És un dels carrers de la nova Barcelona a l'eixample d'aquesta ciutat. Partint del carrer de la Ronda va a acabar al de la Marina. L'Excm. Ajuntament constitucional va accedir a donar a aquest i a altres carrers de l'eixample els noms que va indicar l'autor d'aquestes línies, en memòria d'homes il·lustres per les seves virtuts, saber o valor, o de fets cèlebres de la història de Catalunya.
Llegir l’original en castellà
Es una de las calles de la nueva Barcelona en el ensanche de esta ciudad. Partiendo de la calle de Ronda va á finir en la de la Marina, El Excmo. Ayuntamiento constitucional accedió á dar á ésta y á otras calles del ensanche los nombres que indicó el autor de estas líneas, en memoria de hombres ilustres por sus virtudes, saber ó valor, ó de hechos célebres de la historia de Cataluña.
Es va posar el nom d'Alí-Bey a aquest carrer per a record perpetu i eterna memòria del català Badia, que sota aquell nom va ocultar el seu vertader en els seus importants i perillosos viatges per Orient.
Llegir l’original en castellà
Se puso el nombre de Alí-Bey á esta calle para recuerdo perpetuo y eterna memoria del catalán Badía, que bajo aquel nombre ocultó el suyo verdadero en sus importantes y peligrosos viajes por Oriente.
D. Domingo Badía y Leblich, fill de D. Pedro Badía i de Doña Catalina Leblich, va néixer a Barcelona l'1 d'abril de 1767, dedicant-se amb ardor a l'estudi des dels seus primers anys. No és veritat que estudiés a la universitat de València, segons s'ha dit, ja que el seu geni lliure i fogós mai es va avenir bé amb els reglaments escolars. Efectivament, sembla que Badía no va conèixer més aules que la seva pròpia habitació, on es tancava hores i dies sencers amb els llibres que creia més propis al seu gust i més es conformaven amb les seves inclinacions. Primer es va dedicar amb ardor a l'estudi de les matemàtiques, a la delineació i al dibuix; va seguir la geografia, astronomia, física i música; però la seva atenció es va fixar particularment en l'estudi de les llengües orientals, especialment l'àrab modern, el qual va arribar a ser-li tan familiar, que semblava el seu propi idioma.
Llegir l’original en castellà
D. Domingo Badía y Leblich, hijo de D. Pedro Badía y de Doña Catalina Leblich, nació en Barcelona á i.° de Abril de 1767, dedicándose con ardor al estudio desde sus primeros años. No es verdad que estudiara en la universidad de Valencia, según se ha dicho, pues que su genio libre y fogoso jamás se avino bien con los reglamentos escolares. Efectivamente, parece que Badía no conoció más aulas que su propia habitación, donde se encerraba horas y días enteros con los libros que creía más propios á su gusto y más se conformaban con sus inclinaciones. Primero se dedicó con ardor al estudio de las matemáticas, á la delincación y al dibujo; siguió la geografía, astronomía, física y música; pero su atención se fijó particularmente en el estudio de las lenguas orientales, en especialidad el árabe moderno, el cual llegó á serle tan familiar, que parecía su propio idioma.
Amb aquests coneixements, sorprenents per a la seva edat, va cridar l'atenció del govern de Carles III, que li va conferir, quan encara no comptava més que catorze anys, el destí d'administrador d'utensilis de la costa de Granada; als dinou ja era comptador de guerra amb honors de comissari, i als vint-i-sis rebia de Carles IV el nomenament d'administrador de tabacs a Còrdova.
Llegir l’original en castellà
Con estos conocimientos, asombrosos para su edad, llamó la atención del gobierno de Carlos III, que le confirió, cuando aún no contaba más que catorce años, el destino de administrador de utensilios de la costa de Granada; á los diez y nueve era ya contador de guerra con honores de comisario, y á los veintiséis recibía de Carlos IV el nombramiento de administrador de tabacos en Córdoba.
Però aquests càrrecs, encara que eren certament vius testimonis del seu mèrit en raó de la curta edat en què els va obtenir, no estaven en harmonia amb els estudis que havia fet, ni podien donar-li ocasió per desplegar el seu geni extraordinari, limitant summament l'esfera de la seva existència. Amb l'objecte, doncs, d'eixamplar-la, i sentint-se cridat per la seva vocació i pels seus ànims a empreses més altes, va presentar al govern de Carles IV el 1801 un projecte de viatge científic a l'interior d'Àfrica, i examinat per ordre del rei i reconeguda la seva utilitat, va ser nomenat per realitzar-lo el mateix Badía.
Llegir l’original en castellà
Pero estos empleos, aunque eran ciertamente vivos testimonios de su mérito en razón de la corta edad en que los obtuvo, no estaban en armonía con los estudios que había hecho, ni podían darle ocasión para desplegar su genio extraordinario, limitando sobradamente la esfera de su existencia. Con el objeto, pues, de ensancharla, y sintiéndose llamado por su vocación y por sus alientos á más altas empresas, presentó al gobierno de Carlos IV en 1801 un proyecto de viaje científico al interior de xVfrica, y examinado por orden del rey y reconocida su utilidad, fué nombrado para realizarle el mismo Badía.
Havia aquest contret estreta amistat amb el savi naturalista D. Simón de Rojas Clemente, que en aquell moment regentava una càtedra d'àrab, el qual, tot just va saber el projecte de Badía, va voler associar-se a l'expedició.
Llegir l’original en castellà
Había éste contraído estrecha amistad con el sabio naturalista D. Simón de Rojas Clemente, que á la sazón se hallaba regentando una cátedra de árabe, el cual, luego que supo el proyecto de Badía, quiso asociarse á la expedición.
En conseqüència, tots dos amics van sortir de Madrid, cap a París i Londres, el 12 de maig de 1802. En dites capitals van entaular relacions amb els savis més distingits i amb els establiments científics més importants, proveint-se allà dels instruments més necessaris per a les observacions i adquirint també una magnífica col·lecció d'història natural, que van enviar al reial gabinet.
Llegir l’original en castellà
En su consecuencia, ambos amigos salieron de Madrid, para París y Londres, en 12 de Mayo de 1802. En dichas capitales entablaron relaciones con los sabios más distinguidos y con los más importantes establecimientos científicos, proveyéndose allí de los instrumentos más necesarios para las observaciones y adquiriendo también una magnífica colección de historia natural, que enviaron al real gabinete.
Aleshores fou quan el príncep de la Pau, privat de Carles IV, l'home omnipotent per aquell temps en tom xxi 4 Espanya, coneixent Badía, amb qui havia tingut algunes conferències, va decidir canviar el seu viatge de científic en polític. Va concebre la idea que Badía passés a l'imperi del Marroc, no com a espanyol, sinó com a àrab, com un il·lustre pelegrí i un gran príncep descendent del Profeta, que hauria viatjat per Europa i tornaria a la seva pàtria fent la volta a l'Àfrica i seguint a l'Aràbia per visitar la Meca.
Llegir l’original en castellà
Entonces fué cuando el príncipe de la Paz, valido de Carlos IV, el hombre omnipotente por aquel tiempo en tomo xxi 4 España, conociendo á Badía, con quien había tenido algunas conferencias, decidió cambiar su viaje de científico en político. Concibió la idea de que Badía pasase al imperio de Marruecos, no como español, sino como árabe, como un ilustre peregrino y un gran príncipe descendiente del Profeta, que habría viajado por Europa y volvería á su patria dando la vuelta al África y siguiendo á la Arabia á visitar la Meca.
