Tornar a l'atles

Canuda (calle de la)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 217–220

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Creua des de la Rambla dels Estudis a la plaça de Santa Anna.

Llegir l’original en castellà

Cruza desde la Rambla de los Estudios á la plaza de Santa Ana.

Existeix en aquest carrer el convent de religioses carmelites descalces, sota l'advocació de la Puríssima Concepció de Nostra Senyora i Santa Teresa de Jesús, fundat per na Caterina de Rocaberti, filla dels comtes de Peralada, la qual va rebre l'hàbit de mans de la mateixa Santa Teresa, venint després a Barcelona per fundar aquest convent.

Llegir l’original en castellà

Existe en esta calle el convento de religiosas carmelitas descalzas, bajo la advocación de la Purísima Concepción de Nuestra Señora y Santa Teresa de Jesús, fundado por Doña Catalina de Rocaberti, hija de los condes de Perelada, la cual recibió el hábito de manos mismas de Santa Teresa, viniendo luego á Barcelona para fundar este convento.

El 25 de Novembre de 1588 va quedar aixecada la fàbrica, passant a habitar-la les religioses, amb la seva priora la mare Estefania de la Concepció, que s'havia dit Caterina de Rocaberti en el segle. L'església, tanmateix, no va quedar acabada fins al 1608; però després es va enderrocar per edificar-ne una altra més gran que es va obrir el 1674 i és la que avui existeix. La Verge del Carme que hi ha al retaule major és obra d'un dels Tramullas.

Llegir l’original en castellà

El 25 de Noviembre de i588 quedó levantada la fábrica, pasando á habitarla las religiosas, con su priora la madre Estefanía de la Concepción, que se había llamado Catalina de Rocaberti en el siglo. La iglesia, sin embargo, no quedó terminada hasta 1608; pero luego se derribó para edificar otra mayor que se abrió en 1674 y es la que hoy existe. La Virgen del Carmen que hay en el retablo mayor es obra de uno de los Tramullas.

Viu en aquest carrer l' il·lustrat metge D. Joan Ramon Campaner, que posseeix una excel·lent biblioteca i un ric Museu de pintures i d'història natural. En la col·lecció de pintures és d'admirar una de l'escola senesa del 2l8 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Vive en esta calle el ilustrado médico D. Juan Ramón Campaner, que posee una excelente biblioteca y un rico Museo de pinturas y de historia natural. En la colección de pinturas es de admirar una de la escuela sienesa del 2l8 VÍCTOR BALAGUER

segle XIV i altres diverses del mateix segle i del XV. L'escola espanyola està representada per obres de Bermejo, Morales, Ribera, Goya, Juncosa, Viladomat, Tramullas, Montanya i altres. Posseeix també una important col·lecció de gravats.

Llegir l’original en castellà

siglo xiv y otras varias del mismo siglo y del xv. La escuela española está representada por obras de Bermejo, Morales, Rivera, Goya, Juncosa, Viladomat, Tramullas, Montaña y otros. Posee también una importante colección de grabados.

