Creua des de la de Fresures a la d'Àlvarez.
Llegir l’original en castellà
Cruza desde la de Fresuras á la de Alvar ez.
Se li va donar semblant nom en record del tinent general D. Lluís Lacy, que va ser un dels herois de la guerra de la Independència i una de les il·lustres víctimes de la causa liberal.
Llegir l’original en castellà
Diósele semejante nombre en recuerdo del teniente general D. Luis Lacy, que fué uno de los héroes de la guerra de la Independencia y una de las ilustres víctimas de la causa liberal.
Durant aquella guerra, i mentre Lacy va estar al capdavant de les tropes de Catalunya, va prestar serveis assenyalats a la pàtria. Va venir després Ferran VII, i amb ell l'absolutisme. Els liberals van fer esforços desesperats per canviar l'ordre de coses. El 1814 va fracassar una temptativa de Mina a Navarra; el 1815 una altra de Díaz Porlier a Galícia; el 1816 una altra de Richard a Madrid, i el 1817 una altra de Lacy a Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Durante aquella guerra, y mientras estuvo Lacy al frente de las tropas de Cataluña, prestó servicios señalados á la patria. Vino después Fernando VII, y con él el absolutismo. Los liberales hicieron esfuerzos desesperados para cambiar el orden de cosas. En 1814 fracasó una tentativa de Mina en Navarra; en i8i5 otra de Díaz Porlier en Galicia; en 1816 otra de Richard en Madrid, y en 1817 otra de Lacy en Cataluña.
Lacy era entusiasta per la causa de la llibertat, i desesperançat en veure que eren inútils totes les temptatives que es feien per restaurar-la, afligit en veure l'estat d'Espanya l'endemà d'haver recobrat la seva independència, va resoldre abandonar-la a la seva sort i passar als Estats Units; però abans volia anar a Madrid a veure els seus parents i acomiadar-se d'ells i dels seus amics. Va trobar a Madrid els ànims exasperats, i va rebre les visites de diversos braus militars, els seus antics companys d'armes, els quals li van manifestar que ell havia de i podia ser l'home que per les seves dots, qualitats i prestigi en el poble i l'exèrcit, podia salvar Espanya de l'abis dolorós de misèries en què els absolutistes l'havien submergit a la tornada del rei.
Llegir l’original en castellà
Era Lacy entusiasta por la causa de la libertad, y desesperanzado al ver que eran inútiles cuantas tentativas se hacían para restaurarla, afligido al ver el estado de España al día siguiente de haber recobrado su independencia, resolvió abandonarla á su suerte y pasar á les Estados-Unidos; pero antes quería ir á Madrid á ver á sus parientes y despedirse de ellos y de sus amigos. Halló en Madrid exasperados los ánimos, y recibió las visitas de varios bravos militares, sus antiguos compañeros de armas, quienes le manifestaron que él debía y podía ser el hombre que por sus dotes, cualidades y prestigio en el pueblo y el ejército, podía salvar á España del abismo doloroso de miserias en que los absolutistas la habían sumergido á la vuelta del rey.
Lacy va acceptar el projecte. El seu generós cor va vibrar d'entusiasme, i va jurar alliberar la seva pàtria o morir en la demanda. D'acord amb els seus amics va anar a Catalunya amb pretext de prendre banys a Caldetes, per concertar el necessari per a l'aixecament. La conspiració tenia moltes ramificacions a Espanya i fora d'ella, i el seu èxit semblava segur. El moviment havia de començar a Barcelona. Díaz Morales, llavors capità d'artilleria; Feliu, D. Joan Díaz i el coronel Llinàs estaven dins la ciutat al capdavant de l'empresa; però a l'hora crítica van ser venuts i delatats per dos dels conspiradors, anomenats D. Gaspar Nandín i Don Francisco Appenter, tinent el primer i subtinent el segon del regiment de Tarragona.
