Tornar a l'atles

Lull (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 234–236

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Està destinat que es construeixi al lloc en què avui s'aixeca la Ciutadella. Partirà del carrer de la Marina per anar a acabar al passeig de Sant Joan, veient-se creuada horitzontalment pel de la Indústria, i lateralment pels de Sardenya, Sicília, Nàpols i Roger de Flor.

Llegir l’original en castellà

Está destinado que se construya en el sitio en que hoy se levanta la Ciudadela. Partirá de la calle de la Marina para ir á terminar en el paseo de San Juan, viéndose cruzada horizontal mente por la de la Industria, y lateralmente por las de Cerdeña, Sicilia, Ñapóles y Roger de Flor.

Ramon Llull, a qui s'ha anomenat el doctor il·luminat, va néixer a Palma de Mallorca l'any 1235, sent els seus pares D. Ramon Llull i D. Isabel d'Erill, tots dos catalans. Va ser criat al palau del rei D. Jaume II de Mallorca, del qual va ser senescal, i va tenir una joventut tempestuosa i dissipada. Expliquen que, malgrat haver donat la seva mà a D. Blanca de Picany, es va enamorar perdudament d'una dama a la qual va perseguir amb les seves galanteries, portant la seva bogeria fins a l'extrem d'entrar un dia darrere seu a cavall al temple, cosa que va promoure gran indignació i escàndol. Es diu que la dama, per qui Llull a tan boges publicitats es lliurava, patia d'un càncer que li rosegava el pit, i s'afegeix que, sent honesta i compadint-se que tan autoritzat varó per ella vingués a tan escandalosos devanejos, el va citar un dia per reprendre la seva conducta i mostrar-li el seu pit fastigosament cancerat, a fi de curar-lo del seu amor.

Llegir l’original en castellà

Raimundo Lull, á quien se ha llamado el doctor iluminado, nació en Palma de Mallorca el año 1235, siendo sus padres D. Ramón Lull y Doña Isabel de Eril, entrambos catalanes. Fué criado en el palacio del rey D. Jaime II de Mallorca, de quien fué senescal, y tuvo una juventud tempestuosa y disipada. Cuentan que, á pesar de haber dado su mano a Doña Blanca de Pican, se enamoró perdidamente de una dama á la cual persiguió con sus galanterías, llevando su locura hasta el extremo de entrar un día tras ella á caballo en e! templo, cosa que promovió grande indignación y escándalo. Se dice que la dama, por quien Lull á tan locas publicidades se entregaba, sufría de un cáncer que le roía el pecho, y añádese que, siendo honesta y compadeciéndose de que tan autorizado varón por ella viniera á tan escandalosos devaneos, le citó un día para reprenderle su conducta y mostrarle su pecho asquerosamente cancerado, á fin de curarle de su amor.

Des d'aquell moment Ramon Llull va ser un altre home. Va variar completament de vida i es va lliurar per en-ter a la contemplació i a l'ascetisme. Va vendre el seu patrimoni, reservant només una porció per a la seva esposa i fills, i va partir per a una romeria a Montserrat i a Santiago de Galícia. Al retornar a la seva pàtria va vestir el sac de penitent, i es va retirar al mont Randa per dedicar-se sense descans a la meditació i a l'estudi. Allí, en la solitud del desert, va compondre alguns dels seus admirables llibres, i va abandonar el seu retir quan va ser cridat a fundar un col·legi de franciscans amb l'objecte que es dediquessin a l'idioma àrab. La seva idea culminant era la de fundar col·legis o monestirs de varons destinats a l'ensenyament dels idiomes orientals i la predicació de la fe catòlica a les nacions infidels. Constant en el seu propòsit, Llull va instar repetides vegades els reis i el Pontífex per a la fundació de semblants col·legis, i per fer propaganda de la seva idea va emprendre diversos viatges, anant a París, a Montpeller, a Gènova, a Roma i a altres punts, fent-se lloc en tots i mereixent que a tot arreu el reputessin com a home docte i com a varó eminent.

