Tornar a l'atles

Catedral (plaza de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 265–269

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És anomenada vulgarment plaça de la Seu, i es troba situada davant la porta major de la santa església Catedral, desembocant-hi els carrers de Santa Llúcia, Corribia, Comtes de Barcelona i la baixada de la Canonja.

Llegir l’original en castellà

Es llamada vulgarmente plaza de la Seu, y se halla situada delante de la puerta mayor de la santa iglesia Catedral, desembocando en ella las calles de Santa Lucía, Corribia, Condes de Barcelona y la bajada de la Canon] a.

La catedral és un dels monuments més notables que existeixen a Barcelona, i s'han fet d'ella minucioses i importants descripcions que ens relleven de fer-la nosaltres amb extensió.

Llegir l’original en castellà

La catedral es uno de los monumentos más notables que existen en Barcelona, y se han hecho de ella minuciosas é importantes descripciones que nos relevan de hacerla nosotros con extensión.

Sembla que existia ja en els primers segles de l'Església, potser també amb el nom de Santa Creu que ha conservat, encara que després de traslladades a ella les relíquies de Santa Eulàlia des del lloc en què es van trobar i que avui ocupa l'església de Santa Maria del Mar, es va anomenar de Santa Creu i Santa Eulàlia. Va ser reedificada per D. Ramon Berenguer I anomenat el Vell i la seva esposa la comtessa Dòna Almodis, les restes de les quals es conserven en dues urnes al costat de la porta de la sagristia. Va ser consagrada el 1058, i a finals del segle xiii va haver d'eixamplar-se per no correspondre la seva capacitat a la grandesa i nombre d'habitants a què la ciutat havia arribat amb els progressos del comerç i residència dels reis d'Aragó i dels magnats i nobles de la província.

Llegir l’original en castellà

Parece que existía ya en los primeros siglos de la Iglesia, tal vez también con el nombre de Santa Cruz que ha conservado, aunque después de trasladadas á ella las reliquias de Santa Eulalia desde el sitio en que se encontraron y que en el día ocupa la iglesia de Santa María del Mar, se llamó de Santa Cruz y Santa Eulalia. Fué reedificada por D. Ramón Berenguer I llamado el Viejo y su esposa la condesa Doña Almodis, cuyos restos se conservan en dos urnas al lado de la puerta de la sacristía. Fué consagrada en io58, y á fines del siglo xm hubo de ensancharse por no corresponder su capacidad á la grandeza y número de habitantes á que la ciudad había llegado con los progresos del comercio y residencia de los reyes de Aragón y de los magnates y nobles de la provincia.

Va començar la seva fàbrica el 1298 segons l'estil gòtic que a principis d'aquell segle es va introduir: la part del tester fins al cor i una mica més va quedar conclosa el 1329, i el 1338 la capella subterrània o panteó en què es venera el cos de Santa Eulàlia, patrona principal de la ciutat. A l'any següent 1339 es van col·locar al panteó les relíquies de la santa màrtir, la translació de la qual es va fer amb tanta solemnitat, que potser no s'hagi vist major en funció devota, si més no per la concurrència de tants i tan elevats personatges. Entre aquests es comptaven dos reis (el d'Aragó, D. Pere IV el Cerimoniós i el de Mallorca, D. Jaume), tres reines (Dona Elisenda, vídua del rei Don Jaume II; Dona Maria, esposa del d'Aragó, i Dona Constança, esposa del de Mallorca), quatre prínceps, dues princeses, un cardenal, set bisbes, dotze abats mitrats i infinitat de magnats, nobles, ciutadans, eclesiàstics, etc.

Llegir l’original en castellà

Empezó su fábrica en 1298 según el estilo gótico que á principios de aquel siglo se introdujo: la parte del testero hasta el coro y algo más quedó concluida en 1.329, Y en I338 la capilla subterránea ó panteón en que se venera el cuerpo de Santa Eulalia, patrona principal de la ciudad. Al año siguiente i339 se colocaron en el panteón las reliquias de la santa mártir, cuya tras - lación se hizo con tanta solemnidad, que acaso no se haya visto mayor en función devota, á lo menos por la concurrencia de tantos y tan elevados personajes. Entre éstos vse contaban dos reyes (el de Aragón, D. Pedro IV el Ceremonioso y y el de Mallorca, D. Jaime), tres reinas (Doña Elisenda, viuda del rey Don Jaime II; Doña María, esposa del de Aragón, y Doña Constanza, esposa del de Mallorca), cuatro príncipes, dos princesas, un cardenal, siete obispos, doce abades mitrados é infinidad de magnates, nobles, ciudadanos, eclesiásticos, etc.

