Tornar a l'atles

Ancha (calle)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 76–77

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

És un dels carrers més principals i més extensos de Barcelona, molt distingit i anomenat en temps antics per molts edificis que s'hi aixecaven pertanyents a famílies nobles.

Llegir l’original en castellà

Es una de las calles más principales y más extensas de Barcelona, muy distinguida y nombrada en tiempos antiguos por los muchos edificios que en ella se levan - taban pertenecientes á familias nobles.

S'estén des de la plaça del duc de Medinaceli fins al carrer d'Agullers.

Llegir l’original en castellà

Se extiende desde la plaza del duque de Medinaceli hasta la calle de Agullers.

En antics temps tenien lloc en aquest carrer les curses de cavalls, per la qual cosa el 1582, per evitar desgràcies, es va manar llevar el seu enllosat, deixant només dues voreres d'ell, de sis pams d'ample, des del carrer dels Canvis vells fins a la casa del duc de Soma, reedificada després pel duc de Sessa, i coneguda avui per casa de Larrad.

Llegir l’original en castellà

En antiguos tiempos tenían lugar en esta calle las carreras de caballos, por lo cual en i582, para evitar desgracias, se mandó quitar su enlosado, dejando sólo dos aceras de él, de seis palmos de ancho, desde la calle de los Cambios viejos hasta la casa del duque de Soma, reedificada después por el duque de Sessa, y conocida hoy por casa de Larrad.

Les memòries i dietaris de la ciutat fan freqüent referència a grans cases-palaus que existien en aquest carrer. Una d'elles la citada del duc de Sessa i Soma, on el 1551 es van allotjar els reis de Bohèmia i Hongria al seu pas per aquesta ciutat; una altra que es deia casa de l'infant, on el 1538 va morir Don Fadrique de Portugal; una altra titulada de l'arquebisbe, per pertànyer al de Tarragona; la del marquès de Vilafranca, la del comte de Santa Coloma, i moltes i moltes altres que devien ser notables per la seva grandesa i majestat. Avui la major part d'aquestes cases ha desaparegut per fer lloc a edificis de construcció moderna, i altres han estat renovades, després d'haver passat gairebé totes a ser propietat de coneguts banquers o opulents comerciants.

Llegir l’original en castellà

Las memorias y dietarios de la ciudad hacen frecuente referencia á grandes casas-palacios que existían en esta calle. Una de ellas la citada del duque de Sessa y Soma, donde en i55i se aposentaron los reyes de Bohemia y Hungría á su paso por esta ciudad; otra que se llamaba casa del infante, donde en i538 murió Don Fadrique de Portugal; otra titulada del arzobispo, por pertenecer al de Tarragona; la del marqués de Villafranca, la del conde de Santa Coloma, y muchas y muchas otras que debían ser notables por su grandeza y majestad. Hoy la mayor parte de estas casas ha desaparecido para hacer lugar á edificios de construcción moderna, y otras han sido renovadas, después de haber pasado casi todas á ser propiedad de conocidos banqueros ú opulentos comerciantes.

En aquest carrer té la seva casa la família d'Amat, que ha comptat entre els seus individus diversos homes cèlebres, entre ells D. Fèlix Amat, abat de Sant Ildefons i arquebisbe de Palmira, i D. Fèlix Torres Amat, bisbe d'Astorga i autor de moltes obres importants, una d'elles el Diccionari d'escriptors catalans,

Llegir l’original en castellà

En esta calle tiene su casa la familia de Amat, que ha contado entre sus individuos varios hombres célebres, entre ellos D. Félix Amat, abad de San Ildefonso y arzobispo de Palmira, y D. Félix Torres Amat, obispo de Astorga y autor de muchas obras importantes, una de ellas el Diccionario de escritores catalanes,

Fi de l’entrada original