Un altre dels carrers de la Barceloneta, que creua des del del Cementiri fins al mar, i el nom del qual recorda el d'un dels nostres més cèlebres mariners.
Llegir l’original en castellà
Otra de las calles de la Barceloneta, que cruza desde la del Cementerio hasta el mar, y cuyo nombre recuerda el de uno de nuestros más célebres marinos.
D. Antonio Barceló va néixer l'any 1718 a Palma de Mallorca, i des de molt jove va manifestar la seva decidida inclinació a la carrera de marí, en la qual havia de conquerir merescudes glòries, com a digníssim successor d'aquells grans herois marins de l'antiga Corona d'Aragó. A pocs ha succeït el que a Barceló. Sense més patrimoni ni més influència que la seva espasa i el seu valor, va saber fer-se lloc i va pujar graó a graó l'escala de la milícia, en lluita sempre no només amb els enemics de la seva pàtria, sinó amb els émuls i els envejosos, que són els enemics del gran home.
Llegir l’original en castellà
D. Antonio Barceló nació el año 171 8 en Palma de Mallorca, y desde muy joven manifestó su decidida inclinación á la carrera de marino, en la cual debía conquistar merecidas glorias, como dignísimo sucesor de aquellos grandes héroes marinos de la antigua Corona de Aragón. A pocos ha sucedido lo que á Barceló. Sin más patrimonio ni más influencia que su espada y su valor, supo hacerse lugar y subió grada á grada la escala de la milicia, en lucha siempre no sólo con los enemigos de su patria, sino con los émulos y los envidiosos, que son los enemigos del grande hombre.
Als divuit anys era capità d'un xabec correu entre les Balears i la Península, amb el qual va començar la seva acarnissada persecució contra els moros pirates que infestaven les costes mallorquines. La seva anomenada va arribar a adquirir certa celebritat a conseqüència d'un gloriós combat que va sostenir amb dues galeotes algerianes, acció que li va valer el nomenament d'alferes de fragata.
Llegir l’original en castellà
A los diez y ocho años era capitán de un jabequecorreo entre las Baleares y la Península, con el cual comenzó su encarnizada persecución contra los moros piratas que infestaban las costas mallorquínas. Su nombradía llegó á adquirir cierta celebridad á consecuencia de un glorioso combate que sostuvo con dos galeotas argelinas, acción que le valió el nombramiento de alférez de fragata.
Ben aviat el seu nom va esdevenir de terror i espant per als pirates barbarescos, als quals perseguia amb tenacitat i amb un valor veritablement temerari. En infinits combats marítims va saber elevar la seva fama a una altura considerable, sent sempre vencedor, mai vençut; i així va ser com per mitjà de fets d'armes altament gloriosos, per mitjà de proeses sense fi, per mitjà d'aquesta vida atzarosa i terrible del marí, va arribar a ser promogut a tinent general en ELS CARRERS DE BARCELONA 135
Llegir l’original en castellà
Bien pronto su nombre llegó á serlo de terror y espanto para los piratas berberiscos, á los cuales perseguía con tenacidad y con valor verdaderamente temerario. En infinitos combates marítimos supo elevar su fama á una altura considerable, siendo siempre vencedor, jamás vencido; y así fué como por medio de hechos de armas altamente gloriosos, por medio de proezas sin cuento, por medio de esa vida azarosa y terrible del marino, llegó á ser promovido á teniente general en LAS CALLES DE BARCELONA IJ5
1783. Pocs són els homes que, allunyats de la cort, sense influències, sense intrigues, sense més mèrits que els personals, arriben a ocupar el lloc que mereixen. Barceló, a força de rellevants i indiscutibles serveis, va aconseguir que es reconegués el seu mèrit, i no obstant això, els seus llorers, assolits en bones lides, no el van salvar de les enveges i baixes acusacions dels seus detractors. Així és que va abandonar el servei i es va retirar a Mallorca, on va morir, als vuitanta anys d'edat, el 1797.
Llegir l’original en castellà
1783. Pocos son los hombres que, alejados de la corte, sin influencias, sin intrigas, sin más méritos que los personales, llegan á ocupar el puesto á que son acreedores. Barceló, á fuerza de relevantes é indisputables servicios, consiguió que se reconociese su mérito, y no obstante, sus laureles, alcanzados en buenas lides, no le salvaron de las envidias y bajas acusaciones de sus detractores. Así es que abandonó el servicio y se retiró á Mallorca, donde murió, á los ochenta años de edad, en 1797.
