Hi desemboquen els carrers del Born, Plateria i Caputxes.
Llegir l’original en castellà
Desembocan en ella las calles del Born, Platería y Caputxas.
S'eleva en aquesta plaça un magnífic temple de Santa Maria, considerat pels intel·ligents com la millor ELS CARRERS DE BARCELONA 2ÓI
Llegir l’original en castellà
Se eleva en esta plaza un magnífico templo de Santa María, considerado por los inteligentes como la mejor LAS CALLES DE BARCELONA 2ÓI
bellesa arquitectònica de l'estil gòtic, a Barcelona, després de la Catedral.
Llegir l’original en castellà
belleza arquitectónica del estilo gótico, en Barcelona, después de la Catedral.
La tradició assegura que, en els primers temps del cristianisme, la pietat dels fidels va erigir una ermita o capella en honor de la divina Mare, la qual cosa va tenir lloc a poca distància del primer recinte de les muralles de Barcelona, enmig d'una espaiosa platja i sobre les arenes de la mateixa, raó per la qual va ser anomenada església de la Verge Maria de les Arenes.
Llegir l’original en castellà
La tradición asegura que, en los primeros tiempos del cristianismo, la piedad de los fieles erigió una ermita ó capilla en honor de la divina Madre, lo cual tuvo lugar á corta distancia del primer recinto de las murallas de Barcelona, en medio de una espaciosa playa y sobre las arenas de la misma, razón por la que fué llamada iglesia de la Virgen María de las Arenas.
Es diu, i s'assegura també, que el motiu d'haver-se erigit aquesta capella en aquell lloc tan poc a propòsit, va ser perquè en ell havia estat sepultat el cos de la màrtir i donzella Santa Eulàlia per Sant Fèlix i els seus parents.
Llegir l’original en castellà
Dícese, y asegúrase también, que el motivo de haberse erigido esta capilla en aquel sitio tan poco á proposite, fué porque en él había sido sepultado el cuerpo de la mártir y doncella Santa Eulalia por San Félix y sus parientes.
Erigida ja la capella, va venir a establir-se en ella una comunitat de monjos, presidida per Quirze de Toledo, que havia pres l'hàbit de Sant Agustí en el cèlebre monestir Agaliense de Sant Cosme i de Sant Damià, i va ser el primer abat de la capella, passant després a ser elegit i consagrat bisbe de Barcelona, la qual església va governar des del 655 al 665.
Llegir l’original en castellà
Brígida ya la capilla, vino á establecerse en ella una comunión de monjes, presidida por Quirico de Toledo, que había tomado el hábito de San Agustín en el célebre monasterio Agaliense de San Cosme y de San Damián, y fué el primer abad de la capilla, pasando luego á ser electo y consagrado obispo de Barcelona, cuya iglesia gobernó desde 655 á 665.
L'any 713 van quedar amos els àrabs de Barcelona; però, conforme als pactes d'abans estipulats, la capella o basílica, que així sembla era anomenada llavors, va ser escrupolosament respectada. Això no obstant, abans de l'entrada dels àrabs els monjos van tenir cura d'ocultar el venerat cos de la verge proto-màrtir, així com altres relíquies, imatges i joies, pertanyent tot al culte diví.
Llegir l’original en castellà
En el año 713 quedaron dueños los árabes de Barcelona; pero, conforme á los pactos de antemano estipulados, la capilla ó basílica, que así parece era llamada entonces, fué escrupulosamente respetada. Esto no obstante, antes de la entrada de los árabes los monjes tuvieron buen cuidado de ocultar el venerado cuerpo de la virgen proto-mártir, así como otras reliquias, imágenes y joyas, perteneciente todo al culto divino .
Amb la invasió àrab van desaparèixer els monjos agustins, encara que és fama que no per això van arribar a interrompre's les cerimònies religioses que se celebraven a la capella, i només van tornar quan l'exèrcit cristià va haver recuperat Barcelona. Si bé aleshores aquests monjos no van morar com abans a la mateixa ba- 262 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Con la invasión árabe desaparecieron los monjes agustinos, aunque es fama que no por esto llegaron á interrumpirse las ceremonias religiosas que se celebraban en la capilla, y sólo volvieron cuando el ejército cristiano hubo recobrado Barcelona. Si bien entonces esos monjes no moraron como antes en la misma ba- 2Ó2 VÍCTOR BA LAGUER
sílica, ja que van passar a ocupar un edifici que havia servit de temple pagà durant la dominació romana, i va ser convertit en l'església parroquial de Santa Eulàlia del Camp; però es van encarregar de tot el concernent a la capella de la Verge de les Arenes, que va prosseguir conservant el seu caràcter de parròquia.