Llegir l’original en castellà
Aceptó Lacy el proyecto. Su generoso corazón vibró de entusiasmo, y juró librar á su patria ó morir en la demanda. De acuerdo con sus amigos fué á Cataluña con pretexto de tomar baños en Caldetas, para concertar lo necesario para el alzamiento. La conspiración tenía mucbas ramificaciones en España y fuera de ella, y su éxito parecía seguro. El movimiento debía empezar en Barcelona. Díaz Morales, entonces capitán de artillería; Feliu, D. Juan Díaz y el coronel Llinás estaban dentro de la ciudad al frente de la empresa; pero á la hora crítica fueron vendidos y delatados por dos de los conjurados, llamados D. Gaspar Nandín y Don Francisco Appenter, teniente el primero y subteniente el segundo del regimiento de Tarragona.
Ja havien sortit de Mataró algunes companyies sublevades. Lacy i diversos caps les esperaven vestits d'uniforme, quan tot va ser descobert i van haver de pensar a posar-se a salvo.
Llegir l’original en castellà
Ya habían salido de Mataró algunas compañías sublevadas. Lacy y varios jefes las esperaban puestos de uniforme, cuando todo fué descubierto y tuvieron que pensar en ponerse á salvo.
Díaz Morales, que va veure avortar el pla a la ciutat de Barcelona, sense saber que a Mataró havia tingut el mateix resultat, arriscant tota classe de perills, va córrer al camp carregat de proclames, que va repartir malgrat que tot havia fracassat, fins a trobar el general Lacy, per cert en la més crítica situació.
Llegir l’original en castellà
Díaz Morales, que vio abortar al plan en la ciudad de Barcelona, no sabiendo que en Mataró había tenido el mismo resultado, arrostrando toda clase de peligros, corrió al .campo cargado de proclamas, que repartió á pesar de que todo había fracasado, hasta encontrar al general Lacy, por cierto en la más crítica situación.
» Espanyols: el jou infame que ens oprimia ha estat trencat. La nostra unió i els nostres esforços acaben de trencar-lo. La veu de la nació ressona ja per tot arreu proclamant els nostres drets. Recuperem-los, doncs, o morim amb heroïsme.
Llegir l’original en castellà
» Españoles: el yugo infame que nos oprimía ha sido quebrantado. Nuestra unión y nuestros esfuerzos acaban de romperlo. La voz de la nación resuena ya por do quier proclamando nuestros derechos. Recobrémoslos, pues, ó muramos con heroísmo.
Catalans: ningú més vexat que vosaltres per l'ominós pes del sistema despòtic que ens aclapara. Ningú tindrà part més gloriosa en el seu sacseig, i ningú gaudirà més directament dels seus favorables resultats.
Llegir l’original en castellà
» Catalanes: nadie más vejado que vosotros por el ominoso peso del sistema despótico que nos agobia. Nadie tendrá parte más gloriosa en su sacudimiento, y nadie disfrutará más directamente de sus favorables resultados.
» Sis anys d'heroïsme, d'horrors i sofriments, només us van atreure per recompensa el complement de la vostra destrucció, que molt aviat s'havia de produir; però ha canviat ja la vostra sort. L'abolició de tot impost, d'estancs, de duanes interiors, de drets de portes i altres, són més vexatoris que a cap altra província, i el valencià, l'aragonès, el gallec, l'andalús, el murcià, el castellà que a
Llegir l’original en castellà
»Seis años de heroísmo, de horrores y sufrimientos, sólo os atrajeron por recompensa el complemento de vuestra destrucción, que muy en breve iba á verificarse; mas cambióse ya vuestra suerte. La abolición de todo impuesto, de estancos, de aduanas interiores, de derechos de puertas y demás, son más vejatorios que á ninguna otra provincia, y el valenciano, el aragonés, el gallego, el andaluz, el murciano, el castellano que á
aquesta hora aixeca el crit a favor de la Constitució, no agafa tants avantatges com vosaltres de la reunió de les nostres Amèriques, que des d'aquest moment s'ha efectuat.
Llegir l’original en castellà
ésta hora levanta el grito á favor de la Constitución, no coge tantas ventajas como vosotros de la reunión de nuestras Américas, que desde este momento se ha efectuado.