Es diu que era un home rude en els seus modals, però que tenia un enteniment clar, una ànima noble i generosa, un criteri elevat i propi, i sobretot un valor indomable i un coratge a tota prova. És un dels més cèlebres marins de la nació espanyola, digne descendent dels Roger de Lauria i Vilamarí, i tanmateix, com succeeix en aquest país a tants homes il·lustres, les seves restes descansen ignorades en l'obscur nínxol d'un cementiri de Palma, sense que la nació que tant li deu s'hagi recordat encara, per a la seva pròpia glòria, d'elevar-li un monument.
Llegir l’original en castellà
Se dice que era un hombre tosco en sus modales, pero que tenía un entendimiento claro, un alma noble y generosa, un criterio elevado y propio, y sobre todo un valor indomable y un arrojo á toda prueba. Es uno de los más célebres marinos de la nación española, digno descendiente de los Roger de Lauria y Vilamarí, y sin embargo, como sucede en este país á tantos hombres ilustres, sus restos descansan ignorados en el oscuro nicho de un cementerio de Palma, sin que la nación que tanto le debe se haya acordado aún, para su propia gloria, de elevarle un monumento.
El nom d'aquest cèlebre marí va arribar a adquirir gran popularitat. Encara avui dia es canta per la gent del poble una cobla, per cert molt intencionada i significativa, que és sobretot molt comuna a València, la qual diu així:
Llegir l’original en castellà
El nombre de este célebre marino llegó á adquirir gran popularidad. Aún hoy día se canta por la gente del pueblo una copla, por cierto muy intencionada y significativa, que es sobre todo muy común en Valencia, la cual dice así:
Si el rei d'Espanya tingués Quatre com Barceló, Gibraltar fos d'Espanya, Que dels anglesos no.
Llegir l’original en castellà
Si el rey de España tuviera Cuatro como Barceló, Gibraltar fuera de España, Que de los ingleses no.
Existeix un altre Barceló, també del nostre país, també marí, i potser de la mateixa família que el personatge del qual s'acaba de parlar, el nom del qual va unit a un brillant fet d'armes de la història moderna de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Existe otro Barceló, también de nuestro país, también marino, y acaso de la misma familia que el personaje del cual se acaba de hablar, cuyo nombre va unido á un brillante hecho de armas de la historia moderna de Cataluña.
Amos eren els francesos de Barcelona i també ho eren de Mataró; però quan el 4 de juny de 1808 va sortir d'aquesta última ciutat cap a la de Barcelona la divisió del general Chabran, va deixar anar aquella els dics a la seva impaciència patriòtica en favor de la causa nacional. Es va hissar l'estendard de la independència, i la primera disposició que va prendre la junta nomenada a aquest efecte, va ser la de fortificar el castell o reducte de Montgat, enviant-hi a aquest fi tots els paletes, fusters, ferrers i serrallers que hi havia a la ciutat, els quals van formar una petita drassana a càrrec de D. Joan Vilardebó i Morera, sent el comandant elegit per la junta Don Mariano Pou. A més de dos canons de 24 que es van portar de Mataró i es van col·locar a l'altura de la dreta, a força de braços, malgrat ser la pujada molt costeruda i escabrosa, es van disposar dos canons de 2, de bronze, a més dels que hi havia al castell. Van obrir per fi trinxeres i parapets per a l'artilleria, encara que només tenien quatre artillers, suplint els mariners el que pertanyia a dita arma.
Llegir l’original en castellà
Dueños eran los franceses de Barcelona y también lo eran de Mataró; pero cuando el 4 de Junio de 1808 salió de esta última ciudad para la de Barcelona la división del general Chabran, soltó aquélla los diques á su impaciencia patriótica en favor de la causa nacional. Enarbolóse el estandarte de la independencia, y la primera disposición que tomó la junta nombrada al intento, fué la de fortificar el castillo ó reducto de Mongat, enviando á él á este fin cuantos albañiles, carpinteros, herreros y cerrajeros había en la ciudad, los cuales formaron una pequeña atarazana al cargo de D. Juan Vilardebó y Morera, siendo el comandante elegido por la junta Don Mariano Pou. A más de dos cañones de á 24 que se llevaron de Mataró y se colocaron en la altura de la derecha, á fuerza de brazos, á pesar de ser la subida muy rápida y escabrosa, se dispusieron dos cañones de á 2, de bronce, sin los que había en el castillo. Abrieron por fin zanjas y parapetos para la artillería, aunque sólo tenían cuatro artilleros, supliendo los marineros lo perteneciente á dicha arma.
