Tornar a l'atles

Justo (plaza de San)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 205–212

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Desemboquen en ella els carrers d'Hèrcules, Palma de Sant Just, Lledó, Escales de Cassador i Dagueria.

Llegir l’original en castellà

Desembocan en ella las calles de Hércules, Palma de San Justo, Liado, Escalas de Cassador y Daguería.

Antigament existia en aquest lloc el cementiri de la parròquia, com succeïa amb altres esglésies, que el tenien a la seva mateixa porta, segons ja hem dit en parlar del Fossar de les Moreres.

Llegir l’original en castellà

Antiguamente existía en este sitio el cementerio de la parroquia, como sucedía con otras iglesias, que lo tenían á su misma puerta, según ya hemos dicho al hablar del Fossar de las Moreras.

Existeix en aquesta plaça una font, de la qual diu Don Antonio de Bofarull en el seu Cicerone:

Llegir l’original en castellà

Existe en esta plaza una fuente, de la cual dice Don Antonio de Bofarull en su Cicerone:

«Corona la part superior d'aquesta font la figura d'un sant (que potser sigui Sant Just), així com pels costats destaquen uns escuts antics, quadrats, de la ciutat, i un astor amb una perdiu entre les grapes, el significat de tot el qual explica una curiosa nota que vaig trobar en un dietari, en parlar de Joan Fivaller, a qui està dedicada l'obra, per haver portat l'aigua a la ciutat, descobrint una font, en una partida de caça a què era molt aficionat. Aquestes són les paraules del referit dietari català: feu en elles obres molt notables, com posar les fonts en la ciutat, que com era caçador trobà la mare de aquelles, y axi posa la aigua en dita ciutat, y per aquella memoria v feren una font davant casa sua ab un estort tenint una perdiu de la clasa que fonch causa que trobà dita font o mare, la qual font es de Sant Just perqué tenia la casa de Joan Fivaller al costat de dita esglesia de Sant Just, y axi li feren davant de aquella dita font.)>

Llegir l’original en castellà

«Corona la parte superior de este fuente la figura de un santo (que tal vez sea San Justo), así como por los lados destacan unos escudos antiguos, cuadrados, de la ciudad, y un azor con una perdiz entre las garras, el significado de todo lo que explica una curiosa nota que hallé en un dietario, al hablar de Juan Fivaller, á quien está dedicada la obra, por haber traído el agua á la ciudad, descubriendo una fuente, en una partida de caza á que era muy aficionado. Estas son las palabras del referido dietario catalán: feu en ellas obras molt notables, com posar les fonts en la ciutat, que com era cassador trobd la mare de aquelles, y axi posa la aigua en dita ciutat, y per aquella memoria V feren una font devant casa sua ab un estort tenint una perdiu d la clasa que fonch causa que trobd dita font ó mare, la cual font es de Sant Just perqué tenía la casa de Juan Fivaller al costat de dita esglesia de San Just, y axi li feren devant de aquella dita font.)>

Segons hem vist en parlar del carrer de Sant Ho-norat, el que va descobrir les aigües que es portaren a la ciutat fou Jaume Fivaller, ascendent de l'il·lustre conseller del mateix cognom, en temps de Ferran d'Antequera; i encara que el dietari a què es refereix l'autor del Cicerone l'anomeni Joan, pot ser una equivocació de nom.

Llegir l’original en castellà

Según hemos visto al hablar de la calle de San Honorato, el que descubrió las aguas que se trajeron á la ciudad fué Jaime Fivaller, ascendiente del ilustre conceller del mismo apellido, en tiempo de Fernando el de Antequera; y aun cuando el dietario á que se refiere el autor del Cicerone le llame Juan, puede ser una equivocación de nombre.

La font de la plaça de Sant Just es va construir pels volts de 1367, i fou renovada en els nostres temps, el 1831.

Llegir l’original en castellà

La fuente de la plaza de San Justo se construyó por los años de i36y, y fué 'renovada en nuestros tiempos, en i83i.

