Tornar a l'atles

Lana (plazuela de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 219–223

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Hi van a parar els carrers de la Bòria, Pont de la Cadena, Candeles, Boquer, Corders i Semoleres,

Llegir l’original en castellà

Van á parar en ella las calles de la Boria, Pon de la Cadena, Candelas, Boqucr, Covders y Semoleras,

Era aquest lloc antigament el punt destinat per al mercat de la llana, i d'aquí el seu nom.

Llegir l’original en castellà

Era este sitio antiguamente el punto destinado para el mercado de la lana, y de ahí su nombre.

Aquesta plaça recorda el cèlebre motí de 1773, anomenat vulgarment el rebombovi de les quintes.

Llegir l’original en castellà

Recuerda esta plaza el célebre motín de 1773, llamado vulgarmente el rebombovi de las quintas.

És sabut que, amb l'antic govern de Catalunya, el nostre país no tenia exèrcit permanent, sinó que tots els habitants estaven obligats a prendre les armes quan se'ls cridava, en defensa de la seva pàtria, dels seus llibertats o del seu príncep. Després de la guerra de successió i dels esdeveniments de 1714, donada nova planta de govern a Catalunya per Felip V, i posada aquesta província al nivell de les altres de la monarquia, es volgué imposar als seus naturals, com als de les altres, el deure d'anar a l'exèrcit, subjectant-los al sistema de reemplaços aleshores vigent.

Llegir l’original en castellà

Sabido es que, con el antiguo gobierno de Cataluña, no tenía nuestro país ejército permanente, sino que todos los habitantes estaban obligados á tomar las armas cuando se les llamaba, en defensa de su patria, de sus libertades ó de su príncipe. Después de la guerra de sucesión y de los acontecimientos de 1714, dada nueva planta de gobierno á Cataluña por Felipe V, y puesta esta provincia al nivel de las otras de la monarquía, quiso imponerse á sus naturales, como á los de las demás, el deber de ir al ejército, sujetándoles al sistema de reemplazos entonces vigente.

En fer-se per primera vegada aquesta innovació, era molt de témer un seriós conflicte, ja que era de presumir que difícilment es prestarien els catalans a la terrible contribució de sang. Reclamaren les autoritats quan arribà el cas, i pogueren aconseguir del govern que, en diverses quintes que se succeïren, fos exceptuada Catalunya, i principalment Barcelona, de la llei general que regia la resta d'Espanya sobre reemplaços. Fou permès a Barcelona eximir-se de la rigorositat del sorteig, i poder omplir amb substituts les places que li tocava remetre a l'exèrcit; però el 1773 quedaren desateses quantes reclamacions feu el Cos municipal, i disposà el govern que Catalunya aprestés el seu contingent d'homes per al reemplaç de l'exèrcit, extrets per sorteig, i quedant irrevocablement abandonat el sistema de substitució.

Llegir l’original en castellà

Al hacerse por vez primera esta innovación, era muy de temer un serio conflicto, pues era de presumir que difícilmente se prestasen los catalanes á la terrible contribución de sangre. Reclamaron las autoridades cuando llegó el caso, y pudieron conseguir del gobierno que, en diversas quintas que se sucedieron, fuese exceptuada Cataluña, y principalmente Barcelona, de la ley general que regía al resto de España sobre reemplazos. Fuele permitido á Barcelona eximirse de la rigurosidad del sorteo, y poder llenar con sustitutos las plazas que le tocaba remitir al ejército; pero en 1773 quedaron desatendidas cuantas reclamaciones hizo el Cuerpo municipal, y dispuso el gobierno que Cataluña aprontase su cupo de hombres para el reemplazo del ejército, extraídos por sorteo, y quedando irrevocablemente abandonado el sistema de sustitución.

Gran alarma i gran agitació es promogueren a Barcelona, i en arribar el 4 de Maig, dia designat per al sorteig, tot fou a la ciutat bullici, efervescència, inquietud i sobresalt. Es veié els mossos abandonar les seves cases i els seus tallers, corrent desordenadament pels carrers, per anar a reunir-se a la plaça de la Llana, on es congregà el grup principal per prendre acord. Uns eren d'opinió que s'abandonés la ciutat; altres creien que era millor emparar-se del sagrat dels temples; alguns proposaven apoderar-se dels campanars i tocar a somatent. La multitud de joves allí congregats acabà per no entendre's i per dividir-se en dos o tres grans grups, partint cadascun amb direcció distinta i amb distint objecte.

