Està a la Barceloneta, i creua des del carrer del Cementiri fins a la riba del mar.
Llegir l’original en castellà
Está en la Barceloneta, y cruza desde la del Cernenterio hasta la orilla del mar.
Recorda el nom d'un mariner cèlebre en els annals de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Recuerda el nombre de un marino célebre en los anales de Cataluña.
Berenguer Mallol o Mayol, com més comunament se l'anomena, vivia en l'època del gran Roger de Lauria i de D. Pere el Gran, i el seu nom va unit a algunes d'aquestes brillants victòries marítimes que són orgull i timbre de l'antiguitat catalana.
Llegir l’original en castellà
Berenguer Mallol ó Mayol, como más comunmente se le llama, vivía en la época del gran Roger de Lauria y de D. Pedro el Grande, y su nombre va unido á algunas de esas brillantes victorias marítimas que son orgullo y timbre de la antigüedad catalana.
El 1282, sent ja mariner famós, va ser vicealmirall de l'esquadra que va sortir de Port-Fangós amb el rei D. Pere per passar a Berberia, des de les platges de la qual havia de passar després a les de Sicília, on esperava al monarca aragonès la corona d'aquell regne.
Llegir l’original en castellà
En 1282, siendo ya marino famoso, fué vicealmirante de la escuadra que salió de Port-Fangós con el rey D. Pedro para pasar á Berbería, desde cuyas playas debía luego pasar á las de Sicilia, donde esperaba al monarca aragonés la corona de aquel reino.
Brillantment va figurar Mallol en els esdeveniments que van seguir a la proclamació de D. Pere com a rei de Sicília, i el 1285 el trobem a Barcelona amb el títol d'almirall, encarregat de guardar la platja i costa de Barcelona, al capdavant d'una petita esquadra, contra les naus franceses que solcaven les nostres aigües. Es trobava aleshores D. Pere a la capital del Principat disposant els seus preparatius per resistir als francesos, que ja havien envaït Catalunya, i un dia, al juliol del citat 1285, es va presentar a ell Berenguer Mallol, acompanyat de Ramon Marquet, un altre almirall català, demanant-li permís per sortir contra l'armada francesa que creuava per davant de Roses i Sant Feliu de Guíxols.
Llegir l’original en castellà
Brillantemente figuró Mallol en los acontecimientos que se siguieron á la proclamación de D. Pedro como rey de Sicilia, y en 1285 le hallamos en Barcelona con el título de almirante, encargado de guardar la playa y costa de Barcelona, al frente de una pequeña escuadra, contra las naves francesas que surcaban nuestras aguas. Hallábase entonces D. Pedro en la capital del Principado disponiendo sus preparativos para resistir á los franceses, que habían ya invadido Cataluña, y un día, en Julio del citado 1285, se presentó á él Berenguer Mallol, acompañado de Ramón Marquet, otro almirante catalán, pidiéndole permiso para salir contra la armada francesa que cruzaba por delante de Rosas y 'San Feliu de Guixols.
Va fer observar D. Pere que ells no tenien més que 11 galeres, mentre que els enemics comptaven amb més de 150 naus; que n'hi havia prou que ells defensessin la platja i costa de Barcelona, fent ja prou amb això; i que millor seria esperar que vingués l'armada de Sicília, a la qual havia enviat ja diversos avisos a l'efecte. Cap d'aquestes raons va convèncer els almiralls catalans, i en veure la seva tossuderia, D. Pere els va donar el permís que reclamaven.
Llegir l’original en castellà
Hízoles observar D. Pedro que ellos no tenían más que 11 galeras, mientras que los enemigos contaban con más de i5o buques; que bastaba que ellos defendiesen la playa y costa de Barcelona, haciendo ya lo suficiente con ello; y que mejor sería esperar á que viniese la armada de Sicilia, á la cual había enviado ya varios avisos al efecto. Ninguna de estas razones convenció á los almirantes catalanes, y al ver su porfía dióles D. Pedro el permiso que reclamaban.
Fins a dues vegades es van fer a la mar Mallol i Marquet, però van haver de tornar tots dos a Barcelona sense ELS CARRERS DE BARCELONA I 55
Llegir l’original en castellà
Hasta dos veces se hicieron al mar Mallol y Marquet, pero hubieron de regresar los dos á Barcelona sin LAS CALLES DE BARCELONA I 55
haver trobat els enemics, o sense haver-los envestit a causa del seu nombre infinitament superior, resultant això per al poble en cert descrèdit d'ambdós almiralls, dels quals es murmurava que estaven a sou del rei de França per no atacar-lo. Es van sentir molt ofesos Berenguer Mallol i Ramon Marquet per aquestes calúmnies contra ells propagades, i van acordar sortir per tercera vegada a la mar, decidits a obtenir una victòria ressonant o a morir en la demanda.