Dos objectes havia de tenir el viatge de Badía, segons les idees del príncep de la Pau: un científic, i polític l'altre. Pel que fa al primer punt, havia de ser objecte principal del viatge inquirir els mitjans d'estendre el nostre comerç a les escales de Llevant des del Marroc a Egipte, i fer la mateixa indagació sobre els plans i mesures que convindria adoptar per muntar el nostre comerç a la regió d'Àsia amb plena independència d'Europa, per formar aliances comercials i polítiques amb l'imperi xinès, i organitzar allà el tràfic directe dels pesos forts espanyols sense que en ell intervinguessin altres mans que les nostres. A aquests encàrrecs s'havien d'afegir d'altres, relatius tots al desenvolupament de les nostres relacions comercials, i en particular el d'adquirir acuradament quants articles exòtics, de cultiu beneficiós, li fos possible recollir o sorprendre a les illes d'Àsia, per aclimatar-los a Amèrica.
Llegir l’original en castellà
Dos objetos había de tener el viaje de Badía, según las ideas del príncipe de la Paz: uno científico, y político el otro. Tocante al primer punto, debía ser objeto principal del viaje inquirir los medios de extender nuestro comercio en las escalas de Levante desde Marruecos al Egipto, y hacer la misma indagación sobre los planes y medidas que convendría adoptar para montar nuestro comercio en la región del Asia con entera independencia de la Europa, para formar alianzas comerciales y políticas con el imperio chino, y organizar allí el tráfico directo de los pesos fuertes españoles sin que en él interviniesen otras manos que las nuestras. A estos encargos se debían añadir otros, relativos todos al desarrollo de nuestras relaciones comerciales, y en particular el de adquirir cuidadosamente cuantos artículos exóticos, de cultivo beneficioso, le fuese dable recoger ó sorprender en las islas de Asia, para aclimatarlos en América.
Pel que fa a la mira política, havia el viatger espanyol, amb el caràcter i fast de príncep àrab, de guanyar la confiança de l'emperador Muley-Solimà, que en aquell moment regnava al Marroc, i, presentada l'ocasió, inspirar-li la idea de demanar l'aliança d'Espanya contra el príncep Ahhmet, que havia envaït les províncies de l'Atles aixecant l'estendard de la rebel·lió, i amenaçant des d'aquell punt fer-se amo de l'imperi marroquí. Si aquesta idea era acollida per l' ELS CARRERS DE BARCELONA 5 I
Llegir l’original en castellà
Por lo que toca á la mira política, debía el viajero español, con el carácter y fausto de príncipe árabe, ganar la confianza del emperador Muley-Solimán, que á la sazón reinaba en Marruecos, y, presentada la ocasión, inspirarle la idea de pedir la alianza de España contra el príncipe Ahhmet, que había invadido las provincias del Atlas levantando el estandarte de la rebelión, y amenazando desde aquel punto hacerse dueño del imperio marroquí. Si esta idea era acogida por el LAS CALLES DE BARCELONA 5 I
emperador, el mateix Badia s'havia d'oferir per venir a negociar a Espanya sobre ella amb poders amplis. Si no aconseguia persuadir-lo, havia d'explorar el regne amb l'aparença de viatger, reconèixer les seves forces, assabentar-se de l'opinió d'aquells pobles i procurar-se intel·ligències amb els enemics de Muley, de manera que entrant en guerra Espanya pogués comptar amb l'assistència dels rebels i obrar d'un mateix acord el seu interès recíproc sota les condicions apuntades, però en major escala perquè Espanya pogués fer-se mestressa d'una part de l'imperi marroquí, la que millor li convingués.
Llegir l’original en castellà
emperador, debía ofrecerse el mismo Badía para venir á negociar en España acerca de ella con poderes amplios. Si no alcanzaba á persuadirlo, debía explorar el reino con el acbaque de viajero, reconocer sus fuerzas, enterarse de la opinión de aquellos pueblos y procurarse inteligencias con los enemigos de Muley, por manera que entrando en guerra pudiese contar la España con la asistencia de los rebeldes y obrar de un mismo acuerdo su interés recíproco bajo las condiciones apuntadas, pero en mayor escala para que España pudiese hacerse dueña de una parte del imperio marroquí, la que mejor le conviniese.
«Badía era l'home per al cas, diu el mateix príncep de la Pau en les seves memòries. Valent i arriscat com pocs, dissimulat, astut, de caràcter emprenedor, amic d'aventures, home de fantasia, i veritable original d'on la poesia pogués haver tret molts trets per als seus herois fabulosos; fins i tot les seves mateixes faltes, la violència de les seves passions i la genial intemperància del seu esperit, el feien apte per a aquell designi.»
Llegir l’original en castellà
«Badía era el hombre para el caso, dice el mismo príncipe de la Paz en sus memorias. Valiente y arrojado como pocos, disimulado, astuto, de carácter emprendedor, amigo de aventuras, hombre de fantasía, y verdadero original de donde la poesía pudiera haber sacado muchos rasgos para sus héroes fabulosos; hasta sus mismas faltas, la violencia de sus pasiones y la genial intemperancia de su espíritu, le hacían apto para aquel designio.»
Atrevit era i fosc el pla del príncep de la Pau; perillós i difícil. Però no es va acovardir Badía per això, i es va encarregar de dur-lo a terme. Tal va ser la serietat amb què va acceptar aquesta missió, que, sense consultar amb ningú i del seu sol acord, va gosar circumcidar-se, l'única cosa que li faltava per al difícil i arriscat paper que havia de fer entre els mahometans. Badía va cridar a Londres un facultatiu acreditat, i va confiar a la seva destresa aquesta perillosa operació, que, segons sembla, va ser terriblement dolorosa per al nostre paisà, fent-lo patir molt i ocasionant-li una greu malaltia, de la qual va convalèixer molt lentament.
Llegir l’original en castellà
Atrevido era y oscuro el plan del príncipe de la Paz; peligroso y difícil. Pero no se arredró Badía por ello, y se encargó de llevarlo á cabo. Tales fueron las veras con que aceptó esta misión, que, sin consultar con nadie y de su solo acuerdo, osó circuncidarse, única cosa que le faltaba para el difícil y arriesgado papel que debía hacer entre los mahometanos. Badía llamó en Londres á un facultativo acreditado, y confió á su destreza esta peligrosa operación, que, según parece, fué terriblemente dolorosa para nuestro paisano, haciéndole padecer mucho y ocasionándole una grave enfermedad, de la cual convaleció muy lentamente.
De seguida, per tal que pogués fascinar per complet el monarca i els privats d'aquella cort semi-bàrbara, va trobar mitjà de forjar-se ell mateix una completa genealogia àrab, com a fill d'Othmán-Bey, príncep Abbàssida i descendent del Profeta, i així que va estar restablert del tot, va aparèixer un dia a Londres amb vestit musulmà per començar a representar el seu paper. Temps després, revestit Badía de tots els senyals exteriors i amb els seus immensos coneixements en les ciències físiques i matemàtiques i en els costums i literatura oriental, va regressar a Espanya, on va rebre les instruccions que havien de sostenir-lo en la seva perillosa empresa, i que amb els altres mitjans materials li va facilitar el poderós privat príncep de la Pau, el qual també, segons sembla, va assegurar la subsistència de la dona i filla de Badía amb una pensió de 12.000 reals. Quant a Rojas Clemente, no es va creure convenient que l'acompanyés.
Llegir l’original en castellà
En seguida, con el fin de que pudiera fascinar por com - pleto al monarca y á los validos de aquella corte semibárbara, halló medio de forjarse él mismo una completa genealogía árabe, como hijo de Othmán-Bey, príncipe Abbassida y descendiente del Profeta, y así que estuvo restablecido del todo, apareció un día en Londres con traje musulmán para comenzar á representar su papel. Algún tiempo después, revestido Badía de todas las señales exteriores y con sus inmensos conocimientos en las ciencias físicas y matemáticas y en las costumbres y literatura oriental, regresó á España, donde recibió las instrucciones que debían sostenerle en su peligrosa empresa, y que con los demás medios materiales le facilitó el poderoso valido príncipe de la Paz, el cual también, según parece, aseguró la subsistencia de la mujer é hija de Badía con una pensión de 12.000 reales. En cuanto á Rojas Clemente, no se creyó conveniente que le acompañara.
