Tornar a l'atles

Jaime I de Aragon (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 138–141

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Aquest carrer, que comença a la plaça de la Constitució o de Sant Jaume i acaba a la de l'Àngel, es va obrir amb la doble intenció d'una millora urbana i d'una idea política. Com a millora urbana, es va fer un carrer bonic, amb cases altes i superbes, amb botigues luxoses i amb molt d'avantatge per al trànsit i la comoditat del públic. Com a intenció política, es va tenir la idea de facilitar l'entrada a la plaça de Sant Jaume, punt que acos-tumava a servir de baluard en les commocions populars. Amb l'obertura del carrer de Jaume I i la prolongació del de Ferran VII, va perdre la plaça de la Constitució la seva importància estratègica.

Llegir l’original en castellà

Abrióse esta calle, que comienza en la plaza de la Constitución ó de San Jaime y termina en la del Ángel, con la doble mira de una mejora urbana y de una idea política. Como mejora urbana, se hizo una calle hermosa, con altas y soberbias casas, con lujosas tiendas y con mucha ventaja para el tránsito y comodidad del público. Como mira política, se tuvo la idea de facilitar la entrada á la plaza de San Jaime, punto que acostumbra servir de baluarte en las conmociones populares. Con la abertura de la calle de Jaime I y la prolongación de la de Fernando VII, perdió la plaza de la Constitución su importancia estratégica.

Quan es va obrir el carrer que ens ocupa, van desaparèixer altres i van quedar tallades algunes que travessaven el lloc avui travessat per aquest. Entre les desaparegudes cal comptar la den Fhallcr, dels Cofrers, den Xivinell i de les Molas, que tots aquests noms va tenir successivament una mateixa, i la placeta de les Cois o de les Coles, que corresponia al punt de terminació de l'avui carrer de Jaume I, i en la qual desembocaven les de l'Àguila, Trompetes i baixada de la Llet.

Llegir l’original en castellà

Cuando se abuió la calle que nos ocupa, desaparecieron otras y quedaron cortadas algunas que atravesaban el sitio hoy cruzado por ésta. Entre las desaparecidas hay que contar la den Fhallcr, deis Cofrers, den Xivinell y de las Molas, que todos estos nombres tuvo sucesivamente una misma, y la plazuela de las Cois ó de las Coles, que correspondía al punto de terminación de la hoy calle de Jaime I, y en la cual desembocaban las del Águila, Trompetas y bajada de la Leche.

També a l'extrem d'aquest carrer, per la plaça de l'Àngel, hi havia, abans de fer-se l'obertura, la casa del gremi dels Mercers o venedors al detall, el patró del qual era Sant Julià.

Llegir l’original en castellà

También en el extremo de dicha calle, por la plaza del Ángel, había, antes de hacerse la apertura, la casa del gremio de los Merceros ó vendedores al por menor, cuyo patrón eran San Julián.

Pel que fa a la desapareguda placeta de les Coles, importa dir alguna cosa d'una tradició històrica que recordava la seva existència.

Llegir l’original en castellà

Por lo que toca á la desaparecida plazuela de las Coles, importa decir algo de una tradición histórica que recordaba su existencia.

Diuen les antigues cròniques del nostre país que, abans d'haver-hi sobirania independent, era comte governador, nomenat pel rei franc, el cavaller Guifré d'Arria o de Rià. Anant un dia aquest amb el seu petit fill Guifré des del Puche o Podi de Santa Maria a un altre lloc de França, fou assassinat per un altre cavaller anomenat Salomó, el qual no va trigar a ocupar el lloc de comte-governador d'aquest país. S'assegura que el nen Guifré, testimoni de la mort del seu pare, va jurar sobre el cadàver d'aquest que no s'havia de tallar els cabells ni les barbes fins a haver aconseguit venjar el seu assassinat amb la mort del matador. Van passar anys i més anys sense que Guifré oblidés el seu jurament de venjança, fins que per fi se li va presentar l'ocasió de complir-lo.

Llegir l’original en castellà

Dicen las antiguas crónicas de nuestro país que, antes de haber en él soberanía independiente, era conde gobernador, nombrado por el rey franco, el caballero Wifredo de Arria ó de Riá. Yendo un día éste con su pequeño hijo Wifredo desde el Puche ó Podio de Santa María á otro lugar de Francia, fué asesinado por otro caballero llamado Salomón, el cual no tardó en ocupar el puesto de conde-gobernador de este país. Asegúrase que el niño Wifredo, testigo de la muerte de su padre, juró sobre el cadáver de éste que no se había de cortar el cabello ni las barbas hasta haber conseguido vengar su asesinato con la muerte del matador. Pasaron años y más años sin que Wifredo olvidara su juramento de venganza, hasta que por fin se le presentó ocasión de cumplirlo.

I40 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

I4O VÍCTOR BALAGUER

Guifré, a qui anomenaven el Vellós o el Pelut (Jofre '1 pelos en català) a causa de la seva llarga cabellera i desmesurada barba, es va concertar amb altres cavallers amics del seu difunt pare, i amb ells va sortir un dia de casa de la seva mare la comtessa Almira, disposat a matar l'assassí del seu pare onsevulla que el trobés.

