Obre pas des del carrer de Ferran VII a la Plaça Reial.
Llegir l’original en castellà
Abre paso desde la calle de Fernando VII á la Plaza Real.
Ocupa el lloc on era l'entrada a l'església i convent de Caputxins, l'edifici del qual omplia tot l'àmbit del que és avui Plaça Reial.
Llegir l’original en castellà
Ocupa el sitio donde estaba la entrada á la iglesia y convento de Capuchinos, cuyo edificio llenaba todo el ámbito de la que es hoy Plaza Real.
L'Excmo. Sr. D. Pascual Madoz, el nom del qual recorda aquest passatge, ha prestat grans i importants serveis a Catalunya i principalment a Barcelona. Noble partidari de les idees liberals, gran adalil del proteccionisme, al parlament, a la premsa, al govern, a tot arreu, ha defensat sempre amb elevat criteri, amb valor cívic i amb admirable abnegació les idees de llibertat constitucional, de progrés moral i intel·lectual i de decidida protecció a les arts i a la indústria.
Llegir l’original en castellà
El Excmo. Sr. D. Pascual Madoz, cuyo nombre recuerda este pasaje, ha prestado grandes é importantes servicios á Cataluña y principalmente á Barcelona. Noble partidario de las ideas liberales, gran adalid del proteccionismo, en el parlamento, en la prensa, en el gobierno, en todas partes, ha defendido siempre con elevado criterio, con valor cívico y con admirable abnegación las ideas de libertad constitucional, de progreso moral é intelectual y de decidida protección á las artes y á la industria.
En altres obres nostres hem parlat extensament de D. Pascual Madoz, amb el nom del qual ens ensopeguem avui per tot arreu al nostre país, i d'ell pensem parlar amb alguna detenció en els nostres Varons il·lustres de Catalunya, que encara que D. Pascual Madoz no és català d'origen, ho és en realitat si s'atén al fet que ha viscut molts anys a la nostra terra, que constantment ha estat diputat a Corts per una de les províncies catalanes, que l'uneixen a nosaltres llaços de família i d'amistat, i que ha estat el primer a merèixer en aquest segle l'alta distinció de ser nomenat fill adoptiu de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
En otras obras nuestras hemos hablado extensamente de D. Pascual Madoz, con cuyo nombre se tropieza hoy por todas partes en nuestro país, y de él pensamos hablar con alguna detención en nuestros Varones ilustres de Cataluña, que aun cuando D. Pascual Madoz no es catalán de origen, lo es en realidad si se atiende á que ha vivido muchos años en nuestra tierra, á que constantemente ha sido diputado á Cortes por una de las provincias catalanas, á que le unen á nosotros lazos de familia y de amistad, y á que ha sido el primero en merecer en este siglo la alta distinción de ser nombrado hijo adoptivo de Barcelona.
Això últim ho testifica una llosa de marbre col·locada al consistori del Municipi barceloní, i es va fer mereixedor d'aquesta senyalada honra pels rellevants serveis que va prestar el 1854, durant l'època infausta del còlera. Acabava de declarar-se aquest a Barcelona, quan Madoz va ser nomenat governador civil. Menyspreant tot risc, fent-se superior al perill, renunciant al sou de governador i a tota recompensa, va acceptar el càrrec, i la capital del Principat ha volgut conservar en marbre i en bronze el record d'aquell trist període, pagant un just tribut a l'home benèfic que en aquelles circumstàncies aterradores va prestar tota classe de sacrificis.
Llegir l’original en castellà
Atestigua esto último una lápida de mármol colocada en el consistorio del Municipio barcelonés, y se hizo merecedor á esta señalada honra por los relevantes servicios que prestó en 1S54, durante la época aciaga del cólera. Acababa de declararse éste en Barcelona, cuando Madoz fué nombrado gobernador civil. Despreciando todo riesgo, haciéndose superior al peligro, renunciando al sueldo de gobernador y á toda recompensa, aceptó el puesto, y la capital del Principado ha querido conservar en mármol y en bronce el recuerdo de aquel triste período, pagando un justo tributo al hombre benéfico que en aquellas azarosas circunstancias prestó toda clase de sacrificios.
Madoz va ser el president de les Corts constituents de 1864, i només va abandonar aquest càrrec per acceptar el de ministre en els consells de la corona.
Llegir l’original en castellà
Fué Madoz el presidente de las Cortes constituyentes de 1864, y sólo abandonó este puesto para aceptar el de ministro en los consejos de la corona.
Fi de l’entrada original