Serà una altra de les més principals de l'eixample, tenint per col·laterals les del Consell de Cent i de les Corts, abastant tota l'extensió de la nova Barcelona, des de la de Marina fins a la del Llobregat, i veient-se creuada per les de Sardenya, Sicília, Nàpols, Roger de Flor, passeig de Sant Joan, Rambla d'Isabel II, Balmes, Universitat, Aribau, Muntaner, Casanovas, Villarroel, Urgell, Borrell, Viladomat, Calàbria, Rocafort, Entença, Vilamarí, Llansà i Tarragona.
Llegir l’original en castellà
Será otra de las más principales del ensanche, teniendo por colaterales las del Consejo de Ciento y de las Cortes, abarcando toda la extensión de la nueva Barcelona, desde la de Marina hasta la del Llobregat, y viéndose cruzada por las de Ccrdeña, Sicilia, Ñapóles, Roger de Flor, paseo de San Juan, Rambla de Isabel II, Balmes, Universidad, Aribau, Muntaner, Casanovas, Villarroel, l Wgtl, Borreli, Viladomat, Calabria, Rocafort, Entenza, YiLunarí, Llansa y Tarragona.
Antigament hi havia a Barcelona un carrer així titulat, i era el que avui es diu del Bisbe, ja que hi tenia la seva porta principal el palau de la Diputació General de Catalunya, que actualment la té a la plaça de la Constitució; però després dels trastorns i caiguda de Barcelona el 1774, va anar perdent a poc a poc el seu nom fins a canviar-lo definitivament pel que avui porta, per trobar-se al seu extrem el palau episcopal, conforme es veurà.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente había en Barcelona una calle así titulada, y era la que hoy se llama del Obispo, pues tenía en ella su puerta principal el palacio de la Diputación general de Cataluña, que actualmente la tiene en la plaza de la Constitución; pero después de los trastornos y caída de Barcelona en 1774, fué poco á poco perdiendo su nombre hasta cambiarlo definitivamente con el que hoy lleva, por hallarse á su extremo el palacio episcopal, conforme se verá.
Per aquesta causa, i per a record d'aquella insigne corporació política, l'Ajuntament constitucional va accedir als desitjos de l'autor d'aquestes línies, rehabilitant aquest nom per a una de les més principals vies de la nova Barcelona.
Llegir l’original en castellà
Por esta causa, y para recuerdo de aquella insigne corporación política, el Ayuntamiento constitucional accedió á los deseos del autor de estas líneas, rehabilitando este nombre para una de las más principales vías de la nueva Barcelona.
Hem parlat del palau en tractar de la plaça de Sant Jaume: ens sigui permès ara dir alguna cosa dels diputats.
Llegir l’original en castellà
Hemos hablado del palacio al tratar de la plaza de San Jaime: séanos dable ahora decir algo de los diputados.
La Diputació general, o millor el General de Catalunya, com se li deia, feia les vegades de Cos representatiu del Principat en l'interval d'unes a altres Corts de Catalunya, venint a ser en realitat el suprem magistrat al qual estaven confiades la unió i llibertat públiques.
Llegir l’original en castellà
La Diputación general, ó mejor el General de Cataluña, como se le llamaba, hacía las veces de Cuerpo representativo del Principado en el intervalo de unas á otras Cortes de Cataluña, viniendo á ser en realidad el supremo magistrado al cual estaban confiadas la unión y libertad públicas.
Al principi constava de vuit membres; però després es va reduir a sis i després a quatre, fins a quedar definitivament reduït a tres per disposició de les Corts de 1413, les quals, en fixar com a llei inviolable i constitucional que la Diputació hagués de compondre's només de tres individus, van manar que se'ls agregessin altres tants oïdors de comptes. També aleshores, i amb aquest motiu, es van dictar altres disposicions, com les que el càrrec de diputat fos triennal, havent de ser obtingut per un individu de cada Braç, de manera que tots tinguessin representació en aquell Cos, l'eclesiàstic, el militar, o sigui el dels cavallers, i el reial, o sigui el dels comuns i ciutadans.
