Aquest carrer, que comunica per un costat amb el de les Caputxes i per l'altre amb el del Pont d'Or, s'anomenava antigament d'en Dufort o del Forn d'en Dufort.
Llegir l’original en castellà
Esta calle, que comunica por un lado con la de las Capuixas y por otro con la del Poní d' or, se llamaba antiguamente den Dufort ó del Fom den Dufort.
Conserva el nom de l'ofici que tenien els que l'habitaven, és a dir, els abaixadors, la paraula dels quals es deriva del llatí, tonsores panni. Es trobava en aquest carrer el gremi del citat ofici, sobre el qual diu Capmany en les seves Memòries: «Encara que, com una branca auxiliar entre altres de l'art de la llana, se li ha de suposar d'igual antiguitat als altres, no s'han trobat estatuts particulars per al seu govern fins a l'any 1456, segons la Rúbrica d'ordinacions, fol. 236, en què l'ajuntament va publicar unes ordenances perquè cap abaixador pogués posar banc públic fins que hagués prestat jurament en poder dels examinadors destinats i els cònsols dels paraires: pagant els drets, sent nacional, de 10 sous, i sent estranger, de 20; i seguidament es prescriuen diverses regles sobre alguns punts en l'ensenyament d'aquell ofici.»
Llegir l’original en castellà
Conserva el nombre del oficio que tenían los que la habitaban, es decir, los tundidores, cuya palabra se deriva del latín, tonsoves panni. Se hallaba en esta calle el gremio del citado oficio, acerca del cual dice Capmany en sus Memorias: «Aunque, como un ramo auxiliar entre otros del arte de la lana, se le debe suponer de igual antigüedad á los demás, no se han encontrado estatutos particulares para su gobierno hasta el año 1456, según la Rúbrica de or dinaciones, fol. 236, en que el ayuntamiento publicó unas ordenanzas para que ningún tundidor pudiese poner banco público hasta que hubiese prestado juramento en poder de los examinadores destinados y los cónsules de los pelaires: pagando los derechos, siendo nacional, de 10 sueldos, y siendo extranjero, de 20; y seguidamente se prescriben varias reglas sobre algunos puntos en la enseñanza de aquel oficio. »
Ocasió tindrem més endavant, amb motiu dels noms d'altres carrers, de parlar una mica relativament a aquells famosos gremis que a tanta altura posaren des de remots segles el nom de la nostra industriosa capital.
Llegir l’original en castellà
Ocasión tendremos más adelante, con motivo de los nombres de otras calles, de hablar algo relativamente á aquellos famosos gremios que á tanta altura pusieron desde remotos siglos el nombre de nuestra industriosa capital.
Es troba avui establert en aquest carrer el Cercle artístic-industrial, associació creada per diversos representants d'arts i indústries amb objecte de donar protecció i realç als seus respectius oficis.
Llegir l’original en castellà
Se halla hoy establecido en esta calle el Círculo artístico-industrial, asociación creada por varios representantes de artes é industrias con objeto de dar protección y realce á sus respectivos oficios.
Quan el 1861 va venir a aquesta capital l'Excmo. Senyor D. Pascual Madoz, el Cercle artístic-industrial el va obsequiar amb un brillant banquet. Heus aquí la descripció que va fer d'aquest banquet El Telégrafo del dijous 17 d'Octubre, la qual copiem pels detalls que s'hi donen relatius a aquest Cercle:
Llegir l’original en castellà
Cuando en 1861 vino á esta capital elExcmo. Señor D. Pascual Madoz, el Círculo artístico-industrial le obsequió con un brillante banquete. He aquí la descripción que hizo de este banquete El Telégrafo del jueves 17 de Octubre, la cual copiamos por los detalles que se dan en ella relativos á este Círculo:
«Brillant va ser certament el banquet que ahir va donar a l'Excmo. Sr. D. Pascual Madoz el Cercle artístic-industrial, als salons de l'edifici que va ser Ateneu català. L'espaiosa escala d'aquella casa estava adornada amb follatge i banderes, i s'havia disposat la taula capaç per a 200 coberts al gran Saló de sessions de la Societat i altres accessoris. El cop d'ull que la taula del banquet presentava era digne de veure. Al tester de la taula es va asseure el Sr. Madoz acompanyat de la seva amable senyora i angelical filla, i vam veure també al banquet els Srs. Torrents, Balaguer i el diputat per Tremp, Sr. De Maluquer. Davant de la presidència es trobava col·locat un preciós ramell, obra del Sr. Sola, que va merèixer els més imparcials elogis del Sr. Madoz i de quantes persones van tenir ocasió de veure'l. Representava les quatre províncies catalanes, i s'hi llegia una dedicatòria a D. Pascual Madoz. El banquet va ser perfectament servit per l'amo de la fonda d'Itàlia, no gaire conegut en aquesta ciutat per fer molt poc que hi resideix, però al qual assegurem nombrosa parròquia si serveix sempre amb la perfecció i consciència d'ahir. Al banquet es va tenir la feliç idea que només hi figuressin vins espanyols, idea que va ser, com no podia ser d'altra manera, summament aplaudida per tots els concurrents.
Llegir l’original en castellà
«Brillante estuvo por cierto el banquete que ayer dio al Excmo. Sr. D. Pascual Madoz el Círculo artístico-industrial, en los salones del edificio que fué Ateneo catalán. La espaciosa escalera de aquella casa estaba adornada con follaje y banderas, y se había dispuesto la mesa capaz para 200 cubiertos en el gran Salón de sesiones de la Sociedad y otros accesorios. El golpe de vista que la mesa del banquete presentaba era digno de verse. En el testero de la mesa se sentó el Sr. Madoz acompañado de su amable señora y angelical hija, y vimos también en el banquete á los Sres. Torrents, Balaguer y el diputado por Tremp, Sr. De Maluquer. Frente de la presidencia se hallaba colocado un precioso ramillete, obra del Sr. Sola, que mereció los más imparciales elogios del Sr. Madoz y de cuantas personas tuvieron ocasión de verle. Representaba las cuatro provincias catalanas, y se leía en él una dedicatoria á D. Pascual Madoz. El banquete fué perfectamente servido por el dueño de la fonda de Italia, no muy conocido en esta ciudad por hacer muy poco que en ella reside, pero al que aseguramos numerosa parroquia si sirve siempre con la perfección y conciencia de ayer. En el banquete se tuvo la feliz idea de que sólo figuraran vinos españoles, idea que fué, como no podía menos de serlo, sumamente aplaudida por todos los concurrentes.
»A les postres es va aixecar el Sr. Torrents i Ramalló, president del Cercle artístic-industrial, i intèrpret del mateix, va brindar per la grata satisfacció que experimentaven tots els seus socis en veure entre ells el Sr. Madoz i la seva simpàtica família, i va dir que brindava també perquè d'avui endavant no es limités la protecció a una sola classe, sinó que s'estengués a les que vint-i-cinc anys enrere van formar els antics gremis; perquè el Sr. Madoz demanés al govern en favor d'aquestes una protecció racional i justa; va brindar també perquè tots els esforços parcials s'unissin, i va acabar dient que en els esforços que el soci honorari del Casino D. Pascual Madoz en pro dels seus consocis prenia a la seva família estones de grat solàs, dispensés aquesta amb la bondat que tots admiren al Casino artístic-industrial. La peroració del probo president del Casino va ser estrepitosament aplaudida. Es va aixecar el Sr. Madoz, i en un brillant discurs ple de foc, i durant el qual la seva veu tremolava d'entusiasme, va lloar la idea d'haver-se disposat el banquet amb aliments i vins espanyols, i va robustir la idea abocada pel Sr. Torrents sobre la unió que havia de regnar al Casino; va dir que els industrials s'unissin, que s'esforcessin, li donessin instruccions, que la seva mediació mai no els havia de faltar, perquè ell tenia una gran ambició, la de l'afecte de Catalunya, i com que el desitja ardentment, buscava tots els mitjans, totes les ocasions d'assolir-lo; que els esforços, va dir, que s'han fet en pro de Catalunya no han estat deguts a ell sol, sinó a totes les diputacions catalanes, unànimes i compactes sempre en el bé de Catalunya; que ho havia de manifestar una altra vegada: que la seva sang, la seva vida i la seva fortuna pertanyien al poble català, i que si perillava aquest gran poble, sabria venir aquí a morir en defensa de la seva prosperitat. Entusiastes aplaudiments cobriren la veu de l'orador. Es va rebre a l'acte una comunicació de D. Rafael Degollada, en la qual s'encarregava al secretari del Cercle que brindés en el seu nom per Don Pascual Madoz i per la prosperitat de totes les classes que componen el Cercle, base de l'associació intel·ligent dels laboriosos i honrats industrials. El senyor Clausolles va llegir un interessant escrit, que sentim no tenir a la vista, i que va ser estrepitosament aplaudit.
Llegir l’original en castellà
»A los postres levantóse el Sr. Torrents y Ramalló, presidente del Círculo artístico-inchistrial, é intérprete del mismo, brindó por la grata satisfacción que experimentaban todos sus socios al ver entre ellos al Sr. Madoz y á su simpática familia, y dijo que brindaba también para que de hoy más no se limitara la protección á una sola clase, sino que se extendiera á las que veinticinco años atrás formaron los antiguos gremios; para que el Sr. Madoz demandara al gobierno en favor de éstas una protección racional y justa; brindó también para que todos los esfuerzos parciales se aunaran, y terminó diciendo que en los esfuerzos que el socio honorario del Casino D. Pascual Madoz en pro de sus consocios quitaba á su familia ratos de grato solaz, dispensara ésta con la bondad que todos admiran al Casino artistico-industrial. La peroración del probo presidente del Casino fué estrepitosamente aplaudida. Levantóse el Sr. Madoz, y en un brillante discurso lleno de fuego, y durante el cual su voz temblaba de entusiasmo, alabó la idea de haberse dispuesto el banquete con alimentos y vinos españoles, y robusteció la idea vertida por el Sr. Torrents acerca de la unión que debía reinar en el Casino; dijo que los industriales se unieran, que se esforzaran, diéranle instrucciones, que su mediación jamás les había de faltar, porque él tenía una gran ambición, la del cariño de Cataluña, y como le desea ardientemente, buscaba todos los medios, todas las ocasiones de alcanzarlo; que los esfuerzos, dijo, que se han hecho en pro de Cataluña no se han debido á él solo, sino á todas las diputaciones catalanas, unánimes y compactas siempre en el bien de Cataluña; que debía manifestarlo otra vez: que su sangre, su vida y su fortuna pertenecían al pueblo catalán, y que si peligraba este gran pueblo, sabría venir aquí á morir en defensa de su prosperidad. Entusiastas aplausos cubrieron la voz del orador. Recibióse en el acto una comunicación de D. Rafael Degollada, en la que se encargaba al secretario del Círculo que brindara en su nombre por Don Pascual Madoz y por la prosperidad de todas las clases que componen el Círculo, base de la asociación inteligente de los laboriosos y honrados industriales. El señor Clausolles leyó un interesante escrito, que sentimos no tener á la vista, y que fué estrepitosamente aplaudido.
»El Sr. Balaguer va fer a grans trets la història de les arts, oficis i indústries de Barcelona. Va començar dient que ja hi havia memòria d'elles al segle xii; que havien anat creixent i desenvolupant-se, gràcies a les glorioses expedicions ultramarines dutes a terme pels aragonesos i catalans; que havien format un centre de vida, d'indústria i de comerç a Barcelona; que gràcies a elles, en èpoques en què encara en altres països no hi havia més que soldats, aquí ja hi havia exèrcits pacífics d'artesans, els quals coneixien que, a més de les armes, hi havia altres mitjans també per llaurar la felicitat del país; i que en aquella reunió s'havia de retre un record de gratitud i de justícia als antics menestrals barcelonins, la classe dels quals havia estat constantment un tipus de moralitat i d'honradesa.