Es troba en la plaça de què parlem la porta principal de l'església de Sant Just i Sant Pastor, església que per molts conceptes mereix la consignació d'un record en aquestes pàgines.

Llegir l’original en castellà

Hállase en la plaza de que hablamos la puerta principal de la iglesia de San Justo y San Pastor, iglesia que por muchos conceptos merece la consignación de un recuerdo en estas páginas.

Conta la tradició que, durant l'època del paganisme, existia en el lloc mateix ocupat avui per aquest temple el lloc on eren sacrificats els cristians. Les víctimes eren tirades a un clot profund o pou que hi havia al mig de la plaça, i es conta que els cristians s'obriren pas per un camí subterrani per arribar a dit pou i recollir els cadàvers dels seus germans màrtirs. Més endavant, segons es diu, es va excavar en les entranyes de la terra una capella subterrània, on els partidaris de la doctrina del Crist es reunien en el silenci de la nit i del misteri per celebrar els divins oficis, i donar al peu de l'ara santa honrosa sepultura als mutilats cossos d'aquells dels seus germans que eren sacrificats a la plaça, i tirats després els seus cadàvers al citat pou. El 1723 foren descobertes algunes restes d'aquestes catacumbes, i també en el nostre temps s'han fet excavacions per al seu descobriment; però només s'ha trobat un corredor o camí subterrani que, des de la sepultura dels vicaris perpetus, que es troba al centre de l'església, va a parar a la capella de l'Esperança, situada al veí carrer de la Palma de Sant Just.

Llegir l’original en castellà

Cuenta la tradición que, durante la época del paganismo, existía en el sitio mismo ocupado hoy por este templo el lugar donde eran sacrificados los cristianos. Las víctimas eran arrojadas á un hoyo profundo ó pozo que había en medio de la plaza, y cuéntase que los cristianos se abrieron paso por un camino subterráneo para llegar á dicho pozo y recoger los cadáveres de sus hermanos mártires. Más adelante, según se dice, labróse en las entrañas de la tierra una capilla subterránea, donde los partidarios de la doctrina del Cristo se reunían en el silencio de la noche y del misterio para celebrar los divinos oficios, y dar al pie del ara santa honrosa sepultura á los mutilados cuerpos de aquellos de sus hermanos que eran sacrificados en la plaza, y arrojados luego sus cadáveres al citado pozo. En 1723 fueron descubiertos algunos restos de estas catacumbas, y también en nuestro tiempo se han hecho excavaciones para su hallazgo; pero sólo se ha encontrado un corredor ó camino subterráneo que, desde la sepultura de los vicarios perpetuos, que se halla en el centro de la iglesia, va á parar á la capilla de la Esperanza, situada en la vecina calle de la Palma de San Justo.

Quan va arribar el dia en què la religió cristiana ja no hagué d'ocultar-se per celebrar els seus divins misteris, s'elevà en el lloc que havia servit per a suplici dels cristians una petita església sota el títol dels Sants Màrtirs, en memòria dels que allí vessaren la seva sang per la fe. Tan alt fou el nombre d'aquests que, segons es conta, molts anys després d'edificada l'església, havent anat alguns comissionats de Barcelona a Roma per demanar relíquies de sants màrtirs, el Summe Pontífex els digué: «Torneu, i dieu al vostre prelat que prengui terra de la vostra església, i, esprement-la, sortirà sang de màrtirs.»

Llegir l’original en castellà

Cuando llegó el día en que la religión cristiana no hubo ya de ocultarse para celebrar sus divinos misterios, elevóse en el sitio que sirviera para suplicio de los cristianos una pequeña iglesia bajo el título de los Santos ¡■tires, en memoria de los que allí vertieron su sangre por la fe. Tan alto fue el número de éstos que, según se cuenta, muchos años después de edificada la iglesia, habiendo ido algunos comisionados de Barcelona á Roma para pedir reliquias de santos mártires, el Sumo Pontífice les dijo: «Volveos, y decidle á vuestro prelado que tome tierra de vuestra iglesia, y, exprimiéndola, saldrá sangre de mártires.»

