Pertany a l'eixample de Barcelona i ha de creuar, segons el pla aprovat, des del de Marina al del Llobregat, veient-se creuat pels de Sardenya, Sicília, Nàpols, Roger de Flor, Passeig de Sant Joan, Bailèn, Girona, Bruc, Llúria, Claris, Passeig de Gràcia, Rambla d'Isabel II, Balmes, Universitat, Aribau, Muntaner, Casanovas, Villarroel, Urgell, Borrell, Viladomat, Calàbria, Rocafort, Entença, Vilamarí, Llançà i Tarragona.
Llegir l’original en castellà
Pertenece al ensanche de Barcelona y debe cruzar, según el plano aprobado, desde la de Marina á la del Llobregat, viéndose cruzada por las de Cerdeña, Sicilia, oles, Roger de Flor, Paseo de San Juan, Bailen, Geruna, Bruch, Lauria, Claris, Paseo de Gracia, Rambla de Isabel II, Balines, Universidad, Aribau, Muntaner, Casanovas, Villarrocl, Urgel, Borrell, Viladomat, Calabria, Rocafort, Entcn~a, V llaman, Llama y Tarragona.
Vam posar especial interès en donar aquest nom a un dels principals carrers de la nova Barcelona, per recordar un dels fets més notables i gloriosos de la història catalana.
Llegir l’original en castellà
Pusimos especial empeño en dar este nombre á una de las principales calles de la nueva Barcelona, para recordar uno de los hechos más notables y gloriosos de la historia catalana.
Ja Mallorca havia estat arrabassada als moros pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer, amb ajuda d'italians; però, tornada al poder dels seus primers habitants, li tocava conquerir-la definitivament al nostre D. Jaume el Conqueridor en una expedició pura i essencialment catalana.
Llegir l’original en castellà
Ya Mallorca había sido arrebatada á los moros por el conde de Barcelona, Ramón Berenguer, con ayuda de italianos; pero, vuelta á poder de sus primeros moradores, tocábale conquistarla definitivamente á nuestro D. Jaime el Conquistador en una expedición pura y esencialmente catalana.
Jove era encara D. Jaume, gairebé nen, quan, trobant-se a Tarragona, va anar a dinar un dia juntament amb els principals senyors de la seva cort a casa d'un hàbil i cèlebre mariner anomenat Pere Martell. A l'hora dels postres la conversa es va fer general, i Martell va ser tom xxi 16 interrogat sobre els seus viatges, i en particular sobre Mallorca, de la qual el geògraf àrab Abulfeda havia dit, amb aquell llenguatge peculiar als de la seva raça:
Llegir l’original en castellà
Joven era aún D. Jaime, casi niño, cuando, hallándose en Tarragona, fué á comer un día junto con los principales señores de su corte á casa de un hábil y célebre marino llamado Pedro Martell. Al llegar á los postres la conversación se hizo general, y Martell fué tomo xxi 16 interrogado sobre sus viajes, y en particular sobre Mallorca, de la cual el geógrafo árabe Abulfeda había dicho, con ese lenguaje peculiar á los de su raza:
«A Mallorca el colom li ha prestat el seu collar i el paó l'ha vestida amb el seu vestit de mil colors. No sembla sinó que les seves aigües són un vi reparador, i que les planes en què elles s'escampen li serveixen de copa.»
Llegir l’original en castellà
«Á Mallorca la paloma le ha prestado su collar y el pavo la ha vestido con su traje de mil colores. No parece sino que sus aguas son un vino reparador, y que las llanuras en que ellas se esparcen le sirven de copa.»
El que Martell va explicar de les Balears, els detalls en què va entrar sobre la seva extensió, fertilitat i riquesa d'aquells països afortunats, era a propòsit per excitar l'ardor dels guerrers que l'escoltaven. Els seus valerosos cors es van inflamar a la idea d'una empresa que els prometia, a més de celestials recompenses, resultats immediats, i llavors tots els barons allà presents van demanar al seu jove rei que els conduís a una expedició que de tanta glòria els cobriria als ulls del món, «admirat de veure un príncep de vint anys conquerir un regne enmig de la mar.»
Llegir l’original en castellà
Lo que Martell contó de las Baleares, los detalles en que entró acerca de su extensión, fertilidad y riqueza de aquellos países afortunados, era á propósito para excitar el ardor de los guerreros que le escuchaban. Sus valerosos corazones se inflamaron á la idea de una empresa que les prometía, á más de celestes recompensas, resultados inmediatos, y entonces todos los barones allí presentes pidieron á su joven rey que les condujera á una expedición que de tanta gloria les cubriría á los ojos del mundo, «admirado de ver á un príncipe de veinte años conquistar un reino en medio de la mar.»
Jaume no va ocultar la seva satisfacció en veure la noblesa avançar-se als seus vots més cars.
Llegir l’original en castellà
Jaime no ocultó su satisfacción al ver á la nobleza adelantarse á sus votos más caros.
