LA HISTÒRIA DEL NOM389 / 528
Pi
Carrer del Pi
ABANS I ARAEl mapa utilitza el nom i la ubicació actuals: Carrer del Pi. L’encapçalament original del llibre es conserva al lector i a la cerca.
Un carrer pren prestat l'arbre del seu destí
El nom de Pi es va estendre des de l'església i la plaça fins a la ruta que hi conduïa.
SEGONS BALAGUER
Balaguer diu que el carrer entre Cucurulla i Beat Oriol era antigament Roca. Es va convertir en Pi perquè conduïa directament cap a la plaça amb l'església de Nostra Senyora del Pi.
EL VINCLE AMB BARCELONA
El relat separat de la plaça subministra les tradicions de l'arbre. Aquesta distinció és important: el carrer va rebre el nom per destinació, mentre que la plaça i l'església portaven la història més completa del pi.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“Enllaça les places de la Cucurulla i Beat Oriol. Va prendre aquest nom, perquè anava a parar directament a la plaça on s'aixeca l'església del Pi. En els seus principis es va anomenar d'en Roca, que és nom de família.
De «Pino (calle del)» · tom 2, pàg. 440 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Institucions: El carrer del Pi va heretar el nom de la plaça i l’església on conduïa. Institucions correspon a la destinació eclesiàstica d’aquest relat; l’entrada de la plaça explica la referència anterior a l’arbre.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts