Al final del carrer anterior es troba la plaça de Santa Anna, a la qual desemboquen, a més de la indicada, les dels Arcs, Capellans, Governador, Montsió, Comtal, porta de l'Àngel, Canuda i Cucurulla.
Llegir l’original en castellà
Al fin de la calle anterior se halla la plaza de Santa Ana, en la cual desembocan, á más de la indicada, las deis Archs, Capellanes, Gobernador, Montesión, Condal, puerta del Ángel, Canuda y Cncuriilla.
Existien en aquesta plaça, no fa encara molts anys, grans i sumptuoses cases i veritables palaus, perte-nents a famílies de la noblesa catalana. Encara en queden algunes; però van desapareixent, com ha succeït amb les altres, per fer lloc a edificis moderns.
Llegir l’original en castellà
Existían en esta plaza, no hace aún muchos años, grandes y suntuosas casas y verdaderos palacios, pertenecientes á familias de la nobleza catalana. Todavía quedan algunas; pero van desapareciendo, como ha sucedido con las otras, para hacer lugar á edificios modernos.
Abans hi havia en aquest punt l'església de clergues regulars teatins, vulgarment coneguda per Sant Gaietà. Encara existeix avui, però no està oberta al culte. Quan l'extinció dels convents, aquest temple i l'edifici contigu van ser destinats pel cos municipal a universitat. Es van obrir en aquest convent a finals del 1837 càtedres de jurisprudència i altres perquè els estudiants no haguessin de passar a Cervera, arriscant els perills a què els exposava llavors la guerra civil. Més tard es va destinar per a habitatge de militars pobres.
Llegir l’original en castellà
Antes había en este punto la iglesia de clérigos regulares teatinos, vulgarmente conocida por San Cayetano. Todavía existe hoy, pero no está abierta al culto. Cuando la extinción de los conventos, este templo y el edificio contiguo fueron destinados por el cuerpo municipal á universidad. Abriéronse en este convento á fines del 1837 cátedras de jurisprudencia y otras para que los estudiantes no hubiesen de pasar á Cervera, arrostrando los peligros á que les exponía entonces la guerra civil. Más tarde se destinó para vivienda de militares pobres.
En aquest edifici, que ha servit per a diversos usos, i entre d'altres per a teatre d'aficionats, tenen avui les seves escoles i càtedres els sord-muts, els cecs de tots dos sexes i l'Orfeó barcelonès, establiments sostinguts tots per la corporació municipal.
Llegir l’original en castellà
En este edificio, que ha servido para varios usos, y entre otros para teatro de aficionados, tienen hoy sus escuelas y cátedras los sordo-mudos, los ciegos de ambos sexos y el Orfeón barcelonés, establecimientos sostenidos todos por la corporación municipal.
L'escola de sordmuts es va obrir el 1816: es va suspendre el 1823, va tornar a obrir-se el 1843, unint-se a la de cecs el 1838. — La de cecs va ser inaugurada el 1820: va cessar també el 1823, es va restablir el 1831, i es va unir a la de sordmuts el 1838. Els educands de les escoles de Barcelona són tots externs i es poden calcular de la manera següent: Sordmuts, 30. — Sordmudes, 12. — Cecs, 60. — Ceques, 16. — Total, 118. — Un reglament que es va formar el 1861 estableix els ensenyaments religiós, moral, intel·lectual i industrial, així com els sistemes i elements precisos i conduents per a la marxa regular i progressiva de l'establiment.
Llegir l’original en castellà
La escuela de sordo-mudos se abrió en 1816: se suspendió en 1823, volvió á abrirse en 1843, uniéndose á la de ciegos en i838. — La de ciegos fué inaugurada en 1820: cesó también en 1823, se restableció en i83i, y se unió á la de sordo-mudos en 1838. Los educandos de las escuelas de Barcelona son todos externos y pueden calcularse del modo siguiente: Sordo-mudos, 3o. — Sordo-mudas, 12. — Ciegos, 60. — Ciegas, 16. — Total, 118. — Un reglamento que se formó en 186 1 establece las enseñanzas religiosa, moral, intelectual é industrial, así como los sistemas y elementos precisos y conducentes para la marcha regular y progresiva del establecimiento.
Quant a l'Orfeó barcelonès, està dirigit pel j6 VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
En cuanto al Orfeón barcelonés, está dirigido por el j6 VÍCTOR BALAGUER
intel·ligent professor D. Joan Tolosa, que és el propagador dels cors orfeònics a Catalunya.
Llegir l’original en castellà
inteligente profesor D. Juan Tolosa, que es el propagador de los coros orfeónicos en Cataluña.
Segons memòries antigues, la cúpula d'aquesta església i el llenç de clarobscur que hi havia al presbiteri, eren obra de Tramullas (fill); l'estàtua de Sant Gaietà que hi havia sobre la porta, de l'escultor Sala, i la de marbre de l'altar de pedra del creuer, era de Serra. L'església i el convent dataven només del 1666.
Llegir l’original en castellà
Según memorias antiguas, la cúpula de esta iglesia y el lienzo de claro-oscuro que había en el presbiterio, eran obra de Tramullas (hijo); la estatua de San Cayetano que había sobre la puerta, del escultor Sala, y la de mármol del altar de piedra del crucero, era de Serra. La iglesia y el convento databan sólo de 1666.
Es troben també en aquesta plaça l'església i convent de Nostra Senyora de Montsió, que ocupen les religioses de l'orde de Sant Domènec. Daten aquests edificis del principi del segle xv. Res de particular té el temple, però el claustre és una de les més belles i precioses obres d'aquella època.
Llegir l’original en castellà
Se hallan también en esta plaza la iglesia y convento de Nuestra Señora de Montesión, que ocupan las religiosas de la orden de Santo Domingo. Datan estos edificios del principio del siglo xv. Nada de particular tiene el templo, pero el claustro es una de las más bellas y preciosas obras de aquella época.
A conseqüència dels successos de 1835, les religioses de Sant Domènec van sortir del seu monestir; però onze anys més tard van ser retornades al seu retir. En aquest interval el convent va servir de Liceu de música i declamació, i es va arreglar un teatre bastant capaç, que, a més de ser punt de cita de la bona societat barcelonina, va ser planter de joves i més tard distingits artistes. En aquella escena van néixer a la vida de la glòria alguns dels nostres primers poetes catalans, i no pocs dels artistes que així en el cant com en la declamació han figurat en primera línia.
Llegir l’original en castellà
A consecuencia de los sucesos de 1835, las religiosas de Santo Domingo salieron de su monasterio; pero once años más tarde fueron devueltas á su retiro. En este intervalo el convento sirvió de Liceo de música y declamación, y se arregló un teatro bastante capaz, que, á más de ser punto de cita de la buena sociedad barcelonesa, fué plantel de jóvenes y más tarde distinguidos artistas. En aquella escena nacieron á la vida de la gloria algunos de nuestros primeros poetas catalanes, y no pocos de los artistas que así en el canto como en la declamación han figurado en primera línea.
Fi de l’entrada original