Llegir l’original en castellà
haber encontrado á los enemigos, ó sin haberlos embestido en razón de su número infinitamente mayor, redundando esto para el vulgo en cierto descrédito de entrambos almirantes, de quienes se murmuraba que estaban á sueldo del rey de Francia para no atacarle. Sintiéronse mucho Berenguer Mallol y Ramón Marquet de estas calumnias contra ellos propaladas, y acordaron salir por tercera vez al mar, decididos á obtener una ruidosa victoria ó á morir en la demanda.
Formada aquesta resolució, es van fer a la vela un divendres a la nit amb les seves 11 galeres, ben guarnides de mariners i ballesters, i van anar a situar-se davant de Sant Feliu de Guíxols. Van despatxar llavors una barca armada per esbrinar si l'esquadra del rei de França estava reunida com abans, i amb gran alegria van saber que s'havien separat 24 galeres d'aquesta esquadra amb ànim de fer un reconeixement sobre Barcelona. Immediatament Mallol i Marquet van partir a tota velocitat de rems per donar-los combat, sense comptar que eren 24 aquelles i només 11 les seves.
Llegir l’original en castellà
Formada esta resolución, hiciéronse á la vela un viernes por la noche con sus n galeras, bien guarnecidas de marineros y ballesteros, y fueron á situarse delante de San Feliu de Guixols. Despacharon entonces una barca armada para averiguar si la escuadra del rey de Francia estaba reunida como antes, y con grande alegría supieron que se habían separado 24 galeras de dicha escuadra con ánimo de hacer un reconocimiento sobre Barcelona. Inmediatamente Mallol y Marquet partieron á furia de remos para darles combate, sin contar que eran 24 aquéllas y sólo 11 las suyas.
No van trigar a trobar-se, i des de les galeres de Berenguer Mallol es va començar a cridar als francesos que es preparessin per al combat. Guillem de Lodeva, almirall de l'esquadra enemiga, en veure que només 11 naus demanaven batalla i que més no es presentaven, va tenir gran goig considerant com a seva la victòria, i va manar posar en línia de batalla les seves galeres. Les 11 catalanes, aleshores, es van agrupar i van envestir alhora les enemigues, allà on van veure l'estendard de l'almirall, i aquesta maniobra va ser feta amb tanta fortuna, que l'esquadra enemiga es va dividir malgrat seu en tres grups, quedant tancats al mig de les galeres catalanes set principals de l'armada francesa. Aprofitant-se els catalans d'aquesta circumstància, es van girar amb celeritat i prestesa contra les set I56 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
No tardaron en encontrarse, y desde las galeras de Berenguer Mallol se comenzó á gritar á los franceses que se aparejasen para el combate. Guillermo de Lodeva, almirante de la escuadra enemiga, al ver que sólo 11 naves pedían batalla y que más no se presentaban, hubo gran gozo considerando como suya la victoria, y mandó poner en línea de batalla sus galeras. Las 11 catalanas, entonces, se agruparon y embistieron á un tiempo á las enemigas, allí donde vieron el estandarte del almirante, y esta maniobra fué hecha con tanta fortuna, que la escuadra enemiga se dividió mal su grado en tres grupos, quedando encerrados en medio de las galeras catalanas siete principales de la armada francesa. Aprovechándose los catalanes de esta circunstancia, revolvieron con celeridad y presteza sobre las siete I56 VÍCTOR BALAGUER
naus abans que les altres poguessin ordenar-se, i es va entaular un combat horrible. La marineria catalana va saltar, ganivet en mà, a bord dels vaixells francesos, fent una veritable matança. Assolida aquesta primera victòria, es van llançar les nostres galeres contra el grup de naus enemigues que estaven de la part de Migdia, les quals anaven tripulades per homes de Narbona, entaulant un seriós combat amb elles i vencent-les així mateix, mentre que l'altre grup que estava de la part de Llevant, tripulat per gent de Marsella, en veure això, batia rems i es dirigia cap a Palamós, on es trobava recollit el gruix de l'armada francesa.
