Dos carrers hi ha amb aquest nom. El de Canvis vells, que va des del de Caputxes a la plaça de Palau, i el de Canvis nous, l'entrada del qual està al de Canvis vells, anant a parar al de Gignàs.
Llegir l’original en castellà
Dos calles hay con este nombre. La de Cambios viejos, que va desde la de Caputxas á la plaza de Palacio, y la de Cambios nuevos, cuya entrada está en la de Cambios viejos, yendo á parar á la de Gignds.
Des del segle XIII eren tantes les espècies de monedes que corrien a Catalunya, que existien molts mercaders, anomenats canviadors, els quals no entenien en altra cosa sinó en canviar unes monedes per altres per facilitar els negocis del comerç. Tenien els seus bancs en oficines públiques, i tants n'hi havia a Barcelona, que van donar el nom als carrers on vivien, els quals per això es van anomenar dels Canvis, a causa del molt que s'hi canviava. Pels abusos que sobre això es cometien, es va erigir en aquesta ciutat, l'any 1401, la taula el nom propi de la qual és Taula del canvi i dipòsit; i tot i que en ella es canviava i es dipositava molt, no va bastar això per a remeiar les grans confusions que es produïen amb tantes monedes d'or i plata, portades de diversos regnes del món, per raó del gran comerç i negociació que existia aleshores a Barcelona i altres terres de la Corona d'Aragó. Per aquesta causa els Reis Catòlics, recollint tota aquesta moneda, van batre els doblons de a dos senzills que es van anomenar vulgarment tvcniincs, i amb això va quedar el poble lliure dels canvis i interessos que patia amb el bescanvi de les monedes, i de la confusió i necessitat de conèixer tanta diversitat d'elles i fer les regles de reducció de les unes a les altres, en la qual cosa patien gran dany i pèrdua els ignorants o poc destres.
Llegir l’original en castellà
Desde el siglo XIII eran tantas las especies de monedas que corrían en Cataluña, que existían muchos mercaderes, llamados cambiadores, los cuales no entendían en otra cosa sino en cambiar unas monedas por otras para facilitar los negocios del comercio. Tenían sus bancos en oficinas públicas, y tantos había en Barcelona, que dieron el nombre á las calles donde vivían, las cuales por esto se llamaron de los Cambios, á causa de lo mucho que se cambiaba en ellas. Por abusos que sobre esto se cometían, erigióse en esta ciudad, en el año 1401, la tabla cuyo nombre propio es Tabla del cambio y depósito; y aun cuando en ella se cambiaba y se depositaba mucho, no bastó esto para remediar las grandes confusiones que se producían con tantas monedas de oro y plata, traídas de diversos reinos del mundo, por razón del gran comercio y negociación que existía entonces en Barcelona y demás tierras de la Corona de Aragón. Por esta causa los Reyes Católicos, recogiendo toda esta moneda, batieron los doblones de á dos sencillos que se llamaron vulgarmente tvcniincs, y con esto quedó el pueblo libre de los cambios é intereses que padecía con el trueque de las monedas, y de la confusión y necesidad de conocer tanta diversidad de ellas y hacer las reglas de reducción de las unas á las otras, en lo cual sufrían gran daño y pérdida los ignorantes ó poco diestros.
Perquè els lectors es formin una idea de com de necessaris eren els canviadors i de quanta importància va poder ser la Taula de canvi, bastarà donar una lleugera nota de les monedes que estaven en circulació en aquells temps, servint, per la seva diversitat de classes, de gran entorpiment i dificultat per al comerç. Eren aquestes:
Llegir l’original en castellà
Para que los lectores se formen una idea de cuan necesarios eran los cambistas y de cuánta importancia pudo ser la Tabla de cambio, bastará dar una ligera nota de las monedas que estaban en circulación en aquellos tiempos, sirviendo, por su diversidad de clases, de grande entorpecimiento y dificultad para el comercio. Eran éstas:
Mancusos. Va començar el curs d'aquesta moneda el comte Ramon Berenguer IV, i n'hi havia de dues classes: una que valia dotze diners barcelonins i una altra set sous.
Llegir l’original en castellà
Mancusos. Dio principio al curso de esta moneda el conde Ramón Berenguer IV, y la había de dos clases: una que valía doce dineros barceloneses y otra siete sueldos.
Bussanes. De l'època d'Alfons I de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Bussanas. De la época de D. Alfonso I de Cataluña.
Brunes, anomenades així per ser negres en el color i de baixa llei.
Llegir l’original en castellà
Brunas, llamadas así por ser negras en el color y de baja ley.
Quicarts, a la qual va donar principi el 1212 el rei Don Pere.
Llegir l’original en castellà
Qicarts, á la cual dio principio en 12 12 el rey Don Pedro.
Doblevas o dobles o duplos, de l'època de Jaume el Conqueridor.
