Era un carrer al qual s'entrava pel costat dret de la Duana, anant a acabar en el citat baluard, que fou aixecat el 1527. Després es van anar construint diversos edificis a les seves esquenes, i el camí construït per a la conducció d'artilleria a aquell fort va quedar convertit en carrer, rebent el nom del baluard.
Llegir l’original en castellà
Era una calle á la que se entraba por el lado derecho de la Aduana, yendo á terminar en el citado baluarte, que fué levantado en iSzy» Fueron luego construyéndose varios edificios á sus espaldas, y el camino construído para la conducción de artillería á aquel fuerte quedó convertido en calle, recibiendo el nombre del baluarte.
En l'època de la Junta central aquest fort es va assenyalar com un dels que amb més tenacitat i heroïsme van sostenir els centralistes, de l'alçament dels quals ens ocuparem després, avançant només ara aquestes notícies. Durant el temps en què Barcelona es va mantenir ferma en sostenir la bandera de Junta central (any de 1843), donant als pobles una gran prova de patriotisme i una gran lliçó d'heroïsme, el baluard del Migdia va tenir constantment hissada la bandera negra, com en senyal que no es volia transigir i de guerra a mort.
Llegir l’original en castellà
En la época de la Junta central este fuerte se señaló como uno de los que con más tesón y heroísmo sostuvieron los centralistas, de cuyo alzamiento nos ocuparemos luego, adelantando sólo ahora estas noticias. Durante el tiempo en que Barcelona se mantuvo firme en sostener la bandera de Junta central (año de 1843), dando á los pueblos una gran prueba de patriotismo y una gran lección de heroísmo, el baluarte del Mediodía tuvo constantemente enarbolada la bandera negra, como en señal de que no se quería transigir y de guerra á muerte.
Assetjada es trobava la capital del Principat per forces nombroses de l'exèrcit, i en poder d'aquest els forts de la Ciutadella, de D. Carlos i de Montjuïc; plovien sobre la ciutat dels comtes el ferro i el foc; però els patriotes que en ella s'albergaven es mantenien ferms i decidits, revelant cada dia als seus adversaris de quants esforços, sacrificis i heroïsme és capaç un poble que vessa fe en un principi polític i empunya les armes per a la seva defensa.
Llegir l’original en castellà
Sitiada se hallaba la capital del Principado por fuerzas numerosas del ejército, y en poder de éste los fuertes de la Ciudadela, de D. Carlos y de Montjuich; llovían sobre la ciudad de los condes el hierro y el fuego; pero los patriotas que en ella se albergaban manteníanse firmes y decididos, revelando cada día á sus adversarios de cuántos esfuerzos, sacrificios y heroísmo es capaz un pueblo que rebosa fe en un principio político y empuña las armas para su defensa.
Descobert per complet el baluard del Migdia als canons de la Ciutadella, del fort de D. Carlos i també a l'artilleria de Montjuïc, va ser des dels primers dies del pronunciament el blanc que per als seus trets van escollir aquelles fortaleses. No obstant això, com més esforç mostraven a derruir-lo, més s'hi esforçaven els centralistes a defensar-lo. Per poder comunicar-s'hi sense estar exposats a travessar la plaça de Palau, que constantment escombraven els canons de Montjuïc i de la Ciutadella, van construir els pronunciats un camí subterrani que els permetia travessar la plaça sense perill, podent-se dirigir per ell a dit baluard.
Llegir l’original en castellà
Descubierto por completo el baluarte del Mediodía á los cañones de la Ciudadela, del fuerte de D. Carlos y también á la artillería de Montjuich, fué desde los primeros días del pronunciamiento el blanco que para sus tiros escogieron aquellas fortalezas. Sin embargo, cuanto más empeño mostraban en derruirlo, mayor lo ponían los centralistas en defenderlo. Para poder comunicarse con él sin estar expuestos á atravesar la plaza de Palacio, que constantemente barrían los cañones de Montjuich y de la Ciudadela, construyeron los pronuciados un camino subterráneo que les permitía atravesar la plaza sin peligro, pudiéndose dirigir por él á dicho baluarte.
Ben aviat arribà a ser aquest no més que un munt de ruïnes i de runa, i de tal manera queien incessantment sobre ell les bales, granades i bombes dels forts esmentats, que bastaven pocs minuts per fer allí un aplec considerable de cascs i projectils. Cada nit amb sacs de sorra i de llana, amb flassades, amb runa i altres objectes, els centralistes aixecaven improvisats parapets sobre aquelles ruïnes, que així eren derrocades com tornades a aixecar de seguida, no cessant ni un instant sol de flotar al vent, servint-li de pedestal aquella runa amb sang amassada, una bandera de drap negre i colorat, com a signe terrible de mort i extermini.
Llegir l’original en castellà
Bien pronto llegó á ser éste no más que un montón de ruinas y de escombros, y de tal modo llovían incesantemente sobre él las balas, granadas y bombas de los fuertes mencionados, que bastaban pocos minutos para hacer allí un acopio considerable de cascos y proyectiles. Cada noche con sacos de arena y de lana, con colchas, con escombros y otros objetos, los centralistas levantaban improvisados parapetos sobre aquellas ruinas, que así eran derribadas como vueltas á levantar en seguida, no cesando ni un instante solo de flotar al viento, sirviéndole de pedestal aquellos escombros con sangre amasados, una bandera de paño negro y colorado, como signo terrible de muerte y exterminio.
Allà van perir els més valents defensors de Bar- ELS CARRERS DE BARCELONA I 2g
Llegir l’original en castellà
Allí perecieron los más valientes defensores de Bar- LAS CALLES DE BARCELONA I 2g
celona, i la seva guarnició, que cada dia es rellevava, sortia completament delmada d'aquell punt. Els cossos de la plaça es disputaven l'honor d'anar a cobrir-lo, malgrat ser anomenat el baluard de la mort. Segura la tenia gairebé el qui trepitjava aquell recinte, veritable tomba dels centralistes.
Llegir l’original en castellà
celona, y su guarnición, que cada día se relevaba, salía completamente diezmada de aquel punto. Los cuerpos de la plaza se disputaban el honor de ir á cubrirlo, sin embargo de ser llamado el baluarte de la muerte. Segura la tenía casi el que pisaba aquel recinto, verdadera tumba de los centralistas.
La junta de govern de Barcelona, el president de la qual era el distingit lletrat D. Rafael Degollada, que viu encara, anomenava en les seves patriòtiques al·locucions a aquest baluard el Fort de la llibertat.
Llegir l’original en castellà
La junta de gobierno de Barcelona, cuyo presidente era el distinguido letrado D. Rafael Degollada, que vive aún, llamaba en sus patrióticas alocuciones á este baluarte el Fuerte de la libertad.
Avui ha desaparegut ja, i s'hi eleven diverses cases en el lloc que ocupava.
Llegir l’original en castellà
Hoy ha desaparecido ya, y se elevan varias casas en el sitio que ocupaba.
Fi de l’entrada original