En aquella època el patriotisme feia miracles.
Llegir l’original en castellà
En aquella época el patriotismo hacía milagros.
Els francesos, amos de Barcelona, no podien veure amb calma que així es fortifiqués Montgat, interrompent-los la comunicació amb França per la carretera. Van decidir, doncs, apoderar-se a tota costa d'aquell punt, elegint per a això el 16 de Juny, dia del Corpus.
Llegir l’original en castellà
Los franceses, dueños de Barcelona, no podían ver con calma que así se fortificase Mongat, interrumpiéndoles la comunicación con Francia por la carretera. Decidieron, pues, apoderarse á toda costa de aquel punto, eligiendo para ello el 16 de Junio, día del Corpus.
El 10 havien començat els nostres a treballar al fort, de manera que en cinc dies a penes havien pogut avançar les obres.
Llegir l’original en castellà
El 10 habían comenzado los nuestros á trabajar en el fuerte, de modo que en cinco días apenas habían podido adelantar las obras.
A les quatre de la matinada del 16 va sortir de Barcelona una nodrida divisió francesa al comandament del general Lechi. El total de la força passava de 5.000 homes de totes armes, amb 8 peces d'artilleria de gros calibre, diversos carros de municions i dos ponts. A les vuit del matí ja era a Montgat i s'havia trabat la contesa. Un grapat d'homes defensava el fort, i li va cabre la glòria de detenir durant llarg espai la divisió enemiga, que va haver d'assetjar aquell improvisat reducte de quatre dies, emprenent l'assalt i costant-li tanta sang com hagués pogut una fortalesa de major ordre.
Llegir l’original en castellà
A las cuatro de la madrugada del 16 salió de Barcelona una crecida división francesa al mando del general Lechi. El total de la fuerza pasaba de 5. 000 hombres de todas armas, con 8 piezas de artillería de grueso calibre, varios carros de municiones y dos puentes. A las ocho de la mañana estaba ya en Mongat y se había trabado la contienda. Un puñado de hombres defendía el fuerte, y cúpole la gloria de tener por largo espacio á la división enemiga, que hubo de sitiar aquel improvisado reducto de cuatro días, emprendiendo el asalto y costándole tanta sangre como hubiera podido una fortaleza de mayor orden.
Els heroics defensors de Montgat van resistir tot el que humanament els va ser possible, i per fi, no podent ja una altra cosa, es van deixar passar a ganivet pels francesos. Veritables herois d'unes noves Termòpiles, es van sostenir en el lloc que els havia assignat la pàtria i hi van morir.
Llegir l’original en castellà
Los heroicos defensores de Mongat resistieron cuanto humanamente les fué posible, y por fin, no pudiendo ya otra cosa, se dejaron pasar á cuchillo por los franceses. Verdaderos héroes de unas nuevas Termopilas, sostuviéronse en el puesto que les había asignado la patria y murieron en él.
No van permetre, tanmateix, els nostres valents que el francès gaudís per molt de temps del fruit de la seva victòria. D. Francisco Barceló, tinent de naviu de la reial armada, oficial de distingit mèrit i tingut en gran concepte al Vallès, va formar, d'acord amb els capitans dels creuers anglesos que ocupaven les aigües del Masnou, el projecte d'apoderar-se de Montgat, ajudat pels somatents d'Alella, Tiana, Taià, Masnou, Vilasar i Premià.
Llegir l’original en castellà
No permitieron, sin embargo, nuestros valientes que el francés disfrutase por mucho tiempo el fruto de su victoria. D. Francisco Barceló, teniente de navio de la real armada, oficial de distinguido mérito y tenido en gran concepto en el Valles, formó, de acuerdo con los capitanes de los cruceros ingleses que ocupaban las aguas del Masnou, el proyecto de apoderarse de Mongat, ayudado de los somatenes de Alella, Tiana, Tayá, Masnou, Vilasar y Premia.
