Tornar a l'atles

Basea (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 139–141

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un carreró que comença a la plaça de l'Àngel i que, fent diverses voltes, va a sortir al carrer de la Plateria, havent-se eixamplat a poc a poc en alguns punts a mesura que s'han anat reedificant certes cases i deixant més espai a la via pública.

Llegir l’original en castellà

Es un callejón que comienza en la plaza del Ángel y que dando varias vueltas va á salir á la calle de la Platería, habiéndose ensanchado poco á poco en algunos puntos á medida que se han ido reedificando ciertas casas y dejando más espacio á la vía pública.

Era un dels carrers més distingits antigament per morar-hi molts comerciants, conforme ho testifiquen velles memòries i ho proven amb la seva forma alguns dels edificis més propers a la Plateria.

Llegir l’original en castellà

Era una de las calles más distinguidas antiguamente por morar en ella muchos comerciantes, conforme lo testifican añejas memorias y lo prueban con su forma algunos de los edificios más próximos á la Platería.

Hi ha qui creu que el nom d'aquest carrer, que alguns anomenen Besea, dimana de certa antiga família catalana anomenada de Besseya que habitava en aquest punt; però l'opinió més generalitzada i més fundada és I40 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Hay quien cree que el nombre de esta calle, que algunos llaman Besea, dimana de cierta antigua familia catalana llamada de Besseya que habitaba en este punto; pero la opinión más generalizada y más fundada es I4O VÍCTOR BALAGUER

altra. Segons aquesta, el seu nom antic era Bassetja (ballesta), paraula que, corrompuda en la de Basseya, ha anat amb el temps a transformar-se en la de Basca que porta avui dia. Aquesta opinió és tant més versemblant i lògica, com que, com veurem en parlar de la plaça del mateix nom a continuació d’aquestes línies, tot indueix a creure que es trobava en aquests voltants el camp, el pati o l’escola on es practicaven els ballesters en l’exercici de la seva arma.

Llegir l’original en castellà

otra. Según ésta, su nombre antiguo era Bassetja (ballesta), cuya palabra, corrompida en la de Basseya, ha venido andando el tiempo á transformarse en la de Basca que lleva hoy día. Esta opinión es tanto más verosímil y lógica, cuanto que, como veremos al hablar de la plaza del mismo nombre á continuación de estas líneas, todo induce á creer que se hallaba en estos alrededores el campo, el patio ó la escuela donde se practicaban los ballesteros en el ejercicio de su arma.

Existeix relativament a aquest carrer una tradició, la falsedat de la qual palesa l'estudi de la història, però que no per això ha de deixar de ser contada. Se suposa que després de reconquerida Barcelona pel comte Borrell, com veurem en parlar del carrer d'aquest nom, hi va haver una segona invasió de moros a Catalunya pels anys de 993, i es diu que el comte va sortir a l'encontre de l'exèrcit invasor fins als plans del Vallès amb sols 500 cavallers. Es va trabar el combat; però aquella cohort de guerrers cristians va ser trencada i destrossada, i el comte amb els pocs que van quedar vius va haver de refugiar-se al castell de Ganta, prop de Caldes de Montbui. Els van assetjar allí els moros, i després d'una resistència desesperada, van ser víctimes tots, sense escapar-ne un sol, de la còlera dels musulmans. S'afegeix que llavors, ufans aquests amb la victòria, van tallar els caps dels 500 cadàvers, i acostant-se a Barcelona, que no volia rendir-se, els van llençar un rere l'altre dins la ciutat amb l'ajut d'una ballesta, per sobre del mur que llindava llavors amb el lloc ocupat avui pel carrer de què es parla. La tradició localitza fins i tot el lloc on van caure aquelles sagnants restes dels 500 decapitats, assegurant que aquell lloc des de llavors es va anomenar el lloc de la Bassetja (el lloc de la Ballesta), originant-se d'aquí el nom del carrer.

Llegir l’original en castellà

Existe relativamente á esta calle una tradición, cuya falsedad patentiza el estudio de la historia, pero que no por esto debe dejar de contarse. Se supone que después de reconquistada Barcelona por el conde Borrell, conforme veremos al hablar de la calle de este nombre, hubo una segunda invasión de moros en Cataluña por los años de 993, y se dice que el conde salió al encuentro del ejército invasor hasta los llanos del Valles con solos 500 caballeros. Trabóse el combate; pero aquella cohorte de guerreros cristianos fué rota y destrozada, y el conde con los pocos que quedaron vivos hubo de refugiarse en el castillo de Ganta, cerca de Caldas de Montbuy. Cercáronles allí los moros, y después de una resistencia desesperada, fueron víctimas todos, sin escapar uno solo, de la cólera de los muslimes. Añádese que entonces, ufanos éstos con la victoria, cortaron las cabezas de los 5oo cadáveres, y acercándose á Barcelona, que no quería rendirse, las arrojaron una tras otra dentro de la ciudad á favor de una ballesta, por encima del muro lindante entonces con el sitio ocupado hoy por la calle de que se habla. La tradición localiza hasta el sitio en que cayeron aquellos sangrientos restos de los 5oo decapitados, asegurando que aquel sitio desde entonces se llamó el lloch de la Bassetja (el lugar de la Ballesta), originándose de aquí el nombre de la calle.

Però aquesta tradició resulta ser falsa davant la crítica ELS CARRERS DE BARCELONA I4I

Llegir l’original en castellà

Pero esta tradición resulta ser falsa ante la crítica LAS CALLES DE BARCELONA I4I

irrefutable de la història, i el nom d'aquest carrer ha de provenir indiscutiblement del que es referirà tot seguit.

Llegir l’original en castellà

irrefutable de la historia, y el nombre de esta calle debe provenir indisputablemente de lo que va á referirse.

Fi de l’entrada original