Tornar a l'atles

Balmes (calle de)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 122–127

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Serà un altre dels de l'eixample. Lateral a la rambla d'Isabel II, i en la mateixa direcció, anirà des del carrer de Ronda fins a Gràcia, creuat pels carrers de Còrsega, Roselló, Provença, Mallorca, València, Aragó, Consell de Cent, Diputació i Corts.

Llegir l’original en castellà

Será otra de las del ensanche. Lateral á la rambla de Isabel II, y en la misma dirección, irá desde la calle de Ronda hasta Gracia, cruzada por las calles de Córcega, Roscllón, Provenza, Mallorca, Valencia, Aragón, Consejo de Ciento, Diputación y Cortes.

El nom que portarà ja és il·lustre en la història de les lletres catalanes.

Llegir l’original en castellà

El nombre que llevará es ya ilustre en la historia de las letras catalanas.

El català Dr. D. Jaume Balmes, fill de Vic, eclesiàstic, és conegut com a filòsof eminent en tot l'orbe literari. És una de les més altes i legítimes glòries literàries de Catalunya. Morí fa pocs anys, i per subscripció nacional se li erigí un monument a Vic. L'estàtua de marbre del difunt, que s'alça sobre el panteó d'aquest, és obra de l'artista Sr. Bover.

Llegir l’original en castellà

El catalán Dr. D. Jaime Balmes, hijo de Vich, eclesiástico, es conocido como filósofo eminente en todo el orbe literario. Es una de las más altas y legítimas glorias literarias de Cataluña. Murió hace pocos años, y por suscrición nacional se le levantó un monumento en Vich. La estatua de mármol del difunto, que se alza sobre el panteón de éste, es obra del artista Sr. Bover.

Les dades biogràfiques de l'il·lustre Balmes són ben conegudes per tothom, i per això no les repetirem; però serà bo donar una lleugera idea de la solemne festa cívico-religiosa amb què el dia 4 de juliol d'aquest any de 1865 es va celebrar a la ciutat de Vic la trasllació de les seves cendres. El panteó de Balmes, aixecat al cementiri d'aquella ciutat, amenaçava ruïna, i per això es va decidir enderrocar-lo per tornar-lo a aixecar amb més solidesa al claustre de la Catedral. Per a la cerimònia de la trasllació de les cendres van ser convidades les principals corporacions populars i literàries de Catalunya, i farem una ressenya d'aquella festa, notable sota molts conceptes, copiant els principals paràgrafs de la que en el seu número del dijous 6 de juliol de 1865 va publicar el periòdic de Vic titulat El Eco de la Montaña.

Llegir l’original en castellà

Son de todos bien conocidos los datos biográficos del ilustre Balmes, y por lo mismo no los repetiremos; pero bueno será dar una ligera idea de la solemne fiesta ci • vico-reljgiosa con que el día 4 de Julio de este año de i865 se celebró en la ciudad de Vich la traslación de sus cenizas. El panteón de Balmes, levantado en el cementerio de aquella ciudad, amenazaba ruina, y se decidió por lo mismo derribarlo para de nuevo volverlo á levantar con más solidez en el claustro de la Catedral. Para la ceremonia de la traslación de las cenizas fueron invitadas las principales corporaciones populares y literarias de Cataluña, y daremos una reseña de aquella fiesta, bajo muchos conceptos notable, copiando los principales párrafos de la que en su número del jueves 6 de Julio de i865 publicó el periódico de Vich titulado El Eco de la Montaña.

Diuen així:

Llegir l’original en castellà

Dicen así:

«Avui prenem la ploma amb plaer, amb entusiasme, amb orgull en ressenyar un esdeveniment que formarà època en els fastos de la nostra història pàtria. El dia 4 de juliol ha estat el veritable dia del triomf per al nostre estimat Balmes, ha estat el dia de glòria per a la ciutat que va tenir la immensa sort de veure'l néixer i morir al seu si.

Llegir l’original en castellà

«Hoy tomamos la pluma con placer, con entusiasmo, con orgullo al reseñar un acontecimiento que formará época en los fastos de nuestra historia patria. El día 4 de Julio ha sido el verdadero día del triunfo para nuestro querido Balmes, ha sido el día de gloria para la ciudad que tuvo la inmensa dicha de verle nacer y morir en su seno.

