Formarà part de l'eixample, i ocuparà un lloc en el terreny en què avui s'aixeca la Ciutadella.
Llegir l’original en castellà
Formará parte del ensanche, y ocupará unsitio en el terreno en que hoy se levanta la Ciudadela.
Com que aquest carrer serà una de les principals vies que aniran a desembocar a la Barceloneta, se li ha posat per això mateix el nom de Comerç.
Llegir l’original en castellà
Como esta calle será una de las principales vías que irán á desembocar en la Barceloneta, se le ha puesto por lo mismo el nombre de Comercio.
Barcelona ha brillat en tots temps i s'ha fet cèlebre pel seu comerç. Remuntant-nos a l'època romana, bastarà dir que els escriptors llatins, en parlar del comerç amb Espanya, citen principalment els molts vaixells que sortien de Barcelona i Roses amb abundants carregaments de diversos gèneres i comestibles, però en especial, pel que fa a productes catalans, de blat, vi, fruits, oli, llenços, lli i altres matèries.
Llegir l’original en castellà
Barcelona ha brillado en todos tiempos y se ha hecho célebre por su comercio. Remontándonos á la época romana, bastará decir que los escritores latinos, al hablar del comercio con España, citan principalmente los muchos barcos que salían de Barcelona y Rosas con abundantes cargamentos de varios géneros y comestibles, pero en especial, por lo que toca á productos catalanes, de trigo, vino, frutos, aceite, lienzos, lino y otras materias.
Tot i que tinguem poques notícies, és positiu,
Llegir l’original en castellà
Aun cuando tengamos pocas noticias, es positivo,
1 Pi i Arimon: Barcelona antiga i moderna.
Llegir l’original en castellà
1 Pí y Arinión: Barcelona antigua y moderna.
tanmateix, que el comerç va continuar florint durant les dominacions gòtica i àrab, i és sabut que els historiadors d'aquesta última nació, parlant de l'època feliç d'Abderraman, diuen que els jueus feien gran comerç amb Barcelona, i que a aquesta ciutat i a la de Cadis acudien els comerciants a buscar els productes més rics.
Llegir l’original en castellà
sin embargo, que prosiguió floreciendo el comercio durante las dominaciones goda y árabe, y sabido es que los historiadores de esta última nación, hablando de la época feliz de Abderramán, dicen que los judíos hacían gran comercio con Barcelona, y que á esta ciudad y á la de Cádiz acudían los comerciantes á buscar los más ricos productos.
Destruït el poder dels àrabs, Barcelona es va constituir en un centre de govern propi, i no van trigar aleshores a començar per a ella els dies del seu esplendor comercial. Ja en temps dels primers comtes van existir duanes a Barcelona, i els seus rèdits devien ser quantiosos, com es dedueix de diverses aplicacions que es van fer d'una part dels productes a obres piadoses. En la mateixa època va ser port obert a totes les nacions, i consta que abans de la seva reunió a la Corona d’Aragó, era freqüentat pels primers pobles mercantils, genovesos i pisans. Pel tractat de definició i pacificació conclòs entre els dos germans Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, comtes de Barcelona, a 10 de desembre de 1080, es veu que per aquella època solcaven el mar de Barcelona diverses naus que eren propietat de mercaders i persones que es dedicaven al comerç, i la protecció que a aquestes naus es dispensava, consta en l'usatge Omites quippe naves, on s'ordena que tots els vaixells que vinguin a Barcelona o marxin d'ella, estiguin en pau i treva tots els dies i totes les nits, sota la protecció del príncep de Barcelona, des del cap de Creus fins al port de Salou.