» Soldats: la misèria i l'abatiment, en què se us havia sepultat, ha desaparegut. Víctimes de la perfídia i després de la ingratitud, sis anys de privacions, glòries i treballs, només van servir per veure-us infeliços amb la vostra pàtria, només pel profit d'uns quants malvats. Pereixin, doncs, aquests, i gaudiu vosaltres les recompenses i el rang que us són deguts. L'augment de sous, la constitució militar i tots els establiments que us puguin engrandir, us asseguren una carrera digna de vosaltres, i els sacrificis que feu per consolidar la llibertat, us proporcionaran ascensos de glòria que ja no podríeu esperar mai. Un grau no serà l'únic premi de tots els que prenguin part activa en defensa dels interessos de la nació, i el comandament dels cossos honrarà a qualsevol que sàpiga posar-los en moviment, si caps infames volen paralitzar-los. Correm, doncs, a la glòria, sota l'heroi que tenim entre nosaltres, i segellem amb la nostra sang, si és precís, que els nostres vots són que Visca la Constitució, visca el rei volent-la, i visca el general Lacy.»
Llegir l’original en castellà
» Soldados: la miseria y el abatimiento, en que se os había sepultado, ha desaparecido. Víctimas de la perfidia y después de la ingratitud, seis años de privaciones, glorias y trabajos, sólo sirvieron para veros infelices con vuestra patria, por sólo el provecho de unos cuantos malvados. Perezcan, pues, éstos, y disfrutad vosotros las recompensas y el rango que os son debidos. El aumento de sueldos, la constitución militar y cuantos establecimientos pueden engrandeceros, os asegura una carrera digna de vosotros, y los sacrificios que hagáis por consolidar la libertad, os proporcionarán ascensos de gloria que ya no podríais esperar jamás. Un grado no será el único premio de cuantos tomen parte activa en defensa de los intereses de la nación, y el mando de los cuerpos honrará á cualquiera que sepa ponerlos en movimiento, si jefes infames quieren paralizarlos. Corramos, pues, á la gloria, bajo el héroe que tenemos entre nosotros, y sellemos con nuestra sangre, si preciso fuese, que nuestros votos son que Viva la Constitución, viva el rey queriéndola, y viva el general Lacy.»
Rodejat Lacy dels seus amics el general Milans del Bosch, un altre dels cabdills de la guerra de la Independència a Catalunya, del tinent coronel Mancha, del comandant Quer i del capità Oliver, i seguits de les quatre companyies sublevades, es van resoldre a marxar sobre Mataró; però a l'ermita del Corredor, als crits de Visca el rei!, els soldats van abandonar els generals, que van haver de buscar la seva salvació en la fugida.
Llegir l’original en castellà
Rodeado Lacy de sus amigos el general Milans del üosch, otro de los caudillos de la guerra de la Independencia en Cataluña, del teniente coronel Mancha, del comandante Quer y del capitán Oliver, y seguidos de las cuatro compañías sublevadas, se resolvieron á marchar sobre Mataró; pero en la ermita del Corredor, i los gritos de ¡Viva el rey! los soldados abandonaron á los generales, que tuvieron que buscar su salvación en la fuga.
Els primers que van ser agafats i conduïts a Barcelona amb bona escorta, van ser la dona del general Milans i el seu fill. Després van ser arrestats el tinent coronel Mancha i el capità Díaz Morales. Lacy va ser lliurat a la tropa per uns camperols.
Llegir l’original en castellà
Los primeros que fueron alcanzados y conducidos á I Barcelona con buena escolta, fueron la mujer del general Milans y su hijo. Después fueron arrestados el teniente coronel Mancha y el capitán Díaz Morales. Lacy fué entregado á la tropa por unos campesinos.
En el moment de ser detinguts, només un oficial anomenat Pérez, que va començar a córrer, va poder escapar, encara que tres dies després va ser pres a la frontera de França.
Llegir l’original en castellà
En el momento de ser detenidos, sólo un oficial llamado Pérez, que echó á correr, pudo escapar, aunque tres días después fué preso en la frontera de Francia.
Si hagués corregut, probablement Lacy hauria escapat; però li va semblar indigne d'un valent, i va esperar la seva sort amb la mà posada a l'empunyadura de l'espasa.
Llegir l’original en castellà
Si hubiese corrido, probablemente Lacy hubiese escapado; pero parecióle indigno de un valiente, y esperó su suerte con la mano puesta en la empuñadura de la espada.