El temple es compon de tres naus, l'armadura de les quals sostenen vuit pilars i els deu de l'absis. A la meitat del santuari es veu el cor; davant d'aquest el presbiteri, i sota del presbiteri la capella de Santa Eulàlia, tot d'allò més bell i delicat.

Llegir l’original en castellà

Compónese el templo de tres naves, cuya armazón sostienen ocho pilares y los diez del ábside. En mitad del santuario se ve el coro; frente de éste el presbiterio, y debajo del presbiterio la capilla de Santa Eulalia, todo á cual más bello y delicado.

El conjunt de la capella de Santa Eulàlia, que està sota el presbiteri i a la qual es descendeix per una escalinata, és molt semblant al del sepulcre dels sants apòstols Sant Pere i Sant Pau de Roma. El co-ro, que es troba al centre de la nau major, és digne d'admirar-se per la incalculable profusió de filigranes, figures i altres adorns que cobreixen les seves parets, cridant particularment l'atenció la primor de la silleria. Als respatllers de les butaques hi ha delicadament pintats els escuts d'armes dels cavallers que van assistir al primer i únic capítol general celebrat a Espanya de l'ordre del Toisó d'Or, el qual va presidir allà l'emperador Carles V el 5 de març de 1519.

Llegir l’original en castellà

El conjunto de la capilla de Santa Eulalia, que está debajo del presbiterio y á la cual se desciende por una escalinata, es muy parecido al del sepulcro de los santos apóstoles San Pedro y San Pablo de Roma. El coro, que se halla en el centro de la nave mayor, es digno de admirarse por la incalculable profusión de filigranas, figuras y otros adornos que cubren sus paredes, llamando particularmente la atención el primor de la sillería. En los respaldos de los sillones están delicadamente pintados los escudos de armas de los caballeros que asistieron al primero y único capítulo general celebrado en España de la orden del Toisón de Oro, el cual presidió ;illí el emperador Carlos V el 5 de Marzo de i5ig.

La majestat de l'interior de la nostra catedral està realçada per la bellesa artística d'algunes capelles, per les delicades labors del púlpit i pels primorosos detalls que fixen a tot arreu l'atenció del curiós. Entre les moltes capelles que es troben a les tres naus, són dignes d'observar-se la façana de marbre de la del trascor i la de Sant Oleguer o Olegari, gran i espaiosa, on es veu el sepulcre del sant, que és obra notable.

Llegir l’original en castellà

La majestad del interior de nuestra catedral está realzada por la belleza artística de algunas capillas, por las delicadas labores del pulpito y por los primorosos detalles que fijan en todas partes la atención del curioso. Entre las muchas capillas que se encuentran en las tres naves, son dignas de observarse la fachada de mármol de la del trascoro y la de San Olaguer ú Olegario, grande y espaciosa, donde se ve el sepulcro del santo, que es obra notable.

És també bellíssim el claustre d'aquest cèlebre temple. El rodegen una sèrie d'esveltes columnites que contenen ogives precioses, les quals vénen a rematar en ben labrats capitells, adornats de centenars de figuretes que formen diversos i variats quadres històrics de l'Antic i Nou Testament; al voltant del claustre hi ha diverses capelles, algunes de les quals ostenten antiquíssims retaules i quadres de mèrit.

Llegir l’original en castellà

Es también bellísimo el claustro de este célebre templo. Lo rodean una serie de esbeltas columnitas que contienen ojivas preciosas, las cuales vienen á rematar en bien labrados capiteles, adornados de centenares de figuritas que forman diversos y variados cuadros históricos del Antiguo y Nuevo Testamento; alrededor del claustro hay varias capillas, algunas de las cuales ostentan antiquísimos retablos y cuadros de mérito.

La catedral és rica en sepulcres, distribuïts entre el seu claustre i capelles. A més dels de Santa Eulàlia i Sant Oleguer i els del comte de Barcelona D. Ramon Berenguer i la seva esposa Almodis, ja citats, hi ha molts altres de personatges cèlebres.

Llegir l’original en castellà

La catedral es rica en sepulcros, distribuidos entre su claustro y capillas. A más de los de Santa Eulalia y San Olaguer y los del conde de Barcelona D. Ramón Berenguer y su esposa Almodis, ya citados, hay otros muchos de personajes célebres.