S'ignora a punt fix quan es va aixecar aquest temple. Uns diuen que el manà edificar Lluís el Piadós quan la reconquesta de Barcelona; però sembla evident que existia ja abans, i que Lluís només en fou el restaurador i protector. La tradició religiosa assegura que fou el primer que s'erigí dins del primitiu recinte de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Ignórase á punto fijo cuándo se levantó este templo. Unos dicen que lo mandó edificar Ludovico Pío cuando la reconquista de Barcelona; pero parece evidente que existía ya antes, y que Ludovico sólo fué el restaurador y protector. La tradición religiosa asegura que fué el primero que se erigió dentro del primitivo recinto de Barcelona.

Als tres segles poc més o menys d'haver estat erigida dita església, es va enderrocar per construir-ne una altra més capaç, la qual cosa tingué lloc, segons sembla, pels anys de 1280; però poc hagué de romandre dempeus, ja que el 1344 fou demolida per aixecar una tercera, que és l'avui existent, començada el 1345, sota l'advocació dels sants màrtirs Just i Pastor.

Llegir l’original en castellà

Á los tres siglos poco más ó menos de haber sido erigida dicha iglesia, se derribó para construir otra más capaz, lo cual tuvo lugar, según parece, por los años de 1280; pero poco hubo de permanecer en pie, pues que en 1344 fué demolida para levantar una tercera, que es la hoy existente, comenzada en 1345, bajo la advocación de los santos mártires Justo y Pastor.

La fàbrica del temple actual és d'ordre gòtic, molt elegant, i consta d'una sola nau espaiosa i esvelta. El seu interior, que ha estat restaurat amb molt de gust fa pocs anys, està il·luminat per finestres allargades de vidres de colors. Per exterior o per façana té només una paret llisa, en el centre de la qual s'obre un elegant rosetó, cobert per una ogiva de fullatge i sostingut per dues columnetes.

Llegir l’original en castellà

La fábrica del templo actual es de orden gótico, muy elegante, y consta de una sola nave espaciosa y esbelta. Su interior, que ha sido restaurado con mucho gusto hace pocos años, está alumbrado por rasgadas ventanas de vidrios de colores. Por exterior ó por fachada tiene sólo una pared lisa, en el centro de la cual se abre un elegante rosetón, cobijado por una ojiva de follaje y sostenido por dos columnitas.

Els autors consignen que Lluís el Piadós, en apoderar-se de Barcelona, concedí a aquest temple diversos i notables privilegis, que foren després confirmats i ampliats per altres monarques posteriors. Entre aquests privilegis ressalten els tres següents: el de jurament per combat o batalla jutjada o judici de Déu; el de recepció de jurament dels jueus, quan aquest havia de servir per a la definitiva en un plet entre hebreus i cristians, i el de validació de testament en determinats casos.

Llegir l’original en castellà

Los autores consignan que Ludovico Pío, al apoderarse de Barcelona, concedió á este templo varios y notables privilegios, que fueron luego confirmados y ampliados por otros monarcas posteriores. Entre estos privilegios resaltan los tres siguientes: el de juramento para combate ó batalla juzgada ó juicio de Dios; el de recepción de juramento de los judíos, cuando éste debía servir para la definitiva en un pleito entre hebreos y cristianos, y el de validación de testamento en determinados casos.

El primer consistia en el jurament que prestaven els combatents abans de començar el seu duel. Ambdós, posada la mà sobre els sants Evangelis davant l'altar de Sant Fèlix, juraven mantenir en el camp la veritat del que deien, sense valer-se de sortilegis, sense portar cap talismà ni més armes que les permeses, ni fer ús d'espases de virtut encantada o de constel·lació, com es deia a aquestes.