Els camperols van voler agafar-lo; però el general va dir que passaria d'una estocada al que se li acostés, i que només a un militar lliuraria la seva espasa.
Llegir l’original en castellà
Los campesinos quisieron echarle mano; pero el general dijo que pasaría de una estocada al que se le acercase, y que sólo á un militar entregaría su espada.
Es van contenir els pagesos, i Lacy va anar a lliurar la seva espasa a l'ajudant Llausàs; però aquest li va dir amb llàgrimes als ulls:
Llegir l’original en castellà
Contuviéronse los payeses, y Lacy fué á entregar su espada al ayudante Llausás; pero éste le dijo con lágrimas en los ojos:
— El meu general, aquesta espasa està bé a les mans de V. E. Jo no la rebo.
Llegir l’original en castellà
— Mi general, esa espada está bien en manos de V. E. Yo no la recibo.
Lacy, no menys commogut, va tendir la mà a l'ajudant, i envoltat de soldats i somatents, es dirigí a Malgrat, on trobà el brigadier Llauder.
Llegir l’original en castellà
Lacy, no menos conmovido, tendió la mano al ayudante, y rodeado de soldados y somatenes, se dirigió á Malgrat, donde encontró al brigadier Llauder.
Pel que fa al general Milans del Bosch, aconseguí refugiar-se a França.
Llegir l’original en castellà
En cuanto al general Milans del Bosch, logró refugiarse en Francia.
Era en aquell temps capità general de Catalunya Don 2l6 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Era á la sazón capitán general de Cataluña Don 2l6 VÍCTOR BALAGUER
Francesc Xavier Castaños, duc de Bailèn, el qual tingué per Lacy totes les consideracions possibles, i encara s'assegura que, desitjós de salvar-lo, escrigué al rei Ferran VII dient-li que, fossin quins fossin els seus errors, tingués presents els grans serveis que havia prestat aquell militar al tron i a la pàtria en la guerra de la Independència. El rei com a tota resposta li digué que procurés per tots els mitjans que l'ordre no s'alterés al Principat, i que no executés la sentència de Lacy, que encara no havia pronunciat el consell de guerra, sinó que li l'enviés, que ell resoldria. Va arribar a creure Castaños que això era per indultar-lo, si era condemnat a mort; però no va ser així, malauradament.
Llegir l’original en castellà
Francisco Javier Castaños, duque de Bailen, el cual tuvo á Lacy todas las consideraciones posibles, y aun se asegura que, deseoso de salvarle, escribió al rey Fernando VII diciéndole que, fuesen cuales fueran sus errores, tuviese presentes los grandes servicios que había prestado aquel militar al trono y á la patria en la guerra de la Independencia. El rey por toda respuesta le dijo que cuidase por todos los medios de que el orden no se alterase en el Principado, y que no ejecutase la sentencia de Lacy, que aún no había pronunciado el consejo de guerra, sino que se la mandase, que él resolvería. Llegó á creer Castaños que esto era para indultarlo, si era condenado á muerte; pero no fué así, desgraciadamente.
Lacy havia estat tancat l'11 d'abril a la Ciutadella de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Lacy había sido encerrado el n de Abril en la Ciudadela de Barcelona.
Preveient la sort que l'esperava, molts patriotes militars i civils es proposaren salvar a tota costa el captiu general; però en aquella empresa, com en l'anterior, foren venuts per un sergent anomenat Escobar, sent el resultat la presó dels patriotes Sanz, Gaya, Dorca, els germans Mota i altres el nom dels quals no recorda la història. Aquest contratemps no desanimà els liberals catalans, els quals fraguaren un altre pla, que no tingué, tanmateix, millor èxit que els anteriors, i del qual sortí compromès el tinent coronel D. Magí Bas i Font. Les presons de Barcelona estaven atapeïdes de presos; les causes eren moltes, i malgrat això no s'espantaren els patriotes catalans. El coratjós Mota intentà el quart moviment per alliberar els presos, amotinant les classes treballadores; però ja era tard, perquè les autoritats havien pres tota mena de precaucions.
