Tornar a l'atles

Mar (muralla de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 255–256

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Arrenca des de la Rambla, al costat de les Drassanes, i segueix fins al començament del carrer-passeig d'Isabel II, amb un tros de prolongació que, passant per darrere de diverses illes de cases, va a acabar a la plaça de Palau i al lloc on, fa molt pocs anys encara, s'elevava la porta de Mar.

Llegir l’original en castellà

Arranca desde la Rambla, junto á Atarazanas, y sigue hasta el comienzo de la calle-paseo de Isabel II, con un trozo de prolongación que, pasando por detrás de varias manzanas de casas, va á terminar en la plaza de Palacio y en el sitio donde, hace muy pocos años aún, se elevaba la puerta de Mar.

És l'únic tros que queda de les muralles que cenyien Barcelona amb una faixa de pedra, i el seu enderrocament va poder finalment aconseguir-se el 1854, gràcies a la revolució política d'aquell any.

Llegir l’original en castellà

Es el único trozo que queda de las murallas que ceñían á Barcelona con una faja de piedra, y cuyo derribo pudo por fin alcanzarse en 1854, gracias á la revolución política de aquel año.

Ha patit aquesta muralla des del segle xv, que és quan comencen a trobar-se memòries escrites d'ella, diferents vicissituds, canvis i reparacions. Moltes vegades s'ha hagut de destruir i reedificar de nou, a causa de ruïnes causades principalment per temporals, i a cada nova reedificació ha anat prenent un altre aspecte i rebent nova forma, segons els plans de fortificació aleshores dominants.

Llegir l’original en castellà

Ha sufrido esta muralla desde el siglo xv, que es cuando comienzan á encontrarse memorias escritas de ella, diferentes vicisitudes, cambios y reparos. Muchas veces se ha tenido que destruir y reedificar de nuevo, á causa de ruinas causadas principalmente por temporales, y á cada nueva reedificación ha ido tomando otra faz y recibiendo nueva forma, según los planes de fortificación á la sazón dominantes.

Ja hem dit en un altre lloc d'aquesta obra que recordem haver-la vist arribar en la nostra infància aproximadament fins a meitat de la plaça de Palau.

Llegir l’original en castellà

Ya hemos dicho en otro lugar de esta obra que nosotros recordamos haberla visto llegar en nuestra infancia próximamente hasta mitad de la plaza de Palacio.

Si mal no recordem, la seva última reedificació o arranjament data de l'època en què el baró de Meer era capità general de Catalunya. Amb motiu d'haver-se suprimit aleshores el convent de franciscans que estava contigu a la muralla, aquella autoritat la va manar reedificar i igualar perquè pogués servir de grat esbarjo als barcelonins en les seves hores de passeig. Va procurar el baró que el duc de Medinaceli, que sostenia plet amb l'Amortització sobre la propietat del terreny que va ocupar l'expressat convent, li cedís una part d'ell per eixamplar la muralla, formar una bonica escala, un camí cobert militar, i al mateix temps un veritable passeig d'hivern. El duc va accedir, i porta el seu nom, segons hem tingut ocasió de veure, la plaça que es troba al peu de l'escala, plaça que es va eixamplar amb terreny del dit extingit convent.

Llegir l’original en castellà

Si mal no recordamos, su última reedificación ó arreglo data de la época en que el barón de Meer era capitán general de Cataluña. Con ocasión de haberse suprimido entonces el convento de franciscanos que estaba contiguo á la muralla, aquella autoridad la mandó reedificar é igualar para que pudiese servir de grato solaz á los barceloneses en sus horas de paseo. Procuró el barón que el duque de Medinaceli, que sostenía pleito con la Amortización sobre la propiedad del terreno que ocupó el expresado convento, le cediera una parte de él para ensanchar la muralla, formar una hermosa escalera, un camino cubierto militar, y al propio tiempo un verdadero paseo de invierno. El duque accedió, y lleva su nombre, según hemos tenido ocasión de ver, la plaza que se halla al pie de la escalera, plaza que se ensanchó con terreno de dicho extinguido convento.

Més tard encara es van introduir en aquest passeig altres millores, entre elles les d'haver-se tret els seients de pedra que obstruïen el pas i haver-se anivellat tot el paviment de la muralla, sota la qual es van obrir diversos magatzems.

Llegir l’original en castellà

Más tarde aún se introdujeron en este paseo otras mejoras, entre ellas las de haber quitado los asientos de piedra que obstruían el paso y nivelado todo el piso de la muralla, bajo la cual se abrieron varios almacenes.

Fa alguns anys, la muralla de Mar era un passeig concorregudíssim, i en ell es donaven cita el bon to i l'elegància barcelonina; però, a poc a poc, el passeig de Gràcia va anar atraient el concurs i emportant-se la palma 1.

Llegir l’original en castellà

Hace algunos años, la muralla de Mar era un concurridísimo paseo, y en él se daban cita el buen tono y la elegancia barcelonesa; pero, poco á poco, el paseo de Gracia fué atrayendo el concurso y llevándose la palma 1.

Fi de l’entrada original