Llegir l’original en castellà

El primero consistía en el juramento que prestaban los combatientes antes de comenzar su duelo. Ambos, puesta la mano sobre los santos Evangelios ante el altar de San Félix, juraban mantener en el campo la verdad de lo que decían, sin valerse de sortilegios, sin llevar talismán alguno ni más armas que las permitidas, ni hacer uso de espadas de virtud encantada ó de constelación, como se llamaba á éstas.

El segon es reduïa a rebre jurament als jueus. Quan algun cristià es queixava que un jueu li hagués fet algun dany, frau o engany, i sobre això s'armava plet que s'hagués d'esbrinar o decidir per jurament del jueu, aquest havia de ser forçat a prestar-lo i excusar-se en el temple de Sant Just i Sant Pastor, davant del capellà o del seu vicari, i no a la cort o tribunal del veguer ni del batlle. A l'efecte, posava el jueu les mans sobre els preceptes del Decàleg en l'ara de l'altar de Sant Fèlix, i tenint una roda al coll era invitat pel capellà a tenor d'una fórmula aterridora, els fragments més notables de la qual anem a extractar, deixant-los en el seu antic idioma català, sense el qual perdrien molt de la seva formidable energia:

Llegir l’original en castellà

El segundo se reducía á recibir juramento á los judíos. Cuando algún cristiano se quejaba de que un judío le hubiese hecho algún daño, fraude ó engaño, y sobre esto se armaba pleito que se hubiese de averiguar ó decidir por juramento del judío, éste debía ser forzado á prestarlo y excusarse en el templo de San Justo y San Pastor, delante del cura ó de su vicario, y no en la corte ó tribunal del veguer ni del bayle. Al efecto, ponía el judío las manos sobre los preceptos del Decálogo en el ara del altar de San Félix, y teniendo una rueda en el cuello era invitado por el cura á tenor de una fórmula aterradora, cuyos trozos más notables vamos á extractar, dejándolos en su antiguo idioma catalán, sin el cual perderían mucho de su formidable energía:

«Jures, oh jueu, per aquell qui digué: jo soc, i no hi ha altre sense mi? Jures per aquell qui digué: jo soc i no hi ha altre sinó jo? Jures per aquell qui digué: jo soc Senyor Déu teu qui trasqui de la terra d'Egipte, i de la casa de ser-

Llegir l’original en castellà

«Jures, ó jueu, per aquell qui dix, jo son, é no es altre sens mi? Jures per aquell qui dix, jo son é no es altre sino jo? Jures per aquell qui dix, jo son Senyor Deu teu qui trasqui de la térra de Egipte, é de la casa de ser-

vitut? Digues jur E per aquell qui dix, jo són Senyor

Llegir l’original en castellà

vitut? Digues jur E per aquell qui dix,joson Senyor

Déu teu fort, i regeu, visitant la iniquitat dels pares en els fills en la tercera, en la quarta generació d'aquells qui avorriran mi, i fent misericòrdia a aquells qui estimen a mi sobre totes les coses, i guarden els meus manaments? Digues jur. I per aquell qui digué, no prenguis el nom del Senyor Déu teu en va, car no haurà per no culpable Nostre Senyor aquell qui haurà pres el nom de

Llegir l’original en castellà

Deu teu fort, é regeu, visitant la iniquitat deis pares en los filis en la terca, en la quarta generatió de aquells qui aborrirán mi, é faent misericordia á quells qui amen á mi sobre totas las cosas, é guardan los meus manaments? Digues jur. E per aquell qui dix, no preñas lo nom del Senyor Deu teu en va, car no haurá perno culpable Nostre Senyor aquell qui haurá pres lo nom de

Nostre Senyor Déu seu en va? Digues jur. Jures per

Llegir l’original en castellà

Nostre Senyor Deu seu en va? Digues jur Jures per

els cinc llibres de la Llei, i pel nom Sant, i gloriós,

Llegir l’original en castellà

los cinch libres de la Ley, é per lo nom Sanct, é glorios,

Helie, Assec, Hayae, Haliae, Huseyae? Digues jur

Llegir l’original en castellà

Helie, Assec, Hayae, Haliae, Huseyae? Digues jur

I pel jurament sant, que Déu jura a Abraham en el mont Moria, i per la terra de promesa, i per Israel, o per la cadira honrada de Déu, i pels Àngels ministrants davant el Sant beneït, i per les rodes santes de les bèsties, estant cara a cara davant Déu, lloant Déu, i dient amb veus grans, Sant, Sant, Sant, Senyor Déu dels exèrcits, plens són els cels i la terra de la teva glòria?