Llegir l’original en castellà
Previendo la suerte que le esperaba, muchos patriotas militares y paisanos se propusieron salvar á todo trance al cautivo general; pero en aquella empresa, como en la anterior, fueron vendidos por un sargento llamado Escobar, siendo el resultado la prisión de los patriotas Sanz, Gaya, Dorca, los hermanos Mota y otros cuyo nombre no recuerda la historia. Este contratiempo no desanimó á los liberales catalanes, quienes fraguaron otro plan, que no tuvo, sin embargo, mejor éxito que los anteriores, y del que salió comprometido el teniente coronel D. Magín Bas y Font. Las cárceles de Barcelona estaban atestadas de presos; las causas eran muchas, y á pesar de esto no se amedrentaron los patriotas catalanes. El denodado Mota intentó el cuarto movimiento para libertar á los presos, amotinando á las clases trabajadoras; pero fué ya tarde, porque las autoridades habían tomado toda clase de precauciones.
El consell de guerra, reunit a la Ciutadella de Bar-celona, condemnà Lacy a la pena de mort, i heus aquí en quins singularíssims termes confirmà el general Castaños la sentència:
Llegir l’original en castellà
El consejo de guerra, reunido en la Ciudadela de Barcelona, condenó á Lacy á la pena de muerte, y he aquí en qué singularísimos términos confirmó el general Castaños la sentencia:
No resulta del procés que el tinent general Don Luis Lacy sigui el que formà la conspiració que ha produït aquesta causa, ni que pugui considerar-se com a cap d'ella; però trobant-lo amb indicis vehements d'haver tingut part en la conspiració, i haver-ne estat coneixedor, sense haver practicat diligència alguna per donar avís a l'autoritat més immediata, que pogués contribuir al seu remei, considero comprès el tinent general D. Luis Lacy en els articles 26 i 42, tít. 10, tractat 8è de les Reials ordenances; però considerant els seus distingits i ben notoris fets, particularment en aquest Principat, i amb aquest mateix exèrcit que formà, i seguint els paternals impulsos del nostre benigne sobirà, és el meu vot que el tinent general D. Luis Lacy sofreixi la pena de ser passat per les armes, deixant a l'arbitri el que l'execució sigui pública o privada, segons les ocurrències que poguessin sobrevenir i fer témer que s'alterés la tranquil·litat pública. — Javier Castaños.))
Llegir l’original en castellà
iNo resulta del proceso que el teniente general Don Luis Lacy sea el que formó la conspiración que ha producido esta causa, ni que pueda considerarse como cabeza de ella; pero hallándole con indicios vehementes de haber tenido parte en la conspiración, y sido sabedor de ella, sin haber practicado diligencia alguna para dar aviso á la autoridad más inmediata, que pudiera contribuir á su remedio, considero comprendido al teniente general D. Luis Lacy en los artículos 26 y 42, tít. 10, tratado 8.° de las Reales ordenanzas; pero considerando sus distinguidos y bien notorios hechos, particularmente en este Principado, y con este mismo ejército que formó, y siguiendo los paternales impulsos de nuestro benigno soberano, es mi voto que el teniente general D. Luis Lacy sufra la pena de ser pasado por las armas, dejando al arbitrio el que la ejecución sea pública ó privadamente, según las ocurrencias que pudieran sobrevenir y hacer recelar que se alterase la tranquilidad pública. — Javier Castaños.))
Al mateix temps s'expediren les ordres reservades que extractarem.
Llegir l’original en castellà
Al mismo tiempo se expidieron las órdenes reservadas que vamos á extractar.
