Tornar a l'atles

Buen Suceso (plaza del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 203–204

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Hi desemboquen els carrers del Bon Succés, Sitjas, Ramelleres, Elisabets i Xuclà.

Llegir l’original en castellà

Desembocan en ella las calles del Buen Suceso, Sitjas, Ramelleras, Elisabeis y Xuclá.

Ha donat aquest nom a aquesta plaça l'església que s'hi troba de Nostra Senyora del Bon Succés, abans dels religiosos servites o servents de Maria.

Llegir l’original en castellà

Ha dado este nombre á esta plaza la iglesia que se halla en ella de Nuestra Señora del Buen Suceso, antes de los religiosos servitas ó siervos de María.

Aquests religiosos havien vingut a establir-se a Barcelona l'any 1576, ocupant el convent de Santa Madrona de la Muntanya de Montjuïc, que després va passar a ser dels caputxins; però al 1618 van ser expulsats d'aquest territori per ordre del Consell de Cent. S'ignora el motiu que va poder tenir el Municipi barcelonès per tan greu resolució.

Llegir l’original en castellà

Estos religiosos habían venido á establecerse en Barcelona el año 1576, ocupando el convento de Santa Madrona de la Montaña de Montjuich, que después pasó á ser de los capuchinos; pero en 1618 fueron extrañados de este territorio por orden del Consejo de Ciento. Se ignora el motivo que pudo tener el Municipio barcelonés para tan grave resolución.

No obstant això, el desterrament va haver de ser curt, ja que al 1626 tornaven a aparèixer a Barcelona, i començaven l'edificació d'un convent i església, quedant acabades ambdues obres al 1635.

Llegir l’original en castellà

Sin embargo, el destierro hubo de ser corto, pues en 1626 volvían á aparecer en Barcelona, y comenzaban la edificación de un convento é iglesia, quedando terminadas ambas obras en i635.

Després dels successos de 1835 el convent va ser destinat primer a caserna d'invàlids, després a hospital militar i finalment a caserna d'infanteria, que és actualment la seva destinació.

Llegir l’original en castellà

Después de los sucesos de i835 el convento fué destinado primero á cuartel de inválidos, luego á hospital militar y por fin á cuartel de infantería, que es actualmente su destino.

L'església està oberta al culte, i si bé poc ofereix de particular des del punt de vista artístic, cal notar-hi els dos àngels de pedra que hi ha sobre la porta, obra de l'artista mallorquí D. Miquel Perelló; el remat del retaule major i el quadre que ocupa el nínxol principal, els quals són de Tramulles fill, i els dos grans quadres que es troben a la capella de Nostra Senyora dels Dolors, representant l'un el descans de la Sagrada Família en la seva fugida d'Egipte, i l'altre la presentació del Senyor al temple, deguts al pintor català D. Pere Pau Montanya.

Llegir l’original en castellà

La iglesia está abierta al culto, y si bien poco ofrece de particular bajo el punto artístico, hay que notar en ella los dos ángeles de piedra que están sobre la puerta, obra del artista mallorquín D. Miguel Perelló; el remate del retablo mayor y el cuadro que ocupa el nicho principal, los cuales son de Tramulles hijo, y los dos grandes cuadros que se hallan en la capilla de Nuestra Señora de los Dolores, representando el uno el descanso de la Sacra Familia en su fuga de Egipto, y el otro la presentación del Señor en el templo, debidos al pintor catalán D. Pedro Pablo Montaña.

Es troba a més en aquesta mateixa plaça el convent de Santa Isabel, de religioses de la tercera ordre de Sant Francesc d'Assís, vulgarment anomenades Elisabets. Va ser fundat al 1554 per la beata mare Joana Fornés d'Arbeca.

Llegir l’original en castellà

Hállase además en esta misma plaza el convento de Santa Isabel, de religiosas de la tercera orden de San Francisco de Asís, vulgarmente llamadas Elisabets. Fué fundado en i554 por la beata madre Juana Fornés de Arbeca.

L'església té una portadeta adornada amb dues columnes corínties de força mèrit.

Llegir l’original en castellà

La iglesia tiene una portadita adornada con dos columnas corintias de bastante mérito.

El convent, després de la supressió de les monges el 1835, va ser cedit per Reial ordre per a Institut barceloní; però el 1849 les religioses van tornar a prendre possessió de la major part de l'edifici.

Llegir l’original en castellà

El convento, después de la supresión de las monjas en 1 835, fué cedido por Real orden para Instituto barcelonés; pero en 1849 ^as religiosas volvieron á tomar posesión de la mayor parte del edificio.

Fi de l’entrada original