Tornar a l'atles

Bruch (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 200–203

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Un altre dels de l'eixample. Ha d'anar, segons el plànol, des del carrer de Ronda fins al de Còrsega, creuat pels d'Ausiàs March, Caspe, Corts, Diputació, Consell de Cent, Aragó, València, Mallorca, Provença i Rosselló.

Llegir l’original en castellà

Otra de las del ensanche. Ha de ir, según el plano, desde la calle de Ronda hasta la de Córcega, cruzada por las de Atisias March, Caspe, Cortes, Diputación, Consejo de Ciento, Aragón, Valencia, Mallorca, Provenza y Rosellón.

Se li ha donat aquest nom en commemoració de les cèlebres jornades del Bruch, en començar la guerra de la Independència. Els francesos havien entrat a Espanya com a amics per quedar-se com a senyors, i ja s'ha dit com el poble es va llançar a les armes, donant el crit de guerra contra els invasors del país. La primera victòria guanyada a Espanya contra els invencibles, la primera jornada en què van haver d'humiliar-se i besar la pols de la derrota les àguiles triomfants de l'imperi, va ser als penyals del Bruch, al peu de l'històric Montserrat.

Llegir l’original en castellà

Se le ha dado este nombre en conmemoración de las célebres jornadas del Bruch, al comenzar la guerra de la Independencia. Los franceses habían entrado en España como amigos para quedarse como señores, y ya se ha dicho cómo el pueblo se lanzó á las armas, dando el grito de guerra contra los invasores del país. La primera victoria ganada en España contra los invencibles, la primera jornada en que hubieron de humillarse y besar el polvo de la derrota las águilas triunfantes del imperio, fué en los riscos del Bruch, al pie del histórico Montserrat.

Manresa acabava de llançar el crit d'independència, i amb aquest motiu, a primers de juny de 1808, va sortir de Barcelona una divisió francesa composta d'uns 4.000 homes, al comandament del general Schwartz. El cap superior de les forces franceses a Catalunya havia disposat que Schwartz passés a ocupar la ciutat de Manresa amb la seva columna, i la castigués imposant-li la contribució d'una crescuda quantitat, pagadora a les quaranta-vuit hores. Alguns sometents, compostos d'homes millor armats de patriotisme que de veritables armes, van decidir esperar a Schwartz al Bruch. No tenien altres armes que els instruments de conreu i algunes escopetes de caça, i les seves bales consistien en trossos de varetes de ferro que s'havien afanyat a tallar. No tenien tampoc més cap que els caporals que d'entre ells es van nomenar, sense experiència i sense coneixements militars; però en aquella guerra havien d'improvisar-se els generals.

Llegir l’original en castellà

Manresa acababa de lanzar el grito de independencia, y con este motivo, á primeros de Junio de 1808, salió de Barcelona una división francesa compuesta de unos 4.000 hombres, al mando del general Schwartz. El jefe superior de las fuerzas francesas en Cataluña había dispuesto que Schwartz pasase á ocupar la ciudad de Manresa con su columna, y la castigase imponiéndola la contribución de una crecida cantidad, pagadera á las cuarenta y ocho horas. Algunos somatenes, compuestos de hombres mejor armados de patriotismo que de verdaderas armas, decidieron esperar á Schwartz en el Bruch. No tenían otras armas que los instrumentos de labranza y algunas escopetas de caza, y sus balas consistían en trozos de varillas de hierro que se habían apresurado á cortar. No tenían tampoco más jefe que los cabos que de entre ellos se nombraron, sin experiencia y sin conocimientos militares; pero en aquella guerra habían de improvisarse los generales.

Van arribar els francesos al Bruch, i sense vacil·lació i sense por es van disposar a atacar aquelles altures, que només veien coronades per munts de pagesos mal organitzats i pitjor armats. Fàcil creien el triomf, i haguessin efectivament acabat per obtenir-lo, encara que els sometents amb exemplar valor disputaven pam a pam el terreny, si potser en un moment suprem no se li hagués ocorregut a un pagès apoderar-se d'un tambor, que per cas havien portat, i col·locar-se amb ell darrere d'una penya a batre pas de càrrega. Als sons d'aquesta guerrera caixa, repetits pels ecos de Montserrat, es va introduir el terror entre els francesos, creient que anava a caure sobre ells un exèrcit disciplinat, i des d'aquell moment la més completa i assenyalada victòria va coronar els esforços dels herois del Bruch.

Llegir l’original en castellà

Llegaron los franceses al Bruch, y sin vacilación y sin miedo se dispusieron á atacar aquellas alturas, que sólo veían coronadas por turbas de paisanos mal organizados y peor armados. Fácil creían el triunfo, y hubieran efectivamente acabado por obtenerle, aun cuando los somatenes con ejemplar valor disputaban palmo á palmo el terreno, si quizá en un momento supremo no se le hubiese ocurrido á un paisano apoderarse de un tambor, que por acaso habían traído, y colocarse con él detrás de una peña á batir paso de carga. A los sones de esta guerrera caja, repetidos por los ecos de Montserrat, introdújose el terror entre los franceses, creyendo que iba á echarse sobre ellos un ejército disciplinado, y desde aquel momento la más completa y señalada victoria coronó los esfuerzos de los héroes del Bruch.

Va ser aquesta jornada el 6 de juny, i des d'aquell dia va quedar trencat i destruït el prestigi que acompanyava les tropes franceses, a les quals es jutjava invencibles.

Llegir l’original en castellà

Fué esta jornada el 6 de Junio, y desde aquel día quedó roto y destruido el prestigio que acompañaba á las tropas francesas, á quienes se juzgaba invencibles.

S'ha discutit molt, i s'han tret a plaça molts documents i certificacions, per provar que els sometents catalans van tenir un cabdill en l'acció del Bruch; però la veritat és que, a part dels caporals naturals de cada grup o sometent, si hi va haver allà algun cap, com ja ha dit Cabanes, va ser sens discussió el jove tambor.

Llegir l’original en castellà

Se ha discurrido mucho, y se han sacado á plaza muchos documentos y certificaciones, para probar que los somatenes catalanes tuvieron un caudillo en la acción del Bruch; pero la verdad es que, aparte los cabos naturales de cada grupo ó somatén, si hubo allí algún jefe, como ya ha dicho Cabanes, fué sin disputa el joven tambor.

Pocs dies després el mateix lloc va tornar a ser teatre d'una altra victòria. El general en cap Duhesme va confiar al general Chabran l'encàrrec de venjar la derrota de Schwartz, i li va donar ordres per caure sobre Manresa. Chabran va partir al capdavant d'una bona columna; però va ensopegar al Bruch amb els vencedors de Schwartz, reforçats aquella vegada amb més gent de Manresa i d'altres punts, i aleshores amb un cap, que va ser el comandant dels sometents del cordó del Llobregat, Don Joan Baget i Pamies.

Llegir l’original en castellà

Pocos días después el mismo sitio volvió á ser teatro de otra victoria. El general en jefe Duhesme confió al general Chabran el encargo de vengar la derrota de Schwartz, y le dio órdenes para caer sobre Manresa. Chabran partió al frente de una buena columna; pero tropezó en el Bruch con los vencedores de Schwartz, reforzados aquella vez con más gente de Manresa y de otros puntos, y entonces con un jefe, que fué el comandante de los somatenes del cordón del Llobregat, Don Juan Baget y Pamies.

Per segona vegada van quedar allà derrotats els francesos el 14 de juny, després d'un combat aferrissat; per segona vegada van apel·lar a la fugida, i Chabran, de qui s'afirmava que mai no havia tornat l'esquena a l'enemic, va haver de tornar-se-la aquell dia als aguerrits pagesos de Catalunya, deixant en el seu poder i al camp 500 homes entre morts i ferits i alguna artilleria.

Llegir l’original en castellà

Por segunda vez quedaron allí derrotados los franceses el 14 de Junio, después de un combate empeñado; por segunda vez apelaron ala fuga, y Chabran, de quien se afirmaba que jamás había vuelto las espaldas al enemigo, hubo de volvérselas aquel día á los aguerridos paisanos de Cataluña, dejando en su poder y en el campo 5oo hombres entre muertos y heridos y alguna artillería.

En memòria d'aquestes dues cèlebres jornades, l'èxit de les quals va desbaratar els progressos de Duhesme fent que pobles i ciutats s'aixequessin en massa contra els invasors, s'havia determinat més endavant aixecar un monument al Bruch, amb la següent inscripció:

Llegir l’original en castellà

En memoria de estas dos célebres jornadas, cuyo éxito desbarató los progresos de Duhesme haciendo que pueblos y ciudades se levantaran en masa contra los invasores, habíase determinado más adelante levantar un monumento en el Bruch, con la siguiente inscripción:

Caminaire, para aquí, Que el francès aquí va parar, I el qui per tot va passar No va poder passar d'aquí.

Llegir l’original en castellà

Caminante, para aquí, Que el francés aquí paró, Y el que por todo pasó No pudo pasar de aquí.

Els vencedors de Marengo, Austerlitz i Jena foren vençuts aquí els dies VI i XIV de juny de l'any MDCCCVIII.

Llegir l’original en castellà

Víctores M arengo, Austerlitf et Jence hic victi juerunt Diebus VI et XIV Junii anno MDCCCVIII.

Com ja en una altra obra hem dit, en lloc d'aquesta inscripció s'hagués pogut idear una altra més en consonància amb la gravetat del caràcter català; però de totes maneres, amb aquesta o una altra llegenda, el monument s'hagués hagut d'aixecar.

Llegir l’original en castellà

Como ya en otra obra hemos dicho, en lugar de esta inscripción hubiera podido idearse otra más en consonancia con la gravedad del carácter catalán; pero de todos modos, con ésta ú otra leyenda, el monumento debiera haberse levantado.

Fi de l’entrada original