenir-hi la casa solar la família de Marquet, que és família cèlebre i distingida en els fastos consulars de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Parte de esta calle tenía antiguamente el nombre de Taberna crcmada; pero luego, como la otra mitad de la misma, tomó el que hoy lleva, á consecuencia de tener en la misma su casa solar la familia de Marquet, que es familia célebre y distinguida en los fastos consulares de Barcelona.
Feliu de la Peña diu que «aquesta família barcelonina va donar més victòries als seus reis que va tenir homes en aquestes i les antigues centúries;» i encara que hi ha en dir això l'exageració de la hipèrbole, és sabut, tanmateix, que compta homes il·lustres, si bé en general, amb perdó sigui dit del cronista, més se'ls veu adornats amb el llorer cívic que amb el militar. En el catàleg dels consellers barcelonins es veu figurar un Marquet a cada pas, i els nostres annals consignen que van tenir diverses vegades ocasió de prestar assenyalats serveis a la ciutat.
Llegir l’original en castellà
Feliu de la Peña dice que «esta familia barcelonesa dio más victorias a sus reyes que tuvo varones en éstas y las antiguas centurias;» y aun cuando hay en decir esto la exageración de la hipérbole, es sabido, sin embargo, que cuenta varones ilustres, si bien por lo general, con perdón sea dicho del cronista, más se les ve ornados con el lauro cívico que con el militar. En el catálogo de los concelleres barceloneses se ve figurar un Marquct A cada paso, y nuestros anales consignan que tuvieron varias veces ocasión de prestar señalados servicios á la ciudad.
És la de Marquet una família de ciutadans honrats de Barcelona, de la qual van sortir preclars homes, que van saber distingir-se, uns com a comerciants, altres com a mariners, altres com a representants del poble, com a bons fills de la pàtria tots.
Llegir l’original en castellà
Es la de Marquet una familia de ciudadanos honrados de Barcelona, de la cual salieron preclaros varones, que supieron distinguirse, unos como comerciantes, otros como marinos, otros como representantes del pueblo, como buenos hijos de la patria todos.
Segons ja hem vist en parlar de la plaça del duc de Medinaceli, hi ha en ella un monument elevat a la memòria d'un Galceran Marquet, que vivia a mitjans del segle xiv.
Llegir l’original en castellà
Según ya hemos visto al hablar de la plaza del duque de Medinaceli, existe en ella un monumento elevado á la memoria de un Galcerán Marquet, que vivía á mediados del siglo xiv.
Heus aquí totes les notícies que d'aquest il·lustre personatge s'han pogut recollir:
Llegir l’original en castellà
He aquí todas las noticias que de este ilustre personaje se han podido recoger:
Per uns documents que l'il·lustre Capmany va treure d'entre la pols i l'oblit, publicant-los en el seu tom de col·lecció diplomàtica, consta que el 1331 dotze ciutadans de Barcelona, armadors d'una coca de tres ponts, anomenada Sant Climent, van donar el comandament d'ella i van elegir per capità de la nau al seu company co-armador Galceran Marquet, ciutadà barceloní.
Llegir l’original en castellà
Por unos documentos que el ilustre Capmany sacó de entre el polvo y el olvido, publicándolos en su tomo de colección diplomática, consta que en i33i doce ciudadanos de Barcelona, armadores de una coca de tres puentes, llamada San Clemente, dieron el mando de la misma y eligieron por capitán de la nao á su compañero co-armador Galcerán Marquet, ciudadano barcelonés.
Era «el de què parlem un buc de tres ponts; portava 500 homes de tripulació; tenia diversos castells falcats o guarnits de dalles des de la proa fins a la popa; ambdues bandes també falcades, igual que la cofa del pal major, i entre els seus estris militars es comptaven 3.166 dards nous, 40 llances llargues, 357 llances regulars, 4 dalles, 16 garfis per a l'abordatge, 300 ballestes, 68 adargues o pavesos, 49 cascs nous, 57 vells, 42 corasses noves, 43 gorgueres velles i 17 caixes de virots i fletxes, on es contenien 7.520 peces.»
