Tornar a l'atles

Gigantes (calle de los)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 2 · pàgs. 45–48

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Passa del de Templaris a la baixada de Sant Miquel.

Llegir l’original en castellà

Pasa de la de Templarios sl la bajada de San Miguel.

Antigament es va anomenar de la Comtessa per la seva proximitat al palau de la comtessa, del qual més endavant parlarem. Va prendre després el nom del Governador per haver habitat en dit palau durant certa època el governador de Catalunya; però li va donar la gent el nom que avui porta perquè en una de les seves cases, notable certament per la seva porta de més que mitjana alçada, es guardaven les figures anomenades gegants de la ciutat que precedeixen a les processons del Corpus i es treuen a passejar pels carrers en les festes i alegries públiques, amb gran contentament dels nens i gent del poble.

Llegir l’original en castellà

Llamóse en lo antiguo de la Condesa por su proximidad alpalan ó palacio de la condesa, de que más adelante hablaremos. Tomó luego el nombre del Gobernador por haber habitado en dicho palacio durante cierta época el gobernador de Cataluña; pero dióle el vulgo el nombre que hoy lleva porque en una de sus casas, notable ciertamente por su puerta de más que mediana altura, se guardaban las figuras llamadas gigantes de la ciudad que preceden á las procesiones del Corpus y se sacan á pasear por las calles en las fiestas y regocijos públicos, con grande contentamiento de los chiquillos y gente del pueblo.

«No sé explicar, diu l'autor del Guia Cicerone, senyor Bofarull, si el nom de Gegants que porta aquest carrer revela l'antiguitat d'un costum obscur, o ho deu a una pura casualitat: ho dic perquè en l'últi-ma casa, a la dreta, que havia estat de propietat de l'Ajuntament, anomenada vulgarment casa dels gegants, enderrocada fa poc, era on es guardaven tancades les colossals figures que precedeixen a les processons del Corpus. Explicaré el meu dubte: si de molts segles han habitat dita casa els gegants, donant nom al carrer, llavors el costum és més remot del que sembla; però si el costum, com es creu generalment, no passa més amunt de dos segles, ¿com s'explica la casualitat d'haver tingut dita casa, fins ara, una porta de desmesurada i gegantina alçada, i ser en la forma i en el color de les seves pedres potser de més de quatre segles?»

Llegir l’original en castellà

«No sé explicar, dice el autor del Guía Cicerone, señor Bofarull, si el nombre de Gigantes que lleva esta calle revela la antigüedad de una oscura costumbre, ó lo debe á una pura casualidad: lo digo porque en la última casa, á la derecha, que había sido de propiedad del Ayuntamiento, llamada vulgarmente casa de los gigantes, derribada hace poco, era donde se guardaban encerradas las colosales figuras que preceden á las procesiones del Corpus. Explicaré mi duda: si de muchos siglos han habitado dicha casa los gigantes, dando nombre á la calle, entonces la costumbre es más remota de lo que parece; mas si la costumbre, como se cree generalmente, no pasa más arriba de dos siglos, ¿cómo se explica la casualidad de haber tenido dicha casa, hasta ahora, una puerta de desmesurada y gigantesca altura, y ser en la forma y en el color de sus piedras quizá de más de cuatro siglos?»

Creiem nosaltres molt lògic el dubte del Sr. Bofarull; però creiem també que el costum dels gegantons és més antic del que sembla, i que bé podria ser que la casa que existia en aquest carrer anomenat dels Gegants es construís ad hoc, és a dir, amb habitació a propòsit per albergar aquests alts personatges.

Llegir l’original en castellà

Creemos nosotros muy lógica la duda del Sr. Bofarull; pero creemos también que la costumbre de los gigantones es más antigua de lo que parece, y que pudo bien ser que la casa que existía en esta calle llamada de los Gigantes se construyese ad hoc, es decir, con habitación á propósito para albergar á estos altos personajes.

En les ressenyes que es van fer de l'entrada en aquesta ciutat de Felip II de Castella l'any 1564, es llegeix que el gremi dels cordellers portava el seu gegant, que els paraires i adobers portaven un lleó i la mulassa, i que els cotoners anaven amb els seus cavalls cotoners.

Llegir l’original en castellà

En las reseñas que se hicieron de la entrada en esta ciudad de Felipe II de Castilla el año 1564, se lee que el gremio de los cordeleros llevaba su gigante, que los pelaires y curtidores llevaban un león y la mulassa, y que los algodoneros iban con sus caballs cotonevs.