El 29 de juliol al vespre van començar a maniobrar els anglesos amb la seva multitud de bots i llanxes, disparant alguns coets, als senyals dels quals Barceló va fer correspondre des del seu camp amb altres i algunes fogueres a les altures, de manera que els francesos van suposar que Barceló havia rebut un gran reforç. -
Llegir l’original en castellà
El 29 de Julio al anochecer empezaron á maniobrar los ingleses con su multitud de botes y lanchas, disparando algunos cohetes, á cuyas señas Barceló hizo corresponder desde su campo con otros y algunas fogatas en las alturas, de manera que los franceses contaron con que Barceló había recibido un gran refuerzo. -
El 30 la calma i corrents contraris van impedir que les fragates s'aproximessin, i per això mateix va quedar suspès el pla d'atac.
Llegir l’original en castellà
El 3o la calma y corrientes contrarias impidieron que las fragatas se aproximasen, y por lo mismo quedó suspendido el plan de ataque.
El dia 3 1 va permetre el vent que la fragata comandant Imperiosa fos a col·locar-se sota el tir del castell, i aquesta va ser el senyal del combat, ja que immediata- 138 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
El día 3 1 permitió el viento que la fragata comandante Imperiosa fuese á colocarse bajo el tiro del castillo, y ésta fué la señal del combate, pues inmediata- I38 VÍCTOR BALAGUER
ment l'altura de Codina, que estava atrinxerada i coronada de mosquets i esmerils, va ser assaltada pel capità D. Joan Barber, que se'n va apoderar i de 19 presoners. En el mateix instant, amb igual ardor, menyspreant el viu foc de fuselleria i metralla de l'enemic, van passar les companyies de D. Joan Solench, D. Pau Belloch i D. Remigi Calderó a situar-se sobre el camí cobert, impedint als del fort tot ús d'artilleria i obligant-los a tancar-se als quarters, des d'on van oposar alguna resistència fins a l'arribada d'un destacament de tropa anglesa que va desembarcar de la fragata, i al qual va rendir les armes la guarnició francesa.
Llegir l’original en castellà
mente la altura de Codina, que estaba atrincherada y coronada de mosquetes y esmeriles, fué asaltada por el capitán D. Juan Barber, que se apoderó de ella y de 19 prisioneros. En el mismo instante, con igual ardimiento, despreciando el vivo fuego de fusilería y metralla del enemigo, pasaron las compañías de D. Juan Solench, D. Pablo Belloch y D. Remigio Caldero á situarse sobre el camino cubierto, impidiendo á los del fuerte todo uso de artillería y obligándoles á encerrarse en los cuarteles, desde donde opusieron alguna resistencia hasta la llegada de un destacamento de tropa inglesa que desembarcó de la fragata, y al cual rindió las armas la guarnición francesa.
Es componia aquesta guarnició de 63 homes, inclosos un capità i dos subalterns. La pèrdua de l'enemic va ser d'una certa consideració. Va tenir alguns morts, nou ferits, i van deixar en poder dels nostres valents, a més dels presoners de guerra, set canons de diversos calibres, inclòs un de 16, molts fusells i gran quantitat de municions de guerra i boca.
Llegir l’original en castellà
Se componía esta guarnición de 63 hombres, inclusos un capitán y dos subalternos. La pérdida del enemigo fué de alguna consideración. Tuvo algunos muertos, nueve heridos, y dejaron en poder de nuestros valientes, á más de los prisioneros de guerra, siete cañones de varios calibres, incluso uno de 16, muchos fusiles y gran cantidad de municiones de guerra y boca.
La presa de Montgat, duta a terme amb gran intrepidesa per Barceló, va ser de moltíssima importància per a les operacions de la guerra, ja que es va tallar als francesos la comunicació per mitjà de la carretera de França, i prenent-los l'oportunitat de fer correries per aquella part, va contribuir a que s'estrenyés més el bloqueig de Barcelona.
Llegir l’original en castellà
La toma de Mongat, llevada á cabo con gran intrepidez por Barceló, fué de muchísima importancia para las operaciones de la guerra, pues se cortó á los franceses la comunicación por medio de la carretera de Francia, y quitándoles la proporción de hacer correrías por aquella parte, contribuyó á que se estrechara más el bloqueo de Barcelona.
Fi de l’entrada original