»Hem de començar per ressenyar l'acadèmia que la nit del 3 va celebrar el Cercle literari, dedicada ex-clusivament a la commemoració del seu protector Balmes. El saló de sessions, severament decorat amb el retrat del gran filòsof del segle i amb els busts dels més cèlebres escriptors espanyols, presentava un aspecte imponent, ple com estava de persones de totes categories en l'administració i en les ciències. Les autoritats locals; la Diputació provincial, representada per una nombrosa Comissió que presidia el diputat per Barcelona D. Víctor Balaguer; l'Ajuntament constitucional de Barcelona, presidint la Comissió el tinent d'alcalde D. Baltasar Fiol; l'Ajuntament de la immortal Girona, amb el seu alcalde constitucional al capdavant; la Societat Econòmica d'Amics del País, representada pel seu president i vicepresident, l'Excmo. Sr. D. Martín Foronda i Viedma i Dr. D. Felipe Vergés; l'Acadèmia de ciències naturals i arts, representada pel Sr. Echevarría, catedràtic de l'Institut provincial; una representació de la premsa periòdica de la capital; en fi, moltes altres persones notables de Barcelona i altres punts del Principat, ocupaven amb els senyors socis els salons del Cercle literari. El seient de la presidència es trobava buit per estar destinat al comissari regi, que no va poder assistir a l'acte, ocupant a l'esquerra d'aquell un altre seient el president del Cercle, Sr. Galadíes. Va començar l'acadèmia amb un bonic discurs d'aquest, en què va traçar a grans trets la vida de Balmes. Va seguir-lo un erudit discurs de D. Joaquín Roca i Cornet, espècie d'anàlisi crítica de les obres de Balmes, especialment de la seva Filosofia fonamental, que considera com la gran obra metafísica d'aquell geni il·lustre. Es va llegir a continuació pels senyors secretaris una poesia del P. Juan Vinader, de la Companyia de Jesús; una altra de D. Ignacio Campa, jove advocat de Madrid, paisà de l'il·lustre escriptor a qui canta en els seus versos; una altra poesia de l'Excmo. Sr. Marquès de Heredia; una de D. Francisco de A. Aguilar; finalment, una altra de D. F. M. Melgar i una de D. Carlos M. Perier, totes elles inspirades per aquesta imaginació fecunda que crema amb el foc de l'amor a la pàtria, a les ciències i al geni noble i malaguanyat que, enaltit avui pels seus contemporanis, s'havia creat ja, molt abans que s'esdevingués la seva prematura mort, una fama veritablement universal. Aquesta acadèmia deixarà un inoblidable record en els qui van tenir la satisfacció d'assistir-hi, i més als qui van contribuir a elevar aquest obsequi veritablement literari a la memòria de l'autor d'El Criterio.