Llegir l’original en castellà
naves antes que las otras pudiesen ordenarse, y se trabó un combate horrible. La marinería catalana saltó, cuchillo en mano, á bordo de los buques franceses, haciendo una verdadera matanza. Conseguida esta primera victoria, arrojáronse nuestras galeras contra el grupo de naves enemigas que estaban de la parte de Mediodía, las cuales iban tripuladas por hombres de Narbona, trabando un serio combate con ellas y venciéndolas asimismo, mientras que el otro grupo que estaba de la parte de Levante, tripulado por gente de Marsella, al ver esto, batía remos y se dirigía hacia Palamós, donde se hallaba recogido el grueso de la armada francesa.
El resultat d'aquest combat va ser quedar en poder de Mallol i Marquet set galeres franceses, molts presoners, entre ells Guillem de Lodeva, i gran quantitat de botí. Va ser aquella una de les victòries més nomenades que hi va haver per mar en aquells temps. En la impossibilitat en què es van veure Mallol i Marquet de portar-se amb si totes les preses, van manar enfonsar dues de les galeres enemigues amb la seva tripulació de mariners, i van prendre rumb cap a Barcelona emportant-se les cinc restants.
Llegir l’original en castellà
El resultado de este combate fué quedar en poder de Mallol y Marquet siete galeras francesas, muchos prisioneros, entre ellos Guillermo de Lodeva, y gran acopio de botín. Fué aquélla una de las más nombradas victorias que hubo por mar en aquellos tiempos. En la imposibilidad en que se vieron Mallol y Marquet de llevarse consigo todas las presas, mandaron echar á fondo dos de las galeras enemigas con su tripulación de marineros, y tomaron rumbo hacia Barcelona trayéndose las cinco restantes.
Però ni aquestes van poder salvar-se. L'armada francesa, en tenir avís pels fugitius del que havia passat, es va fer a la vela des de Palamós a la recerca dels catalans, i llavors aquests van fer passar al seu bord Guillem de Lodeva i a tots els presoners que més van poder recollir en ell, enfonsant les cinc galeres amb molts presoners, i quedant així lliures per retirar-se, prenent la via de Mallorca per desorientar els seus perseguidors.
Llegir l’original en castellà
Pero ni éstas pudieron salvar siquiera. La armada francesa, al tener aviso por los fugitivos de' lo que había pasado, hízose á la vela desde PaJamós en busca de los catalanes, y entonces éstos hicieron pasar á su bordo á Guillermo de Lodeva y á todos cuantos más prisioneros les fué posible recoger en él, echando á pique las cinco galeras con muchos prisioneros, y quedando así libres para retirarse, tomando la vía de Mallorca á íin de desorientar á sus perseguidores.
Van haver aquests d'abandonar la caça, i l'endemà, a l'hora de tèrcia, Berenguer Mallol i Ramon Marquet entraven triomfants al port de Barcelona ELS CARRERS DE BARCELONA I57
Llegir l’original en castellà
Hubieron éstos de abandonar la caza, y al día siguiente, á la hora de tercia, Berenguer Mallol y Ramón Marquet entraban triunfantes en el puerto de Barcelona LAS CALLES DE BARCELONA I57
amb gran estrèpit de trompetes i de corns marins que, amb alegres i simpàtics sons, anunciaven als barcelonins la victòria de la seva armada.
Llegir l’original en castellà
con grande estrépito de trompetas y de cuernos marinos que, con alegres y simpáticos sones, anunciaban á los barceloneses la victoria de su armada.
Ens falten dades per poder traçar una biografia de Berenguer Mallol: només sabem que va figurar en diverses de les grans victòries d'aquella època heroica, arribant a ser un dels mariners més cèlebres i de més justa fama. En algunes empreses va compartir els seus llorers amb Roger de Lauria, el gegant dels mars, segons ha estat anomenat.
Llegir l’original en castellà
Nos faltan datos para poder trazar una biografía de Berenguer Mallol: sólo sabemos que figuró en varias de las grandes victorias de aquella época heroica, llegando á ser uno de los marinos más célebres y de más justa fama. En algunas empresas compartió sus laureles con Roger de Lauria, el gigante de los mares, según ha sido llamado.
Era Berenguer Mallol ciutadà barceloní, i el seu nom és per si sol una de les glòries marítimes d'aquesta terra fèrtil en herois del mar.
Llegir l’original en castellà
Era Berenguer Mallol ciudadano barcelonés, y su nombre es por sí solo una de las glorias marítimas de esta tierra fecunda en héroes del mar.
Fi de l’entrada original