Tornar a l'atles

Capilla de Marcús (plaza de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 220–221

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Hi acaben els carrers de Montcada, Assaonadors, Carders i Corders.

Llegir l’original en castellà

Terminan en ella las calles de Moneada, Assahonadors, C arder s y Corders.

Li va comunicar el seu nom la capella de l'antic hospital de Bernat Marcús, únic vestigi d'aquest edifici que subsisteix avui dia.

Llegir l’original en castellà

Comunicóle su nombre la capilla del antiguo hospital de Bernardo Marcús, único resto de este edificio que subsiste en el día.

És aquesta petita església una de les més antigues de Barcelona, i tot i estar dedicada a Nostra Senyora de la Guia, el poble l'anomena capella de Marcas, en memòria del seu fundador, que, segons Pí i Arimón, va ser un ciutadà i ric comerciant barceloní, que va morir l'any 1166. Va decidir aquest pietós home, alguns anys abans de la seva mort, fundar i dotar un hospici en un terreny de la seva propietat, i va emprendre, acabada l'obra, la d'una capella; però va morir sense veure-la acabada, encarregant per testament als seus fills que l'acabessin com més aviat millor, cosa que així es va fer.

Llegir l’original en castellà

Es esta pequeña iglesia una de las más antiguas de Barcelona, y sin embargo de estar dedicada á Nuestra Señora de la Guía, el vulgo la llama capilla de Marcas, en memoria de su fundador, que, según Pí y Arimón, fué un ciudadano y rico comerciante barcelonés, que falleció en 1 1 66. Decidió este piadoso varón, algunos años antes de su muerte, fundar y dotar un hospicio en un terreno de su propiedad, y emprendió, terminada la obra, la de una capilla; pero murió sin verla acabada, encargando por testamento á sus hijos que la terminaran cuanto antes, lo cual así se hizo.

Fi de l’entrada original