Gairebé al davant de la casa en la qual el Sr. Campaner conserva el ric Museu artístic i selecta llibreria del qual acabem de fer esment, existeix un altre tan notable així per la riquesa del seu contingut, com pel pensament, al nostre veure, filosòfic que ha presidit la seva formació. El Museu, que sense auxili aliè fa alguns anys i a costa de molts desvetllaments, perseverança i estudi està formant l'il·lustrat escriptor D. Santiago Àngel Saura, del qual parlarem, reuneix cinc grans col·leccions, que si bé heterogènies a primera vista, tenen, no obstant això, un íntim enllaç. Aquestes col·leccions, que anomenarem d'Història natural, autogràfica, sigil·làfica, numismàtica i arqueològica, representen: 1r, el començament de la vitalitat, la primera manifestació de l'existència latent, tant en el si de les aigües, com a la superfície de la terra (zoòfits, mol·luscs i insectes), en els primers esglaons de l'immensa cadena de la vida animal que acaba en l'home; 2n, la petjada més noble i menys extingible que aquest deixa al seu pas per la terra, i la impressió de la seva mà i la imatge del seu pensament (escrits i signatures); 3r i 4t, la representació dels signes fefaents del seu tracte i comerç social en les seves diverses manifestacions de testimoniatge, existència i valor (segells, bitllets, medalles i monedes); i 5è i últim, els instruments de necessitat, utilitat i ornament de la seva vida física i de comunitat (vestits, mobles, armes, etc.) Així com en les tres primeres seccions abraça aquest Museu la universalitat dels objectes que les constitueixen, no així en la 4a secció, que conté únicament les medalles i monedes espanyoles, sota l'imperi dels diferents dominadors de la Península Ibèrica; i encara és més concreta la 5a i última, ja que es refereix únicament a la gran família catalana. Si belles i riques són totes aquestes seccions del Museu que ens ocupa, els exemplars del qual són escollits i classificats científicament o els seus documents il·lustrats amb notes històriques interessants, mereix particular menció la que abraça l'arqueologia catalana, ja per ser la primera en la seva classe de la qual tenim notícia de la seva formació a Catalunya, ja per la suma dificultat de reunir en els nostres dies el que el temps i els homes han anat destruint sense que tornés a reproduir-se. Comprèn aquesta sèrie nombroses mostres de tot quant l'art català (Corona d'Aragó, i posteriorment Catalunya i Balears) ha produït en objectes manipulables d'utilitat i ornament, ja que no caben en un Museu particular d'aquesta classe objectes de gran volum; i si bé queden encara nombrosos buits per omplir, és d'esperar que al Sr. Saura, no desistint del seu lloable propòsit, li cabrà la satisfacció de veure'ls desaparèixer més o menys tard, podent a la seva mort llegar el Museu, segons sembla ser el seu propòsit, a la seva província perquè l'enriqueixi i millori tal vegada amb més sort i indubtablement amb majors recursos.

Llegir l’original en castellà

Casi en frente de la casa en la que el Sr. Campaner conserva el rico Museo artístico y selecta librería de que acabamos de hacer mención, existe otro tan notable así por la riqueza de su contenido, como por el pensamiento, á nuestro ver, filosófico que ha presidido á su formación. El Museo, que sin auxilio ajeno hace algunos años y á costa de muchos desvelos, perseverancia y estudio está formando el ilustrado escritor D. Santiago Ángel Saura, del cual vamos á hablar, reúne cinco grandes colecciones, que si bien heterogéneas á primera vista, tienen, no obstante, un íntimo enlace. Estas colecciones, que llamaremos de Historia natural, autográfica, sigiláfica, numismática y arqueológica, representan: i.°, el comienzo de la vitalidad, la primera manifestación de la existencia latente, tanto en el seno de las aguas, como en la superficie de la tierra (zoófitos, moluscos é insectos), en los primeros eslabones de la inmensa cadena de la vida animal que termina en el hombre; 2. °, la huella más noble y menos extinguible que éste deja á su paso por la tierra, y la impresión de su mano y la imagen de su pensamiento (escritos y firmas); 3.° y 4.0, la representación de los signos fehacientes de su trato y comercio social en sus diversas manifestaciones de testimonio, existencia y valor (sellos, billetes, medallas y monedas); y 5.° y último, los instrumentos de necesidad, utilidad y ornamento de su vida física y de comunidad (trajes, muebles, armas, etc.) Así como en las tres primeras secciones abraza este Museo la universalidad de los objetos que las constituyen, no así en la 4.a sección, que contiene únicamente las medallas y monedas españolas, bajo el imperio de los diferentes dominadores de la Península ibérica; y todavía es más concreta la 5.a y úl" tima, pues se refiere únicamente á la gran familia catalana. Si bellas y ricas son todas estas secciones del Museo que nos ocupa, cuyos ejemplares son escogidos y clasificados científicamente 6 sus documentos ilustrados con notas históricas interesantes, merece particular mención la que abraza la arqueología catalana, ya por ser la primera en su clase de cuya formación en Cataluña tenemos noticia, ya por la suma dificultad de reunir en nuestros días lo que el tiempo y los hombres han ido destruyendo sin que volviera á reproducirse. Comprende esta serie numerosas muestras de todo cuanto el arte catalán (Corona de Aragón, y posteriormente Cataluña y baleares) ha producido en objetos manuables de utilidad y ornato, pues no caben en un Museo particular de esta clase objetos de gran volumen; y si bien quedan todavía numerosos huecos que llenar, es de esperar que al Sr. Saura, no desistiendo de su laudable propósito, le cabrá la satisfacción de verlos desaparecer más ó menos tarde, pudiendo á su muerte legar el Museo, según parece ser su propósito, á su provincia para que lo enriquezca y mejore tal vez con más suerte é indudablemente con mayores recursos.

