LA HISTÒRIA DEL NOM430 / 528
Plaça del Rei
Al llibre: Rey (plaza del)
ABANS I ARAEl mapa utilitza el nom i la ubicació actuals: Plaça del Rei. L’encapçalament original del llibre es conserva al lector i a la cerca.
Una plaça plena de records reials
Una plaça reial conté molt més que la història d'un palau. Balaguer es mou per sales cerimonials, convents, arxius, una capella amenaçada i l'intent d'assassinat de Ferran II.
SEGONS BALAGUER
Les successives funcions del Tinell ancoren la narrativa: sala de reunions reials, espai administratiu i església. Santa Àgata, mentrestant, havia servit per a usos pràctics abans de la restauració. Balaguer cita crides a la preservació i relata cerimònies de la cort, la mort del Príncep de Viana i l'atac de 1492, de vegades sospesant versions contradictòries. L’atac fou un atemptat contra Ferran el Catòlic. Balaguer reprodueix el relat d’Isabel sobre la ferida profunda i les pregàries d’una ciutat angoixada fins a la recuperació del rei.
EL VINCLE AMB BARCELONA
El relat s'ha de llegir com una acumulació d'afirmacions històriques, tradicions i observacions del segle XIX. El seu fil local més fort és l'ocupació canviant de l'espai monumental. L'arxiu del palau enllaça amb els Comtes de Barcelona; el funeral del Príncep de Viana condueix al seu carrer commemoratiu separat.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“En la nostra època, la capella reial ha estat destinada a diversos objectes, havent servit d'impremta per a un diari, de teatre, de magatzem de fustes, i últimament de taller dels distingits escultors catalans Srs. Vallmitjana germans. La comissió de monuments es va encarregar per fi de la seva restauració, que va ser confiada al zel intel·ligent de l'arquitecte D. Elies Rogent.
De «Rey (plaza del)» · tom 3, pàg. 47 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Institucions: El palau reial dona a la plaça la seva identitat institucional, sense dedicar-se a un rei concret. Per això figura a Institucions.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts