Tornar a l'atles

Agullers (calle dels)

Víctor Balaguer · 1888 · Volum 1 · pàgs. 36–41

Traducció automàtica al català de la transcripció OCR completa en castellà, encara sense revisar. Compara cada paràgraf amb el facsímil original en castellà.

Primera edició (1865) a Google Books
Detalls de la font

Las Calles de Barcelona · Edició de 1888. La citació de l’atles és una selecció editada per separat.

La vista de lectura uneix línies i frases entre pàgines i oculta el títol repetit i les capçaleres reconegudes. Conserva les notes. Consulta la vista per pàgines per veure la disposició de l’OCR original.

S'hi entra pel carrer de Canvis Vells i se'n surt per l'Ample.

Llegir l’original en castellà

Se penetra en ella por la calle de Cambios viejos y se sale por la Ancha.

Conserva aquest carrer el seu primitiu nom, derivat de l'ofici que exercien els seus habitants, que eren els agullers o fabricants d'agulles.

Llegir l’original en castellà

Conserva esta calle su primitivo nombre, derivado del oficio que ejercían sus habitantes, que eran los agujeros ó fabricantes de agujas.

I aquí és precís fer una observació. Molts carrers de Barcelona van prendre des de molt antic, i alguns d'ells conserven encara, la seva denominació de les vàries professions artístiques, industrials o mercantils dels seus habitants, del que es desprenen dues coses: en primer lloc, l'estat florent en què aquelles degueren trobar-se en dies remots; i en segon lloc, el costum observat generalment pels que les exercien d'habitar en un lloc determinat de la ciutat.

Llegir l’original en castellà

Y aquí es preciso hacer una observación. Muchas calles de Barcelona tomaron desde muy antiguo, y algunas de ellas conservan aún, su denominación de las varias profesiones artísticas, industriales ó mercantiles de sus moradores, de lo cual se desprenden dos cosas: en primer lugar, el estado floreciente en que aquéllas debieron hallarse en días remotos; y en segundo lugar, la costumbre observada generalmente por los que las ejercían de habitar en un sitio determinado de la ciudad.

Com alguns noms de carrers, que encara es conserven, ens han de donar forçosament matèria per ocupar-nos dels gremis, arts i oficis que van posar a gran altura la fama industrial de Barcelona, bé serà aprofitar aquesta ocasió per donar algunes notícies generals amb relació a aquest punt important.

Llegir l’original en castellà

Como algunos nombres de calles, que todavía se conservan, nos han de dar forzosamente materia para ocuparnos de los gremios, artes y oficios que pusieron á gran altura la fama industrial de Barcelona, bueno será aprovechar esta ocasión para dar algunas noticias generales con relación á este punto importante.

Capmany, que ha fet en això estudis i treballs de gran vàlua, ens diu en les seves Memòries històriques que a Barcelona, des de temps molt remots van ser distribuïts els oficis mecànics en corporacions o col·legis d'artífexs; costum que venia ja del temps dels romans, els quals van deixar en aquesta capital diversos vestigis de la seva policia, encara no destruïts, per a perpètua i honorífica memòria de les arts dels barcelonins.

Llegir l’original en castellà

Capmany, que ha hecho en esto estudios y trabajos de gran valía, nos dice en sus Memorias históricas que en Barcelona, desde tiempos muy remotos fueron distribuidos los oficios mecánicos en corporaciones ó colegios de artífices; costumbre que venía ya del tiempo de los romanos, quienes dejaron en esta capital varios vestigios de su policía, aún no destruidos, para perpetua y honorífica memoria de las artes de los barceloneses.

Quan en el regnat de D. Jaume el Conqueridor van començar a reanimar-se el comerç i la navegació amb les expedicions ultramarines de les armes unides de catalans i aragonesos, va ressuscitar també la indústria i es van restablir les associacions gremials. Des de llavors va començar a gaudir el municipi barcelonès la facultat de crear, reformar, unir i dividir tots els cossos de menestrals, i donar-los ordenances amb poder per corregir-les, mudar-les i anul·lar-les si fos menester.

Llegir l’original en castellà

Cuando en el reinado de D. Jaime el Conquistador comenzaron á reanimarse el comercio y la navegación con las expediciones ultramarinas de las armas unidas de catalanes y aragoneses, resucitó también la industria y se restablecieron las asociaciones gremiales. Desde entonces comenzó á gozar el municipio barcelonés la facultad de crear, reformar, unir y dividir todos los cuerpos de menestrales, y darles ordenanzas con poder para corregirlas, mudarlas y anularlas si fuese menester.

