Tornar a l'atles

Baluarte (calle del)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 129–130

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Aquest carrer és de la Barceloneta. S'hi entra per la de Ginebra i va a desembocar a la platja.

Llegir l’original en castellà

Esta calle es de la Barceloneta. Se entra en ella por la de Ginebra y va á desembocar en la playa.

La Barceloneta es troba situada al SE. de Barcelona, entre el lloc on es va alçar la porta de Mar, i és avui prolongació de la plaça de Palau, i l'extremitat del moll. Ocupa un vast terreny que abans era completament inútil, ja que només s'hi veien algunes barques de pescadors, i forma una població d'unes 1.000 cases amb un veïnat de més de 12.000 habitants.

Llegir l’original en castellà

La Barceloneta se halla situada al SE. de Barcelona, entre el sitio donde se alzó la puerta de Mar, y es hoy prolongación de la plaza de Palacio, y la extremidad del muelle. Ocupa un vasto terreno que antes era completamente inútil, pues sólo se veían en él algunas barcas de pescadores, y forma una población de unas 1.000 casas con un vecindario de más de 12.000 habitantes.

Amb aquest barri es va venir a substituir en part el cèlebre i bonic barri de la Ribera, enderrocat per Felip V per a la construcció de la Ciutadella.

Llegir l’original en castellà

Con este barrio vino á sustituirse en algo el célebre y hermoso barrio de la Ribera, derribado por Felipe V para la construcción de la Cindadela.

La Barceloneta fou començada a mitjans del segle XVIII pel marquès de la Mina, aleshores capità general de Catalunya, home zelós per promoure obres útils i per embellir la capital del Principat. Amb una velocitat increïble es va concloure aquella obra important, ja que el 1755 les barroeres barraques de pescadors ja havien estat substituïdes per una bonica població unifor- TOM XXI I30 VÍCTOR BALAGUER

Llegir l’original en castellà

Fué la Barceloneta comenzada á mediados del siglo xvín por el marqués de la Mina, entonces capitán general de Cataluña, hombre celoso por promover obras útiles y por hermosear la capital del Principado. Con increíble velocidad se concluyó aquella obra importante, pues ya en 1755 se hallaban sustituidas las groseras barracas de pescadores por una linda población unifor- T0M0 xxi g I30 VÍCTOR BALAGUER

me, amb vistes per una banda a la bella costa de Llevant i per l'altra al port de la capital, realitzant un quadrat perfecte, compost de quinze carrers, creuats per altres nou, dues places i una parròquia, sent totes les cases de maó, d'un sol pis, i perfectament iguals, de deu vares en quadrat. Tanmateix, l'augment progressiu que va anar experimentant ràpidament Barcelona en la seva població fent escassejar els habitatges, va contribuir a que la Barceloneta prengués increment, en termes de ser ara un triangle rectangle, el costat major del qual, que ve davant de l'andana del port, té més de 1.400 peus de llarg; el costat menor, que fa front a la Ciutadella, és d'uns 800 peus, i la hipotenusa parteix des de l'extrem d'aquell per la vora del mar cap al fort de D. Carlos. Els seus carrers són tots iguals, tirats a cordill, com seran els de la nova Barcelona; però en alguns s'han anat aixecant en aquesta època segons pisos, gràcies a la concessió obtinguda en temps del capità general de Catalunya senyor baró de Meer.

Llegir l’original en castellà

me, con vistas por una parte á la bella costa de Levante y por otra al puerto de la capital, realizando un cuadrado perfecto, compuesto de quince calles, cruzadas por otras nueve, dos plazas y una parroquia, siendo todas las casas de ladrillo, de un solo piso, y perfectamente iguales, de diez varas en cuadro. Sin embargo, el aumento progresivo que fue rápidamente experimentando Barcelona en su población haciendo escasear las viviendas, contribuyó á que la Barceloneta tomara incremento, en términos de ser ahora un triángulo rectángulo, cuyo lado mayor, que viene frente al andén del puerto, tiene más de 1.400 pies de largo; el lado menor, que hace frente á la Ciudadela, es de unos 800 pies, y la hipotenusa parte desde el extremo de aquel por la orilla del mar hacia el fuerte de D. Carlos. Sus calles son todas iguales, tiradas á cordel, como serán las de la nueva Barcelona; pero en algunas se han ido levantando en esta época segundos pisos, gracias á la concesión obtenida en tiempo del capitán general de Cataluña señor barón de Meer.

Fi de l’entrada original