Llegir l’original en castellà
sílica, pues que pasaron á ocupar un edificio que sirviera de templo gentílico durante la dominación romana, y fué convertido en la iglesia parroquial de Santa Eulalia del Campo; empero se encargaron de todo lo concerniente á la capilla de la Virgen de las Arenas, que prosiguió conservando su carácter de parroquia.
No creiem que es pugui fixar amb certesa l'època en què aquest santuari va canviar la seva denominació de la Verge Maria de les Arenes per la de Santa Maria del Mar; però hi ha qui assegura que, pels voltants de l'any 1000, el bisbe Aeci va fer grans reformes a la capella, que va reedificar en gran part, donant-li més caràcter de temple i més grandiositat, sent potser llavors quan per la seva proximitat al mar va començar a rebre de la gent el nom que avui porta.
Llegir l’original en castellà
No creemos que pueda fijarse con certeza la época en que este santuario trocó su denominación de la Virgen María de las Arenas en la de Santa María del Mar; pero hay quien asegura que, por los alrededores del año iooo, el obispo Aecio hizo grandes reformas en la capilla, que reedificó en gran parte, dándole más carácter de templo y más grandiosidad, siendo quizá entonces cuando por su proximidad al mar comenzó á recibir del vulgo el nombre que hoy lleva.
Va anar augmentant gradualment el veïnat d'aquella parròquia, i van creure els feligresos que era arribat el moment d'aixecar un temple més grandiós i capaç, conforme a les necessitats de la creixent feligresia i al bon nom d'una població tan rica i opulenta com era ja Barcelona. Van posar mans a l'obra en conseqüència, i va ser començada l'església al març de 1329, segons consta d'una inscripció que es llegeix, en català i en llatí, al costat de la porta lateral del Migdia, la qual inscripció diu traduïda al castellà:
Llegir l’original en castellà
Fué aumentando gradualmente el vecindario de aquella parroquia, y creyeron los feligreses que era llegado el momento de levantar un templo más grandioso y capaz, conforme á las necesidades de la creciente feligresía y al buen nombre de una población tan rica y opulenta como era ya Barcelona. Pusieron manos á la obra en su consecuencia, y fué comenzada la iglesia en Marzo de i32g, según consta de una inscripción que se lee, en catalán y en latín, junto á la puerta lateral del Mediodía, cuya inscripción dice traducida al castellano:
En nom de la Santíssima Trinitat i en honra de Santa Maria, va ser començada l'obra d'aquesta església el dia de Santa Maria de Març de l'any 1329, regnant Alfons, el que va conquerir el regne de Nàpols, per la gràcia de Déu rei d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
En nombre de la Santísima Trinidad y en honra de Santa María, fué empezada la obra de esta iglesia el día de Santa María de Marzo del año i32g, reinando Alfonso, el que conquistó el reino de Ñapóles, por la gracia de Dios rey de Aragón.
Aquest edifici, aixecat per la pietat i liberalitat dels mateixos parroquians, va patir el 1379 un incendi que, segons sembla, va reduir a cendres la sagristia, l'altar major, el cor i, en una paraula, gran part del temple; però no va trigar a ser edificat novament, ja que consta que el 3 de novembre de 1383 es va posar amb gran solemnitat la darrera pedra de la clau de la volta, i que el dia de Santa Maria d'Agost de 1384 es va celebrar la primera missa al seu altar.
Llegir l’original en castellà
Este edificio, levantado por la piedad y liberalidad de los mismos parroquianos, sufrió en 1379 un incendio que, según parece, redujo á cenizas la sacristía, el altar mayor, el coro y, en una palabra, gran parte del templo; pero no tardó en ser edificado nuevamente, pues consta que á 3 de Noviembre de i383 se puso con grande solemnidad la última piedra de la clave de la bóveda, y que el día de Santa María de Agosto de 1384 se celebró la primera misa en su altar.
Poques façanes hi haurà tan senzilles, i de tan bon gust alhora, com la del temple de Santa Maria, i és gran llàstima, a fe, que hagi quedat desconegut per a la posteritat el nom de l'artífex que va idear i va dur a terme tan preciosa obra. La portada ostenta una ogiva en degradació, amb infinitat d'airoses columnetes i arcs calats, i a sobre es descobreix un gran i preciós rosetó, per on rep la llum necessària la nau central, rematant als seus extrems per dues altes torres o campanars, la lleugeresa dels quals és realçada per multitud de finestretes i sis columnetes coronades d'una barana bonica pels seus calats. Hi ha a més en aquesta façana diverses estàtues de pedra i multitud de bells detalls.