No obstant aquestes regalies comunicades a la ciutat per a major foment de les seves manufactures i comerç, el rei podia també de la seva pròpia autoritat crear i erigir col·legis i gremis, donar-los noves ordenances i fer addicions a les dictades anteriorment pel magistrat. Però era facultatiu d'aquest revocar no només les disposades pel seu ajuntament, sinó fins i tot les que portaven cèdula d'aprovació i confirmació real.

Llegir l’original en castellà

No obstante estas regalías comunicadas á la ciudad para mayor fomento de sus manufacturas y comercio, el rey podía también de su propia autoridad crear y erigir colegios y gremios, darles nuevas ordenanzas y hacer adiciones á las dictadas anteriormente por el magistrado. Pero era facultativo de éste revocar no sólo las dispuestas por su ayuntamiento, sino hasta las que llevaban cédula de aprobación y confirmación real.

Cada gremi tenia ordenances peculiars i exclusives; però totes en conjunt es presten a un estudi que, sense descendir a particularitats, subministra una idea del sistema general que s'hi observava.

Llegir l’original en castellà

Cada gremio tenía ordenanzas peculiares y exclusivas; pero se prestan todas en conjunto á un estudio, que, sin descender á particularidades, suministra una idea del sistema general que en ellas se observaba.

Heus aquí com en aquest punt s'expressa Pi i Arimón, qui ha reunit les dades de Capmany, afegint-li altres de collita pròpia:

Llegir l’original en castellà

He aquí cómo en este punto se expresa Pí y Arimón, quien ha reunido los datos de Capmany, añadiéndole otros de cosecha propia:

«El règim i presidència de cada associació estaven encarregats a certs individus de la classe de mestres, amb el títol de prohoms i de cònsols; així com el compliment de les restants atencions incumbia a els veedors o examinadors, clavaris, síndics, oïdors de comptes, etc., el nombre dels quals, a més de ser divers en diferents comunitats, va patir alteracions en el discurs dels temps, ja que aquí llegim que eren dos, allí tres; quatre, etc. Els prohoms i els cònsols s'extreien per sorteig d'unes bosses en què s'insaculaven les cèdules amb els noms dels candidats: aquest acte es verificava a la casa de la ciutat.

Llegir l’original en castellà

«El régimen y presidencia de cada asociación estaban encargados á ciertos individuos de la clase de maestros, con el título de prohombres y de cónsules; así como el cumplimiento de las restantes atenciones incumbía á los veedores ó examinadores, clavarios, síndicos, oidores de cuentas, etc., cuyo número, además de ser diverso en distintas comunidades, sufrió alteraciones en el discurso de los tiempos, pues aquí leemos que eran dos, allí tres; cuatro, etc. Los prohombres y los cónsules se extraían por sorteo de unas bolsas en que se insaculaban las cédulas con los nombres de los candidatos: este acto se verificaba en la casa de la ciudad.