Llegir l’original en castellà

Desde aquel momento Raimundo Lull fué otro hombre. Varió completamente de vida y se entregó por entero á la contemplación y al ascetismo. Vendió su patrimonio, reservando sólo una porción para su esposa c hijos, y partió para una romería á Montserrat y á Santiago de Galicia. Al regresar á su patria vistió el sayal de penitente, y se retiró al monte Randa para entrarse sin descanso á la meditación y al estudio. Allí, en la soledad del yermo, compuso algunos de sus admirables libros, y abandonó su retiro cuando fué llamado á fundar un colegio de franciscanos con el objeto de que se dedicasen al idioma arábigo. Su idea culminante era la de fundar colegios ó monasterios de varones destinados á la enseñanza de los idiomas orientales 1 la predicación de la fe católica en las naciones infieles. Constante en su propósito, Lull instó repetidas veces á los reyes y al Pontífice para la fundación de semejantes colegios, y para hacer propaganda de su idea emprendió varios viajes, yendo á París, á Montpeller, á Genova, á Roma y á otros puntos, haciéndose lugar en todos y mereciendo que en todas partes le reputasen como hombre docto y como varón eminente.

Tres vegades va estar a Àfrica, corrent grans perills, per predicar l'Evangeli i argüir amb els doctors mahometans, i va ocupar trenta anys de la seva vida en viatges, súpliques i instàncies, sempre ensenyant en públic, sempre escrivint, sempre lluitant, sempre amb les seves idees fixes de fundar col·legis per a l'ensenyament dels idiomes orientals i de dur a terme la conquesta de Terra Santa.

Llegir l’original en castellà

Tres veces estuvo en África, corriendo grandes peligros, para predicar el Evangelio y argüir con los doctores mahometanos, y ocupó treinta años de su vida en viajes, súplicas é instancias, siempre enseñando en público, siempre escribiendo, siempre luchando, siempre con sus ideas fijas de fundar colegios para la enseñanza de los idiomas orientales y de llevar á cabo la conquista de la Tierra Santa.

El 1314 va emprendre un nou viatge a Àfrica amb l'objecte de predicar i catequitzar; però feia tot just un any que en aquelles regions es trobava, quan un dia, amb motiu d'estar predicant la doctrina cristiana a les portes de la ciutat de Bujia, va ser insultat, apedregat i ferit mortalment. Uns mercaders cristians van recollir el seu cadàver i el van traslladar a Mallorca.

Llegir l’original en castellà

En 1 3 14 emprendió un nuevo viaje al África con el objeto de predicar y catequizar; pero hacía apenas un año que en aquellas regiones se hallaba, cuando un día, con motivo de estar predicando la doctrina cristiana á las puertas de la ciudad de Bujía, fué insultado, apedreado y herido mortalmente. Unos mercaderes cristianos recogieron su cadáver y lo trasladaron á Mallorca.

Raimon Llull va deixar obres importantíssimes com a poeta i com a filòsof, sent la seva Art Magna una de les que més soroll han fet al món i més celebritat han adquirit. Les seves obres van ser ardentment combatudes pels dominics; però, en canvi, els lul·listes van formar escola, van obrir càtedres, van portar pel món la fama del seu mestre i van comptar entre els seus adeptes grans i il·lustres barons.

Llegir l’original en castellà

Raimundo Lull dejó obras importantísimas como poeta y como filósofo, siendo su Arte Magna una de las que más ruido han hecho en el mundo y más celebridad han adquirido. Sus obras fueron ardientemente combatidas por los dominicos; pero, en cambio, los lulistas formaron escuela, abrieron cátedras, llevaron por el mundo la fama de su maestro y contaron entre sus adeptos grandes é ilustres varones.

Fi de l’entrada original