Llegir l’original en castellà

»Debemos empezar por reseñar la academia que en la noche del 3 celebró el Círculo literario, dedicada exelusivamente á la conmemoración de su protector Balmes. El salón de sesiones, severamente decorado con el retrato del gran filósofo del siglo y con los bustos de los más célebres escritores españoles, presentaba un aspecto imponente, lleno como estaba de personas de todas categorías en la administración y en las ciencias. Las autoridades locales; la Diputación provincial, representada por una numerosa Comisión que presidía el diputado por Barcelona D. Víctor Balaguer; el Ayuntamiento constitucional de Barcelona, presidiendo la Comisión el teniente de alcalde D. Baltasar Fiol; el Ayuntamiento de la inmortal Gerona, con su alcalde constitucional al frente; la Sociedad Económica de Amigos del País, representada por su presidente y vicepresidente, el Excmo. Sr. D. Martín Foronda y Viedma y Dr. D. Felipe Vergés; la Academia de ciencias naturales y artes, representada por el Sr. Echevarría, catedrático del Instituto provincial; una representación de la prensa periódica de la capital; en fin, muchas otras personas notables de Barcelona y otros puntos del Principado, ocupaban con los señores socios los salones del Círculo literario. El sillón de la presidencia se encontraba vacío por estar destinado al comisario regio, que no pudo asistir al acto, ocupando á la izquierda de aquél otro sillón el presidente del Circulo, Sr. Galadíes. Empezó la academia con un bello discurso de éste, en que trazó á grandes rasgos la vida de Balmes. Siguió á él un erudito discurso de D. Joaquín Roca y Cornet, especie de análisis crítico de las obras de Balmes, especialmente de su Filosofía fundamental, que considera como la gran obra metafísica de aquel genio ilustre. Leyóse á continuación por los señores secretarios una poesía del P. Juan Vinader, de la Compañía de Jesús; otra de D. Ignacio Campa, joven abogado de Madrid, paisano del ilustre escritor á quien canta en sus versos; otra poesía del Excmo. Sr. Marqués de Heredia; una de D. Francisco de A. Aguilar; finalmente, otra de D. F. M. Melgar y una de D. Carlos M. Perier, todas ellas inspiradas por esa imaginación fecunda que arde con el fuego del amor á la patria, á las ciencias y al genio noble y malogrado que, enaltecido hoy por sus contemporáneos, se había creado ya, mucho antes de acaecer su temprana muerte, una fama verdaderamente universal. Esta academia dejará un inolvidable recuerdo en cuantos tuvieron la satisfacción de asistir á ella, y más á los que contribuyeron á elevar ese obsequio verdaderamente literario á la memoria del autor de El Criterio.

»El dia 4 al matí, reunides a les Cases consistorials les persones convidades, el seguici va emprendre la marxa cap a la Catedral, seguint els carrers prèviament assenyalats en els programes. Anava al davant un escamot de la Guàrdia Civil de gran gala; seguia una música, i després els nens de la Casa de Caritat, els del Col·legi de Sant Miquel dels Sants, els representants de diversos gremis i col·legis, les Juntes d'instrucció pública i de beneficència, empleats municipals amb la música de l'Ajuntament, professors del Seminari, diversos rectors dels pobles d'aquest Bisbat, la noblesa, facultatius, diverses persones convidades a aquesta cerimònia, entre les quals vam veure el senyor arquitecte provincial i del partit que va dirigir la construcció del nou panteó, l'oficialitat del batalló provincial que dona nom a aquesta ciutat, els caps i oficials de l'esquadró d'artilleria de remunta, les Comissions de les acadèmies i corporacions i de la premsa periòdica de la capital, les Comissions dels ajuntaments d'aquest partit, la Comissió mixta dels capítols eclesiàstic i municipal d'aquesta ciutat que va entendre en la restauració del monument; l'Ajuntament de la in-mortal Girona, precedit dels seus municipals i presidit pel senyor alcalde constitucional Sr. de Bassols; l'Ajuntament de Barcelona, que ho era pel tinent d'alcalde Sr. Fiol; l'Ajuntament constitucional d'aquesta ciutat, els diputats provincials, presidint la comitiva el comissari regi, que tenia als seus costats les primeres autoritats municipal, eclesiàstica i militar; el president de la Comissió de la Diputació provincial, i altres persones d'alta categoria. Tancava la marxa una companyia del regiment de Saragossa amb la seva música.

Llegir l’original en castellà

»E1 día 4 por la mañana, reunidas en las Casas consistoriales las personas invitadas, emprendió la marcha el cortejo hacia la Catedral, siguiendo las calles previamente señaladas en los programas. Iba delante un pelotón de la Guardia civil de toda gala; seguía una música, y luego los niños de la Casa de Caridad, los del Colegio de San Miguel de los Santos, los representantes de varios gremios y colegios, las Juntas de instrucción pública y de beneficencia, empleados municipales con la música del Ayuntamiento, profesores del Seminario, varios párrocos de los pueblos de este Obispado, la nobleza, facultativos, varias personas invitadas á esta ceremonia, entre las cuales vimos al señor arquitecto provincial y del partido que dirigió la construcción del nuevo panteón, la oficialidad del batallón provincial que da nombre á esta ciudad, los jefes y oficiales del escuadrón de artillería de remonta, las Comisiones de las academias y corporaciones y de la prensa periódica de la capital, las Comisiones de los ayuntamientos de este partido, la Comisión mixta de los cabildos eclesiástico y municipal de esta ciudad que entendió en la restauración del monumento; el Ayuntamiento de la inmortal Gerona, precedido de sus municipales y presidido por el señor alcalde constitucional Sr. de Bassols; el Ayuntamiento de Barcelona, que lo era por el teniente de alcalde Sr. Fiol; el Ayuntamiento constitucional de esta ciudad, los diputados provinciales, presidiendo la comitiva el comisario regio, que tenía á sus lados las primeras autoridades municipal, eclesiástica y militar; el presidente de la Comisión de la Diputación provincial, y otras personas de alta categoría. Cerraba la marcha una compañía del regimiento de Zaragoza con su música.