»Les ordenances dels gremis comprenien les lleis polítiques tocant a les diferents classes d'aprenents, mossos, mestres i examinadors; a l'elecció de veedors, clavaris i altres oficis; a les derrames de les confraries i administració dels fons pius; a la naturalesa, exacció i aplicació de les multes; a les contravencions dels estatuts; a l'ordre i formalitat de les juntes, i finalment, a la part tècnica dels oficis respectius. Es fixava la durada de l'aprenentatge, segons la major o menor dificultat d'assajar i aprendre l'ofici, encara que mai pujava més enllà de sis anys ni baixava de tres. Conclòs aquest termini, l'aprenent havia de fer constar, per certificació de mestre, que en res havia faltat a l'escriptura de contracta ajustada amb els seus pares o tutors. A cap mestre li era permès rebre un aprenent o oficial d'un altre taller, sense consentiment del propietari d'aquest; ni admetre un mosso que tingués començada obra en una altra tenda. Cap oficial podia treballar pel seu compte ni pública ni clandestinament, sinó a casa de mestre aprovat amb obrador públic; ni a cap gremial era lícit treballar del seu ofici sinó a casa seva. S'assenyalava també la forma, temps i regularitat de fer els exàmens per evitar tota col·lusió, prestant els examinadors o veedors previ jurament de fer-los bé i fidelment, sense deixar-se portar d'odi, amor o passió. A aquell acte no podien assistir els mestres i parents de l'examinat. Per obrir i mantenir una tenda o obrador d'un ofici, era indispensable haver sortit aprovat en l'examen. Els prohoms gaudien de la facultat d'imposar derrames entre els gremials en casos urgents i de necessitat pública; així com la d'aplicar multes als contraventors de les disposicions establertes, sent ells mateixos els exactors, auxiliats de la potestat ordinària. Podien igualment, en unió amb els veedors, visitar de dia i de nit les tendes dels seus oficis particulars, per examinar la bondat dels artefactes i materials que s'empraven; i manar-los cremar públicament si es jutjaven falsificats, o no satisfien les condicions marcades en la secció artística dels corresponents reglaments. D'això s'infereix que els tallers dels artesans eren públics i manifestos a totes hores. Semblant costum, diu Capmany, dels obradors públics, que encara se segueix en els nostres temps, ha contribuït a donar de Barcelona la idea d'un poble laboriós i actiu, els barris i carrers del qual presenten al viatger l'aspecte bonic, alegre i viu de la indústria, al pas que les tendes obertes del menestral li manifesten els costums domèstics del poble artesà que no tem la llum pública. En alguns oficis, com ara ganiveters, paraires, terrissers, adobers, manters i altres, havien els fabricants de posar el seu senyal o marca particular en tots els artefactes o peces que concloïen, la qual els era donada pels cònsols corresponents el dia de la seva aprovació i carta d'examen. Els fills i vídues podien heretar i continuar la marca dels seus pares i marits. Les dones eren també admeses a l'exercici de diverses professions, principalment de les fluixes, fàcils i sedentàries, com de teixits de llenç, sastreria i brodats, subjectant-se sempre al tenor de les ordenances en la part que podia comprendre-les. Els gre-mis convocaven i celebraven en dies determinats les seves juntes canòniques. Per regla general tenien l’institut de la seva confraria, és a dir, Montepío per a l’alleujament dels malalts, orfes, vídues i desemparats. El seu fons es mantenia amb els drets d’examen, les multes i els repartiments mensuals entre els individus del cos. Finalment, també eren incorporats en aquestes associacions els mestres estrangers, amb la condició que paguessin drets més elevats en la seva entrada; però en algunes arts havien de treballar durant un cert període com a oficials, per a provar més la seva suficiència.»

Llegir l’original en castellà

»Las ordenanzas de los gremios comprendían las leyes políticas tocantes á las diferentes clases de aprendices, mancebos, maestros y examinadores; á la elección de veedores, clavarios y otros oficios; á las derramas de las cofradías y administración de los fondos píos; á la naturaleza, exacción y aplicación de las multas; á las contravenciones de los estatutos; al orden y formalidad de las juntas, y finalmente, á la parte técnica de los oficios respectivos. Fijábase la duración del aprendizaje, según la mayor ó menor dificultad de ensayar y aprender el oficio, aunque nunca subía más allá de seis años ni bajaba de tres. Concluido este plazo, el aprendiz debía hacer constar, por certificación de maestro, que en nada había faltado á la escritura de contrata ajustada con sus padres ó tutores. A ningún maestro le era permitido recibir un aprendiz ú oficial de otro taller, sin consentimiento del dueño de éste; ni admitirá un mancebo que tuviese empezada obra en otra tienda. Ningún oficial podía trabajar de su cuenta ni pública ni clandestinamente, sino en casa de maestro aprobado con obrador público; ni á gremial alguno era lícito trabajar de su oficio sino en su propia casa. Señalábase también la forma, tiempo y regularidad de hacer los exámenes para evitar toda colusión, prestando los examinadores ó veedores previo juramento de hacerlos bien y fielmente, sin dejarse llevar de odio, amor ó pasión. A aquel acto no podían asistir los maestros y parientes del examinado. Para abrir y mantener una tienda ú obrador de un oficio, era indispensable haber salido aprobado en el examen. Los prohombres gozaban la facultad de imponer derramas entre los gremiales en casos urgentes y de necesidad pública; así como la de aplicar multas á los contraventores de las disposiciones establecidas, siendo ellos mismos los exactores, auxiliados de la potestad ordinaria. Podían igualmente, en unión con los veedores, visitar de día y de noche las tiendas de sus oficios particulares, para examinar la bondad de los artefactos y materiales que se empleaban; y mandarlos quemar públicamente si se juzgaban falsificados, ó no satisfacían las condiciones marcadas en la sección artística de los correspondientes reglamentos. De lo cual se infiere que los talleres de los artesanos eran públicos y manifiestos á todas horas. Semejante costumbre, dice Capmany, de los obradores públicos, que aún se sigue en nuestros tiempos, ha contribuido á dar de Barcelona la idea de un pueblo laborioso y activo, cuyos barrios y calles presentan al viajero el aspecto hermoso, alegre y vivo de la industria, al paso que las tiendas abiertas del menestral le manifiestan las costumbres domésticas del pueblo artesano que no teme la luz pública. En algunos oficios, como cuchilleros, pelaires, alfareros, curtidores, manteros y otros, debían los fabricantes poner su señal ó marca particular en todos los artefactos ó piezas que concluían, la cual les era dada por los cónsules correspondientes el día de su aprobación y carta de examen. Los hijos y viudas podían heredar y continuar la marca de sus padres y maridos. Las mujeres eran también admitidas al ejercicio de varias profesiones, principalmente de las flojas, fáciles y sedentarias, como de tejidos de lienzo, sastrería y bordados, sujetándose siempre al tenor de las ordenanzas en la parte que podía comprenderlas. Los gremios convocaban y celebraban en días determinados sus juntas canónicas. Por punto general tenían el instituto de su cofradía, ó sea Montepío para el alivio de los enfermos, huérfanos, viudas y desvalidos. Su fondo se mantenía con los derechos de examen, las multas y los repartos mensuales entre los individuos del cuerpo. Finalmente, eran también incorporados en estas asociaciones los maestros extranjeros, con la condición de que pagasen derechos más crecidos en su entrada; pero en algunas artes debían trabajar por cierto período como oficiales, para probar más su suficiencia.»