Llegir l’original en castellà
Doblevas ó dobles ó duplos, de la época de D. Jaime el Conquistador.
Jaqueses, de la mateixa època, anomenades així de la ciutat de Jaca, on es va encunyar primerament aquesta moneda.
Llegir l’original en castellà
Jaqucsas, de la misma época, llamadas así de la ciudad de Jaca, donde se batió primeramente esta moneda.
Diners o denaris comtals, és a dir, diners comtals, moneda dels comtes d'Urgell i de molt ús en aquell comtat.
Llegir l’original en castellà
Dineros ó denarios comitales, es decir, dineros condales, moneda de los condes de Urgel y de mucho uso en aquel condado.
Croats i mig croats, que eren una espècie de reials i mig reials catalans, moneda la més usada en els contractes, vendes i compres.
Llegir l’original en castellà
Croats y medios croats, que eran una especie de reales y medios reales catalanes, moneda la más usada en los contratos, ventas y compras.
Això quant a les monedes de billó i plata d'ús i circulació en aquest Principat; però a més hi havia les de coure i les d'or, sent les d'aquesta última classe de més de cinquanta maneres i espècies. Les d'or que més ordinàriament circulaven eren:
Llegir l’original en castellà
Esto en cuanto á las monedas de vellón y plata de uso y circulación en este Principado; pero á más había las de cobre y las de oro, siendo las de esta última clase de más de cincuenta maneras y especies. Las de oro que más ordinariamente circulaban eran:
Florins, anomenats així per la flor de lis que ostentaven en una de les seves cares; nobles de nau, perquè en una cara tenien un cavaller o noble amb espasa i escut dins d'una nau; cursades dobles, que era moneda de Castella; doble morisca, doble baladina i doble forcia, que eren monedes àrabs; escuts, que n'hi havia de diferent valor i de diferents punts, com Aragó, Tolo-
Llegir l’original en castellà
Florines, llamados así por la flor de lis que ostentaban en una de sus caras; nobles de nave, porque en una cara tenían un caballero ó noble con espada y escudo dentro de una nave; cursadas dobles, que era moneda de Castilla; doble morisca, doble baladina y doble forcia, que eran monedas árabes; escudos, que los había de distinto valor y de distintos puntos, como Aragón, Tolo-
. Tornay i Niça; ducats de Venècia; ducats romans; ducats turcs i ducats de Roda; florins, també de diferent valor i forma, de Florència, de Gènova, de Sena, de Cambrai, del Rin, de Bolonya, de Pisa, de Lucca, de Bohèmia, i altres que prenien el nom de l'efígie o bust que duien, anomenant-se de Santa Elena, del papa Martí, del papa Alexandre, de Madama; francs, que eren monedes franceses; reials d'or de Mallorca; blanquilles moresques; moltons de Montpeller; timbres de Perpinyà i València; gostares de Sicília; salvis o salves, que eren uns escuts d'or anomenats així per tenir en una de les seves cares una salutació a la Verge; morabatins aragonesos, una classe dels quals es deia també alfonsins; besants d'Alexandria, i pacífics, que era la moneda d'or que acostumaven a encunyar a Catalunya els reis d'Aragó.
Llegir l’original en castellà
. Tornay y Niza; ducados de Venecia; ducados romanos; ducados turcos y ducados de Roda; florines, también de distinto valor y forma, de Florencia, de Genova, de Sena, de Cambray, del Rhin, de Bolonia, de Pisa, de Luca, de Bohemia, y otros que tomaban el nombre de la efigie ó busto que llevaban, llamándose de Santa Elena, del papa Martín, del papa Alejandro, de Madama; francos, que eran monedas francesas; reales de oro de Mallorca; blanquillas moriscas; moltones de Montpe- 11er; timbres de Perpiñán y Valencia; gostaras de Sicilia; salvis ó salves, que eran unos escudos de oro llamados así por tener en una de sus caras una salutación á la Virgen; morabatines aragoneses, una de cuyas clases se llamaba también de alfonsinos; besantes de Alejandría, y pacíficos, que era la moneda de oro que acostumbraban á batir en Cataluña los reyes de Aragón.
De cadascuna d'aquestes i de moltes més que corrien, es guardaven a la Taula de Barcelona els pesos propis i particulars, ja que com en els temps en què dita Taula es va instituir eren tan usuals, per necessitat havien els empleats de tenir molt a mà el pes i coneixement d'elles per al bon regement del càrrec que els estava encomanat.
Llegir l’original en castellà
De cada una de éstas y de muchas más que corrían, se guardaban en la Tabla de Barcelona los pesos propios y particulares, pues como en los tiempos en que dicha Tabla se instituyó eran tan usuales, por necesidad debían los empleados tener muy á mano el peso y conocimiento de ellas para el buen regimiento del cargo que les estaba encomendado.
Fi de l’entrada original