Va marxar, doncs, sol Badía, desembarcant a Tànger i tallant des d'aleshores tota correspondència fins i tot amb la seva família, per deixar el govern espanyol en completa llibertat de parlar d'ell, segons millor convingués a l'objecte dels seus viatges. El secret per a començar no va ser comunicat a ningú pel príncep de la Pau. Va desaparèixer ja aleshores per complet la personalitat de Badía, ostentant-se en el seu lloc la grandiosa figura d'Alí-Bey l'Abbassi. El govern espanyol el va recomanar eficaçment a tots els seus cònsols i agents a Àfrica, com si fos un àrab que havia romàs llarg temps a Europa, que en ella havia fet els seus estudis i que havia adquirit generals simpaties.
Llegir l’original en castellà
Marchóse, pues, solo Badía, desembarcando en Tánger y cortando desde entonces toda correspondencia hasta con su familia, para dejar al gobierno español en completa libertad de hablar de él, según mejor conviniera al objeto de sus viajes. El secreto por el pronto no fué comunicado á nadie por el príncipe de la Paz. Desapareció ya entonces por completo la personalidad de Badía, ostentándose en su lugar la grandiosa figura de Alí-Bey el Abbassi. El gobierno español le recomendó eficazmente á todos sus cónsules y agentes en África, como si fuese un árabe que había permanecido largo tiempo en Europa, que en ella había hecho sus estudios y que había adquirido generales simpatías.
Va començar des d'aleshores per al nostre català viatger una cadena de singulars aventures que fan d'ell un veritable personatge de novel·la. La seva elegant i simpàtica figura, el seu port majestuós, el luxe que ostentava, els seus títols escrits en àrab antic i admirablement confeccionats respecte a segells i signatures, la minu-ciositat de les seves pràctiques religioses, el seu complet coneixement de l'idioma àrab, i més que tot encara, els seus immensos coneixements en astronomia, química, història natural, geografia, dibuix i medicina, van atreure de seguida cap a tan eminent personatge el respecte i l'admiració d'aquells pobles incivilitzats, sense que ni de bon tros se suscités el més petit dubte sobre el seu origen i descendència. D'altra banda, ell va tenir bon compte de fer circular la idea que durant la seva llarga permanència a Europa havia adoptat en part els seus usos, i que, en restituir-se a Àfrica, experimentava la sensació d'un europeu que es trobés en un cas semblant i mai hagués sortit del seu país.
Llegir l’original en castellà
Comenzó desde entonces para nuestro catalán viajero una cadena de singulares aventuras que hacen de él un verdadero personaje de novela. Su elegante y simpática figura, su porte majestuoso, el lujo que ostentaba, sus títulos escritos en árabe antiguo y admirablemente confeccionados respecto á sellos y signaturas, la minuciosidad de sus prácticas religiosas, su completo conocimiento del idioma árabe, y más que todo aún, sus inmensos conocimientos en astronomía, química, historia natural, geografía, dibujo y medicina, llamaron desde luego hacia tan eminente personaje el respeto y la admiración de aquellos pueblos incivilizados, sin que ni por asomo se suscitara la más pequeña duda acerca su origen y descendencia. Por lo demás, buen cuidado tuvo él de hacer circular la idea de que durante su larga permanencia en Europa había adoptado en parte sus usos, y que, al restituirse á África, experimentaba la sensación de un europeo que se hallara en semejante caso y jamás hubiese salido de su país.
El 29 de juny de 1803 havia entrat Badía a Tànger, començant el seu teixit de dramàtiques aventures i la seva novel·lesca vida, per a la qual relació es necessitaria un gruixut volum.
Llegir l’original en castellà
El 29 de Junio de i8o3 había entrado Badía en Tánger, empezando su tejido de dramáticas aventuras y su novelesca vida, para cuya relación se necesitaría un grueso volumen.
A Tànger va conèixer el sultà Muley-Solimà, emperador del Marroc, que casualment es trobava allà en aquella ocasió, i es va conquerir la seva simpatia. El sultà el va convidar a passar amb ell a Meknès i a Fes, i a aquestes ciutats es va dirigir Alí-Bey, sent objecte de les majors atencions i dels més expressius obsequis per part de la cort i dels súbdits de l'emperador marroquí. A tot arreu se'l mirava com un veritable creient, com un home superior, com un príncep descendent del Profeta, i contribuïa a donar-li major relleu la notícia d'haver fet vot d'efectuar una peregrinació a la Meca, cosa que entre els musulmans és mirada com la suma de les perfeccions.
Llegir l’original en castellà
En Tánger conoció al sultán Muley-Solimán, emperador de Marruecos, que acertó á hallarse allí en aquella ocasión, y se conquistó su simpatía. El sultán le invitó á pasar con él á Mequínez y á Fez, y á estas ciudades se dirigió Alí-Bey, siendo objeto de las mayores atenciones y de los más expresivos obsequios por parte de la corte y de los subditos del emperador marroquí. En todas partes se le miraba como á un verdadero creyente, como á un hombre superior, como á un príncipe descendiente del Profeta, y contribuía á darle mayor realce la noticia de haber hecho voto de efectuar una peregrinación á la Meca, cosa que entre los musulmanes es mirada como la suma de las perfecciones.
No contarem totes les aventures que van succeir a l'intrèpid viatger, perquè seria fer aquesta relació interminable. Bastarà dir que va anar guanyant a poc a poc el favor del sobirà del Marroc, adquirint amb ell tal concepte pels seus coneixements astronòmics i pel seu profunda intel·ligència dels textos i de la ciència arcana del Koran, que es va entestar a conservar-lo al seu costat. Per atraure's al que ja era el seu favorit i per retenir-lo a la seva cort, el sultà li va fer donació d'una casa de lleure anomenada Semelalia, a les rodalies de Marràqueix, veritable possessió règia, amb béns arrels que consistien en terres, palmeres, oliverars, hortes, etc., i una casa gran a la ciutat. També li va enviar dues dones del seu propi harem.
Llegir l’original en castellà
No contaremos todas las aventuras que sucedieron al intrépido viajero, poique sería hacer esta relación interminable. Bastará decir que fué ganando poco á poco el favor del soberano de Marruecos, adquiriendo con él tal concepto por sus conocimientos astronómicos y por su profunda inteligencia de los textos y de la ciencia arcana del Koran, que formó empeño en conservarle á su lado. Para atraerse al que era ya su favorito y para retenerle en su corte, el sultán le hizo donación de una casa de recreo llamada Semelalia, en las cercanías de Marruecos, verdadera posesión regia, con bienes raíces que consistían en tierras, palmeras, olivares, huertas, etc., y una casa grande en la ciudad. También le envió dos mujeres de su propio harem.
Alí-Bey havia arribat al màxim de la privança, i va arribar a ser tal l'ascendent que va prendre sobre l'emperador, que no només el tractava aquest com a amic i com a germà; no només el consultava en els negocis més arduus i en totes ocasions; no només li permetia usar el para-sol, signe de dignitat sobirana al Marroc; no només, per fi, el cobria de regals veritablement reials, sinó que descansava absolutament en ell tot el pes de la corona.
