Tornar a l'atles

Carmen (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 246–249

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Va des de la Rambla a la plaça del Padró.

Llegir l’original en castellà

Va desde la Rambla á la plaza del Padró.

Va donar nom a aquest carrer el convent anomenat del Carme, on estaven establerts els religiosos de l'orde de la Mare de Déu del Mont Carmel o de carmelites calçats, una de les quatre mendicants. Ni l'edifici ni l'església oferien res notable.

Llegir l’original en castellà

Dio nombre á esta calle el convento llamado del Carmen, donde estaban establecidos los religiosos de la orden de la Virgen del Monte Carmelo ó de carmelitas calzados, una de las cuatro mendicantes. Ni el edificio ni la iglesia ofrecían nada notable.

Va quedar gairebé completament inutilitzat aquest convent amb l'incendi que va patir el 25 de juliol de 1835, i després es va reconstruir i reformar per tal que pogués servir per a la Universitat literària, que en ell es troba encara, esperant la terminació del magnífic edifici que per a ella s'està avui aixecant a l'eixample 1.

Llegir l’original en castellà

Quedó casi completamente inutilizado este convento con el incendio que sufrió el 25 de Julio de iS35, y luego se reconstruyó y reformó á fin de que pudiese servir para la Universidad literaria, que en él se halla aún, esperando la terminación del magnífico edificio que para ella se está hoy levantando en el ensanche 1.

Propi serà d'aquest moment traçar, ni que sigui només a grans trets, la història de la Universitat de Barcelona, que molt antiga la té certament i molt il·lustre.

Llegir l’original en castellà

Propio será de este momento trazar, siquiera sea á grandes rasgos sólo, la historia de la Universidad de Barcelona, que muy antigua la tiene por cierto y muy ilustre.

Consta que el 1310 els concellers, constants protectors de les ciències i les lletres, ja tenien establertes unes càtedres de lleis, regentades per savis doctors, entre els quals es nomenava el rector que els dirigís i vetllés pel bon ordre i règim dels estudis i de la instrucció.

Llegir l’original en castellà

Consta que en i3io los concelleres, constantes protectores de las ciencias y las letras, tenían ya establecidas unas cátedras de leyes, regentadas por sabios doctores, entre los cuales se nombraba el rector que los dirigiera y velara para el buen orden y régimen de los estudios y de la instrucción.

El 1402 el rei D. Martí l'Humà va donar a aquests estudis forma d'Universitat, establint també en ella el Col·legi de medicina i després el d'arts.

Llegir l’original en castellà

En 1402 el rey D. Martín el Humano dio á estos estudios forma de Universidad, estableciendo también en ella el Colegio de medicina y después el de artes.

Pels anys de 1430 se sap que la Universitat posseïa un edifici propi al lloc on avui s'aixeca la casa del marquès d'Ayerve al carrer de Ripoll, davant de l'arc anomenat de Micer Fevvcv. El Municipi

Llegir l’original en castellà

Por los años de 1430 se sabe que la Universidad poseía un edificio propio en el sitio donde hoy se levanta la casa del marqués de Ayerve en la calle de Ripoll, frente al arco llamado de Micer Fevvcv. El Municipio

1 Està ja aixecat, i és un sumptuós edifici. Avui ja no existeix el Carme. Tingueu present que aquesta obra és Barcelona el 1865, època en què la va escriure l'autor. Les coses han variat molt des de llavors.

Llegir l’original en castellà

1 Está ya levantado, y es un suntuoso edificio. Hoy ya no existe el Carmen. Téngase presente que esta obra es Barcelona en iSój, época en que la escribió el autor. Las cosas han variado mucho desde entonces.

barceloní costejava totes les despeses, i sostenia els estudis amb dotació dels seus propis fons; però no va adquirir aquest establiment la seva última forma i extensió fins al 1450. En aquest any els consellers van elevar una súplica al rei D. Alfons V, el qual es trobava a la saó a Sicília, demanant-li que els concedís permís i autorització per a fundar aquesta Universitat, oferint per la seva part i amb els seus propis fons contribuir en tot el que fos necessari a la creació i estabilitat d'aquell establiment.

Llegir l’original en castellà

barcelonés costeaba todos los gastos, y sostenía los estudios con dotación de sus propios fondos; pero no adquirió este establecimiento su última forma y extensión hasta 1400. En este año los concelleres elevaron una súplica al rey D. Alfonso V, el cual se hallaba á la sazón en Sicilia, pidiéndole que les concediera permiso y autorización para fundar dicha Universidad, ofreciendo por su parte y con sus propios fondos contribuir en todo lo que fuese necesario á la creación y estabilidad de aquel establecimiento.

Va accedir-hi D. Alfons V, va lliurar els reials privilegis, va atorgar el Papa la seva aprovació, i va començar la Universitat de Barcelona el seu període d'esplendor, no tardant a notar-se la necessitat d'aixecar per a ella un gran edifici amb totes les comoditats i capacitat possibles. Se'n va ocupar sense afluixar mà el Municipi, i a 18 d'octubre de 1536 es va posar la primera pedra de l'Estudi general a la part superior de la Rambla, immediata a la porta anomenada de Sant Sever, on hi havia el pes de la palla.

Llegir l’original en castellà

Accedió á ello D. Alfonso V, libró los reales priviles, otorgó el Papa su aprobación, y comenzó la Universidad de Barcelona su período de esplendor, no tardando en tocarse la necesidad de levantar para ella un gran edificio con todas las comodidades y capacidad posibles. Ocupóse de ello sin alzar mano el Municipio, y á iS de Octubre de i536 se puso la primera piedra del Estudio general en la parte superior de la Rambla, inmediata á la puerta llamada de San Severo, donde estaba el peso de la paja.

