Té la seva entrada a la Llibreteria i la seva sortida a la dels Comtes de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Tiene su entrada en la Libretería y su salida en la de los Condes de Barcelona.
Ocupaven aquest carrer, i d'això provingué el seu nom, els freners o fabricants de frens i altres peces de guarnició, l'ofici dels quals hagué de ser dels primers que s'ordenaren en forma gremial, ja que així es dedueix del catàleg dels artífexs que el 1257 compongueren l'ordre de menestrals en el primer Consell municipal.
Llegir l’original en castellà
Ocupaban esta calle, y de ello provino su nombre, los freneros ó fabricantes de frenos y otras piezas de guarnición, cuyo oficio hubo de ser de los primeros que se ordenaron en forma gremial, pues así se deduce del catálogo de los artífices que en 1257 compusieron el orden de menestrales en el primer Consejo municipal.
Vivien també en aquest carrer, o si més no molt a les seves immediacions, els guadamacilers, l'ofici dels quals era el que comprenia l'art de daurar i estampar els cuirs, dels quals la moda dels segles passats treia un gran servei per cobrir les parets de les estrades i per a cortines, coixins i altres usos. Els guadamacilers estaven ja constituïts en gremi el 1316.
Llegir l’original en castellà
Vivían también en esta calle, ó á lo menos muy en sus inmediaciones, los guadamacileros, cuyo oficio era el que comprendía el arte de dorar y estampar los cueros, de que la moda de los siglos pasados sacaba un gran servicio para cubrir las paredes de los estrados y para cortinas, cojines y otros usos. Los guadamacile* ros estaban ya reducidos á cuerpo agremiado en i3i6.
Durant un llarg període va ser indústria famosa la dels guadamacils, sent tan estimats aquests al nostre país i tant a l'estranger, que el rei Joan II va enviar al de França un regal que, entre altres objectes, contenia alguns cuirs de guadamecís o guadamacils.
Llegir l’original en castellà
Durante un largo período fué industria famosa la de los guadamaciles, siendo tan estimados éstos en nuestro país y tanto en el extranjero, que el rey D. Juan II envió al de Francia un regalo que, entre otros objetos, contenía algunos cueros de guadamecís ó guadamaciles.
Segons es veu pel preàmbul dels nous estatuts que es van donar a aquest gremi el 1539, aquesta indústria tenia llavors gran increment per estar en la seva major força el gust dels guadamacils per a adorn dels temples i de les cases particulars.
Llegir l’original en castellà
Según se ve por el preámbulo de los nuevos estatutos que se dieron á este gremio en i539, esta industria tenía entonces gran incremento por estar en su mayor fuerza el gusto de los guadamaciles para adorno de los templos y de las casas particulares.
Un autor de finals del segle XVII explica el guadamacil en aquests termes: «Es fan de pells i cuirs de carners i ovelles. Són vestits de plata i or, que és el betum amb què els fan, i estesos i penjats adornen molt i embelleixen una peça o sala, i són de poca costa, encara que ja pels rics domassos que s'usen han caigut; però va ser molt bona invenció en el seu temps per la varietat de labor i matisos amb què delectaven la vista.»
Llegir l’original en castellà
Un autor de fines del siglo xvn explica el guadamacil en estos términos: «Se hacen de pieles y cueros de carneros y ovejas. Son vestidos de plata y oro, que es el betún con que los hacen, y extendidos y colgados adornan mucho y hermosean una pieza ó sala, y son de poca costa, aunque ya por las ricas colgaduras que se usan han caído; pero fué muy buena invención en su tiempo por la variedad de labores y matices con que deleitaban la vista.»
Fi de l’entrada original