— No serà culpa nostra si els vostres vots no es compleixen — va contestar.
Llegir l’original en castellà
— No será culpa nuestra si vuestros votos no se cumplen, — contestó.
I les Corts catalanes van ser convocades a la capital del Principat per tractar de l'empresa. Els tres Braços, és a dir, la representació del clergat, de la noblesa i del poble, es van reunir poc temps després (desembre de 1228) a Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Y las Cortes catalanas fueron convocadas en la capital del Principado para tratar de la empresa. Los tres Brazos, es decir, la representación del clero, de la nobleza y del pueblo, se reunieron poco tiempo después (Diciembre de 1228) en Barcelona.
Pronunciat el discurs del tron; complertes les operacions preliminars; reunits separadament els Braços per deliberar, segons costum, va arribar el dia solemne, i el rei va ocupar el seu tron.
Llegir l’original en castellà
Pronunciado el discurso del trono; cumplidas las operaciones preliminares; reunidos separadamente los Brazos para deliberar, según costumbre, llegó el día solemne, y el rey ocupó su trono.
Es creu que aquella sessió famosa, i per sempre memorable, va ser celebrada a la gran sala dels ambaixadors o tinell, convertida en els nostres dies en església de Santa Clara.
Llegir l’original en castellà
Se cree que aquella sesión famosa, y para siempre memorable, fué celebrada en la gran sala de embajadores ó tinell, convertida en nuestros días en iglesia de Santa Clara.
Van parlar, en representació de la noblesa, Guillem de Montcada, vescomte de Bearn; Nunó Sanç, comte del Rosselló, i Hug, comte d'Empúries; en representació del clergat, l'arquebisbe metropolità de Tarragona, Aspàrec de la Barca; el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou; el bisbe de Girona, l'abat de Sant Feliu de Guíxols i el paborde de Tarragona; en representació dels ciutadans i de les municipalitats, Pere Grony o Gruny, prohom de Barcelona, i els síndics o diputats de Tarragona i Tortosa.
Llegir l’original en castellà
Hablaron, en representación de la nobleza, Guillermo de Moneada, vizconde del Bearn; Ñuño Sánchez, conde del Rosellón, y Hugo, conde de Ampurias; en representación del clero, el arzobispo metropolitano de Tarragona, Aspargo de la Barca; el obispo de Barcelona, Berenguer de Palou; el obispo de Gerona, el abad de San Feliu de Guixols y el pavorde de Tarragona; en representación de los ciudadanos y de las municipalidades, Pedro Grony ó Gruny, prohombre de Barcelona, y los síndicos ó diputados de Tarragona y Tortosa.
Tots van estar unànimes en oferir per a l'expedició homes, diners i naus.
Llegir l’original en castellà
Todos estuvieron unánimes en ofrecer para la expedición hombres, dinero y buques.
Quan tots van haver parlat i es va haver acordat la part que prendria cadascú en l'expedició, i la manera com es faria la repartició de les terres i béns conquerits, D. Jaume I, posant-se dempeus, va estendre la seva mà sobre el llibre sant dels Evangelis i va jurar solemnement observar els articles consignats en l'acta d'aquella sessió memorable, comprometent-se a conduir amb ell 200 cavallers i a estar l'1 de maig de 1229 al port de Salou, punt de l'embarcament dels expedicionaris.
Llegir l’original en castellà
Cuando todos hubieron hablado y se hubo acordado la parte que tomaría cada cual en la expedición, y el modo como se haría la repartición de las tierras y bienes conquistados, D. Jaime I, poniéndose en pie, extendió su mano sobre el libro santo de los Evangelios y juró solemnemente observar los artículos consignados en el acta de aquella sesión memorable, comprometiéndose á conducir con él 200 caballeros y á estar el i.°de Mayo de 1229 en el puerto de Salou, punto del embarque de los expedicionarios.
L'última sessió de les Corts que van decidir la conquesta de Mallorca, va tenir lloc, segons Bernat Desclot, el 24 de desembre, vigília de Nadal.
Llegir l’original en castellà
La última sesión de las Cortes que decidieron la conquista de Mallorca, tuvo lugar, según Bernardo Desclot, el 24 de Diciembre, víspera de Navidad.
A l'arribar la nit d'aquell dia, el rei, seguit de tota la seva cort, al par que de tots els diputats, es va dirigir, a la llum de les torxes, a l'església de la Santa Creu, catedral de Barcelona, on va romandre fins al dia següent. Després van començar les festes, els banquets, les lluminàries i les diversions de tota classe amb què la ciutat entusiasmada va celebrar l'anunci de la propera expedició.
Llegir l’original en castellà
Al llegar la noche de aquel día, el rey, seguido de toda su corte, al par que de todos los diputados, se dirigió, á la luz de las antorchas, á la iglesia de Santa Cruz, catedral de Barcelona, donde permaneció hasta el día siguiente. Después comenzaron las fiestas, los banquetes, las luminarias y las diversiones de toda clase con que la ciudad entusiasmada celebró el anuncio de la próxima expedición.