«Reservadíssim. Amb data 7 de Juny em digué el senyor secretari d'Estat i del despatx de la Guerra el següent: — Molt reservat. En el cas que sigui sentenciat a pena capital el tinent general D. Luis Lacy, i que V. E. tingui molt fundat recel que pugui alterar-se la tranquil·litat pública de Barcelona si es verifiqués en ella l'execució, vol el rei nostre senyor que immediatament se li traslladi amb tota reserva i
Llegir l’original en castellà
«Reservadísimo. Con fecha 7 de Junio me dijo el señor secretario de Estado y del despacho de la Guerra lo siguiente: — Muy reservado. En el caso de que sea sentenciado á pena capital el teniente general D. Luis Lacy, y que V. E. tenga muy fundado recelo de que pueda alterarse la tranquilidad pública de Barcelona si se verificase en ella la ejecución, quiere el rey nuestro señor que inmediatamente se le traslade con toda reserva y
seguretat corresponent a l'illa de Mallorca per
Llegir l’original en castellà
segundad correspondiente á la isla de Mallorca para
que sense procedir consulta pateixi el càstig a què se
Llegir l’original en castellà
que sin proceder consulta sufra el castigo á que se
ha fet mereixedor pel seu execrable delicte.»)
Llegir l’original en castellà
ha hecho acreedor por su execrable delito.»)
Castaños hagué de demanar reservadament més explicacions; de Madrid se li contestà:
Llegir l’original en castellà
Castaños hubo de pedir reservadamente más explicaciones; de Madrid se le contestó:
«S. M. s'ha servit resoldre que es compleixi el manat. »
Llegir l’original en castellà
«S. M. se ha servido resolver que se cumpla lo mandado. »
Castaños posà llavors aquesta comunicació:
Llegir l’original en castellà
Castaños puso entonces esta comunicación:
He donat les disposicions necessàries perquè amb seguretat i sigil Lacy sigui embarcat aquesta nit. Els comandants dels vaixells porten les instruccions necessàries per als casos que puguin ocórrer en alta mar, i el coronel Algarra l'ordre terminant per escrit de disposar que Lacy sigui mort si tingués fundat recel que violentament s'intentés alliberar-lo.
Llegir l’original en castellà
«He dado las disposiciones necesarias para que con seguridad y sigilo sea embarcado Lacy esta noche. Los comandantes de los buques llevan las instrucciones necesarias para los casos que puedan ocurrir en alta mar, y el coronel Algarra la orden terminante por escrito de disponer sea muerto Lacy si tuviese fundado recelo de que violentamente se intentase libertarlo i.t
A les dotze de la nit del 30 de juny, Lacy fou embarcat a la polacra de guerra Carmen i conduït a Palma de Mallorca, amb instruccions per a l'autoritat d'aquella illa, que havia de conduir el general, tan aviat com
Llegir l’original en castellà
A las doce de la noche del 3o de Junio fué Lacy embarcado en la polacra de guerra Carmen y conducido á Palma de Mallorca, con instruciones para la autoridad de aquella isla, que debía conducir al general, en cuanto
i Causa criminal formada a la plaça de Barcelona contra D. Luis de Lacy: Madrid, impremta d'El Censor, núm. i.°, 1821. «Aquest llibre, diu Fernández de los Ríos, que consta de 369 pàgines, té en cadascuna un testimoni del sistema inic de judici que se seguia en temps de Ferran VII; per ella pot formar-se judici de si Castaños, que dictà la sentència, estava enterament exempt de complicitat en la conspiració, mentre no es desgracià; per ella, en fi, es ve en coneixement de l'estat polític del país en aquella època.
Llegir l’original en castellà
i Causa criminal formada en la plaza de Barcelona contra D. Luis de Lacy: Madrid, imprenta de El Censor, núm. i.°, 1821. «Este libro, dice Fernández de los Ríos, que consta de 369 páginas, tiene en cada una un testimonio del sistema inicuo de enjuiciamiento que se seguía en tiempo de Fernando VII; por ella puede formarse juicio de si Castaños, que dictó la sentencia, estaba enteramente exento de complicidad en la conspiración, mientras no se desgració; por ella, en fin, se viene en conocimiento del estado político del país en aquella época.