Llegir l’original en castellà

E per lo jurament sanct, que Deu jura á Abraham en lo mont Moria, é per la térra de promissió, é per Israel, ú per la cadira honrada de Deu, é per los Angels ministrants devant lo Sanct beneit, é per las sanctas rodas de las bestias, stants fac á fag devant Deu, loants Deu, é dients ab veus grans, Sanct, Sanct, Sanct, Senyor Deu Sabahot, plens son los cels, é la térra de la tua gloria?

Digues, jur, que si saps veritat, i vols jurar-men-

Llegir l’original en castellà

Digues jur Que si sabs veritat, é vols jurar men-

songa, que vinguin sobre tu totes aquestes maledicions, i et prenguin. Respon: Amen. Maleït seràs a la ciutat, i maleït al camp, maleït el teu graner, i maleïdes

Llegir l’original en castellà

songue, que vinguen sobre tu totas aquestas maledictions, é prénguente. Respon amen. Malvat serás en ciutat, é malvat en camp, maleit lo graner teu, é maleitas

les relíquies teves. Respon amén. Sia el cel que és

Llegir l’original en castellà

las reliquias tuas. Respon amen Sia lo cel que es

sobre teu de metall, i la terra que trepitges de ferro; que el nostre Senyor Déu plogui a la teva terra de pols, i del cel descendeixi sobre teu cendra, fins que siguis triturat, i que et lliuri el nostre Senyor ensopegant davant els teus enemics, per un camí aniràs contra ells, i per set fugiràs, i seràs escampat per tots els regnes de la terra. Respon: Amen. Que t'afecti el nostre Senyor amb pesta fins que et consumeixi de la terra, a la qual has entrat a posseir, que et colpeixi el nostre Senyor amb fretura, febre i fred, i amb calor, d'aire corromput, i de rovell, i et persegueixi, fins que pereixis. Respon: Amen. I sigui el teu cadàver en menjar a tom xxi 14 totes les aus del cel, i a les bèsties de la terra, i no

Llegir l’original en castellà

sobre de tu de metall, é la térra que calsigues de ferro; don Nostre Senyor Deu plujes á la tua térra de pols, é del cel devall sobre tu cendra, entro que sias attridat, é liure á tu Nostre Senyor entrebucant devant los inimichs teus, per una via vages contra ells, é per set fujes, é sies campat per tot los regnes de la térra. Respon amen. Ajuste á tu .Nostre Senyor pestilentia entro quet consuma de la térra, á la cual posseir est intrat, fira á tu Nostre Senyor de fretura, febre é de fret, é de ardor, de aer corrumput, é de rovey, et perseguesque, entro que persques. Respon amen. E sia la carnaga tua en menjar á tomo xxi 14 totas volaterías del cel, é á las bestias de la térra, é no

hi hagi cap que et cobreixi. Que et colpeixi el nostre Senyor amb bogeria,

Llegir l’original en castellà

sie quit cobre Fira á tu Nostre Senyor de peguesa, de

ceguesa, de fúria de pensament, i palpant al migdia, així com palpa el cec a les tenebres, i no endreçis els teus camins, i sempre la calúmnia et persegueixi, i sostinguis, i siguis oprimit de crueltat, i no tinguis qui et alliberi; mu-