Llegir l’original en castellà

Wifredo, á quien llamaban el Velloso ó el Velludo (Jofre '1 pelos en catalán) á causa de su larga cabellera y desmesurada barba, se concertó con otros caballeros amigos de su difunto padre, y con ellos salió un día de casa de su madre la condesa Almira, dispuesto á matar al asesino de su padre do quiera que le hallase.

«Es va mostrar d'aquesta manera el gallard jove a tots els de la ciutat, diu el cronista Pujades, i fins al mateix Salomó, a qui va trobar sota el castell de la plaça anomenada de les Coles, que conforme sembla per antigues escriptures, era aquella placeta frontera de la plaça del Rei i al costat de la baixada del Forn de Busoto, a l'altre costat del carrer de la Dagneria o ganiveteria. Aquest castell va ser un temps la casa dels Lalls, d'aquella generosa estirp que va produir la mare de Lluís de Boxadors, generosa i antiga família que avui l'habita. Trobat que va haver el comte Guifré a Salomó en aquesta plaça, tan aviat com el va trobar, va posar mà a la seva espasa, i amb ella el va ferir tan fort, que tot seguit va caure a terra.»

Llegir l’original en castellà

«Mostróse de esta suerte el gallardo mancebo á todos los de la ciudad, dice el cronista Pujades, y hasta al mismo Salomón, á quien halló bajo el castillo de la plaza llamada de las Coles, que conforme parece por antiguas escrituras, era aquella plazuela frontera de la plaza del Rey y al lado de la bajada del Homo de Busoto, al otro lado de la calle de la Dagnería ó cuchillería. Este castillo fué un tiempo la casa de los Lalls, de aquella generosa cepa que produjo á la madre de Luis de Boxadors, generosa y antigua familia que hoy la habita. Hallado que hubo el conde Wifredo á Salomón en dicha plaza, tan pronto como le encontró, metió mano á su espada, y con ella le hirió tan fuerte, que luego cayó en el suelo.»

Sobre el mateix cadàver del comte Salomó va ser proclamat Guifré el Vellós comte de Barcelona, sent el primer sobirà independent que va tenir aquest país, i datant d'aquell dia la nacionalitat catalana.

Llegir l’original en castellà

Sobre el mismo cadáver del conde Salomón fué proclamado Wifredo el Velloso conde de Barcelona, siendo el primer soberano independiente que tuvo este país, y datando de aquel día la nacionalidad catalana.

Consignat aquest record, diguem alguna cosa ara del nom que porta el modern carrer que ens ocupa. Es va tenir en obrir-lo el bon encert de donar-li el de Jaume I d'Aragó, en memòria d'aquell cèlebre D. Jaume el Conqueridor, que és sense disputa el més popular i més conegut dels nostres reis. És una de les nostres grans figures històriques la de D. Jaume, i malament es pot traçar la seva història en poques línies, quan savis barons han necessitat volums per escriure-la. Els seus títols principals a la fama de què justament l'ha revestit la posteritat, estan en les seves conquestes de Mallorca, Valèn- ELS CARRERS DE BARCELONA I4I

Llegir l’original en castellà

Consignado este recuerdo, digamos algo ahora del nombre que lleva la moderna calle que nos ocupa. Túvose al abrirla el buen acierto de darle el de Jaime I de Aragón, en memoria de aquel célebre D. Jaime el Conquistador, que es sin disputa el más popular y más conocido de nuestros reyes. Es una de nuestras grandes figuras históricas la de D. Jaime, y mal puede trazarse su historia en pocas líneas, cuando sabios varones han necesitado volúmenes para escribirla. Sus títulos principales á la fama de que justamente le ha revestido la posteridad, están en sus conquistas de Mallorca, Valen- LAS CALLES DE BARCELONA I4I

cia i Múrcia; en la seva creació dels consellers i Consell de Cent de Barcelona; en les 30 o més batalles que va guanyar als moros; en el crèdit que amb el seu govern i el seu valor va saber donar al regne; en els seus tractats de pau i guerra amb diverses nacions, i, entre moltes altres coses, en els llibres que va deixar compostos, ja que, com Juli Cèsar, tant manejava la ploma com l'espasa.

Llegir l’original en castellà

cia y Murcia; en su creación de los concelleres y Concejo de Ciento de Barcelona; en las 30 ó más batallas que ganó á los moros; en el crédito que con su gobierno y su valor supo dar al reino; en sus tratados de paz y guerra con diversas naciones, y, entre otras muchas cosas, en los libros que dejó compuestos, ya que, como Julio César, lo mismo manejaba la pluma que la espada.

Credor es va fer a la pública gratitud l'Ajuntament que va posar el seu nom a aquest carrer, i el que va manar aixecar la seva estàtua a les portes de les Cases consistorials.

Llegir l’original en castellà

Acreedor se hizo á la pública gratitud el Ayuntamiento que puso su nombre á esta calle, y el que mandó levantar su estatua á las puertas de las Casas consistoriales.

Viu en aquest carrer D. Jaume Pujol, que posseeix una riquíssima col·lecció de gravats i llibres catalans.

Llegir l’original en castellà

Vive en esta calle D. Jaime Pujol, que posee una riquísima colección de grabados y libros catalanes.

Fi de l’entrada original