Acabat tot, els membres de les Corts es van aco-miadar del rei, i cadascú se'n va anar on el deure el cridava per a accelerar els preparatius.
Llegir l’original en castellà
Terminado todo, los miembros de las Cortes se despidieron del rey, y cada uno se fué donde el deber le llamaba para apresurar los preparativos.
Així, doncs, l'expedició i conquesta de Mallorca, com es veu, va ser una empresa exclusivament catalana. Va ser concebuda a Tarragona; iniciada pels mariners i nobles catalans; votada pels representants dels pobles, viles i ciutats de Catalunya; celebrada amb grans festes per la capital del Principat, que es va entusiasmar al seu sol anunci, i portada a terme a expenses únicament dels catalans, gràcies a l'impost del Bovatge i als auxilis pecuniaris o personals que van proporcionar els prelats, barons i ciutadans. El mateix rei no va figurar en l'empresa sinó com el primer dels rics homes catalans, comprometent-se, al costat dels altres, a portar el seu contingent alçat als seus dominis; només que, com els seus dominis es trobaven en part a Aragó, va portar amb ell cavallers d'aquell regne. Si més tard els barons aragonesos es van associar a l'expedició, va ser en el seu nom personal, i no certament en virtut d'un acte polític i nacional com el del Parlament de Catalunya; i si també van prendre part cavallers francesos, alemanys i altres, va ser així mateix, sota el mateix títol individual, impulsats per l'amor de la glòria, per l'esperit de les aventures, pel desig de fer una obra agradable a Déu i per la cobdícia de la conquesta.
Llegir l’original en castellà
Así, pues, la expedición y conquista de Mallorca, como se ve, fué una empresa exclusivamente catalana. Fué concebida en Tarragona; iniciada por los marinos y nobles catalanes; votada por los representantes de los pueblos, villas y ciudades de Cataluña; celebrada con grandes festejos por la capital del Principado, que se entusiasmó á su solo anuncio, y llevada á cabo á expensas únicamente de los catalanes, gracias al impuesto del Bovaje y á los auxilios pecuniarios ó personales que proporcionaron los prelados, barones y ciudadanos. El mismo rey no figuró en la empresa sino como el primero de los richs homens catalanes, comprometiéndose, al par de los demás, á llevar su contingente levantado en sus dominios; sólo que, como sus dominios se hallaban en parte en Aragón, llevó consigo á caballeros de dicho reino. Si más tarde los barones aragoneses se asociaron á la expedición, fué en su nombre personal, y no ciertamente en virtud de un acto político y nacional como el del Parlamento de Cataluña; y si también tomaron parte caballeros franceses, alemanes y otros, fué asimismo, bajo el mismo título individual, impulsados por el amor de la gloria, por el espíritu de las aventuras, por el deseo de hacer una obra agradable á Dios y por la codicia de la conquista.
No entrarem en més detalls sobre aquella gloriosa empresa de Mallorca, que és coneguda de tots i que, amb especials detalls, hem, per la nostra part, narrat en la Història de Catalunya i en altres obres que hem tingut ocasió d'escriure. Només direm que és una magnífica Odissea aquella que comença amb el banquet de Tarragona i segueix amb la reunió de les Corts catalanes, la presa de la creu pel rei, els preparatius de l'expedició, la reunió de la gent i de la flo-ta a Salou, la partida dels croats, la tempesta durant la travessia, el desembarcament a les platges baleàriques, les primeres trobades, la batalla de Portopí, la mort dels dos Montcada, els seus funerals al campament, el setge de Mallorca, els consells de capitans, l'assalt de la ciutat i el repartiment de la conquesta. És un poema que està fet a la crònica del mateix rei D. Jaume i als llibres dels historiadors particulars. Només falta un Homer que el posi en vers.
Llegir l’original en castellà
No entraremos en más detalles sobre aquella gloriosa empresa de Mallorca, que conocida es de todos y que, con especiales pormenores, hemos, por nuestra parte, narrado en la Historia de Cataluña y en otras obras que hemos tenido ocasión de escribir. Sólo diremos que es una magnífica Odisea aquélla que comienza con el banquete de Tarragona y sigue con la reunión délas Cortes catalanas, la toma de la cruz por el rey, los preparativos de la expedición, la reunión de la gente y de la fiota en Salou, la partida de los cruzados, la tempestad durante la travesía, el desembarco en las playas baleáricas, los primeros encuentros, la batalla de Portopí, la muerte de los dos Moneada, sus funerales en el campamento, el sitio de Mallorca, los consejos de capitanes, el asalto de la ciudad y el repartimiento de la conquista. Es un poema que está hecho en la crónica del mismo rey D. Jaime y en los libros de los historiadores particulares. Sólo falta un Homero que lo ponga en verso.
Fi de l’entrada original