En la impossibilitat d'enumerar els variats, curiosíssims i interessants objectes que reuneix aquesta col·lecció, tan apreciable per a tot bon català, ens sigui permès fer menció únicament i com a mostra, de dues joies, entre d'altres que atresora, i que en el nostre concepte són de gran preu i estima. Són els dos grans segells de bronze, matrius de la ciutat comtal que van servir per a segellar i testimoniar els documents més importants dels últims segles (Sigillum a secretis civitatis Barcinone) i una bacina de bellíssimes labors i gravat gòtic en me-metall corinti, en la qual es veuen les armes d'Aragó, Catalunya, Sicília i la creu de Sant Jordi en el seu fons, lluitant en torneig amb armes corteses un comte català i un sobirà francès, i en la seva orla la següent llegenda: Inamans erat; intonsa barba, rudes capilli. Fac. et ded. Archimb. ad usum Com. Rex. Ambdues joies van ser arrencades de la vora del gresol de fosa pel seu actual amo.

Llegir l’original en castellà

En la imposibilidad de enumerar los variados, curiosísimos é interesantes objetos que reúne esta colección, tan apreciable para todo buen catalán, séanos dado hacer mención únicamente y como muestra, de dos joyas, entre otras que atesora, y que en nuestro concepto son de gran precio y estima. Son los dos grandes sellos de bronce, matrices de la ciudad condal que sirvieron para sellar y testimoniar los documentos más importantes de los últimos siglos (Sigillum a secretis civitatis Barcinone) y una bacía de bellísimas labores y grabado gótico en metal corintio, en la que se ven las armas de Aragón, Cataluña, Sicilia y la cruz de San Jorge en su fondo, luchando en torneo con armas corteses un conde catalán y un soberano francés, y en su órlala siguiente leyenda: Inamans erat; intonsa barba, rudes capilli. Fac. et ded. Archimb. ad usum Com. Rex. Ambas joyas fueron arrancadas del borde del crisol de fundición por su actual dueño.

Aquestes relíquies de la mare pàtria, aquests testimonis de la història de l'art, seran sempre contemplats amb interès i respecte per qui senti córrer per les seves venes la sang catalana. Felicitem cordialment el senyor Saura per haver desenterrat de la pols de l'oblit i salvat potser de la destrucció tantes importants restes que pertanyeren als nostres majors, i li consagrem aquest record de gratitud per la seva patriòtica idea i per haver-se constituït voluntari custodi d'aquelles.

Llegir l’original en castellà

Estas reliquias de la madre patria, estos testimonios de la historia del arte, serán siempre contemplados con interés y respeto por el que sienta correr por sus venas la sangre catalana. Felicitamos cordialmente al señor Saura por haber desenterrado del polvo del olvido y salvado tal vez de la destrucción tantos importantes restos que pertenecieron á nuestros mayores, y le consagramos este recuerdo de gratitud por su patriótica idea' y por haberse constituido voluntario custodio de aquéllos.

Fi de l’entrada original