Llegir l’original en castellà

Grande alarma y grande agitación se promovieron en Barcelona, y al llegar el 4 de Mayo, día designado para el sorteo, todo fué en la ciudad bullicio, efervescencia, inquietud y sobresalto. Vióse á los mozos abandonar sus casas y sus talleres, corriendo desatentados por las calles, para ir á reunirse en la plaza de la Lana, donde se congregó el grupo principal para tomar acuerdo. Unos eran de parecer que se abandonase la ciudad; otros creían que era mejor ampararse del sagrado de los templos; algunos proponían apoderarse de los campanarios y tocar á somatén. La multitud de jóvenes allí congregados acabó por no entenderse y por dividirse en dos ó tres graneles grupos, partiendo cada uno con dirección distinta y con distinto objeto.

Alguns es dirigiren a les esglésies, acollint-se al seu sagrat, i creient-se així lliures d'entrar en sort. Un grup penetrà a la Catedral i començà a tocar a somatent amb la campana Honorata, la veu de la qual s'oïa des de tots els punts del pla de Barcelona. Un altre grup recorregué diversos carrers donant crits repetits de «Visca el rei! Fora quintes! Volem servir voluntàriament!» I per fi, el grup més nombrós es dirigí a la Porta Nova amb ànim de sortir de la ciutat. Però la porta estava tancada, com totes les altres de Barcelona, i començaren a donar els amotinats grans crits, mentre s'acostava una comissió dels mateixos al comandant de la guàrdia per suplicar-li que els fos oberta la porta. Allà és on tingué lloc el veritable conflicte. Uns guardes de duanes, creient-se amenaçats, dispararen els seus trabucs contra el pelotó de joves, matant-ne un i ferint-ne onze.

Llegir l’original en castellà

Algunos se dirigieron á las iglesias,, acogiéndose á su sagrado, y creyéndose así libres de entrar en suerte, l'n grupo penetró en la Catedral y empezó á tocar á rebato con la campana Honorata, cuya voz se oía desde todos los puntos del llano de Barcelona. Otro grupo recorrió varias calles dando gritos repetidos de «¡Viva el rey! ¡Fuera quintas! ¡Queremos servir voluntariamente!» Y por fin, el grupo más numeroso se dirigió á la Puerta Nueva con ánimo de salir de la ciudad. Pero la puerta estaba cerrada, como todas las demás de Barcelona, y empezaron á dar los amotinados grandes gritos, ínterin se acercaba una comisión de los mismos al comandante de la guardia para suplicarle que les fuese abierta la puerta. Allí es donde tuvo lugar el verdadero conflicto. Unos individuos del resguardo, creyéndose amenazados, dispararon sus trabucos contra el pelotón de jóvenes, matando á uno é hiriendo á once.

Des de l'instant en què s'hagué vessat sang, cresqué l'alarma en la població, i hagués pogut tenir aquell moviment més fatals conseqüències, si les autoritats no s'haguessin afanyat a publicar un edicte dient que se suspenien totes les diligències de l'allistament, sense procedir a cap altra fins que informat el rei resolgués el més convenient al bé de la província i del seu servei. D'aquesta manera pogué calmar-se el tumult, i en arribar la nit es va aconseguir apaivagar alguns joves que encara estaven reunits al claustre de Santa Caterina, demanant justícia per la tropelia comesa contra ells a la Porta Nova.

Llegir l’original en castellà

Desde el instante en que se hubo derramado sangre, creció la alarma en la población, y hubiera podido tener aquel movimiento más fatales consecuencias, si las autoridades no se hubiesen apresurado á publicar un edicto diciendo que se suspendían todas las diligencias del alistamiento, sin proceder á otra alguna hasta que informado el rey resolviera lo más conducente al bien de la provincia y de su servicio. De esta manera pudo calmarse el tumulto, y al llegar la noche se consiguió apaciguar á algunos jóvenes que todavía estabon reunidos en el claustro de Santa Catalina, pidiendo justicia por la tropelía cometida contra ellos en la Puerta Nueva.

A conseqüència d'aquest aldarull, es va disposar per Reial ordre de 2 de juliol de 1773 que es fes immediatament trossos la campana de la Catedral anomenada Ho-norata, que era la del rellotge, i que en cap temps pogués substituir-se amb una altra: això per haver comès el greu crim de tocar a somatent el dia de la commoció i. *

Llegir l’original en castellà

A consecuencia de este alboroto, se dispuso por Real orden de 2 de Julio de 1773 que se hiciese inmediatamente pedazos la campana de la Catedral llamada Honorata, que era la del reloj, y que en ningún tiempo pudiera sustituirse con otra: esto por haber cometido el grave crimen de tocar á somatén el día de la conmoción i. *

Acabarem aquesta lleugera notícia d'aquell aldarull, dient que des de llavors va seguir complint-se a Barcelona el reemplaçament de l'exèrcit per allistament voluntari, havent-se creat en distintes ocasions arbitris per a cu-

Llegir l’original en castellà

Terminaremos esta ligera noticia de aquel alboroto, diciendo que desde entonces siguió cumpliéndose en Barcelona el reemplazo del ejército por enganche, habiéndose creado en distintas ocasiones arbitrios para cu-

1 Fou dirigida aquesta Reial ordre al bisbe de Barcelona, que la traslladà tot seguit a l'Ajuntament, acompanyada d'un ofici. Són per cert curiosos ambdós documents.

