Tornar a l'atles

Entenza (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 500–501

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Un altre carrer de l'eixample. Enllaçarà el de Tamarit amb el de Còrsega, sent creuat pels de Floridablanca, Sepúlveda, Corts, Diputació, Consell de Cent, Aragó, València, Mallorca, Provença i Rosselló.

Llegir l’original en castellà

Otra calle del ensanche. Enlazará la de Tamarit con la de Córcega, siendo cruzada por las de Floridablanca, Sepiílveda, Cortes, Diputación, Concejo de Ciento, Aragón, Valencia, Mallorca, Provenza y Rosellón.

Berenguer d'Entença és un dels cabdills més cèlebres de l'expedició de catalans i aragonesos a Orient. Va prendre activa part en aquella empresa, que és ELS CARRERS DE BARCELONA 501

Llegir l’original en castellà

Berenguer de Entenza es uno de los caudillos más célebres de la expedición de catalanes y aragoneses á Oriente. Tomó activa parte en aquella empresa, que es LAS CALLES DE BARCELONA 5OI

una de les glòries de la nostra història; va ser company inseparable de Roger de Flor, el seu venjador després, i va morir desgraciadament a mans d'un company seu, el de Rocafort, amb motiu de les lluites i discòrdies que dividien els expedicionaris. (V. els carrers de Roger de Flor i Rocafort.)

Llegir l’original en castellà

una de las glorias de nuestra historia; fué compañero inseparable de Roger de Flor, su vengador después, y murió desgraciadamente á manos de un compañero suyo, el de Rocafort, con motivo de las luchas y discordias que dividían á los expedicionarios. (V. las calles de Roger de Flor y Rocafort.)

Fi de l’entrada original