Llegir l’original en castellà
Alí-Bey había llegado á lo sumo de la privanza, y llegó á ser tal el ascendiente que tomó sobre el emperador, que no sólo le trataba éste como amigo y como hermano; no sólo le consultaba en los negocios más arduos y en todas ocasiones; no sólo le permitía usar el quitasol, signo de dignidad soberana en Marruecos; no sólo, por fin, le colmaba de regalos verdaderamente regios, sino que descansaba absolutamente en él todo el peso de la corona.
Al mateix temps, el poble i els magnats de l'imperi, que odiaven en general el despòtic i estúpid Muley-Solimán, afavorien amb les seves simpaties i amb la seva obediència gairebé idolàtrica al príncep Alí-Bey, fins al punt d'arribar a formar-se un partit nombrós i poderós per exaltar-lo al tron i desfer-se de l'odiós Muley. Per poc que Badía hagués volgut i s'hagués prestat a això, els seus partidaris l'haguessin fet emperador del Marroc.
Llegir l’original en castellà
Al propio tiempo, el pueblo y los magnates del imperio, que odiaban en general al despótico y estúpido Muley-Solimán, favorecían con sus simpatías y con su obediencia casi idolátrica al príncipe Alí-Bey, hasta el extremo de llegar á formarse un partido numeroso y poderoso para exaltarle al trono y deshacerse del aborrecido Muley. Por poco que Badía hubiese querido y se hubiese prestado á ello, sus partidarios le hubieran hecho emperador de Marruecos.
El nostre heroi català, lluny d'alimentar les esperances dels seus partidaris i d'acceptar el tron amb què se'l brindava, conseqüent amb el que entre ell i el príncep de la Pau s'havia convingut, va procurar explorar la voluntat del sultà regnant sobre la realització de l'aliança amb Espanya i l'extensió de les seves relacions mercantils; però ni tot el favor ni el gran ascendent que Alí-Bey havia guanyat sobre el crèdul i devo- ELS CARRERS DE BARCELONA S5
Llegir l’original en castellà
Nuestro héroe catalán, lejos de alimentar las esperanzas de sus partidarios y de aceptar el trono con que se le brindaba, consecuente á lo que entre él y el príncipe de la Paz se había convenido, procuró explorar la voluntad del sultán reinante sobre la realización de la alianza con España y la extensión de sus relaciones mercantiles; pero ni todo el favor ni el gran ascendiente que Alí-Bey había ganado sobre el crédulo y devo- LAS CALLES DE BARCELONA S5
-t emperador, bastaren a persuadir-lo que busqués l'amistat dels espanyols. L'auster fanatisme de Muley el feia mirar com a greu pecat tota mena de lliga amb els infidels, i la seva animadversió era encara més forta pel que fa als espanyols, ja que els antics odis nacionals s'ajuntaven al sentiment religiós.
Llegir l’original en castellà
to emperador, bastaron á persuadirle de que buscase la amistad de los españoles. El austero fanatismo de Muley le hacía mirar como grave pecado toda especie de liga con los infieles, y su ojeriza era todavía más fuerte por lo tocante á los españoles, pues los antiguos odios nacionales se juntaban al sentimiento religioso.
— Lluny de buscar amics i ajuts a Espanya — va dir un dia el sultà a Alí-Bey, — res no ompliria la meva ànima de content com veure complerta en els nostres dies la divina promesa que a aquest imperi li està feta de recobrar Espanya.
Llegir l’original en castellà
— Lejos de buscar amigos y socorros en España — dijo un día el sultán á Alí-Bey, — nada llenaría mi alma de contento como ver cumplida en nuestros días la divina promesa que á este imperio le está hecha de recobrar la España.
I va acabar per fer-li una singular proposició: la de posar-se al capdavant d'un exèrcit de creients, el comandament en cap del qual li seria confiat, per envair Espanya i recobrar els bells regnes de Sevilla, Còrdova i Granada. Quina peregrina situació la de Badía quan va sentir semblant proposta dels llavis del sultà!
Llegir l’original en castellà
Y acabó por hacerle una singular proposición: la de ponerse al frente de un ejército de creyentes, cuyo mando en jefe le sería confiado, para invadir la España y recobrar los hermosos reinos de Sevilla, Córdoba y Granada. ¡Peregrina situación la de Badía en cuanto oyó semejante propuesta de los labios del sultán!
Veient que res podia aconseguir d'aquest, Alí-Bey es va entendre llavors amb Heschán, pretendent a la corona del Marroc, i sempre sostenint el seu paper de príncep Abbàssida, li va proposar una aliança amb el govern espanyol perquè aquest pogués donar-li ajuda i asseure'l al tron marroquí. Heschán va acceptar i es va comprometre, cas de sortir bé de la seva empresa, a cedir a Espanya tota la província de Fez. La nostra nació havia, doncs, d'adquirir, per mitjà d'aquest tractat, Tetuan, Tànger, Larache, els dos Salé, nou i vell, i tot el ric territori d'aquella província.
Llegir l’original en castellà
Viendo que nada podía alcanzar de éste, Alí-Bey se entendió entonces con Heschán, pretendiente á la corona de Marruecos, y siempre sosteniendo su papel de príncipe Abbassida, le propuso una alianza con el gobierno español para que éste pudiese darle ayuda y sentarle en el solio marroquí. Heschán aceptó y se comprometió, caso de salir en bien de su empresa, á ceder á España toda la provincia de Fez. Nuestra nación debía, pues, adquirir, por medio de este tratado, Tetuán, Tánger, Larache, los dos Salé, nuevo y viejo, y todo el rico territorio de aquella provincia.
El príncep de la Pau va rebre les notícies i instruccions de Badia, va fer activar els treballs, es van donar ordres al capità general d'Andalusia per preparar armes i gent per a l'expedició, i tot estava disposat a l'objecte d'envair el territori africà i secundar els plans de Badia, quan un càndid i innocent escrúpol de Carles IV, segons diu el mateix Go--doy en les seves memòries, va fer que el projecte fracassés i fos abandonat.
Llegir l’original en castellà
El príncipe de la Paz recibió las noticias é instrucciones de Badía, hizo activar los trabajos, diéronse órdenes al capitán general de Andalucía para preparar armas y gente para la expedición, y todo estaba dispuesto al objeto de invadir el territorio africano y secundar los planes de Badía, cuando un candido é inocente escrúpulo de Carlos IV, según dice el mismo Godoy en sus memorias, hizo que el proyecto fracasara y fuese abandonado.
Destruït l'objecte polític, sabedor que no podia ja comptar amb el govern espanyol, abandonat a meitat del camí per qui l'havia compromès a emprendre'l, Badía o Alí-Bey es va veure en amarga i apuradíssima situació. D'aquest tràngol crític el van salvar la seva admirable sagacitat, la seva presència d'esperit i els grans recursos del seu enginy. Va contentar amb promeses a uns, amb esperances a altres, i mantenint els conjurats amb bones raons perquè no el venguessin, es va disposar a abandonar la cort marroquina, anunciant que anava a partir per la seva anunciada peregrinació a la Meca, conforme als preceptes de l'Alcorà. Potser va fer passar aquest viatge com un pretext als ulls dels seus partidaris, perquè guardessin el secret de la conspiració.
Llegir l’original en castellà
Destruido el objeto político, sabedor de que no podía ya contar con el gobierno español, abandonado en mitad del camino por quien á emprenderle le había comprometido, Badía ó Alí-Bey se vio en amarga y apuradísima situación. De este trance crítico le salvaron su admirable sagacidad, su presencia de espíritu y los grandes recursos de su ingenio. Contentó con promesas á unos, con esperanzas á otros, y manteniendo á los conjurados con buenas razones para que no le vendieran, se dispuso á abandonar la corte marroquí, anunciando que iba á partir para su anunciada peregrinación á la Meca, conforme á los preceptos del Koran. Tal vez hizo pasar este viaje como un pretexto á los ojos de sus partidarios, para que guardaran el secreto de la conspiración.
