Tornar a l'atles

Ana (calle de Santa)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 73–74

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

Comença a la rambla dels Estudis i desemboca a la plaça de Santa Anna.

Llegir l’original en castellà

Comienza en la rambla de los Estudios y desemboca en la plaza de Santa Ana.

Va prendre el seu nom de la Col·legiata d'aquest títol que s'hi va erigir. La fàbrica d'aquest edifici va començar a le-vantar-se l'any 1141, sent acabada el 1146, la qual cosa li dóna la respectable antiguitat de més de set segles. Es va aixecar aquest edifici per als canonges de Sant Agustí, els quals van haver d'abandonar el seu monestir de Sant Pau del Camp a causa del perill que corrien morant-hi, per les guerres de què era llavors teatre Catalunya.

Llegir l’original en castellà

Tomó su nombre de la Colegiata de este título que se erigió en ella. La fábrica de este edificio comenzó á leyantarse en 1141, siendo terminada en 1146, lo cual le da la respetable antigüedad de más de siete siglos. Levantóse este edificio para los canónigos de San Agustín, quienes hubieron de abandonar su monasterio de San Pablo del Campo á causa del peligro que corrían morando en él, por las guerras de que era entonces teatro Cataluña.

Cap particularitat notable ofereix el temple, que avui és una de les parròquies de Barcelona. A la capella anomenada del Santíssim Sagrament es veuen algunes pintures degudes a Juncosa, pintor català de força fama, i en entrar a l'església, a mà esquerra, darrere la pica d'aigua beneïda, es troba el sepulcre de l' il·lustre català D. Miquel de Boera, que va assistir com a cap superior a les conquestes de Trípoli, Bugia, Orà i Masalquivir, i que va ser nomenat general de les galeres d'Espanya per Carles V, havent pres part ja anteriorment com a general en la batalla de Ravenna en l'època de Ferran el Catòlic.

Llegir l’original en castellà

Ninguna particularidad notable ofrece el templo, que hoy es una de las parroquias de Barcelona. En la capilla llamada del Sacramento se ven algunas pinturas debidas á Juncosa, pintor catalán de bastante fama, y al entrar en la iglesia, á mano izquierda, detrás de la pila de agua bendita, hállase el sepulcro del ilustre catalán D. Miguel de Boera, que asistió como jefe superior á las conquistas de Trípoli, Bujía, Oran y Masalchebir, y que fué nombrado general de las galeras de España por Carlos V, habiendo tomado parte ya anteriormente como general en la batalla de Rávena en la época de Fernando el Católico.

Al costat d'aquesta església, però més modern que ella, es veu un bonic claustre de pintoresca i poètica perspectiva. A l'altre costat del claustre s'alçava l'edifici de l'antiga Col·legiata, en un dels salons de la qual va celebrar el rei Ferran el Catòlic les Corts de 1493. Avui només queden algunes ruïnes en aquell lloc.

Llegir l’original en castellà

Junto á esta iglesia, pero más moderno que ella, se ve un hermoso claustro de pintoresca y poética perspectiva. Al otro lado del claustro se alzaba el edificio de la antigua Colegiata, en uno de cuyos salones celebró el rey Fernando el Católico las Cortes de 1493. Hoy sólo quedan algunas ruinas en aquel sitio.

Fi de l’entrada original