Llegir l’original en castellà

ceguedat, de furor de pensa, é palps en mitg dia, axí com palpar sol lo cec en tenebres, é no endrec las carreras tuas, é tostemps calumnia seguesques, é sostengues, é sies oprimit de crueltat, é no hages quit desliure; mu-

ller prenguis, i un altre dormi amb ella. Respon: Amen. Els

Llegir l’original en castellà

11er prengues, é altre dorme ab ella. Respon amen los

fills i les filles teus siguin lliurats a un altre poble, veient els teus ulls, i defallint a la mirada d'aquells tot el dia, i

Llegir l’original en castellà

filis é las filias tuas sian liurats á altre poblé, veent tos ulls, é defallents al sguardament de aquells tot lo dia, é

no hi hagi fortalesa a la teva mà. Respon: Amen. Que et colpeixi

Llegir l’original en castellà

no sie fortaleca en la ma tua. Respon amen fira á tu

el nostre Senyor amb un tumor molt dolent als genolls, i a les teves cuixes, així que guarir no puguis, de la planta del peu fins al cap. Respon: Amen. El Senyor et porti a tu, i a la teva dona, i a les teves filles, i als teus fills, a la gent que no coneixies tu, ni el teu pare, ni la teva mare, i serviràs aquí déus estranys de fusta, i de pedra, i seràs posat en oprobri, i en faula a tots els pobles, en els quals et introduirà allí el nostre Senyor. Respon: Amen. Fills engendraràs, i filles, i no els gaudiràs, perquè seran portats en captivi-

Llegir l’original en castellà

Nostre Senyor de floronco molt malvat en los jenolls, é en las tuas cuxas, axí que guarir no puxes, de la planta del peu fins al cap. Respon amen. Lo Senyor aporte tu, é ta muller, é tas filias, é tos filis, en la gent que no coneguist tu, é ton pare, é ta mare, é servirás aquí deus stranys de fust, é de pedra, é serás posat en opprobi, é en faula á tots los pobles, en los quals te introdueix allí Nostre Senyor. Respon amen Filis engendrarás, é filias, é non gosarás, car serán menat en captivi-

tat. Serviràs a l'enemic teu, el qual el nostre Senyor

Llegir l’original en castellà

tat Servirás al inimich teu, lo qual Nostre Senyor

enviarà, amb fam, i amb set, i amb fred, i amb nuesa, i amb tota la teva penúria, i posarà jou sobre el teu coll, fins que et trituri, i enviarà el nostre Senyor gent contra tu des de lluny, i de terres estranyes de la terra, amb semblança d'àguila volant amb ímpetu, de la qual la llengua entendre no

Llegir l’original en castellà

trameterá, en fam, é en set, é en fret, é en nuditat, é en tota ta penuria, é posará jou sobre lo coll teu, fins quet attrit, é menará Nostre Senyor gens sobre tu de luny, é destranys encontradas de la térra, en semblanca de águila volant ab ímpetu, de la qual la lengua entendre no

puguis. Respon: Amen. Gent dolenta mengi el fruit

Llegir l’original en castellà

puscas. Respon amen. Gent malvada menje lo fruit

del teu ventre, i les carns dels teus fills i de les teves filles.

Llegir l’original en castellà

del ventre teu, é las carns dells filis é de las filias tuas

Siguin fets els teus fills orfes, i la teva dona vídua.

Llegir l’original en castellà

Sien fets los teus filis órfens, é la tua muller viuda

Esborri el nostre Senyor Déu el teu nom del llibre dels vivents, i amb els justos no siguis escrit. Respon: Amen. Sigui escampada la teva sang com a fems, l'argent ni l'or teu no et lliuraran en el dia de la fúria del nostre Senyor; que et colpeixi el nostre Senyor amb totes les plagues així com va colpejar Faraó, i el seu poble, si saps veritat i jures falsament. Respon: Amen. Que et colpeixi el nostre Senyor així com va colpejar Egipte amb sang, amb granotes, i amb mosquits, i amb mosques, i amb mortaldat de bèsties, i amb tumors, i amb butllofes, i amb calamarsa, i amb llagostes, i amb mortaldat dels teus primogènits; la maledicció que va maleir Josuè a Jericó vingui sobre tu, i sobre la teva casa, i sobre totes les coses que tens; la teva dona, i els teus fills mendiquin de porta en porta, i no hi hagi qui els consoli. Respon: Amen. En ira, i en fúria del Senyor Rei, i de tots aquells que et vegin, vinguis, i tots els teus amics se'n burlin; caiguis, i no hi hagi qui t'ajudi a aixecar-te; pobre i miserable moris, i no hi hagi qui t'enterri; si saps veritat i jures falsament, la teva ànima vagi a aquell lloc, on els cans els fems posen. Respon: Amen.»