El sultà, que res sabia d'ella i que continuava mirant Alí-Bey amb predilecte afecte, va fer tot el que va poder per dissuadir-lo del seu viatge; però va haver de cedir davant l'empenta i ferm propòsit del fingit príncep Abbàssida.
Llegir l’original en castellà
El sultán, que nada sabía de ella y que continuaba mirando á Alí-Bey con predilecto cariño, hizo cuanto pudo para disuadirle de su viaje; pero hubo de ceder ante el empeño y firme propósito del fingido príncipe Abbassida.
Va partir aquest de la cort del Marroc ple d'honors i distincions, sent rebut amb estrepitós triomf per tots els pobles que va trobar al seu pas. En aquest viatge va ser quan va travessar el desert, on ell i la seva comitiva tota van estar a punt de morir. Van ser salvats miraculosament de les urpes de la mort per la caravana d'un morabet, que casualment creuava el desert al mateix temps que ells. Alí-Bey havia caigut a terra, sense coneixement, rendit per la set i per la calor, i patia ja tots els símptomes de l'agonia, quan la Providència li va deparar l'arribada del morabet.
Llegir l’original en castellà
Partió éste de la corte de Marruecos lleno de honores y distinciones, siendo recibido con estrepitoso triunfo por todos los pueblos que halló á su paso. En este viaje fué cuando atravesó el desierto, donde él y su comitiva toda estuvieron á punto de perecer. Fueron salvados milagrosamente de las garras de la muerte por la caravana de un morabito, que acertó á cruzar el desierto al propio tiempo que ellos. Alí-Bey había caído al suelo, sin conocimiento, rendido por la sed y por el calor, y sufría ya todos los síntomas de la agonía, cuando la Providencia le deparó la llegada del morabito.
Arribat a Larache, on va estar alguns dies malalt a conseqüència dels patiments passats al ELS CARRERS DE BARCELONA ^J
Llegir l’original en castellà
Llegado á Larache, donde estuvo algunos días enfermo á consecuencia de los sufrimientos pasados en el LAS CALLES DE BARCELONA ^J
desert, Badía es va embarcar el 13 d'octubre de 1805 per Trípoli, on va romandre dos mesos, considerat i estimat pel baixà, respectat per tothom i sol·licitat pel sobirà, que li va fer brillants ofertes perquè fixés allí la seva residència. El príncep Abbàssida va insistir, tanmateix, en la seva partida, dient que havia de complir la seva peregrinació a la Meca, i el 26 de gener de 1806 es va embarcar per Alexandria en un vaixell turc, acomiadant-se del baixà, que el va cobrir d'atencions i regals, i que fins a l'últim moment li va estar fent seductores ofertes per retenir-lo al seu costat.
Llegir l’original en castellà
desierto, Badía se embarcó el i3 de Octubre de i8o5 para Trípoli, donde permaneció dos meses, considerado y querido del bajá, respetado de todos y solicitado por el soberano, que le hizo brillantes ofertas para que fijara allí su residencia. El príncipe Abbassida insistió, sin embargo, en su partida, diciendo que debía cumplir su peregrinación á la Meca, y el 26 de Enero de 1806 se embarcó para Alejandría en un buque turco, despidiéndose del bajá, que le colmó de atenciones y regalos, y que hasta el último momento le estuvo haciendo seductoras ofertas para retenerle á su lado.
Després d'haver fet escala en diversos punts i d'haver visitat l'illa de Xipre, Alí-Bey va arribar a Alexandria, on va ser rebut segons el rang que representava, i amb el respecte i veneració que demostren els musulmans per qui fa un viatge a la Meca. Fins al 30 d'octubre va romandre a Alexandria, embarcant-se en dit dia per al Caire, on el va rebre el baixà Mehemet-Alí amb grans mostres de deferència i distinció. Mes i mig va prolongar la seva estada al Caire, i el 15 de desembre, posant-se al capdavant d'una caravana de 5.000 camells i 200 o 300 cavalls, composta de gent de totes les nacions musulmanes que anaven a fer la peregrinació a la Meca, va prosseguir de nou el seu viatge, va travessar el desert i va arribar a Suez, on es va embarcar emprenent la travessia del mar Roig.
Llegir l’original en castellà
Después de haber hecho escala en varios puntos y de haber visitado la isla de Chipre, Alí-Bey llegó á Alejandría, donde fué recibido según el rango que representaba, y con el respeto y veneración que demuestran los musulmanes por el que hace un viaje á la Meca. Hasta el 3o de Octubre permaneció en Alejandría, embarcándose en dicho día para el Cairo, en cuyo punto le recibió el bajá Mehemet-Alí con grandes muestras de deferencia y distinción. Mes y medio prolongó su estancia en el Cairo, y el i5 de Diciembre, poniéndose al frente de una caravana de 5. 000 camellos y 200 ó 3oo caballos, compuesta de gentes de todas las naciones musulmanas que iban á hacer la peregrinación á la Meca, prosiguió de nuevo su viaje, atravesó el desierto y llegó á Suez, en cuyo punto se embarcó emprendiendo la travesía del mar Rojo.
A punt va estar de perdre's en aquesta travessia, i per fi, després d'haver corregut molts perills, va arribar a Djeda, prosseguint als pocs dies la seva ruta i entrant a la Meca el 23 de gener de 1807.
Llegir l’original en castellà
A punto estuvo de perderse en esta travesía, y por fin, después de corridos muchos peligros, llegó á Djeda, prosiguiendo á los pocos días su ruta y entrando en la Meca el 23 de Enero de 1807.
A mesura que s'acostava a la Meca, el cor de Badía devia bategar per força amb desusada violència. Anava a penetrar ell, cristià, a la comarca i al temple del qual havia dit el Profeta: Mai el peu d'un infidel profanarà el territori prohibit. I tanmateix, ell, un cristià, un català, anava a trepitjar la terra prohibida amb ferma planta i amb heroica impostura. Mai cristià algun havia penetrat en aquell lloc terrible, i gràcies a ell es té avui una notícia exacta de la Meca, el plànol d'aquella ciutat, i els plànols, elevacions, talls i perfils del seu famós, i per als cristians misteriós temple.
Llegir l’original en castellà
A medida que se acercaba á la Meca, el corazón de Badía debía latir por fuerza con desusada violencia. Iba á penetrar él, cristiano, en la comarca y en el templo de que había dicho el Profeta: Jamás el pie de un infiel profanará el territorio prohibido. Y sin embargo, él, un cristiano, un catalán, iba á pisar la tierra prohibida con firme planta y con heroica impostura. Jamás cristiano alguno había penetrado en aquel lugar terrible, y gracias á él se tiene hoy una noticia exacta de la Meca, el plano de aquella ciudad, y los planos, elevaciones, cortes y perfiles de su famoso, y para los cristianos misterioso templo.
En cap punt com allí corria tant perill Alí-Bey, i en cap per tant va ser tan pròdig en les seves cerimònies religioses i en actes exteriors de fervor i de zel. Cap creient va mostrar mai més ardor religiós, i això li va valer ser proclamat Hhaddem Beit-Allah el Haram, és a dir, servidor de la casa de Déu la prohibida, títol que li va donar certa reputació de sant, conquerint-li nous i majors mèrits a l'admiració del poble.
Llegir l’original en castellà
En ningún punto como allí corría tanto peligro Alí- Bey, y en ninguno por lo mismo fué tan pródigo en sus ceremonias religiosas y en actos exteriores de fervor y de celo. Ningún creyente mostró nunca más ardor religioso, y esto le valió ser proclamado Hhaddem Beit- Allah el Haram, es decir, servidor de la casa de Dios la prohibida, título que le dio cierta reputación de santo, conquistándole nuevos y mayores méritos á la admiración del vulgo.
