Té la seva entrada a la plaça de la Catedral i descendeix al carrer de la Tapineña.
Llegir l’original en castellà
Tiene su entrada en la plaza de la Catedral y desciende á la calle de la Tapineña.
A les parets d'un vast edifici que formen les cantonades superior i inferior de la baixada, es llegeixen en caràcters antics, gravats en relleu, quatre inscripcions que diuen: Casa de la almoina (Casa de l'almoina).
Llegir l’original en castellà
En las paredes de un vasto edificio que forman las esquinas superior é inferior de la bajada, se leen en caracteres antiguos, grabados en relieve, cuatro inscripciones que dicen: Casa de la almoyna (Casa de la limosna).
Aquest edifici és de la Calonja o Canonja, com es diu generalment; és a dir, la casa dels canonges, el qual ha donat nom al carrer.
Llegir l’original en castellà
Este edificio es de la Calonja ó Canonja, como se llama generalmente; es decir, la casa de los canónigos, el cual ha dado nombre á la calle.
Antigament els canonges de la catedral de Barcelona eren regulars; tenien abat, claustre, refectori i dormitori, guardant regla pròpia i singular anomenada de Santa Creu i de Santa Eulàlia, i van viure en aquest edifici que es va anomenar Canonja fins que van deixar la seva vida regular.
Llegir l’original en castellà
Antiguamente los canónigos de la catedral de Barcelona eran regulares; tenían abad, claustro, refectorio y dormitorio, guardando regla propia y singular llamada de Santa Cruz y de Santa Eulalia, y vivieron en este edificio que se llamó Canon ja hasta que dejaron su vida reglar.
També va ser anomenada aquesta casa de l'almoina, perquè en ella se sustentaven diàriament cent pobres, sense comptar els pelegrins, cecs i altres impedits, amb el cabal que un ric comerciant, anomenat Robert, va deixar a la seva mort el 1009 per a obres pies, a disposició del canonge Bonusio. Amb dit cabal va fundar aquest el que es deia Pia almoina, que era el sustent indicat per als cent pobres.
Llegir l’original en castellà
También fué llamada esta casa de la limosna, porque en ella se sustentaban diariamente cien pobres, sin contar los peregrinos, ciegos y otros impedidos, con el caudal que un rico comerciante, llamado Roberto, dejó á su muerte en ioo<j para obras pías, á disposición del canónigo Bonusio. Con dicho caudal fundó éste lo que se llamaba Pía almoyna, que era el sustento indicado para los cien pobres.
Fi de l’entrada original