Llegir l’original en castellà

1 Fué dirigida esta Real orden al obispo de Barcelona, que la trasladó luego al Ayuntamiento, acompañada de un oficio. Son por cierto curiosos ambos documentos.

Diu així l'ofici del bisbe:

Llegir l’original en castellà

Dice así el oficio del obispo:

«Quan vaig rebre la carta la còpia de la qual incloc, vaig suspendre de publicar-la, perquè la notícia que conté el reial disgust no augmentés el recent just sentiment que va portar a aquesta ciutat la commoció del dia 4 de maig, i vaig resoldre comunicar-la només a dos senyors regidors, perquè amb dissimulació, sense manifestar el motiu, disposessin que es baixés i desfés la campana de la torre del rellotge, en compliment de la Reial ordre. Però com que en aquesta es preveu que en cap temps se'n pugui posar una altra al seu lloc, vaig fer judici que no podia deixar de manifestar-ho a V. S. en una altra ocasió, perquè podria succeir, i és regular que succeís, que després de la meva mort i la dels dos senyors regidors, no tenint els qui governessin aquesta ciutat la menor notícia de la Reial ordre, pensessin a col·locar una altra campana a la torre del rellotge; cas en el qual, jutjant-los S. M. inobedients, quedarien exposats a un sever càstig. Així per prevenir-ho, com també per complir el que expressament em mana el rei, m'ha semblat que ja devia remetre a V. S. la còpia adjunta perquè V. S. i els seus successors la tinguin present, etc.»

Llegir l’original en castellà

«Cuando recibí la carta cuya copia incluyo, suspendí publicarla, para que la noticia que comprende el real desagrado no aumentara el reciente justo sentimiento que acarreó á esta ciudad la conmoción del día 4 de Mayo, y resolví comunicarla á sólo dos señores regidores, para que con disimulo, sin manifestar el motivo, dispusieran que se bajara y deshiciera la campana de la torre del reloj, en cumplimiento de la Real orden. Pero como en ésta se previene que en ningún tiempo se pueda poner otra en su lugar, hice juicio que no podía dejar de manifestarlo á V. S. en otra ocasión, porque podría suceder, y es regular sucediera, que después de mi muerte y de la de los dos señores regidores, no teniendo los que gobernaran esta ciudad la menor noticia de la Real orden, pensaran en colocar otra campana en la torre del reloj; en cuyo caso, juzgándoles S. M. inobedientes, quedarían expuestos á un severo castigo. Así para precaverlo, como también para cumplir lo que expresamente me manda el rey, me ha parecido que ya debía remitir á V. S. la copia adjunta para que V. S. y sus sucesores la tengan presente, etc.»

La Reial ordre estava concebuda en aquests termes:

Llegir l’original en castellà

La Real orden estaba concebida en estos términos:

(Il·lm. Sr. — Assabentat el rei de l'ús que ha tingut en la commoció del dia 4 de maig la campana que va permetre fabricar amb el pretext de servir per al rellotge, reemplaçant l'antiga en el sometent que es va tocar en aquella ocasió, és el seu reial ànim, i fa a V. S. I. especial encàrrec, que disposi que de seguida es desfaci, sense que pugui ara ni en temps algun posar-se una altra, traient d'una vegada aquest padró que renova la memòria de semblants fets; i d'haver-ho executat vol S. M. que em doni V. S. I. l'avís corresponent, per passar-lo a la seva reial notícia. — Déu guardi a V. S. I. molts anys. Madrid 2 de juliol de 1778. — El comte de Riela. — Il·lm. Sr. Bisbe de Barcelona.»

Llegir l’original en castellà

(dlmo. Sr. — Enterado el rey del uso que ha tenido en la conmoción del día 4 de Mayo la campana que permitió fabricar con el pretexto de servir para el reloj, reemplazando á la antigua en el somatén que se tocó en esa ocasión, es su real ánimo, y hace á V. S. I. especial encargo, que disponga que luego se deshaga, sin que pueda ahora ni en tiempo alguno ponerse otra, quitando de una vez ese padrón que renueva la memoria de semejantes hechos; y de haberlo ejecutado quiere S. M. que me dé V. S. I. el correspondiente aviso, para pasarlo á su real noticia. — Dios guarde á V. S. I. muchos años. Madrid 2 de Julio de 1778. — El conde de Riela. — limo. Sr. Obispo de Barcelona.»

cobrir les seves despeses, com si així contemporitzessin amb la justa aversió que els catalans tenen al sorteig.

Llegir l’original en castellà

brir sus gastos, como contemporizando por este estilo con la justa aversión que los catalanes tienen al sorteo.

Fi de l’entrada original