El 14 de juny d'aquell mateix any, després de no poques aventures, terribles algunes d'elles, entrava Alí-Bey de retorn al Caire, havent sortit a rebre'l cerimoniosament els personatges de més distinció, noticiosos de l'arribada i àvids de ser els primers a tributar mostres de respecte a l'home que venia de visitar la Meca.
Llegir l’original en castellà
El 14 de Junio de aquel mismo año, después de no pocas aventuras, terribles algunas de ellas, entraba Alí- Bey de regreso en el Cairo, habiendo salido á recibirle ceremoniosamente los personajes de más distinción, noticiosos de la llegada y ávidos de ser los primeros en tributar muestras de respeto al hombre que venía de visitar la Meca.
Poc va descansar al Caire. Per a aquell home infatigable, per a aquell intrèpid i audaç viatger que acaba d'arribar a on, abans que ell, ningú dels seus havia penetrat mai, el veritable descans estava en el viatge mateix. El 3 de juny de 1807 es va posar en camí cap a Jerusalem, i el pelegrí de la Meca va entrar, sempre sota el caràcter de musulmà, als llocs en què havia mort Jesús, sense que li fos donat dir: «També jo sóc cristià.»
Llegir l’original en castellà
Poco descansó en el Cairo. Para aquel hombre infatigable, para aquel intrépido y osado viajero que acaba de llegar á donde, antes que él, nadie de los suyos había penetrado jamás, el verdadero descanso estaba en el viaje mismo. El 3 de Junio de 1807 se Puso en camino para Jerusalén, y el peregrino de la Meca entró, siempre bajo el carácter de musulmán, en los lugares en que había muerto Jesús, sin que le fuese dado decir: «También yo soy cristiano.»
A Alí-Bey deu la història una descripció detallada del temple musulmà de Jerusalem, descripció que abans no es tenia perquè els musulmans no es trobaven en estat de donar-la, i als cristians no els ha estat possible penetrar mai. També va visitar el nostre viatger els llocs venerats pel cristianisme. Va obtenir permís per visitar el sepulcre de Crist, però no va poder fer-hi oració, atesa la classe que representava, perquè, segons ell mateix diu, els musulmans fan oració en tots els llocs sants consagrats a la memòria de Jesucrist i de la Verge, excepte en el sepulcre, que no reconeixen, ja que creuen que Crist no va morir, sinó que va pujar al cel, deixant la imatge del seu rostre a Judes, condemnat a morir en el seu lloc, i, en conseqüència, que havent estat sacrificat Judes, aquell sepulcre podia molt bé tancar el cos d'aquest, mes no el de Crist. Per aquesta raó no exerceixen acte algun de devoció en aquest monument.
Llegir l’original en castellà
A Ali-Bey debe la historia una descripción detallada del templo musulmán de Jerusalén, descripción que antes no se tenía porque los musulmanes no se hallaban en estado de darla, y á los cristianos no les ha sido dable penetrar jamás. También visitó nuestro viajero los lugares venerados por el cristianismo. Obtuvo permiso para visitar el sepulcro de Cristo, pero no pudo hacer en él oración, atendida la clase que representaba, porque, según él mismo dice, los musulmanes hacen oración en todos los santos lugares consagrados á la memoria de Jesucristo y de la Virgen, excepto en el sepulcro, que no reconocen, pues creen que Cristo no murió, sino que subió al cielo, dejando la imagen de su rostro á Judas, condenado á morir en su lugar, y, en consecuencia, que habiendo sido sacrificado Judas, aquel sepulcro podía muy bien encerrar el cuerpo de éste, mas no el de Cristo. Por esta razón no ejercen acto alguno de devoción en este monumento.
De Jerusalem va passar Alí-Bey a Jaffa, embarcant-se allí per a Sant Joan d'Acre. Va visitar el mont Carmel; va ser a Natzaret, després a Damasc, i tot seguit va anar a Alep, visitant llavors per primera vegada el país del qual en tots els seus viatges havia dit ser fill.
Llegir l’original en castellà
De Jerusalén pasó Alí-Bey á Jaffa, embarcándose allí para San Juan de Acre. Visitó el monte Carmelo; estuvo en Nazareth, luego en Damasco, y en seguida fué á Alepo, visitando entonces por vez primera el país de que en todos sus viajes había dicho ser hijo.
A finals de 1807 arribava a Constantinoble, passant a allotjar-se al palau de l'ambaixador d'Espanya, que ho era el marquès d'Almenara, únic que el coneixia, però que va guardar naturalment el més profund secret, portant el misteri fins a destinar-li una habitació que havia fet guarnir expressament a l'oriental per rebre'l i tractant-lo amb el respecte i consideracions degudes a un príncep estranger.
Llegir l’original en castellà
A últimos de 1807 llegaba á Constantinopla, pasando á alojarse en el palacio del embajador de España, que lo era el marqués de Almenara, único que le conocía, pero que guardó naturalmente el más profundo secreto, llevando el misterio hasta destinarle una habitación mandada expresamente alhajar á la oriental para recibirle y tratándole con el respeto y consideraciones debidas á un príncipe extranjero.
Tanmateix, ja a casa de l'ambaixador espanyol el secret no va poder ser tan ben guardat que no s'aixequés una punta del vel. Alí-Bey va córrer aleshores greu risc per la traïció d'un criat que el va denunciar al Di - van com a cristià. El paixà kaimacan del gran senyor, a qui havia tractat a Alexandria, el va avisar que tenia 6o VÍCTOR BALAGUER
Llegir l’original en castellà
Sin embargo, ya en casa del embajador español el secreto no pudo ser tan bien guardado que no se levantase una punta del velo. Alí-Bey corrió entonces grave riesgo por la traición de un criado que le denunció al Di - van como cristiano. El bajá kaimacan del gran señor, á quien había tratado en Alejandría, le avisó que tenía 6o VÍCTOR BALAGUER
un servidor infidel, i encara que sembla que el Divan va menysprear la delació, amb tot, Badía va creure prudent abandonar al moment Constantinoble. Estant en aquesta ciutat, va tenir també avís de les ocurrències polítiques esdevingudes a Espanya i de l'entrada dels exèrcits de Napoleó al nostre país, la qual cosa va contribuir a fer que precipités el seu retorn.
Llegir l’original en castellà
un servidor infiel, y aunque parece que el Diván despreció la delación, con todo, Badía creyó prudente abandonar al momento Constantinopla. Estando en esta ciudad, tuvo también aviso de las ocurrencias políticas acaecidas en España y de la entrada de los ejércitos de Napoleón en nuestro país, lo cual contribuyó á que precipitase su regreso.
Travessant la Turquia europea, va penetrar a Alemanya, obligant-lo una llarga i penosa malaltia a aturar-se a Munic. No bé restablert encara, es va traslladar a Baiona, on, segons sembla, va arribar, per cert ben escàs de recursos, el 9 de maig de 1808, en els moments mateixos en què la família reial d'Espanya i Napoleó es trobaven en aquella ciutat.
Llegir l’original en castellà
Atravesando la Turquía europea, penetró en Alemania, obligándole una larga y penosa enfermedad á detenerse en Munich. No bien restablecido todavía, se trasladó á Bayona, donde, según parece, llegó, por cierto bien escaso de recursos, en 9 de Mayo de 1808, en los momentos mismos en que la familia real de España y Napoleón se hallaban en aquella ciudad.