En la descripció que fa el P. Rebullosa de les grans festes amb què Barcelona va celebrar la canonització de Sant Ramon de Penyafort l'any 1601, es llegeix, parlant de la processó:

Llegir l’original en castellà

En la descripción que hace el P. Rebullosa de las grandes fiestas con que Barcelona celebró la canonización de San Raimundo de Penyafort el año 1601, se lee, hablando de la procesión:

«Anava primer de tot, per alegrar la festa i fer lloc pels carrers, una dansa de 12 cavallits genets cotoners, i entre ells molts com dimonis disparant perpètuament coets tronadors de les seves maces. Després d'aquests anaven dos gegants, marit i muller, en xanques, fent graciosos gests, descoberts els rostres, amb grans llances a les mans, i vestits de robes molt llargues de seda; després dos grans dracs escopint flames de foc i disparant terribles coetades per la boca, acompanyats també de molts dimonis amb cascavells a les cames i maces per al mateix efecte que els altres; i per remat un gran gegant de diferent talla que els altres, armat amb grans planxes i corasses, i amb el seu elmet, tot daurat, i ballant els cascavells amb molta gràcia al so d'una flauta i tamborí que li anava davant; i darrere seu els atabals de cavall amb la llibrea de la ciu - tat, i amb la mateixa molts trompetes a peu i de tres en tres. »

Llegir l’original en castellà

«Iba lo primero, para regocijar la fiesta y hacer lugar por las calles, una danza de 12 caballitos jinetes cotoneros, y entre ellos muchos como demonios disparando perpetuamente cohetes tronadores de sus mazas. Tras éstos iban dos gigantes, marido y mujer, en zancos, haciendo graciosos ademanes, descubiertos los rostros, con grandes lanzas en las manos, y vestidos de ropas muy largas de seda; luego dos grandes dragonazos escupiendo llamas de fuego y disparando terribles cohetazos por la boca, acompañados también de muchos demonios con cascabeles en las piernas y mazas para el mismo efecto que los otros; y por remate un grande gigante de diferente talla que los otros, armado con grandes planchas y corazas, y con su celada, todo dorado, y bailando los cascabeles con mucha graciosidad al son de una flauta y tamboril que le iba delante; y tras él los atabales de á caballo con la librea de la ciu - dad, y con la misma muchos trompetas á pie y de tres en tres. »

Aquestes dades, i el parlar els seus autors en elles dels

Llegir l’original en castellà

Estos datos, y el hablar sus autores en ellos de los

gants amb la senzillesa que s'usa en parlar d'una cosa coneguda i gens nova, demostra que era aquest un costum ja antic i potser immemorial en aquella època. Des de llavors, a cada pas es troben testimonis escrits de la sortida dels gegants amb motiu de diversions públiques o processons del Corpus.

Llegir l’original en castellà

gantes con la sencillez que se usa al hablar de una cosa conocida y nada nueva, demuestra que era ésta una costumbre ya antigua y acaso inmemorial en aquella época. Desde entonces, á cada paso se encuentran testimonios escritos de la salida de los gigantes con motivo de diversiones públicas ó procesiones del Corpus.

Existeixen avui a Barcelona diversos gegantons que apareixen els dies de festa popular, i molt especialment, com a cosa de rúbrica, en l'octava del Corpus. Els de la ciutat, que té al seu càrrec l'Ajuntament, són dues figures de 16 a 18 peus d'elevació, que abans apareixien constantment vestides de reis moros, però el vestit dels quals acostuma ara a variar cada any. Després va començar l'ús de vestir la geganta amb vestit modern, i durant alguns anys la pubilla, que així és anomenada per la gent aquesta figura, treia les modes del pentinat i del tall de vestit, en el que s'invertia una quantitat no de les menors entre les que figuraven en els comptes municipals.

Llegir l’original en castellà

Existen hoy en Barcelona varios gigantones que aparecen los días de fiesta popular, y muy especialmente, como cosa de rúbrica, en la octava del Corpus. Los de la ciudad, que tiene á su cargo el Ayuntamiento, son dos figuras de 16 á 18 pies de elevación, que antes aparecían constantemente vestidos de reyes moros, pero cuyo traje acostumbra ahora á variar cada año. Después comenzó el uso de vestir á la giganta con traje moderno, y durante algunos años la pubilla, que así es llamada por el vulgo esta figura, sacaba las modas del peinado y del corte de vestido, en lo que se invertía una cantidad no de las menores entre las que figuraban en las cuentas municipales.

Hi ha després els gegants de la parròquia de Santa Maria, que són d'igual altura als de la ciutat, i els de la parròquia del Pi, l'elevació dels quals no passa de deu peus.

Llegir l’original en castellà

Hay luego los gigantes de la parroquia de Santa María, que son de igual altura á los de la ciudad, y los de la parroquia del Pino, cuya elevación no pasa de diez pies.

Fi de l’entrada original