És un altre dels carrers que hi ha a Barcelona, de més trànsit i de més animació, i enllaça la plaça del Padró amb la de la Boqueria. Antigament el lloc ocupat avui per ell era conegut per Riera de Valldoncella, a causa de discórrer per aquell punt, anant a desembocar a la Rambla, les aigües que baixant de la part de Sarrià passaven immediates al llavors famós i després derruït monestir de Valldoncella, situat extramurs.
Llegir l’original en castellà
Es otra de las calles que hay en Barcelona, de más tránsito y de más animación, y enlaza la plaza del Pudro con la de la Boquería. Antiguamente el sitio ocupado hoy por ella era conocido por Riera de Valldoncella, á causa de discurrir por aquel punto, yendo á desaguar en la Rambla, las aguas que bajando de la parte de Sarria pasaban inmediatas al entonces famoso y luego derruido monasterio de Valldoncella, situado extramuros.
Quan més endavant, donant una altra direcció a les aigües o encanalant-les per un conducte subterrani, co- ELS CARRERS DE BARCELONA IO7
Llegir l’original en castellà
Cuando más adelante, dándose otra dirección á las aguas ó encauzándolas por subterráneo conducto, co- LAS CALLES DE BARCELONA IO7
va començar a tenir forma de carrer i a aixecar-se cases en aquest lloc, va prendre el nom de Carrer de les Cadenes, sens dubte per les cadenes o barres de ferro que existirien en el seu extrem abans d'aixecar el nou recinte de muralles, i per consegüent la porta de Sant Antoni.
Llegir l’original en castellà
menzó á tener forma de calle y á levantarse casas en este sitio, tomó el nombre de Carrcv de las Cadenas, sin duda por las cadenas ó barras de hierro que existirían en su extremo antes de levantar el nuevo recinto de murallas, y por consiguiente la puerta de San Antonio.
Però ben aviat el poble va canviar aquest nom per un altre, donant-li el de carrer de la Pica d'en Colom. Provenia això del fet que la família de Colom, molt coneguda a Barcelona, va edificar en aquell lloc una porció de cases, en una de les quals hi havia una gran tassa, pica o piló que servia d'abeurador i estava proveït amb l'aigua sobrant d'una font.
Llegir l’original en castellà
Pero bien pronto el vulgo trocó este nombre en otro, dándole el de calle de la Pica den Colom. Provenía esto de que la familia de Colom, muy conocida en Barcelona, edificó en aquel sitio una porción de casas, en una de las cuales había una gran taza, pila ó pilón que servía de abrevadero y estaba provisto con el agua sobrante de una fuente.
Aquestes mateixes cases van ser cedides el 1229 pel seu propietari el canonge Colom perquè en elles s'establís un hospital, que durant molts anys es va anomenar Hospital den Colom, i llavors va anar prenent paulatinament aquest carrer el nom que ha conservat fins avui.
Llegir l’original en castellà
Estas mismas casas fueron cedidas en 1229 por su propietario el canónigo Colom para que en ellas se estableciera un hospital, que durante muchos años se llamó Hospital den Colom, y entonces fué paulatinamente tomando esta calle el nombre que ha conservado hasta hoy.
Prop de dos segles més tard, el 1401, el Consell de Cent va acordar reunir en un de sol, espaiós i capaç, tots els hospitals existents aleshores a Barcelona, tres dels quals estaven a càrrec del capítol de canonges, dos al del Municipi i un al de la parròquia de Santa Eulàlia del Camp, prenent aquest hospital el nom de General de Santa Creu i aixecant-se de nova planta en el lloc on hi havia l'antic de Colom, amb agregació d'alguns solars immediats, situats en el que era aleshores raval de la ciutat. L'acord del Consell va tenir immediata resolució, ja que consta per una làpida que la fàbrica de l'Hospital General de Santa Creu es va inaugurar el 17 d'abril d'aquell mateix any de 1401, posant la primera pedra el rei Don Martí l'Humà.
Llegir l’original en castellà
Cerca de dos siglos más tarde, en 1401, acordó el Consejo de Ciento reunir en uno solo, espacioso y capaz, todos los hospitales existentes entonces en Barcelona, tres de los cuales estaban á cargo del capítulo de canónigos, dos al del Municipio y uno al de la parroquia de Santa Eulalia del Campo, tomando este hospital el nombre de General de Santa Cruz y levantándose de nueva planta en el sitio donde estaba el antiguo de Colom, con agregación de algunos solares inmediatos, sitos en el que era entonces arrabal de la ciudad. Tuvo el acuerdo del Consejo inmediata resolución, pues consta por una lápida que la fábrica del Hospital general de Santa Cruz se inauguró enri7 de Abril de aquel mismo año de 1401, poniendo la primera piedra el rey Don Martín el Humano.