Es presentà al rei Carles IV, i havent-li ensenyat alguns papers i plànols relatius al seu viatge, aquell monarca, després d'examinar-los, digué: ¡
Llegir l’original en castellà
Presentóse al rey Carlos IV, y habiéndole enseñado algunos papeles y planos relativos á su viaje, aquel monarca, después de examinarlos, dijo: ¡
— Tu sabràs que Espanya ha passat al domini de la França per un tractat que veuràs. Vés de la nostra part a l'emperador, i digues-li que la teva persona, la teva expedició i tot el que té relació amb ella queda a les ordres exclusives de S. M. I. i R. i que desitgem produeixi algun bé al servei de l'Estat.
Llegir l’original en castellà
— Tú sabrás que la España ha pasado al dominio de la Francia por un tratado que verás. Ve de nuestra parte al emperador, y dile que tu persona, tu expedición y cuanto tiene relación con ella queda á las órdenes exclusivas de S. M. I. y R. y que deseamos produzca algún bien al servicio del Estado.
Va insistir Badía a seguir la sort de la família destronada; però li va contestar Carles IV:
Llegir l’original en castellà
Insistió Badía en seguir la suerte de la familia destronada; pero contestóle Carlos IV:
— No, no; a tots convé que serveixis a Napoleó.
Llegir l’original en castellà
— No, no; á todos conviene que sirvas á Napoleón.
A conseqüència d'aquesta ordre, Badia es va presentar a l'emperador, que va tenir amb ell repetides sessions relatives als negocis d'Àfrica, acabant per recomanar-lo al seu germà el rei Josep, a qui va seguir a Madrid. Quinze mesos va estar a la cort d'Espanya amb la seva família, reduït a la major estretor, fins que al cap d'aquest temps, necessitant-se un intendent per a Segòvia, el va enviar allà el govern de Josep, sense que ell ho hagués sol·licitat. Més tard va ser nomenat prefecte de Còrdova, i últimament intendent de València, del qual destí ni tan sols va arribar a encarregar-se.
Llegir l’original en castellà
A consecuencia de esta orden, Badía se presentó al emperador, que tuvo con él repetidas sesiones relativas á los negocios de África, acabando por recomendarlo á su hermano el rey José, á quien siguió á Madrid. Quince meses estuvo en la corte de España con su familia, reducido á la mayor estrechez, hasta que al cabo de este tiempo, necesitándose un intendente para Segovia, le envió allí el gobierno de José, sin que él lo hubiese solicitado. Más tarde fué nombrado prefecto de Córdoba, y últimamente intendente de Valencia, de cuyo destino ni siquiera llegó á encargarse.
Encara sembla que es conserven en aquestes dues ciutats de Segòvia i Còrdova records de l'intendent moro, que així anomenaven a Badía pel fet que xocaven als seus habitants el seu gest i maneres orientals.
Llegir l’original en castellà
Aún parece que se conservan en dichas dos ciudades de Segovia y Córdoba recuerdos del intendente moro, que así llamaban á Badía por lo que chocaban á sus habitantes su ademán y maneras orientales.
Compromès d'aquesta manera amb el partit afrancesat, Badía no va creure prudent quedar-se a Espanya a la retirada dels francesos. Va emigrar, doncs, a París el 1814, i com que el seu procediment havia estat recte i patriòtic, va enviar als pocs dies una reverent exposició al rei Ferran VII, fent-li una breu ressenya dels seus importants serveis i oferint-se a continuar-los en favor de Sa Majestat, a qui retia fidelitat i homenatge. Aquesta exposició no va ser contestada i cap resultat va produir. Badía va tenir el dolor de veure menyspreats els seus serveis, i no li va quedar altre recurs que admetre la hospitalitat que li oferia França, renunciant per sempre a la pàtria, que, ingrata i indolent, el rebutjava com una de les seves més legítimes glòries.
Llegir l’original en castellà
Comprometido por este modo con el partido afrancesado, no creyó prudente Badía quedarse en España á la retirada de los franceses. Emigró, pues, á París en 1814, y como su proceder había sido recto y patriótico, envió á los pocos días una reverente exposición al rey Fernando VII, haciéndole una breve reseña de sus importantes servicios y ofreciéndose á continuarlos en favor de S. M., á quien tributaba fidelidad y homenaje. Esta exposición no fué contestada y ningún resultado produjo. Tuvo Badía el dolor de ver despreciados sus servicios, y no le quedó otro recurso que admitir la hospitalidad que le ofrecía la Francia, renunciando para siempre á la patria, que, ingrata é indolente, repelía en él á una de sus más legítimas glorias.
Es va fixar, doncs, definitivament a París, on aquell mateix any de 1814 va publicar el seu interessant viatge, que van donar a llum les premses de Didot. Va escriure aquesta obra en francès, traduint-la de l'àrab en què primitivament l'havia escrit, amb el títol de Viatges d'Alí-Bey per Àfrica i Àsia durant els anys 1803, 1804, 1805, 1806 i 1807. Va ser dedicada aquesta obra a Lluís XVIII, sota la protecció del qual es va publicar, i l'editor signa la dedicatòria amb una B... (Badía), dient en el pròleg que posseeix molts manuscrits d'Alí-Bey. En aquesta obra es donen notícies importants i curioses per a la història i per a les ciències, moltes d'elles totalment desconegudes abans.
Llegir l’original en castellà
Fijóse, pues, definitivamente en París, donde en aquel mismo año de 1814 publicó su interesante viaje, que dieron á luz las prensas de Didot. Escribió esta obra en francés, traduciéndola del árabe en que primitivamente la había escrito, con el título de Viajes de Alí-Bey por África y Asia durante los años i8o3, 1804, 1805, 1806 y 1807. Fué dedicada esta obra á Luis XVIII, bajo cuya protección se publicó, y el editor firma la dedicatoria con una B... (Badía), diciendo en el prólogo que posee muchos manuscritos de Alí-Bey. En esta obra se dan noticias importantes y curiosas para la historia y para las ciencias, muchas de ellas totalmente desconocidas antes.
Els orientalistes més savis van quedar sorpresos per la publicació d'aquests viatges, per la varietat i l'abundànciadància de coneixements desplegats en ells per un autor a qui es suposava musulmà, i que a una altra creença no podia pertànyer quan descobria els secrets més íntims en què els sectaris de Mahoma emboliquen la tomba del seu Profeta. Les relacions dels europeus que van recórrer aquelles regions es veuen il·lustrades en la seva obra i materialitzades per les excel·lents làmines del seu gran Atlas; la descripció dels països en què aquells no van poder penetrar forma un suplement preciós i únic dels misteris d'Orient. Qui serà, es preguntaven tots, aquest home extraordinari, l'aparició del qual és tan meravellosa com el seu saber, i que nascut entre les tenebres de l'islamisme vessa llums superiors a les que poguessin tots els savis que, proveïts d'un cabal immens de notícies, s'han llançat al si dels deserts, i han anat a meditar sobre les ruïnes?
Llegir l’original en castellà
Quedaron sorprendidos los más sabios orientalistas á la publicación de estos viajes, por la variedad y abundanciade conocimientos desplegados en ellos por un autor á quien se suponía musulmán, y que á otra creencia no podía pertenecer cuando descubría los más íntimos secretos en que los sectarios de Mahoma envuelven la tumba de su Profeta. Las relaciones de los europeos que recorrieron aquellas regiones se ven ilustradas en su obra y materializadas por las excelentes láminas de su grande Atlas; la descripción de los países en que aquéllos no pudieron penetrar forma un suplemento precioso y único de los misterios de Oriente. ¿Quién será, se preguntaban todos, ese hombre extraordinario, cuya aparición es tan maravillosa como su saber, y que nacido entre las tinieblas del islamismo derrama luces superiores á las que pudieran todos los sabios que, provistos de un caudal inmenso de noticias, se han arrojado en el seno de los desiertos, y han ido á meditar sobre las ruinas?