A la capella de Sant Miquel, el del bisbe Berenguer de Palou, home actiu i resolt, caritatiu prelat i esforçat cavaller, que així empunyava el bàcul com manejava l'espasa, i que va prendre part en diverses cam-panyes de D. Jaume el Conqueridor, a qui va servir amb els seus consells, amb la seva ploma i amb el seu braç. Berenguer de Palou es va distingir particularment en el setge de Peníscola, a on va acudir amb 60 cavallers i molta gent de peu; en la conquesta de Mallorca, en la qual va prendre part al capdavant de 130 cavallers, i en la de Borriana i València, on va estar com a capità de seleccionades companyies.

Llegir l’original en castellà

En la capilla de San Miguel, el del obispo Berenguer de Palou, hombre activo y resuelto, caritativo prelado y esforzado caballero, que así empuñaba el báculo como manejaba la espada, y que tomó parte en varias campañas de D. Jaime el Conquistador, á quien sirvió con sus consejos, con su pluma y con su brazo. Berenguer de Palou se distinguió particularmente en el sitio de Peñíscola, á donde acudió con 6o caballeros y mucha gente de á pie; en la conquista de Mallorca, en la cual tomó parte al frente de i3o caballeros, y en la de Burriana y Valencia, donde estuvo como capitán de escogidas compañías.

A la capella del Patrocini, el del bisbe Pons o Ponç de Gualba, que va morir el 1334.

Llegir l’original en castellà

En la capilla del Patrocinio, el del obispo Pons ó Ponce de Gualba, que murió en 1334.

A la capella dels Innocents, el del bisbe Ramon Escales; en una altra capella el de Dòna Sança Ximenes de Cabrera, senyora de Novalles, i al claustre el del canonge Francesc Dezplà i el del famós bufó mosèn Borra.

Llegir l’original en castellà

En la capilla de los Inocentes, el del obispo Ramón Escalas; en otra capilla el de Doña Sancha Jiménez de Cabrera, señora de Novalles, y en el claustro el del canónigo Francisco Dezplá y el del famoso bufón mosén Borra.

Espargits per les capelles hi ha llenços, frescos i pintures de Viladomat, Juncosa, Tramullas germans, i altres artistes cèlebres.

Llegir l’original en castellà

Esparcidos por las capillas hay lienzos, frescos y pinturas de Viladomat, Juncosa, Tramullas hermanos, y otros artistas célebres.

Aquest temple també guarda moltes joies de gran valor i diverses preciositats, entre altres la imatge de Crist que D. Joan d'Àustria duia a la proa de la seva galera capitana el dia de la batalla de Lepant, i la cadira o tron de plata de D. Martí l'Humà.

Llegir l’original en castellà

Guarda también este templo muchas joyas de gran valor y diversas preciosidades, entre otras la imagen de Cristo que D. Juan de Austria llevaba en la proa de su galera capitana el día de la batalla de Lepanto, y la silla ó trono de plata de D. Martín el Humano i.

Un opulent banquer de la nostra ciutat, autoritzat pel govern, ha costejat els estudis que per a la

Llegir l’original en castellà

Un opulento banquero de nuestra ciudad, autorizado por el gobierno, ha costeado los estudios que para la

i La làmina que donem representant l'interior de la catedral està treta d'una fotografia que va manar fer l'Excm. Ajuntament constitucional amb la vista del túmul que es va aixecar el dia que amb tota solemnitat i pompa, i per compte del Municipi, es van celebrar uns grans funerals per al sufragi de l'ànima del cèlebre publicista i home d'Estat D. Francisco Martínez de la Rosa. Es va fer aquesta funció religiosa per haver mort el Sr. Martínez de la Rosa sent president de les Corts. Es van treure molt poques còpies de la fotografia citada, i d'una d'elles s'ha pres la làmina que acompanya aquestes línies.

Llegir l’original en castellà

i La lámina que clamos representando el interior de la catedral está sacada de una fotografía que mandó hacer el Excmo. Ayuntamiento constitucional con la vista del túmulo que se levantó el día que con toda solemnidad y pompa, y por cuenta del Municipio, se celebraron unos grandes funerales para sufragio del alma del célebre publicista y hombre de Estado D. Francisco Martínez de la Rosa. Hízose esta fumción religiosa por haber muerto el Sr. Martínez de la Rosa siendo presidente de las Cortes. Sacáronse muy pocas copias de la fotografía citada, y de una de ellas se ha tomado la lámina que acompaña estas líneas.

[Nota de la primera edició.} completa terminació de la nostra catedral ha fet amb mestria suma el conegut arquitecte D. José Oriol Mestres.

Llegir l’original en castellà

[Nota de la primera edición.} completa terminación de nuestra catedral ha hecho con maestría suma el conocido arquitecto D. José Oriol Mestres.

Fi de l’entrada original