»Arribat ja a la catedral, es va unir al seguici el clergat de la catedral amb creu alta, passant a la capella Rotunda, on van recollir les cendres allí dipositades prèviament, sent conduïdes al centre de la nau major: col·locats tots els convidats al seu lloc, conforme disposen els rituals i les regles d'etiqueta, es va cantar un solemne Ofici, conclòs el qual va pujar al púlpit el Dr. D. Felipe Vergés per pronunciar l'oració fúnebre que li havia estat encomanada.

Llegir l’original en castellà

» Llegado ya á la catedral, se unió al cortejo el clero catedral con cruz alta, pasando á la capilla Rotunda, en donde recogieron las cenizas allí depositadas previamente, siendo conducidas al centro de la nave mayor: colocados todos los convidados en su sitio, conforme disponen los rituales y las reglas de etiqueta, se cantó un solemne Oficio, concluido el cual subió al pulpito el Dr. D. Felipe Vergés para pronunciar la oración fúnebre que le había sido encomendada.

»No ens és possible, en el breu espai que comprèn aquesta ressenya, fer una anàlisi completa d'aquest bell discurs, que va ser veritablement una bonica i completa explanació filosòfica de les obres del gran savi.

Llegir l’original en castellà

»No nos es posible, en el breve espacio que comprende esta reseña, hacer un análisis completo de ese bello discurso, que fué verdaderamente una hermosa y completa explanación filosófica de las obras del gran sabio.

«Conduïdes un altre cop les restes al claustre, van ser solemnement dipositades i tancades a la cripta del monument, cantant-se un solemne respons i aixecant-se acta d'aquesta cerimònia, conclosa la qual va regressar el seguici a les Cases consistorials, seguint el mateix ordre que havia observat en la vinguda. Allà el senyor comissari regi i alcalde constitucional d'aquesta van acomiadar els convidats donant les gràcies a les Comissions forasteres, en nom de les quals van contestar en breus, però sentides frases, els Srs. Balaguer i Fiol.»

Llegir l’original en castellà

«Conducidos otra vez los restos al claustro, fueron solemnemente depositados y encerrados en la cripta del monumento, cantándose un solemne responso y levantándose acta de esta ceremonia, concluida la cual regresó el cortejo á las Casas consistoriales, siguiendo el mismo orden que había observado en la venida. Allí el señor comisario regio y alcalde constitucional de ésta despidieron á los convidados dando las gracias á las Comisiones forasteras, en nombre de las cuales contestaron en breves, pero sentidas frases, los Sres. Balaguery Fiol.»

El Eco de la Montaña acaba donant compte de la ELS CARRERS DE BARCELONA J 2J

Llegir l’original en castellà

El Eco de la Montaña termina dando cuenta de la LAS CALLES DE BARCELONA J 2J

reunió que van celebrar aquella mateixa nit al saló de les Cases consistorials les autoritats, corporacions i particulars, i del discurs que en aquell acte solemne va tenir l'honor de pronunciar l'autor d'aquestes línies en nom de la Diputació provincial de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

reunión que celebraron aquella misma noche en el salón de las Casas consistoriales las autoridades, corporaciones y particulares, y del discurso que en aquel acto solemne tuvo la honra de pronunciar el autor de estas líneas en nombre de la Diputación provincial de Barcelona.

Fi de l’entrada original