Creua de la plaça de Santa Maria a la del Palau, i es titulava antigament de la Sabateria vella i dels Sabaters, o sigui de la Sabateria vella i dels Sabaters, per ser aquests els que en major nombre habitaven aquest carrer.
Llegir l’original en castellà
Cruza de la plaza de Santa María á la de Palacio, y se titulaba antiguamente de la Sabatería vella y deis Sa~ baters, ó sea de la Zapatería vieja y de los Zapateros, por ser éstos los que en mayor número habitaban esta calle.
Van ser després a residir-hi diversos espasers, i ELS CARRERS DE BARCELONA 503
Llegir l’original en castellà
Fueron después á residir en ella varios espaderos, y LAS CALLES DE BARCELONA 5O3
va prendre llavors el nom d'Espaseria o Espaderia que encara conserva.
Llegir l’original en castellà
tomó entonces el nombre de Espascría ó Espadería que todavía conserva.
Es troben memòries del gremi d'espasers que es remunten al 1390, encara que les primeres ordenances escrites que apareixen són del 1413. Des d'aquesta època endavant es troben altres diversos estatuts, tendint tots al règim econòmic i fabril d'aquest gremi.
Llegir l’original en castellà
Hállanse memorias del gremio de espaderos que remontan al 1390, aun cuando las primeras ordenanzas escritas que aparecen son del 141 3. Desde esta época en adelante se hallan otros varios estatutos, tendiendo todos al régimen económico y fabril de este gremio.
Els espasers gaudien a Barcelona de gran fama i el seu ofici era dels més florents. També gaudien de merescuda importància els altres artesans d'armes ofensives i defensives, ja des del segle xiii, continuant aquests oficis en progrés evident fins a l'època en què van quedar sense ús tals armes, com eren ballesters, llancers, fletxers, corassers, casqueters i altres, sent sempre aquesta ciutat el recurs general per a les municions de guerra. El 1292 els venecians van recórrer a Barcelona per proveir-se de ballestes i fins i tot d'espases i d'artesans de les mateixes, amb motiu de la guerra contra genovesos. El 1381 el rei Joan I de Castella, en els preparatius que feia per envair Portugal, va recórrer a Barcelona per mitjà d'un missatger, en sol·licitud que els seus magistrats li venguessin 1.000 caixes de saetes dels seus magatzems.
Llegir l’original en castellà
Los espaderos gozaban en Barcelona de gran fama y su oficio era de los más florecientes. También gozaban de merecida importancia los demás artífices de armas ofensivas y defensivas, ya desde el siglo xin, continuando estos oficios en progreso evidente hasta la época en que quedaron sin uso tales armas, como eran ballesteros, lanceros, flecheros, coraceros, casqueteros y otros, siendo siempre esta ciudad el recurso general para las municiones de guerra. En 1292 los venecianos recurrieron á Barcelona para proveerse de ballestas y aun de espadas y de artífices de las mismas, con motivo de la guerra contra genoveses. En i38i el rey Don Juan I de Castilla, en los preparativos que hacía para invadir á Portugal, recurrió á Barcelona por medio de un mensajero, en solicitud de que sus magistrados le vendiesen 1.000 cajones de saetas de sus almacenes.
Era llavors famosa i tenia gran i merescuda anomenada l'armeria pública que posseïa la ciutat per a la seva defensa i per a provisió de les expedicions de la corona. També després de la invenció de la pólvora, i sigui dit de passada, va tenir a les seves Drassanes la primera i més gran foneria, ja que consta que els primers canons de bronze de gran calibre que va manar fabricar Carles V per a la defensa de les places es van fer a Barcelona, i en la mateixa es van fondre després 12 enormes culebrines, treballant-se tot l'armament i vestuari de l'exèrcit que havia de manar el duc d'Alba al Rosselló l'any 1547.
Llegir l’original en castellà
Era entonces famosa y tenía grande y merecida nombradla la armería pública que poseía la ciudad para su defensa y para provisión de las expediciones de la corona. También después de la invención de la pólvora, y sea dicho de paso, tuvo en sus Atarazanas la primera y más grande fundición, pues consta que los primeros cañones de bronce de gran calibre que mandó fabricar Carlos V para la defensa de las plazas se hicieron en Barcelona, y en la misma se fundieron después 12 enormes culebrinas, trabajándose todo el armamento y vestuario del ejército que debía mandar el duque de Alba en el Rosellón el año 1547.
Fi de l’entrada original