Llegir l’original en castellà
Era «el de que hablamos un buque de tres puentes; llevaba 5oo hombres de tripulación; tenía varios castillos falcados ó guarnecidos de guadañas desde la proa hasta la popa; ambas bandas también falcadas, lo propio que la cofa del palo mayor, y entre sus pertrechos militares se contaban 3.i66 dardos nuevos, 40 lanzas largas, 357 lanzas regulares, 4 guadañas, 16 garfios para el abordaje, 3oo ballestas, 68 adargas ó paveses, 49 capacetes nuevos, Sj viejos, 42 corazas nuevas, 43 gorgueras viejas y 17 cajones de birotes y flechas, donde se contenían 7.520 piezas.
Devia tenir ja fama de mariner expert i intel·ligent Galceran Marquet, quan els seus socis no van vacil·lar en el tom xxi 18 nombrar-lo capità d'aquesta gran coca, confiant-li els seus interessos i el comandament de tan nombrosa tripulació.
Llegir l’original en castellà
Debía tener ya fama de marino experto é inteligente Galcerán Marquet, cuando sus socios no vacilaron en tomo xxi 18 nombrarle capitán de esta grande coca, confiándole sus intereses y el mando de tan numerosa tripulación.
No van quedar defraudats en les seves esperances. La nau Sant Climent va fer un creuer en cors des de finals del 1331 al 1332, capturant una galera de pisans i una altra coca genovesa manada per Conradí de Monella.
Llegir l’original en castellà
No quedaron defraudados en sus esperanzas. La nao San Clemente hizo un crucero en corso desde fines de i33i al 1 332, apresando una galera de písanos y otra coca genovesa mandada por Conradino de Monella.
El 1334 trobem el nostre Galceran Marquet figurant com a conseller quart de Barcelona, en ocasió de la qual va prendre el comandament d'11 galeres que va preparar la capital de Catalunya per assistir a l'armada amb què el rei d'Aragó Alfons IV feia la guerra als genovesos. S'ha dit que per aquest assenyalat servei el monarca li va concedir el títol i honors d'almirall de la Corona; i si bé això no es troba del tot demostrat, sembla estar-ho l'haver estat vicealmirall, ja que com a tal va figurar en altres expedicions marítimes. Fins hi ha qui assegura que ja tenia aquest segon càrrec anteriorment, ja que es diu que en qualitat de vicealmirall va estar en una expedició que contra els rebels de Sardenya havia dut a terme Guillem de Cervelló.
Llegir l’original en castellà
En 1334 hallamos á nuestro Galcerán Marquet figurando como conceller cuarto de Barcelona, en cuya ocasión tomó el mando de 11 galeras que aprestó la capital de Cataluña para asistir á la armada con que el rey de Aragón Alfonso IV hacía la guerra á los genoveses. Se ha dicho que por este señalado servicio el monarca le concedió el título y honores de almirante de la Corona; y si bien esto no se halla enteramente demostrado, parece estarlo el haber sido vicealmirante, pues como tal figuró en otras expediciones marítimas. Hasta hay quien asegura que tenía ya este segundo cargo anteriormente, pues se dice que en calidad de vicealmirante estuvo en una expedición que contra los rebeldes de Cerdeña había llevado á cabo Guillermo de Cervelló.
És fama que també va ser Galceran Marquet vicealmirall en l'armada catalana que D. Pere IV va enviar pels anys de 1339, sota les ordres de l'almirall Gilabert de Cruïlles, en auxili del rei de Castella contra els marroquins.
Llegir l’original en castellà
Es fama que también fué Galcerán Marquet de vicealmirante en la armada catalana que D. Pedro IV envió por los años de i33g, bajo las órdenes del almirante Gilaberto de Cruillas, en auxilio del rey de Castilla contra los marroquíes.
També se'l veu figurar com a vicealmirall en una altra esquadra de 20 galeres que es va fer a la vela des de Barcelona, sota les ordres de D. Pere de Montcada, amb el mateix objecte de prestar auxili al rei de Castella contra els marroquins. Va ser això el 1340.