Llegir l’original en castellà
Al principio constaba de ocho miembros; pero después se redujo á seis y luego á cuatro, hasta quedar definitivamente reducido á tres por disposición de las Cortes de 1413, las cuales, al fijar como ley inviolable y constitucional que la Diputación hubiese de componerse sólo de tres individuos, mandaron que se les agregasen otros tantos oidores de cuentas. También entonces, y con este motivo, se dictaron otras disposiciones, como las de que el cargo de diputado fuese trienal, debiendo ser obtenido por un individuo de cada Brazo, de manera que todos tuviesen representación en aquel Cuerpo, el eclesiástico, el militar, ó sea el de los caballeros, y el real, ó sea el de los comunes y ciudadanos.
L'elecció dels diputats es va fer de diverses maneres, segons els temps i lleis vigents sobre el cas. Primerament els elegien les Corts; després es va fer de la manera següent: cadascun dels diputats i oïdors sortints nomenava sis persones, els noms de les quals s'escrivien en cèdules, les quals, posades en una bola de cera, eren llançades dins una vasija plena d'aigua, quedant electes diputats per al següent trienni els que es treien a la sort i per l'ordre en què això succeïa. Finalment, les Corts de 1493 van establir per a l'esdevenidor l'elecció de diputats per sorteig.
Llegir l’original en castellà
La elección de los diputados se hizo de diversas maneras, según los tiempos y leyes vigentes sobre el caso. Primeramente los elegían las Cortes; después se hizo del modo siguiente: cada uno de los diputados y oidores salientes nombraba seis personas, cuyos nombres se escribían en cédulas, las cuales, metidas en una bola de cera, eran arrojadas dentro de una vasija llena de agua, quedando electos diputados para el siguiente trienio los que se sacaban á la suerte y por el orden en que esto sucedía. Por fin, las Cortes de 1493 establecieron para lo sucesivo la elección de diputados por sorteo.
Els diputats vestien gramalles encarnades com els consellers, dels quals es distingien per una venera amb medalla que portaven penjada del coll. En els acompanyaments i cerimònies públiques es servien de mules més que de cavalls, superbament guarni- ELS CARRERS DE BARCELONA 383
Llegir l’original en castellà
Los diputados vestían gramallas encarnadas como los concelleres, de los cuales se distinguían por una venera con medalla que llevaban colgada del cuello. En los acompañamientos y ceremonias públicas servíanse de muías más que de- caballos, soberbiamente enjaeza- LAS CALLES DE BARCELONA 3S3
des, i duien al davant els seus porters i macers, com els edils o tribuns dels romans, per demostrar la gran autoritat del seu càrrec.
Llegir l’original en castellà
das, y llevaban delante sus porteros y maceros, como los ediles ó tribunos de los romanos, para demostrar la grande autoridad de su cargo.
La Diputació general de Catalunya no només governava a la ciutat superiorment, sinó que s'estenia a tot el que es dilataven les seves províncies, sent l'executora de les lleis i disposicions acordades a les Corts. Encarregada de l'observança de les primeres i del compliment de les segones, diu un escriptor, era el més segur garant de la llibertat, per aquest motiu exigia i rebia dels oficials i ministres reials el jurament d'observar i fer observar els usatges, constitucions i llibertats de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
La Diputación general de Cataluña no sólo gobernaba en la ciudad superiormente, sino que se extendía á cuanto se dilataban sus provincias, siendo la ejecutora de las leyes y disposiciones acordadas en las Cortes. Encargada de la observancia de las primeras y del cumplimiento de las segundas, dice un escritor, era el más seguro garante de la libertad, por cuyo motivo exigía y recibía de los oficiales y ministros reales el juramento de observar y hacer observar los usajes, constituciones y libertades de Cataluña.
La Diputació havia de residir a Barcelona; però podia traslladar-se a qualsevol ciutat o vila reial del Principat, si la seva trasllació a ella era jutjada d'urgent necessitat pels seus tres membres. Les seves atribucions i facultats se suspenien en reunir-se les Corts generals, i en quedar instal·lades aquestes es dipositaven sobre la taula presidencial les tres maces de plata de la Diputació, indicant-se amb aquest acte la cessació temporal d'aquell Cos.
Llegir l’original en castellà
La Diputación debía residir en Barcelona; pero podía trasladarse á cualquiera ciudad ó villa real del Principado, si su traslación á ella era juzgada de urgente necesidad por sus tres miembros. Sus atribuciones y facultades se suspendían al reunirse las Cortes generales, y al quedar instaladas éstas se depositaban sobre la mesa presidencial las tres mazas de plata de la Diputación, indicándose con este acto la cesación temporal de aquel Cuerpo.
Fi de l’entrada original