Es diu així l'espai situat entre els carrers de Ju- [í i Pom d1 oy.
Llegir l’original en castellà
Se llama así el espacio situado entre las calles de Ju- [í y Pom d1 oy.
Tot indueix a creure que en aquest lloc es trobava l'escola pública del tir de ballesta. Durant l'època en què aquesta arma era la més comuna, tots els que volien entrar a formar part de les companyies de ballesters s'exercitaven en el seu maneig. La ciutat de Barcelona, per protegir el que avui s'anomenaria tir nacional, oferia de tant en tant belles joies que es donaven als millors tiradors de ballesta en jocs públics, als quals assistien els consellers i persones més distingides de la ciutat amb l'objecte d'estimular i avivar l'esperit públic.
Llegir l’original en castellà
Todo induce á creer que en este sitio se hallaba la escuela pública del tiro de ballesta. Durante la época en que era esta arma la más común, todos los que querían entrar á formar parte de las compañías de ballesteros se ejercitaban en su manejo. La ciudad de Barcelona, para proteger lo que hoy se llamaría tiro nacional, ofrecía de vez en cuando hermosas joyas que se daban á los mejores tiradores de ballesta en juegos públicos, á los cuales asistían los concelleres y personas más distinguidas de la ciudad con el objeto de estimular y avivar el espíritu público.
En els primers temps del Consell de Cent, segons sembla, el tir nacional de ballesta es trobava establert en el punt indicat, i d'aquí el nom de plaça de la Bassetja o lloc de la Bassetja que es va donar al camp on tenien lloc aquests exercicis. Llavors els jocs públics tenien lloc cada any, i es regalava al més destre tirador una copa de plata, que sembla tenien obligació de treballar els que aspiraven al títol de mestres en l'ofici de platers. La ciutat tenia en aquells temps una companyia de ballesters per a la seva guarda, a imitació de la qual va crear el rei D. Jaume el Conqueridor, després de presa València, la companyia allí anomenada del Centenar, la qual companyia, segons disposicions de l'esmentat monarca, l'havien de formar cent individus, tots civils, menestrals i de bona conducta. Amb la creació d'aquesta companyia a València, es va establir allí també, a usança de Bar- I42 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
En los primeros tiempos del Consejo de Ciento, según parece, el tiro nacional de ballesta se hallaba establecido en el punto indicado, y de aquí el nombre de plaza de la Bassetja ó lloch de la Bassetja que se dio al campo en que tenían lugar estos ejercicios. Entonces los juegos públicos tenían lugar cada año, y se regalaba al más diestro tirador una copa de plata, que parece tenían obligación de trabajar los que aspiraban al título de maestros en el oficio de plateros. La ciudad tenía en aquellos tiempos una compañía de ballesteros para su guarda, á imitación de la cual creó el rey D. Jaime el Conquistador, después de tomada Valencia, la compañía allí llamada del Centenar, cuya compañía, según disposiciones de dicho monarca, la debían formar cien individuos, todos paisanos, menestrales y de buena conducta. Con la creación de esta compañía en Valencia, se estableció allí también, á usanza de Bar- I42 VÍCTOR BALAGUER
celona, el tir nacional de ballesta. Els ballesters van vestir d'acord amb els vestits de temps diferents, i els de València es distingien dels altres terços per la sobrevesta blanca de llana o tafetà amb la creu de Sant Jordi al pit i l'esquena. Una sobrevesta semblant usarien els de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
celona, el tiro nacional de ballesta. Los ballesteros vistieron con arreglo á los trajes de tiempos diferentes, y los de Valencia se distinguían de los demás tercios por la sobrevesta blanca de lana ó tafetán con la cruz de San Jorge en el pecho y espalda. Una sobrevesta parecida usarían los de Barcelona.
El 1445 el tir nacional ja havia passat a establir-se a Drassanes, segons es dedueix d'un edicte o pregó manat publicar pels magistrats municipals de Barcelona el 17 d'Octubre del referit any. Aquest pregó, molt curiós i important per al punt de què aquí es tracta, deia així, fidelment traduït del català al castellà:
Llegir l’original en castellà
En 1445 el tiro nacional había ya pasado á establecerse en Atarazanas, según se deduce de un edicto ó pregón mandado publicar por los magistrados municipales de Barcelona el 17 de Octubre del referido año. Este pregón, muy curioso é importante para el punto de que aquí se trata, decía así, fielmente traducido del catalán al castellano:
«Ara oïu tots generalment el que us notifiquen els honorables consellers de la ciutat de Barcelona, i és: Que ells en nom de dita ciutat, i per noblesa de la mateixa, han manat fer quatre joies per a premis del tir de la ballesta, invertint-hi la mateixa quantitat d'altres joies passades, les quals consisteixen en una copa, una tassa, quatre culleres, tot de plata daurada, i dues ballestes, per als mossos, amb tal que s'exercitin en el tir i a fi que dita ciutat tingui més abundància de ballesters i pugui utilitzar-los en el cas de ser així necessari: Que s'ha deixat a càrrec del gremi dels ferrers de dita ciutat l'adjudicació de dites joies, amb certs capítols: Que tots quants vulguin prendre part en el tir de ballesta vagin el proper diumenge vinent, que serà el 24 del present mes d'Octubre, a la Drassana, on hi haurà dites joies per a premiar al més destre; i Que qui vulgui prendre part en dit tir de ballesta hagi d'estar subjecte a la reglamentació i ordenances d'aquells que tenen a càrrec l'adjudicació de dites joies, i hagi d'observar els dits capítols, sota les penes en ells contingudes.
Llegir l’original en castellà
«Ahora oíd todos generalmente lo que os notifican los honorables concelleres de la ciudad de Barcelona, y es: Que ellos en nombre de dicha ciudad, y por nobleza de la misma, han mandado hacer cuatro joyas para premios del tiro de la ballesta, invirtiendo en ellas la misma cantidad de otras joyas pasadas, las cuales consisten en una copa, una taza, cuatro cucharas, todo de plata dorada, y dos ballestas, para los mozos, con tal que se ejerciten en el tiro y á fin de que dicha ciudad tenga más abundancia de ballesteros y pueda utilizarlos en el caso de ser así necesario: Que se ha dejado á cargo del gremio de los herreros de dicha ciudad la adjudicación de dichas joyas, con ciertos capítulos: Que todos cuantos quieran tomar parte en el tiro de ballesta vayan el próximo domingo venidero, que será el 24 del presente mes de Octubre, á la Atarazana, donde estarán dichas joyas para premiar al más diestro; y Que quien quiera tomar parte en dicho tiro de ballesta haya de estar sujeto á la reglamentación y ordenanzas de aquéllos que tienen á su cargo la adjudicación de dichas joyas, y haya de observar los dichos capítulos, bajo las penas en ellos contenidas.
»El dilluns 17 d'Octubre de l'any 1446, va ser pregonat el present edicte per En Bernat Cadireta amb dues trompetes pels llocs acostumats.»
Llegir l’original en castellà
»E1 lunes á 17 de Octubre del año 1446, fué pregonado el presente edicto por En Bernat Cadireta con dos trompetas por los lugares acostumbrados.»
Fi de l’entrada original