Així va subsistir la Universitat o Estudi general de Barcelona, sense que en res cedís als millors d'Espanya, França i Itàlia, florent sempre pels distingits professors que va tenir, els quals des de la seva càtedra van sortir a ocupar les principals dignitats de la monarquia, i pels homes doctes que va produir en tot gènere de ciències, fins a setembre de 1714, en què, sotmesa la capital del Principat al rei Felip V, es va acordar la translació de la Universitat a Cervera.

Llegir l’original en castellà

Así subsistió la Universidad ó Estudio general de Barcelona, sin que en nada cediese á los mejores de España, Francia é Italia, floreciente siempre por los distinguidos profesores que tuvo, los cuales desde su cátedra salieron á ocupar las principales dignidades de la monarquía, y por los hombres doctos que produjo en todo género de eiencias, hasta Setiembre de 1714, en que, sometida la capital del Principado al rey Felipe V, se acordó la traslación de la Universidad á Cervera.

L'edifici es va destinar a quarter de tropa, i en els últims temps l'ocupava el cos d'artilleria, fins que el 1843 fou enderrocat amb l'objecte d'obrir la porta anomenada d'Isabel II, que al seu torn va desaparèixer el 1854 amb les muralles, per donar lloc a l'eixample de la ciutat.

Llegir l’original en castellà

El edificio se destinó para cuartel de tropa, y en los últimos tiempos lo ocupaba el cuerpo de artillería, hasta que en 1S4J fué derribado con el objeto de abrir la puerta llamada de Isabel II, que á su vez desapareció en 1S54 con las murallas, para dar lugar al ensanche de la ciudad.

Pel que fa a la Universitat, va romandre a Cervera fins que durant el curt període de la revolució nacional del 1820 al 1823, van acordar les Corts que fos traslladada a Barcelona. En sucumbir les idees liberals va tornar a instal·lar-se a Cervera; però el 1836 es va manar que novament es fixés a Barcelona, on decididament es va establir, habilitant-se a l'efecte l'espaiós local de l'extingit convent del Carme, segons queda dit.

Llegir l’original en castellà

Por lo que á la Universidad toca, permaneció en Cervera hasta que durante el corto período de la revolución nacional del 1820 al 1823, acordaron las Cortes que fuese trasladada á Barcelona. Al sucumbir las ideas liberales volvió á reinstalarse en Cervera; pero en i836 se mandó que nuevamente se fijase en Barcelona, donde decididamente se estableció, habilitándose al efecto el espacioso local del extinguido convento del Carmen, según queda dicho.

Hi ha en aquest carrer diverses esglésies i convents de religioses: la de Nostra Senyora de Betlem, que fa cantonada a la Rambla, i de la qual es parlarà en el seu lloc corresponent; el convent de Jesús i Maria de religioses mínimes, que data del 1653, i el de Santa Margarida la Reial de religioses caputxines, anomenades filles de la Passió, que va fundar el 1599 la venerable mare Sor Àngela Margarida Serafina.

Llegir l’original en castellà

Hay en esta calle varias iglesias y conventos de religiosas: la de Nuestra Señora de Belén, que hace esquina á la Rambla, y de la cual se hablará en su lugar correspondiente; el convento de Jesús y María de religiosas mínimas, que data del i653, y el de Santa Margarita la Real de religiosas capuchinas, llamadas hijas de la Pasión, que fundó en 1599 la venerable madre Sor Angela Margarita Serafina.

Davant del convent del Carme es troba el Col·legi de medicina, el qual s'eleva dins del recinte de l'Hospital general de Santa Creu, on té les seves sales clíniques, mirant la seva portada a la casa de Convalescència. Res ofereix el Col·legi de medicina que cridi l'atenció en la seva part arquitectònica. En la seva portada es llegeix una inscripció llatina recordant que va ser el fundador d'aquest edifici el rei Carles III el 1762.

Llegir l’original en castellà

Frente al convento del Carmen se halla el Colegio de medicina, el cual se eleva dentro del recinto del Hospital general de Santa Cruz, donde tiene sus salas clínicas, mirando su portada á la casa de Convalecencia. Nada ofrece el Colegio de medicina que llame la atención en su parte arquitectónica. En su portada se lee una inscripción latina recordando que fué el fundador de este edificio el rey Carlos III en 1762.

L'interior és summament reduït i està mancat de moltes peces necessàries. Entre les que té són les més dignes d'atenció l'amfiteatre anatòmic i la sala de dissecció al pis baix, i la sala d'exàmens i la biblioteca al superior. A l'amfiteatre hi ha el bust en marbre del cèlebre professor català D. Pere Virgili, mort el 1776, i al peu del bust una inscripció llatina en el seu honor. Aquest distingit home, cirurgià de cambra de Carles III, va ser qui va instar el monarca per a la creació d'aquest Col·legi, que es va erigir de bon principi amb el títol de Col·legi de cirurgia, i més endavant va prendre el de cirurgia mèdica.

Llegir l’original en castellà

El interior es por demás reducido y está falto de muchas piezas necesarias. Entre las que cuenta son las más dignas de atención el anfiteatro anatómico y la sala de disección en el piso bajo, y la sala de exámenes y la biblioteca en el superior. En el anfiteatro hay el busto en mármol del célebre profesor catalán D. Pedro Virgili, muerto en 1776, y al pie del busto una inscripción latina en su honor. Ese distinguido varón, cirujano de cámara de Carlos III, fué quien instó al monarca para la creación de este Colegio, que se erigió por de pronto con el título de Colegio de cirugía, y más adelante tomó el de cirugía medica.

Fi de l’entrada original