Llegir l’original en castellà

dalesca Nostre Senyor Deu lo teu nom del libre deis vivents, é ab los justs no sias scrit. Respon amen. Sia escampada la tua sanch axí com á fems, largent ne lor teu no desliure tu en lo dia de la furor de Nostre Senyor; fira á tu Nostre Senyor de totas plagas axí com ferí á Pharaó, é lo poblé seu, si sabs veritat é jures falsía. Respon amen. Fira á tu Nostre Senyor axí com ferí Egipte de sane, de ranes, é de moscayons, é de moscas, é de mortalitat de bestias, é de floroncos, é de veixigues, é de padruscada, é de legostas, é de mortalitat deis primogenits teus; la maledictió que maleí Josué á Jericó venga sobre tu, é sobre la casa tua, é sobre totas las cosas que has; ta muller, é tos filis mendiguen de porta en porta, é no sia qui aconort aquells. Respon amen. En ira, é en furor del Senyor Rey, é de tots aquells quit vejen vingues, é tots los amichs te scarnesquen; caigues, é no sia quit ajut á sotllevar; pobre é mesquí muyres, é no sia quit sabolesca; si sabs veritat é juras falsía, la ánima tua vage en aquell lloch, en lo qual los cans los fems posen. Respon amen.»

El tercer privilegi consistia, o per millor dir conté, ja que encara avui s'observa, en fer valer com a testament la darrera voluntat d'un moribund. Primerament aquest privilegi era només per als mariners o els que morien en alta mar. N'hi havia prou que, abans de sis mesos, l'escrivà de la nau o els testimonis es presentessin davant del capellà de Sant Just a jurar el que hagués manifestat el moribund en la seva agonia, i el que ells deien tenia tota la força i validesa de la llei, com si fos testament atorgat amb tots els requisits. El monarca de la Corona d'Aragó D. Pere III va fer extensiu aquest privilegi a tots els barcelonins, de qualsevol classe que fossin.

Llegir l’original en castellà

El tercer privilegio consistía, ó por mejor decir conté, pues aún hoy se observa, en hacer valer como testamento la última voluntad de un moribundo. Primeramente este privilegio era sólo para los marineros ó los que morían en alta mar. Bastaba para ello que, antes de seis meses, el escribano de la nave ó los testigos se presentasen ante el cura de San Justo á jurar lo que hubiese manifestado el moribundo en su agonía, y lo que ellos decían tenía toda la fuerza y valimiento de la ley, como si fuese testamento otorgado con todos los requisitos. El monarca de la Corona de Aragón D. Pedro III hizo extensivo este privilegio á todos los barceloneses, de cualquier clase que fueran.

Tenia molta fama el retaule que hi havia antigament a l'altar major d'aquesta església; però no es pot avui jutjar del seu mèrit per haver desaparegut en una renovació que es va fer en dit altar.

Llegir l’original en castellà

Tenía mucha fama el retablo que había antiguamente en el altar mayor de esta iglesia; pero no puede hoy juzgarse de su mérito por haber desaparecido en una renovación que se hizo en dicho altar.

Existeix un carrer que es diu de Darrere de Sant Just, perquè des del de la Ciutat condueix a una porta de la citada església.

Llegir l’original en castellà

Existe una calle que se llama de Detrás de San Justo, porque desde la de la Ciudad conduce á una puerta de la citada iglesia.

Fi de l’entrada original