Llegir l’original en castellà
»E1 Sr. Balaguer hizo á grandes rasgos la historia de las artes, oficios é industrias de Barcelona. Principió diciendo que había ya memoria de ellas en el siglo xii; que habían ido creciendo y desarrollándose, gracias á las gloriosas expediciones ultramarinas llevadas á cabo por los aragoneses y catalanes; que habían formado un centro de vida, de industria y de comercio en Barcelona; que gracias á ellas, en épocas en que aún en otros países no había más que soldados, aquí había ya ejércitos pacíficos de artesanos, los cuales conocían que, á más de las armas, había otros medios también para labrar la felicidad del país; y que en aquella reunión se debía tributar un recuerdo de gratitud y de justicia á los antiguos menestrales barceloneses, cuya clase había sido constantemente un tipo de moralidad y de honradez.
«Va prosseguir després fent, a grans trets també, la història d'aquests menestrals, com abans havia fet la de les arts: va referir que molt sovint havien de deixar el racó del seu taller per bescanviar-lo per la cadira senatorial d'aquell famós Consell de Cent, va dir, el qual infonia respecte i veneració als mateixos monarques; que després d'haver ocupat el seu seient al Senat, es tornaven al tamboret del seu taulell sense cap altra recompensa que la gratitud dels seus conciutadans; que com havien fet notar Capmany i algun altre autor, presentant-lo com un exemple sense igual en les històries d'altres països, la mateixa noblesa catalana va aspirar a ser incorporada amb els menestrals en el municipi per als càrrecs i suprems honors del govern polític; i que, en fi, a aquests menestrals i als seus successors fins avui, devia Barcelona l'haver conservat pura la memòria de les arts i oficis i l'amor tradicional al treball.
Llegir l’original en castellà
«Prosiguió luego haciendo, á grandes rasgos también, la historia de estos menestrales, como antes había hecho la de las artes: refirió que muy á menudo tenían que abandonar el rincón de su taller para trocarlo por la silla senatorial de aquel famoso Consejo de Ciento, dijo, el cual infundía respeto y veneración á los mismos monarcas; que después de haber ocupado su asiento en el Senado, se volvían al taburete de su mostrador sin otra recompensa que la gratitud de sus conciudadanos; que como habían hecho notar Capmany y algún otro autor, presentándolo como un ejemplo sin igual en las historias de otros países, la misma nobleza catalana aspiró á ser incorporada con los menestrales en el municipio para los empleos y supremos honores del gobierno político; y que, en fin, á estos menestrales y á sus sucesores hasta hoy, debía Barcelona el haber conservado pura la memoria de las artes y oficios y el amor tradicional al trabajo.
»En arribar a aquest punt del seu discurs el Sr. Balaguer, va pronunciar les següents paraules, que textualment copiem, perquè van ser potser les que més impressió van fer:
Llegir l’original en castellà
»A1 llegar á este punto de su discurso el Sr. Balaguer, pronunció las siguientes palabras, que textualmente copiamos, porque fueron quizá las que más impresión hicieron:
«Jo em complac en recordar als individus del Cercle artístic-industrial la història dels seus antecessors, perquè és per a ells un títol de noblesa, perquè és un timbre de bona i legítima glòria que els dóna dret a la gratitud del país. Continuïn, doncs, els menestrals d'avui la bona obra dels seus pares pel que fa a la tradició de les arts i a l'amor al treball, que aquest és font de l'amor al deure, de l'amor a la família, de l'amor a la propietat i de l'amor a la pàtria, i qui té veritable amor al treball, senyors, té consciència del treball mateix, i la consciència del treball és la consciència de la virtut.»
Llegir l’original en castellà
«Yo me complazco en recordar á los individuos del • Círculo artistico-industrial la historia desús antecesores, •) poique es para ellos un título de nobleza, porque es un «timbre de buena y legítima gloria que les da derecho á »la gratitud del país. Continúen, pues, los menestrales »de hoy la buena obra de sus padres por lo tocante á la o tradición de las artes 3^ al amor al trabajo, que éste es •fuente del amor al deber, del amor á la familia, del »amor á la propiedad y del amor ala patria, y quien tie- »ne verdadero amor al trabajo, señores, tiene conciencia del trabajo mismo, y la conciencia del trabajo es la con- » ciencia de la virtud.»
Fi de l’entrada original