L'estranyesa va créixer de punt quan es va saber que aquell home era un cristià, quan es va veure que res era la seva saviesa en comparació del seu heroic valor. No es trobaven frases ni paraules suficients per lloar aquell home que, nascut a Catalunya, ple de la grandesa d'un projecte que havia de canviar la fesomia del món mercantil i introduir la civilització en regions bàrbares, va adquirir, amb una perfecció de la qual no hi ha exemple, els coneixements que havien d'influir per a l'èxit de la seva empresa, es va subjectar a una cruel circumcisió, es va forjar una genealogia seductora, es va encarregar de dur a terme un pla polític que podia promoure una revolució en l'equilibri de les nacions, va partir amb sublim desvergonyiment a estendre la seva impostura, va explicar el Koran en el sentit més útil a les seves finalitats, va privar a la cort del Marroc arribant a ser l'amic i conseller íntim del sultà, va estar a punt si hagués volgut de ser proclamat emperador marroquí, va aparèixer misteriosament en els ports d'Àfrica, va travessar el desert, va rebre a Egipte adoracions que només es retien a un profeta, va navegar pel mar Roig, va visitar la Meca, on no s'havia imprès mai la planta d'un cristià, va recórrer la Síria i va ser honrat i festejat a Constantinoble.
Llegir l’original en castellà
El asombro creció de punto cuando se supo que aquel hombre era un cristiano, cuando se vio que nada era su sabiduría en comparación de su heroico valor. No se encontraban frases ni palabras suficientes á loar á aquel hombre que, nacido en Cataluña, lleno de la grandeza de un proyecto que había de cambiar la faz del mundo mercantil é introducir la civilización en bárbaras regiones, adquirió, con una perfección de que no hay ejemplo, los conocimientos que debían influir para el éxito de su empresa, se sujetó á una cruel circuncisión, se forjó una genealogía seductora, se encargó de llevar á cabo un plan político que podía promover una revolución en el equilibrio de las naciones, partió con sublime descaro á extender su impostura, explicó el Koran en el sentido más útil á sus miras, privó en la corte de Marruecos llegando á ser el amigo y consejero íntimo del sultán, estuvo á punto si hubiese querido de ser proclamado emperador marroquí, apareció misteriosamente en los puertos de África, atravesó el desierto, recibió en Egipto adoraciones que sólo se tributan á un profeta, navegó por el mar Rojo, visitó la Meca, donde no se había impreso jamás la planta de un cristiano, recorrió la Siria y fué honrado y festejado en Constantinopla.
Prosseguint Badía a París, es va casar el 1815 la seva filla amb M. Delisle de Sales, membre de l'Institut, i aquest enllaç, juntament amb l'apreci en què el tenia el govern de Lluís XVIII, li proporcionaven els mitjans per passar tranquil·lament la resta dels seus dies; però el seu coratge i gosadia invencibles, el desig de recobrar part dels objectes científics que havia reunit en els seus viatges, i sobretot, segons sembla, una missió política que li va conferir el govern francès, el van obligar a passar de nou a Orient, a on va regressar amb el sou, grau i consideracions de general de divisió (mariscal de camp) que li havia concedit el govern francès, sempre amb el nom i representació d'Alí-Othmán, príncep oriental.
Llegir l’original en castellà
Prosiguiendo Badía en París, casó en i8i5 su hija con M. Delisle de Sales, miembro del Instituto, y este enlace, junto con el aprecio en que le tenía el gobierno de Luis XVIII, le proporcionaban los medios de pasar tranquilo el resto de sus días; pero su arrojo y osadía invencibles, el deseo de recobrar parte de los objetos científicos que había reunido en sus viajes, y sobre todo, según parece, una misión política que le confirió el gobierno francés, le obligaron á pasar de nuevo á Oriente, á donde regresó con el sueldo, grado y consideraciones de general de división (mariscal de campo) que le había concedido el gobierno francés, siempre con el nombre y representación de Alí-Othmán, príncipe oriental.
Ja no havia de regressar a Europa. Aquella vida laboriosa, passada prestant eminents serveis, havia d'extingir-se lluny del país que l'havia vist néixer i prendre el seu vol.
Llegir l’original en castellà
Ya no debía regresar á Europa. Aquella vida laboriosa, pasada en prestar eminentes servicios, debía extinguirse lejos del país que la había visto nacer y tomar su vuelo.
Es suposa, ja que no ha arribat encara a aclarir-se aquesta veritat, que la missió important que Badía portava del govern francès era per a l'Índia, i es va dir que el govern anglès, gelós d'aquesta missió, es va entendre amb el baixà de Damasc, el qual va enverinar el nostre Alí-Bey o Alí-Othmán per mitjà d'una tassa de cafè. Emperò s'ha assegurat també, amb referència a una carta del guardià del convent de Sant Francesc a Damasc, que no va morir Badía enverinat, sinó com a resultat d'una greu disenteria al poble de Mazarib, prop de Damasc, l'any 1822.
Llegir l’original en castellà
Se supone, pues no ha llegado aún á esclarecerse esta verdad, que la misión importante que Badía llevaba del gobierno francés era para la India, y se dijo que el gobierno inglés, celoso de esta misión, se entendió con el bajá de Damasco, el cual envenenó á nuestro Alí-Bey ó Alí-Othmán por medio de una taza de café. Empero se ha asegurado también, con referencia á una carta del guardián del convento de San Francisco en Damasco, que no murió Badía envenenado, sino de resultas de una grave disenteria en el pueblo de Mazarib, cerca de Damasco, el año 1822.
Tots els seus papers i efectes es van perdre, quedant en poder del paixà, segons els que suposen la primera versió.
Llegir l’original en castellà
Todos sus papeles y efectos se perdieron, quedando en poder del bajá, según los que suponen la primera versión.
La seva esposa, que el va sobreviure alguns anys, va residir sempre a París gaudint de la seva pensió de viduïtat, i creiem que la seva filla, casada amb M. Delisle de Sales, viu encara en dita ciutat.
Llegir l’original en castellà
Su esposa, que le sobrevivió algunos años, residió siempre en París disfrutando su pensión de viudedad, y creemos que su hija, casada con M. Delisle de Sales, vive aún en dicha ciudad.
Tal va ser l'home eminent del qual, molt a la lleugera per cert, hem ressenyat la novel·lesca vida i els eminents serveis. Per consell d'una comissió, de la qual es va honrar en formar part l'autor d'aquestes línies, l'Excm. Ajuntament constitucional de Barcelona va acordar posar el retrat d'aquest il·lustre patrici a la sala del seu nou consistori. Això contribuirà a la fama merescuda de qui tan creditor va saber fer-se a ella. També es va acordar posar el seu nom a un dels carrers de l'eixample, que per aquest motiu es diu d'Alí-Bey.
Llegir l’original en castellà
Tal fué el hombre eminente del que, muy á la ligera por cierto, hemos reseñado la novelesca vida y los eminentes servicios. Por consejo de una comisión, de la que se honró en formar parte el autor de estas líneas, el Excmo. Ayuntamiento constitucional de Barcelona acordó poner el retrato de este ilustre patricio en la sala de su nuevo consistorio. Esto contribuirá á la fama merecida de quien tan acreedor supo hacerse á ella. También se acordó poner su nombre á una de las calles del ensanche, que por este motivo se llama de Alí-Bey.
Ja que li va ser ingrat el seu país en vida, que li sigui fidel almenys en mort.
Llegir l’original en castellà
Ya que le fué ingrato su país en vida, que le sea fiel al menos en muerte.
Fi de l’entrada original