Llegir l’original en castellà
Destruido el poder de los árabes, constituyóse Barcelona en un centro de gobierno propio, y no tardaron entonces en comenzar para ella los días de su esplendor comercial. Ya en tiempo de los primeros condes existieron aduanas en Barcelona, y sus réditos debieron ser cuantiosos, como se deduce de varias aplicaciones que se hicieron de una parte de los productos á obras piadosas. En la misma época fué puerto abierto á todas las naciones, constando que antes de su reunión á la Corona de Aragón, era frecuentado por los primeros pueblos mercantiles, genoveses y písanos. Por el tratado de definición y pacificación concluido entre los dos hermanos Ramón Berenguer y Berenguer Ramón, condes de Barcelona, á 10 de Diciembre de 1080, se ve que por aquella época surcaban el mar de Barcelona diversas naves que eran propiedad de mercaderes y personas que se entregaban al comercio, y la protección que á estas naves se dispensaba, consta en el usaje Omites quippe naves, donde se ordena que cuantos buques vengan á Barcelona ó marchen de ella, estén en paz y tregua todos los días y todas las noches, bajo la protección del príncipe de Barcelona, desde el cabo de Creus hasta el puerto de Salou.
Quan Benjamí de Tudela va visitar la nostra ciutat el 1150, dirigint-se a Jerusalem des de Toledo, va escriure en el seu itinerari aquestes paraules: «Barcelona és ciutat marítima, encara que reduïda, molt bella i molt bonica. És molt freqüentada de negociants, i acudeixen a ella ELS CARRERS DE BARCELONA 2gi
Llegir l’original en castellà
Cuando Benjamín de Tudela visitó nuestra ciudad en n5o, dirigiéndose á Jerusalén deáfie Toledo, escribió en su itinerario estas palabras: «Barcelona es ciudad marítima, aunque reducida, muy bella y muy hermosa. Es muy frecuentada de negociantes, y acuden á ella LAS CALLES DE BARCELONA 2gi
mercadors de tots els països, de Grècia, de Pisa, de Gènova, de Sicília, d'Alexandria, d'Egipte, de tot arreu, i
Llegir l’original en castellà
mercaderes de todos los países, de Grecia, de Pisa, de Genova, de Sicilia, de Alejandría, de Egipto, de todas partes, i
En el gloriós regnat de Jaume el Conqueridor, ja havia arribat Barcelona a tan alt grau de puixança pel seu comerç i indústria, que la ciutat va oferir a dit príncep tot l'armament per a la segona conquesta de Mallorca. Des de 1266 van començar a establir-se cònsols a les escales ultramarines, i per donar una idea de la rapidesa amb què es va estendre el seu comerç des del segle XIV al XVI, n'hi ha prou de dir que els va tenir, amb la prerrogativa de jurisdicció sobre tots els súbdits del rei d'Aragó, en els punts següents: Caller, Arles, Oristà, Nàpols, Agrigent, Troppea, Alexandria, Sayona, Catània, Berrà, Martigues, Famagusta, Palerm, Sacer, Modon, Gènova, l'Alguer, Ségui, Marsella, Càndia, Messina, Pisa, Malta, Sacco, Constantinoble, Leucata, Niça, Castellamare, Tràpani, Sant Moxet, Fontcalda, Siracusa, Roma, Ancona, Aigües Mortes, Màlaga, Gaeta, Almeria, València, Trípoli, Alessio, Scio, Liorna, Sardenya, Montpeller, Xipre, Armènia, Florència, Isola, Toscana, Ragusa, Calàbria, Manfredonia, Otranto, Tunis, Sevilla, Bugia, Aix, Avinyó, Damasc, Pera, Venècia, etc. Els cònsols d'alguns d'aquests llocs estaven autoritzats per a elegir els seus respectius vicecònsols en altres places.
Llegir l’original en castellà
En el glorioso reinado de Jaime el Conquistador, había llegado ya Barcelona á tan alto grado de pujanza por su comercio é industria, que la ciudad ofreció á dicho príncipe todo el armamento para la segunda conquista de Mallorca. Desde 1266 comenzaron á establecerse cónsules en las escalas ultramarinas, y para dar una idea de la rapidez con que se extendió su comercio desde el siglo XIV al xvi, baste decir que los tuvo, con la primitiva de jurisdicción sobre todos los subditos del rey de Aragón, en los puntos siguientes: Caller, Arles, Oristán, Ñapóles, Agrigento, Troppea, Alejandría, Sayona, Catania, Berra, Martigues, Famagusta, Palermo, Sacer, Modón, Genova, Alguer, Segui, Marsella, Candía, Mesina, Pisa, Malta, Sacco, Constantinopla, Leucata, Niza, Castellamare, Trápani, Sant Moxet, Fontcalda, Siracusa, Roma, Ancona, Aigues Mortes, Málaga, Gaeta, Almena, Valencia, Frípoli, Alessio, vScio, Liorna, Cerdeña, Montpeller, Chipre, Armenia, Florencia, Isola, Toscana, Ragusa, Calabria, Manfredonia, Otranto, Túnez, Sevilla, Bujía, Aix, Aviñón, Damasco, Pera, Venecia, etc. Los cónsules de algunos de estos lugares estaban autorizados para elegir sus respectivos vicecónsules en otras plazas.