Llegir l’original en castellà
Pocas fachadas habrá tan sencillas, y de tan buen gusto al par, como la del templo de Santa María, y es grande lástima á fe que haya quedado desconocido para la posteridad el nombre del artífice que ideó y llevó á cabo tan preciosa obra. La portada ostenta una ojiva en degradación, con infinidad de airosas columnitas y arcos calados, y encima descúbrese un grande y precioso rosetón, por el cual recibe la luz necesaria la nave central, rematando en sus extremos por dos altas torres ó campanarios, cuya ligereza es realzada por multitud de ventanillas y seis columnitas coronadas de una barandilla hermosa por sus calados. Hay á más en esta fachada varias estatuas de piedra y multitud de hermosos detalles.
L'interior del temple correspon al seu exterior. Està dividida l'església en tres elevadíssimes naus, els arcs de les quals, que són en nombre de 19, sostenen 14 pilars, notables per com són d'alts i prims.
Llegir l’original en castellà
El interior del templo corresponde á su exterior. Está compartida la iglesia en tres elevadísimas naves, cuyos arcos, que son en número de 19, sostienen 14 pilares, notables por lo altos y delgados que son.
Preciosa és també la porta de l'extrem oposat de l'església, darrere de l'absis, que surt a la plaça del Born, i són molt de notar infinitat de detalls que no anem particularitzant perquè farien molt extensa aquesta descripció. Santa Maria del Mar és una església que, com diu Capmany, ha de jutjar-se, no per les descripcions i relacions, sinó per la vista, això és, pels efectes que deixa en l'ànim de l'espectador.
Llegir l’original en castellà
Preciosa es también la puerta del extremo opuesto de la iglesia, detrás del ábside, que sale á la plaza del Born, y son muy de notar infinidad de detalles que no vamos particularizando porque harían muy extensa esta descripción. Santa María del Mar es una iglesia que, como dice Capmany, debe juzgarse, no por las descripciones y relaciones, sino por la vista, esto es, por los efectos que deja en el ánimo del espectador.
Hi ha en aquest temple diverses sepultures, i mereixen citar-se, per guardar restes de personatges cèlebres, la de l'ardiaca Bernat Lull, que va ser qui va posar la primera pedra del temple; la de Bernat de Gualbes, conseller de Barcelona el 1433, i la de D.* Pere, con-destable de Portugal, mestre d'Avis, aquell a qui els catalans, durant la memorable guerra contra Don Joan II, van proclamar per comte de Barcelona, morint a Granollers, l'any 1466, segons ja hem vist en un altre lloc d'aquesta mateixa obra.
Llegir l’original en castellà
Hay en este templo varias sepulturas, y merecen citarse, por guardar restos de personajes célebres, la del arcediano Bernardo Lull, que fué quien puso la primera piedra del templo; la de Bernardo de Gualbes, conceller de Barcelona en 1433, y la de D.* Pedro, condestable de Portugal, maestre de A vis, aquél á quien los catalanes, durante la memorable guerra contra Don Juan II, proclamaron por conde de Barcelona, muriendo en Granollers, el año 1466, según ya hemos visto en otro lugar de esta misma obra.
Entre les preciositats que Santa Maria del Mar conserva, s'han de citar:
Llegir l’original en castellà
Entre las preciosidades que Santa María del Mar conserva, deben citarse:
Cinc quadres de Viladomat, que representen alguns passatges de la Passió de Jesucrist.
Llegir l’original en castellà
Cinco cuadros de Viladomat, que representan algunos pasajes de la Pasión de Jesucristo.
Un de Joan Arnau figurant Sant Pere.
Llegir l’original en castellà
Uno de Juan Arnau figurando á San Pedro.
Una estàtua de Sant Aleix, obra de l'escultor Agustí Pujol, de Vilafranca.
Llegir l’original en castellà
Una estatua de San Alejo, obra del escultor Agustín Pujol, de Villafranca.
Una altra estàtua de la Verge amb el Senyor mort, de Miquel Sala, de Cardona.
Llegir l’original en castellà
Otra estatua de la Virgen con el Señor muerto, de Miguel Sala, de Cardona.
I quatre quadres de Tramulles, fill.
Llegir l’original en castellà
Y cuatro cuadros de Tramulles, hijo.
Hi ha també diverses obres d'artistes contemporanis, entre elles dos quadres de D. Claudi Lorenzale.
Llegir l’original en castellà
Hay también varias obras de artistas contemporáneos, entre ellas dos cuadros de D. Claudio Lorenzale.
Fi de l’entrada original