Antigament es deia dels Sellers per trobar-s'hi establerts els d'aquest ofici, i és més coneguda entre la gent per les Escales de la Seu, perquè, anant del carrer de la Tapineria a la plaça Nova, creua per davant de les escales de la catedral.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente se llamaba deis Sellers por hallarse establecidos en ella los de este oficio, y es más conocida entre el vulgo por las Escalas de la Seo, porque, yendo de la calle de la Tapinería á la plaza Nueva, cruza por delante de las escaleras de la catedral.
L'església major o catedral es diu en català Seu o Seo (seu), derivant-se la paraula del verb antiquat seure, que significa asseure's.
Llegir l’original en castellà
La iglesia mayor ó catedral se llama en catalán Sen ó Seo (sede), derivándose la palabra del verbo anticuado seures, que significa sentarse.
L'autor del Guía Cicerone de Barcelona diu ignorar l'etimologia de la paraula Corribia, que avui porta aquest carrer, i afegeix que l'única dada que pot al·legar relativa a l'antiguitat de tal nom és que en temps del rei D. Martí (15 d'agost de 1409) es deia Coharrubia, com ho prova una ordre de dit rei manant que l'hospici o casa de Joan de Sant Joan fos destruïda a fi que el referit carrer fos recte al palau major.
Llegir l’original en castellà
El autor del Guía Cicerone de Barcelona dice ignorar la etimología de la palabra Corribia, que hoy lleva esta calle, y añade que el único dato que puede alegar relativo á la antigüedad de tal nombre es que en tiempo del rey D. Martín (i5 de Agosto de 1409) se llamaba Coharrubia, como lo prueba una orden de dicho rey mandando que el hospicio ó casa de Juan de San Juan fuese destruida al objeto de que la referida calle fuese recta al palacio mayor.
Es troba situada en aquest carrer, davant les escales de la Seu o catedral, la casa del gremi de sabaters, que data del 1565, encara que va haver de ser renovada el 1740, segons es dedueix d'aquesta data inscrita en una gran planxa de coure amb una bota de muntar, que té al seu centre el balcó del primer pis. La sala d'aquesta casa, que era la de les reunions, conserva encara la graderia de fusta, o sigui els escons que ocupaven els confrares en les seves assemblees. Es guarda en aquesta sala el retrat del sabater Josep Torner, amb el vestit de conseller, per haver obtingut aquest càrrec el 1676, i un quadre gòtic, força notable, amb les tres imatges de Sant Abià, Sant Crispí i Sant Crispinà, patrons del gremi.
Llegir l’original en castellà
Hállase situada en esta calle, frente las escaleras de la Sen ó catedral, la casa del gremio de zapateros, que data del i565, aun cuando hubo de ser renovada en 1740, según se deduce de esta fecha inscrita en una gran plancha de cobre con una bota de montar, que tiene en su centro el balcón del primer piso. La sala de dicha casa, que era la de las reuniones, conserva aún la gradería de madera, ó sea los escaños que ocupaban los cofrades en sus asambleas. Guárdase en esta sala el retrato del zapatero José Torner, con el traje de conceller, por haber obtenido este cargo en 1676, y un cuadro gótico, bastante notable, con las tres imágenes de San Abiá, San Crispín y San Crispiniano, patrones del gremio.
Era sense disputa el gremi dels sabaters el més antic entre els oficis que van formar les primeres corporacions gremials de Barcelona. Existia ja l'any 1200, segons autèntics testimonis; però Capmany no va saber trobar reglaments concernents a la seva policia fins al 1311, en què el Cos municipal va publicar una orde-nança sobre la manifestació que tot sabater havia de fer al comprador de l'espècie i qualitat de cuir que emprava en els calçats, si era cordovà, pell de cabra o ovella. El 1326 es va publicar una altra en la qual es prohibia vendre, comprar i calçar els diumenges ni altres festes de l'any. El 1394 va ser publicada una altra perquè els mestres i oficials de l'ofici i els de xapiners formessin units un mateix cos i una caixa comuna de confraria. També el 1406 es va dictar providència perquè els oficis de sabaters i xapiners poguessin tenir dos cònsols anuals, els quals poguessin reconèixer i visitar les botigues, amb atribucions per imposar penes als falsificadors d'artefactes o encobridors de materials adulterats.
Llegir l’original en castellà
Era sin disputa el gremio de los zapateros el más antiguo entre los oficios que formaron las primeras corporaciones gremiales de Barcelona. Existía ya el año 1200, según auténticos testimonios; pero Capmany no supo hallar reglamentos concernientes á su policía hasta i3n, en que el Cuerpo municipal publicó una ordenanza sobre la manifestación que todo zapatero debía hacer al comprador de la especie y calidad de cuero que empleaba en los calzados, si era cordobán, badana ó cabra. En i326 se publicó otra en la que se prohibía vender, comprar y calzar en los domingos ni otras fiestas del año. En 1.394 fué publicada otra para que los maestros y oficiales del oficio y los del de chapineros formasen unidos un mismo cuerpo y una caja común de cofradía. También en 1406 se dictó providencia para que los oficios de zapateros y chapineros pudiesen tener dos cónsules anuales, los cuales pudiesen reconocer y visitar las tiendas, con atribuciones para imponer penas á los falsificadores de artefactos ó encubridores de materiales adulterados.
En el mateix carrer es troba una altra casa de confraria que se suposa haver pertangut a la de taverners. Va ser edificada el 1556 i restaurada el 1751.
Llegir l’original en castellà
En la misma calle se halla otra casa de cofradía que se supone haber pertenecido á la de taberneros. Fué edificada en i556 y restaurada en 1751.
Fi de l’entrada original