Els carrers de Montcada, Basea, Gignàs, Mercaders, Ample i altres en què vivien els comerciants barcelonins, presenten encara avui dia cases de quatre i cinc segles d'antiguitat, que a més de la solidesa de les seves fàbriques de carreuat, comú en aquells temps, demostren en la forma i grandiositat de la seva construcció, en els seus portals i finestres de gust i adorn gòtic, en els seus magatzems, soterranis, terrats i miradors emmerletats, les disposicions que exigien el comerç i 2Q2 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Las calles de Moneada, Basea, Gignás, Mercaders, Ancha y otras en que vivían los comerciantes barceloneses, presentan aún en el día casas de cuatro y cinco siglos de antigüedad, que además de la solidez de sus fábricas de sillería, común en aquellos tiempos, demuestran en la forma y grandiosidad de su construcción, en sus portales y ventanas de gusto y adorno gótico, en sus almacenes, sótanos, azoteas y miradores almenados, las disposiciones que exigían el comercio y 2Q2 VÍCTOR BALAGUER
l'opulència dels que el conreaven. Altres monuments encara existents ens subministren noves proves de la gran prosperitat i riquesa que la navegació havia portat als barcelonins, principalment al segle XIV, que va ser el més florent que van veure les seves armes i la seva navegació. L'actual temple de Santa Maria del Mar va ser començat el 1329 a expenses dels seus feligresos. Les Cases consistorials es van començar el 1369 i es van concloure el mateix segle. El grandiós temple de Santa Maria del Pi és obra del mateix, i en fi, els més superbs edificis públics, així civils com sagrats, són obres d'aquella època, cosa que s'ha de mirar com a tants testimonis de la riquesa i poder que corresponia a l'empresa de tan sumptuoses fàbriques, riquesa a la qual va contribuir eficaçment la consideració i particular empar que li van dispensar els sobirans en tots temps, segons es desprèn d'innumerables i interessants privilegis.
Llegir l’original en castellà
la opulencia de los que lo cultivaban. Otros monumentos todavía existentes nos suministran nuevas pruebas de la gran prosperidad y riqueza que la navegación había acarreado á los barceloneses, principalmente en el siglo xiv, que fué el más floreciente que vieron sus armas y su navegación. El actual templo de Santa María del Mar fué empezado en 1329 á expensas de sus feligreses. Las Casas consistoriales se comenzaron en i36g y se concluyeron el propio siglo. El grandioso templo de Santa María del Pino es obra del mismo, y en fin, los más soberbios edificios públicos, así civiles como sagrados, son obras de aquella época, lo que debe mirarse como otros tantos testimonios de la riqueza y poder que correspondía á la empresa de tan suntuosas fábricas, á cuya riqueza contribuyó eficazmente la consideración y particular amparo que le dispensaron los soberanos en todos tiempos, según se desprende de innumerables é interesantes privilegios.
Per completar aquests lleugeríssims apunts que es donen aquí sobre el comerç de Barcelona, a propòsit del qual es podrien fàcilment escriure volums, vegeu el que es diu en parlar del carrer del Consolat,
Llegir l’original en castellà
Para completar estos ligerísimos apuntes que se dan aquí sobre el comercio de Barcelona, á propósito del cual podrían fácilmente escribirse volúmenes, véase lo que se dice al hablar de la calle del Consulado,
Fi de l’entrada original