Arrenca del carrer d'en Robador per anar a acabar al de la Cadena.
Llegir l’original en castellà
Arranca de la calle den Robador para ir á terminar en la de la Cadena.
Se li va donar aquest nom en memòria del beat Doctor Josep Oriol, nascut a Barcelona el 23 de Novembre de 1650, pietós varó de qui es diu que era home d'exemplars virtuts i de qui es refereixen alguns miracles, suposant-se que posseïa el do de guarir els malalts santiguant-los amb aigua beneïda. Amb aquest motiu, i sent el Beat beneficiat de l'església de Nostra Senyora del Pi, cada dia es veia la porta principal d'aquest temple invadida per multitud de co-jos, mancos, esguerrats i tota classe de persones adolorides que anaven a demanar-li la restitució de la seva salut. Oriol era humil, caritatiu, virtuós i d'immensa popularitat. Donava als pobres tot el que tenia, morant ell en una miserable habitació del capdamunt d'una casa de gent humil, on no es veien més aixovars que una taula amb el crucifix, la Bíblia, el Breviari i alguns llibres espirituals, una cadira i unes taules que li servien de llit amb una pedra per coixí.
Llegir l’original en castellà
Diósele este nombre en memoria del beato Doctor José Oriol, nacido en Barcelona el 23 de Noviembre de 1 65o, piadoso varón de quien se dice que era hombre de ejemplares virtudes y de quien se refieren algunos milagros, suponiéndose que poseía el don de sanar á los enfermos santiguándoles con agua bendita. Con este motivo, y siendo el Beato beneficiado de la iglesia de Nuestra Señora del Pino, cada día se veía la puerta principal de este templo invadida por multitud de cojos, mancos, tullidos y toda clase de personas dolientes que iban á pedirle la restitución de su salud. Oriol era humilde, caritativo, virtuoso y de inmensa popularidad. Daba á los pobres todo cuanto tenía, morando él en una miserable habitación de lo alto de una casa de gente humilde, donde no se veían más alhajas que una mesa con el crucifijo, la Biblia, el Breviario y algunos libros espirituales, una silla y unas tablas que le servían de cama con una piedra por almohada.
Morí el 23 de Març de 1702, i fou innombrable el concurs de persones de tots estats que concorregueren a visitar el seu cadàver, sol·licitant molts portar-se algunes relíquies del seu vestit. L'enterrament fou a l'església del Pi, i els carrers per on es portà el seu cadàver estaven plens de gent que al seu pas es postrava de genolls.
Llegir l’original en castellà
Murió el 23 de Marzo de 1702, y fué innumerable el concurso de personas de todos estados que concurrieron á visitar su cadáver, solicitando muchos llevarse algunas reliquias de su vestido. El entierro fué en la iglesia del Pino, y las calles por donde se llevó su cadáver estaban cuajadas de gente que á su paso se postraba de rodillas.
Va ser beatificat per Pius VII. Torres Amat el va col·locar entre els escriptors catalans com a autor d'una Vida de la venerable Maria Magdalena Rialp i d'altres obres, que no van arribar a imprimir-se i que avui ignorem on paren. En parlar del carrer del Cuch i de la casa on va néixer aquest varó, donarem sobre ell alguns més curiosos detalls.
Llegir l’original en castellà
Fué beatizado por Pío VII. Torres Amat lo colocó entre los escritores catalanes como autor de una Vida de la venerable María Magdalena Rialp y de otras obras, que no llegaron á imprimirse y que hoy ignoramos dónde paran. Al hablar de la calle del Cuch y de la casa donde nació este varón, daremos sobre él algunos más curiosos detalles.
Fi de l’entrada original