Tal era l’esperit general de les ordenances gremials, a l'observança de les quals degueren gran part dels seus progressos i esplendor les antigues arts de Barcelona.

Llegir l’original en castellà

Tal era el espíritu general de las ordenanzas gremiales, á cuya observancia debieron gran parte de sus progresos y esplendor las antiguas artes de Barcelona.

Quant als gremis que hi havia en aquesta ciutat, o almenys aquells dels quals es tenen notícies pels seus estatuts, eren els següents:

Llegir l’original en castellà

En cuanto á los gremios que había en esta ciudad, ó á lo menos aquéllos de cuyos estatutos se tiene noticia, eran los siguientes:

Paletes, terrissaires, cotoners, espardenyers, batifulles, broquelers, calafats, calderers, candelers de seu, picapedrers, carders, fusters, cerers, matalassers, cuirassers, coralers, corders de vihuela, cordoners, ganiveters, adobers, xapiners, davantalers, espasers, estanyers, freners, fustaners de cotó, galoners, guadamassilers, guantaires, ferrers, jubeters, manters, llautoners, llibreters enquadernadors, llosers, pavonadors, paraires, pelleters, pintors, argenters, ropers, soguers de cànem, barreters, teixidors de llana, teixidors de lli i cotó, teixidors de mantes o manters, teixidors de vels o toquers, velluters, tintorers de llana, boters, tornejadors, abaixadors, beiners, vidriers, sabaters, assaonadors.

Llegir l’original en castellà

Albañiles, alfareros, algodoneros, alpargateros, batihojas, broqueleros, calafates, caldereros, candeleros de sebo, canteros, carderos, carpinteros, cereros, colchoneros, coraceros, coraleros, corderos de vihuela, cordoneros, cuchilleros, curtidores, chapineros, delantaleros, espaderos, estañeros, freneros, fustaneros de algodón, galoneros, guadamacileros, guanteros, herreros, jubeteros, manteros, latoneros, libreros encuadernadores, loseros, pavonadores, pelaires, pellejeros, pintores, plateros, roperos, sogueros de cáñamo, sombrereros, tejedores de lana, tejedores de lino y algodón, tejedores de mantas ó manteros, tejedores de velos ó toqueros, terciopeleros, tintoreros de lana, toneleros, torneros, tundidores, vaineros, vidrieros, zapateros, zurradores.

Tots aquests gremis estaven ben reglamentats: assistien en corporació als actes públics, i quan eren cridats pel Consell prestaven serveis militars, ELS CARRERS DE BARCELONA 4 I

Llegir l’original en castellà

Todos estos gremios estaban bien reglamentados: asistían en corporación á los actos públicos, y cuando eran llamados por el Concejo prestaban servicios militares, LAS CALLES DE BARCELONA 4 I

en forma de terços o companyies de milícia ciutadana. I per cert que en èpoques crítiques foren de gran utilitat per a la pàtria i per a les llibertats de la terra.

Llegir l’original en castellà

en forma de tercios ó compañías de milicia ciudadana. V por cierto que en épocas críticas fueron de grande utilidad á la patria y á las libertades de la tierra.

D’alguns d’ells trobarem ocasió de tractar-ne particularment en aquesta obra, essent aquest el principal motiu pel qual hem avançat a donar aquestes notícies generals.

Llegir l’original en castellà

De algunos de ellos encontraremos ocasión de ocuparnos particularmente en esta obra, siendo éste el principal motivo porque nos hemos adelantado á dar estas noticias generales.

Fi de l’entrada original