LA HISTÒRIA DEL NOM122 / 528
Plaça de Catalunya
Al llibre: Cataluña (plaza de)
ABANS I ARAUn nom popular adoptat en el programa de Balaguer, en lloc de ser encunyat per ell. El punt marca la plaça actual.
Anys 1860Espai públic més enllà dels murs
Una plaça que la ciutat va batejar amb el seu propi nom.
Balaguer va incloure Catalunya en el seu pla, però va ser sincer en dir que el públic i els diaris ja havien subministrat aquest nom.
IMATGES DEL PASSAT

Vista actual de la plaça de Catalunya.
E. Bressanini · Domini públic · Font SEGONS BALAGUER
La seva entrada descriu un espai obert a la confluència de la Rambla, la seva continuació i el Passeig de Gràcia. Atribueix a l'ús popular i a la premsa el nom de Plaça de Catalunya, i després discuteix la lluita per assegurar una plaça pública contra les reclamacions de propietat competidores. L’ajuntament plantà arbres després de retirar fites privades; el governador ordenà reposar-les i exigí una expropiació formal. La futura plaça continuava sent una reivindicació disputada sobre terrenys particulars.
EL VINCLE AMB BARCELONA
La plaça es va convertir en la gran frontissa entre la ciutat vella i l'Eixample. La seva presència en el programa de Balaguer no s'ha de confondre amb una invenció original del nom: va adoptar una dedicació popular existent. És un recordatori útil que els residents i els diaris també van ajudar a fer el mapa de la ciutat.
DE LES PÀGINES ORIGINALS
“A la sortida de la Rambla, abans que aquesta enllaci amb la seva prolongació, i abans de penetrar en el passeig de Gràcia, existeix avui una vasta extensió de terreny que el públic ha pres el costum d'anomenar plaça i que les gasetilles dels periòdics i el poble han batejat amb el nom de plaça de Catalunya.
De «Cataluña (plaza de)» · tom 1, pàg. 264 · 1888 · Traducció al català
Llegir l’entrada completa de Balaguer PER QUÈ AQUESTA CATEGORIA?
Llocs: Catalunya anomena el territori; veïns i diaris van difondre la dedicatòria abans que Balaguer l’adoptés. Per això figura a Llocs.
Una ciutat llegida a través d'un llibre del segle XIX. Sobre les nostres fonts