El 1638 un incendi va reduir a cendres gran part de l'edifici; però tot just s'havia passat un any quan
Llegir l’original en castellà
En 1 638 un incendio redujo á cenizas gran parte del edificio; pero apenas se había pasado un año cuando
quedava reedificat gràcies a la filantropia barcelonina.
Llegir l’original en castellà
quedaba reedificado gracias á la filantropía barcelonesa.
A més de l'Hospital i la seva església, hi ha altres edificis en aquest carrer, dels quals, ni que sigui summàriament, s'ha de fer esment.
Llegir l’original en castellà
Á más del Hospital y su iglesia, hay otros edificios en esta calle, de los cuales, siquier sea someramente, debe hacerse mérito.
Té en ell la seva façana principal l'església de Sant Agustí, de la qual s'ha fet ja esment al carrer d'aquell nom.
Llegir l’original en castellà
Tiene en ella su fachada principal la iglesia de San Agustín, de la cual se ha hecho ya mención en la calle de aquel nombre.
Hi ha el beateri de Sant Agustí, que va ser fundat el 1678 per Sor Maria Agustina Almerá. És de reduïdes proporcions; té una capelleta, i pot dir-se que el seu exterior en res es diferencia de les cases veïnes. Com que les seves beates no guarden clausura, solen sortir sempre que a això es veuen precisades, i es dediquen especialment a l'ensenyament de nenes.
Llegir l’original en castellà
Hay el beaterío de San Agustín, que fué fundado en 1678 por Sor María Agustina Almerá. Es de reducidas proporciones; tiene una capillita, y puede decirse que su exterior en nada se diferencia de las casas vecinas. Como sus beatas no guardan clausura, suelen salir siempre que á ello se ven precisadas, y se dedican especialmente á la enseñanza de niñas.
També hi ha el convent de religioses carmelites calçades, que fou fundat el 1649. La seva església, quedà conclosa el 1674; però amenaçant ruïna per la flaquesa dels seus fonaments, que s'havien assentat sobre el terreny sorrenc d'una rambla que allí es trobava, causada per les aigües de la Riera d'en Prim, confluent en aquell punt amb la de Valldoncella, fou enderrocada el 1830, aixecant-se de seguida l'actual.
Llegir l’original en castellà
Hay también el convento de religiosas carmelitas calzadas, que fué fundado en 1649. Su iglesia, quedó concluida en 1674; pero amenazando ruina por la flaqueza de sus cimientos, que se habían sentado sobre el terreno arenoso de una rambla que allí se hallaba, causada por las aguas de la Riera den Prim, confluyente en aquel punto con la de Valldoncella, fué derribada en i83o, levantándose en seguida la actual.
Actualment existeixen així mateix en aquest carrer dos teatres.
Llegir l’original en castellà
Actualmente existen asimismo en esta calle dos teatros.
El primer és l'anomenat de l'Odeón. El rètol que hi ha damunt de la porta i els dos fanals de gas que es veuen als seus costats, són els únics indicis que poden indicar al viatger que en aquell edifici hi ha un teatre capaç per a 800 persones. El saló d'espectacles es troba al segon pis, i el lloc on es troba fou fins a 1835 biblioteca de religiosos agustins calçats, del qual convent formava part. El teatre es va inaugurar el 1850 i
Llegir l’original en castellà
El primero es el llamado del Odeón. El rótulo que hay encima de la puerta y los dos faroles de gas que se ven á sus lados, son los únicos indicios que pueden indicar al viajero que en aquel edificio hay un teatro capaz para 800 personas. El salón de espectáculos se halla en el segundo piso, y el sitio donde se halla fué hasta i835 biblioteca de religiosos agustinos calzados, de cuyo convento formaba parte. El teatro se inauguró en i85o y
últimament s'ha restaurat, prenent posteriorment el nom de Teatre Català, per representar-se molt sovint en ell obres dramàtiques catalanes.
Llegir l’original en castellà
últimamente se ha restaurado, tomando posteriormente el nombre de Teatro Catalán, por representarse muy á menudo en él obras dramáticas catalanas.
L'altre a què hem fet referència, i que es troba algunes cases més amunt, és el teatre Romea, que data només del 1863, havent-se habilitat per a ell el local d'una casa particular que havia estat primer Casino d'artesans i després Tertúlia progressista. Quan es va inaugurar aquest teatre hi havia la idea de donar-li el nom de D. Jaume el Conqueridor, i per obrir-lo amb aquesta denominació es va demanar permís; però després se li va donar el del cèlebre actor espanyol D. Julián Romea.
Llegir l’original en castellà
El otro á que hemos hecho referencia, y que se halla algunas casas más arriba, es el teatro Romea, que data sólo de iS63, habiéndose habilitado para él el local de una casa particular que había sido primero Casino de artesanos y después Tertulia progresista. Cuando se inauguró este teatro había idea de darle el nombre de D. Jaime el Conquistador, y para abrirlo con esta denominación se pidió permiso; pero después diósele el del célebre actor español D. Julián Romea.
Fi de l’entrada original