Tornar a l'atles

Copons (calle den)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 360–361

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Es dirigeix des de la de Ripoll a la Riera de Sant Joan.

Llegir l’original en castellà

Se dirige desde la de Ripoll á la Riera de San Juan.

Porta de segur aquest nom en record d'una família de Copons, una altra de les més distingides cases de Catalunya, la qual ha donat barons il·lustres a les armes, a les lletres i a la religió.

Llegir l’original en castellà

Lleva de seguro este nombre en recuerdo de una familia de Copons, otra de las más distinguidas casas de Cataluña, la cual ha dado varones ilustres á las armas, á las letras y á la religión.

No fa molts anys va morir, i per cert en situació ben infeliç després d'haver prestat grans serveis a la pàtria, el tinent general D. Francesc de Copons i Navia, comte de Tarifa, i descendent dels antics barons i senyors de Balsereny, a Catalunya. Aquest il·lustre cabdill de la guerra de la Independència tenia una brillant fulla de serveis militars, havent conquerit tots els seus graus des de cadet al camp de batalla, i havent pres part en les més cèlebres accions de guerra, entre elles la de Bailèn. El 1811 va defensar amb gran coratge i bravura la plaça de Tarifa, assetjada i atacada per una divisió fran-cesa de 12.000 homes al comandament del general Leval, qui es va veure obligat a desistir de la seva empresa, després d'haver perdut més de 4.000 homes al peu dels murs de Tarifa.

Llegir l’original en castellà

No hace muchos años murió, y por cierto en situación bien infeliz después de haber prestado grandes servicios á la patria, el teniente general D. Francisco de Copons y Navia, conde de Tarifa, y descendiente de los antiguos barones y señores de Balsereny, en Cataluña. Este esclarecido caudillo de la guerra de la Independencia tenía una brillante hoja de servicios militares, habiendo conquistado todos sus grados desde cadete en el campo de batalla, y habiendo tomado parte en las más célebres acciones de guerra, entre ellas la de Bailen. En 181 1 defendió con grande arrojo y bizarría la plaza de Tarifa, sitiada y atacada por una división francesa de 12.000 hombres al mando del general Leval, ^uien se vio obligado á desistir de su empresa, después de haber perdido más de 4.000 hombres al pie de los muros de Tarifa.

Copons era capità general de Catalunya quan Ferran VII va regressar del seu captiveri; però, al retorn d'aquest monarca, no va trigar a ser separat del comandament i confinat a Sigüenza. «La primera víctima sacrificada als bons i assenyalats serveis per la guerra de la Independència, als cinc dies d'entrar triomfant a la capital de Catalunya, va ser el general Copons, per haver tingut la fatal idea de creure que els juraments prestats sobre els Evangelis eren infrangibles.» Tals són les línies que amb justificada amargura es llegeixen al davant d'unes interessants Memòries dels anys de 1814 i 1820 al 24, escrites pel propi general Don Francesc de Copons, i donades recentment a llum pel seu fill, del mateix nom i cognom, en l'actualitat coronel de cavalleria.

Llegir l’original en castellà

Copons era capitán general de Cataluña cuando Fernando VII regresó de su cautiverio; pero, al regreso de este monarca, no tardó en ser separado del mando y confinado en Sigüenza. «La primera víctima sacrificada á los buenos y señalados servicios por la guerra de la Independencia, á los cinco días de entrar triunfante en la capital de Cataluña, fué el general Copons, por haber tenido la fatal idea de creer que los juramentos prestados sobre los Evangelios eran inquebrantables.» Tales son las líneas que con justificada amargura se leen al frente de unas interesantes Memorias de los años de 1814 y 1820 al 24, escritas por el propio general Don Francisco de Copons, y dadas recientemente á luz por su hijo, del mismo nombre y apellido, en la actualidad coronel de caballería.

Fi de l’entrada original