Llegir l’original en castellà
También se le ve figurar como vicealmirante en otra escuadra de 20 galeras que se dio á la vela desde Barcelona, bajo las órdenes de D. Pedro de Moneada, con el mismo objeto de prestar auxilio al rey de Castilla contra los marroquíes. Fué esto en 1340.
Per fi, ja d'ell no se sap positivament una altra dada sinó la que, quan D. Pere IV va passar a Mallorca, pels anys de 1343, per desposseir d'aquell regne D. Jaume, ocupava Galceran Marquet el seu lloc de vicealmirall en l'esquadra.
Llegir l’original en castellà
Por fin, ya de él no se sabe positivamente otro dato sino el de que, cuando D. Pedro IV pasó á Mallorca, pollos años de 1343, para desposeer de dicho reino á D. Jaime, ocupaba Galcerán Marquet su puesto de vicealmirante en la escuadra.
El motiu d'haver-se elevat un monument a Barcelona a aquest mariner, amb preferència a altres sens dubte de més celebritat, es deu probablement a dues circumstàncies: la d'haver manat com a conseller, a la usança romana, una esquadra barcelonina, i la d'haver d'elevar-se el monument al costat de la casa de la seva família.
Llegir l’original en castellà
El motivo de haberse elevado un monumento en Barcelona á este marino, con preferencia á otros sin duda de más celebridad, se debe probablemente á dos circunstancias: la de haber mandado como conceller, á la usanza romana, una escuadra barcelonesa, y la de tener que elevarse el monumento junto á la casa de su familia.
Per altra banda, hi ha altres Marquet cèlebres en la nostra història.
Llegir l’original en castellà
Por lo demás, hay otros Marquet célebres en nuestra historia.
En parlar del famós mariner Berenguer Mallol (Vegeu carrer d'aquest nom), ho vam fer de l'almirall Ramon Marquet, el seu company i germà en glòries.
Llegir l’original en castellà
Al hablar del famoso marino Berenguer Mallol (Véase calle de este nombre), lo hicimos del almirante Ramón Marquet, su compañero y hermano en glorias.
Zurita, en referir la victòria que va aconseguir l'infant D. Alfons el 1324 contra els de Càller, diu que «també es va assenyalar molt en el mar un altre cavaller català, Miquel Marquet, cosa que va ser en els d'aquesta nissaga tan ordinària com si fos per herència.»
Llegir l’original en castellà
Zurita, al referir la victoria que consiguió el infante D. Alfonso en 1324 contra los de Cáller, dice que «también se señaló mucho en lo de la mar otro caballero catalán, Miguel Marquet, lo cual fué en los de este linaje tan ordinario como si fuera por herencia.»
El 1391 un altre Galceran Marquet va ser elegit capità d'una de les dues naus que la Diputació i els consellers van manar preparar contra altres dues enemigues que feien el cors en les parts de Sicília, i seria sens dubte el mateix personatge el que, segons certs documents, apareix com a vicealmirall el 1393.
Llegir l’original en castellà
En 1391 otro Galcerán Marquet fué elegido capitán de una de las dos naves que la Diputación y los concelleres mandaron aprestar contra otras dos enemigas que hacían el corso en las partes de Sicilia, y sería sin duda el mismo personaje el que, según ciertos documentos, aparece como vicealmirante en 1393.
Un altre vicealmirall del mateix nom i cognom (acàs també el mateix a què acabem de fer referència) manava l'armada contra els rebels de Sicília el 1398, i, per fi, el 1404 es troba citat un Galceran Marquet, que anava en una galera per l'apaivagament de Còrsega.
Llegir l’original en castellà
Otro vicealmirante del mismo nombre y apellido (acaso también el mismo á que acabamos de hacer referencia) mandaba la armada contra los rebeldes de Sicilia en i3g8, y, por fin, en 1404 se halla citado un Galcerán Marquet, que iba en una galera para el apaciguamiento de Córcega.
Fi de l’entrada original