Un altre dels de l'eixample que, començant al carrer de Ronda, anirà a parar fins als límits de la nova ciutat, lateral al passeig de Sant Joan.
Llegir l’original en castellà
Otra de las del ensanche que, comenzando en la calle de Ronda, irá á parar hasta los límites de la nueva ciudad, lateral al paseo de San Juan.
Se li ha donat aquest nom en memòria de la cèlebre batalla de Bailèn, en temps de la guerra de la Independència.
Llegir l’original en castellà
Se le ha dado este nombre en memoria de la célebre batalla de Bailen, en tiempo de la guerra de la Independencia.
Sabut és com els francesos a principis d'aquest segle es van apoderar per engany de moltes places d'Espanya, entrant-hi com a amics per després fer-se'n amos. Als crits d'Independència i Ferran VII, el poble va agafar les armes, van brollar herois a tot arreu, es van improvisar exèrcits, i va començar aquella memorable guerra en què les tropes de Napoleó havien de ser vençudes.
Llegir l’original en castellà
Sabido es cómo los franceses á principios de este siglo se apoderaron por engaño de muchas plazas de España, entrando en ellas como amigos para luego hacerse sus dueños. A los gritos de Independencia y Fernando VII, el pueblo tomó las armas, brotaron héroes en todas partes, se improvisaron ejércitos, y comenzó aquella memorable guerra en que las tropas de Napoleón habían de ser vencidas.
Un dels fets memorables d'aquesta guerra va ser la batalla de Bailen al Juliol de 1808, que va produir la llibertat de la cort, obligant a sortir-ne el rei intrús, desconcertant el francès i humiliant el seu orgull.
Llegir l’original en castellà
Uno de los hechos memorables de esta guerra fué la batalla de Bailen en Julio de 1808, que produjo la libertad de la corte, obligando á salir de ella al rey intruso, desconcertando al francés y humillando su orgullo.
És Bailen una població situada en el camí ral que condueix de Madrid a Sevilla, i ja eren famosos els seus camps perquè en ells, el 16 de Juliol de 1212, havia tingut lloc la famosa batalla de les Navas de Tolosa, en la qual els reis d'Aragó, Castella i Navarra van destruir el gran exèrcit sarraí del miramamolí Jacob Aben-Jucet. El mateix dia 16 de Juliol, el 1808, i en els camps on havia tingut lloc aquella cèlebre jornada, va entaular el general espanyol Reding l'acció amb les tropes franceses que estaven sota les ordres de Dupont. La victòria va coronar els esforços de les tropes espanyoles, i l'acció va seguir en els dies següents, ja que no va ser una sola, sinó diverses les batalles que successivament van tenir lloc, havent començat ja el 14 les escaramusses.
Llegir l’original en castellà
Es Bailen una población situada en el camino real que conduce de Madrid á Sevilla, y eran ya famosos sus campos porque en ellos, el 16 de Julio de 1212, había tenido lugar la famosa batalla de las Navas de Tolosa, en la que los reyes de Aragón, Castilla y Navarra destruyeron el gran ejército sarraceno del miramamolín Jacob Aben-Jucet. El mismo día 16 de Julio, en 1808, y en los campos donde había tenido lugar aquella célebre jornada, empeñó el general español Reding la acción con las tropas francesas que estaban bajo las órdenes de Dupont. La victoria coronó los esfuerzos de las tropas españolas, y la acción siguió en los siguientes días, pues no fué una sola, sino varias las batallas que sucesivamente tuvieron lugar, habiendo empezado ya el 14 las escaramuzas.
Abans de trencar-se el foc havien celebrat consell de guerra els generals espanyols a Porcuna l'11 de Juliol, acordant el pla d'atac conforme al qual Reding havia de dirigir-se sobre Bailen, sostingut pel marquès de Compigny, i al mateix temps el general en cap de l'exèrcit d'Andalusia, D. Francisco Javier Castaños, quedar encarregat d'avançar amb la tercera divisió i la reserva, i atacar de front l'enemic, el flanc dret del qual havia de ser molestat per D. Juan de la Cruz amb les tropes lleugeres i cossos francs.
Llegir l’original en castellà
Antes de romperse el fuego habían celebrado consejo de guerra los generales españoles en Porcuna el 11 de Julio, acordando el plan de ataque conforme al cual Reding debía dirigirse sobre Bailen, sostenido por el marqués de Compigny, y al mismo tiempo el general en jefe del ejército de Andalucía, D. Francisco Javier Castaños, quedarse encargado de avanzar con la tercera división y la reserva, y atacar de frente al enemigo, cuyo flanco derecho debía ser molestado por D. Juan de la Cruz con las tropas ligeras y cuerpos francos.
Tot l'exèrcit que Castaños havia pogut organitzar consistia en soldats gairebé tots andalusos, novells, allistats voluntàriament. L'exèrcit francès passava de 21.000 homes.
Llegir l’original en castellà
Todo el ejército que Castaños había podido organizar consistía en soldados casi todos andaluces, bisónos, alistados voluntariamente. El ejército francés pasaba de 21.000 hombres.
Es pot dir que qui va guanyar la jornada de Bailèn va ser el general Reding pel seu coratge i bravura. La seva divi-sió va ser la que va entrar tota en combat i la que va sostenir tot el pes de la lluita.
Llegir l’original en castellà
Se puede decir que quien ganó la jornada de Bailen fué el general Reding por su arrojo y bravura. Su división fué la que entró toda en combate y la que sostuvo todo el peso de la lucha.
Veient-se perdut el general francès Dupont, va entrar en parlament i va signar una capitulació amb Castaños, general en cap de les forces espanyoles, segons la qual les tropes franceses quedaven considerades com a presoneres de guerra, havent de rendir les armes i subjectar-se a la condició de tals. Van signar la capitulació a Andújar el 22 de juny D. Francisco Javier Castaños i el comte de Tilly pels espanyols, i per part dels francesos els generals Marescot i Chavert. Es va dur a terme la capitulació en la manera i forma acordades, rendint les seves armes una divisió francesa a 400 toises del camp i l'altra lliurant a Bailèn els seus fusells, àguiles, cavalls i artilleria.
Llegir l’original en castellà
Viéndose perdido el general francés Dupont, entró en parlamento y firmó una capitulación con Castaños, general en jefe de las fuerzas españolas, según la cual las tropas francesas quedaban consideradas como prisioneras de guerra, debiendo rendir las armas y sujetarse á la condición de tales. Firmaron la capitulación en Andújar el 22 de Junio D. Francisco Javier Castaños y el conde de Tilly por los españoles, y por parte de los franceses los generales Marescot y Chavert. Llevóse á efecto la capitulación en el modo y forma acordados, rindiendo sus armas una división francesa á 400 toesas del campo y entregando la otra en Bailen sus fusiles, águilas, caballos y artillería
El general Castaños va obtenir el títol de duc de Bailen, i dos regiments de l'exèrcit espanyol, un d'infanteria i un altre de cavalleria, van prendre aquest nom. (V. carrer de Castaños.)
Llegir l’original en castellà
El general Castaños obtuvo el título de duque de Kailén, y dos regimientos del ejército español, uno de infantería y otro de caballería, tomaron este nombre. (V. calle de Castaños.)
Fi de l’entrada original