))Aquest Castaños era el mateix que havia dit el 1812 a les tropes que manava: «Acabeu de posar al cel per testimoni que observareu la Constitució política de la monarquia No oblideu que aquestes
Llegir l’original en castellà
))Este Castaños era el mismo que había dicho en 1812 á las tropas que mandaba: «Acabáis de poner al cielo por testigo de que observaréis la Constitución política de la monarquía No olvidéis que esas
armes que la nació posa a les vostres mans no són només per alliberar-la dels seus enemics, sinó per protegir també les seves lleis i sostenir
Llegir l’original en castellà
armas que la nación pone en vuestras manos no son sólo para libertarla de sus enemigos, sino para proteger también sus leyes y sostener
la Constitució de l'Estat Gloreu-vos de pertànyer a una nació que,
Llegir l’original en castellà
la Constitución del Estado Gloriaos de pertenecerá una nación qut,
enmig dels horrors d'una guerra d'extermini, sap donar al món
Llegir l’original en castellà
en medio de los horrores de una guerra de exterminio, sabe dar al mundo
el grandiós espectacle de recobrar la llibertat la mateixa de què en
Llegir l’original en castellà
el grandioso espectáculo de recobrar la libertad la misma de que en
dies més feliços gaudiren els nostres majors Soldats: heu de mirar el
Llegir l’original en castellà
días más felices gozaron nuestros mayores Soldados: debéis mirar el
dia d'avui com el més feliç de la vostra vida, i ratificar en els vostres cors el sagrat jurament de viure lliures o morir pel vostre país.» Proclama inserida a El Redactor, de Cadis, el divendres 13 de Juliol de 1812.» — Ángel Fernández de los Ríos: Estudi polític i biogràfic d'Olózaga, pàg. 83- ELS CARRERS DE BARCELONA 2IQ,
Llegir l’original en castellà
día de hoy como el más dichoso de vuestra vida, y ratificar en vuestros corazones el sagrado juramento de vivir libres ó morir por vuestro país.» Proclama insertada en El Redactor, de Cádiz, el viernes 13 de Julio de 1812.» — Ángel Fernández de los Ríos: Estudio político y biográfico de Olózaga, pág. 83- LAS CALLES DE BARCELONA 2IQ,
arribés, al castell de Bellver, i afusellar-lo sense donar-li més que dues hores de temps, i així succeí: el 3 de Juliol arribà a Palma la polacra.
Llegir l’original en castellà
llegara, al castillo de Bellver, y fusilarlo sin darle más que dos horas de tiempo, y así sucedió: el 3 de Julio llegó á Palma la polacra.
Traslladat Lacy al castell de Bellver, fou afusellat en un dels baluards d'aquell castell, el dia 5 de juliol de 1817, a les quatre de la matinada. La vigília de la seva mort havia estat tancat en un aposent ocupat abans per l'il·lustre Jovellanos, on se li deixà mancar fins i tot del més precís i necessari. Aquell desgraçat general, defallit i exhaust, després d'haver demanat inútilment un tros de pa a la sentinella que el vigilava, escrigué amb un punxó o clau en un dels escudets que formen la faixa de la pintura: Assentat en aquest lloc, Lacy demanà pa a la sentinella, defallit de necessitat.
Llegir l’original en castellà
Trasladado Lacy al castillo de Bellver, fué fusilado en uno de los baluartes de aquel castillo, el día 5 de Julio de 1817, á las cuatro de la madrugada. La víspera de su muerte había sido encerrado en un aposento ocupado antes por el ilustre Jovellanos, donde se le dejó carecer hasta de lo más preciso y necesario. Aquel desventurado general, desfallecido y exhausto, después de haber pedido inútilmente un pedazo de pan al centinela que le vigilaba, escribió con un punzón ó clavo en uno de los escuditos que forman la faja de la pintura: Sentado en este sitio, Lacy pidió pan al centinela, desfallecido de necesidad.
Alguns anys més tard triomfava la causa liberal, i les restes de Lacy van ser portades a Barcelona amb gran ostentació i pompa, sent dipositades momentàniament a la capella de la Ciutadella, fins que s'aixequés un monument a la seva memòria. El monument no s'ha aixecat encara, i l'urna amb les restes d'aquell cèlebre cabdill es troba encara a la citada capella.
Llegir l’original en castellà
Algunos años más tarde triunfaba la causa liberal, y los restos de Lacy fueron traídos á Barcelona con gran ostentación y pompa, siendo depositados momentáneamente en la capilla de la Ciudadela, ínterin se levantaba un monumento á su memoria. El monumento no se ha levantado aún, y la urna con los restos de aquel célebre caudillo se halla todavía en la citada capilla.
Fi de l’entrada original